L’Exèrcit d’Israel ha llançat una nova onada d’atacs al sud del Líban, principalment a l’àrea de Nabatieh, trencant un alto el foc acordat amb Hezbollah poques hores abans amb la mediació dels Estats Units i Qatar. Les forces israelianes han ordenat l’evacuació de més d’una vintena de poblacions i han bombardejat edificis residencials i altres objectius amb avions de guerra, drons i artilleria. Aquests atacs han causat nombroses víctimes mortals, entre les quals es compten civils, un soldat de l’exèrcit libanès i l’alcalde de Rihan, Ali Badie. Israel justifica l’ofensiva al·legant una violació prèvia de la treva per part de les milícies libaneses, mentre que el primer ministre Benjamin Netanyahu ha reafirmat la seva intenció de mantenir les tropes desplegades a la regió.

Els recents aldarulls xenòfobs a Belfast, desencadenats per l’apunyalament d’un home per part d’un sol·licitant d’asil sudanès, reflecteixen un malestar social creixent al Regne Unit. Atiats a les xarxes socials per l’extrema dreta, amb figures com Tommy Robinson, centenars de persones van atacar comerços i habitatges d’immigrants, generant pànic a la comunitat. Aquests fets no són aïllats i s’emmarquen en una tendència de protestes violentes, com les de Southport (2024) o Epping (2025), on la desinformació ha vinculat falsament els migrants amb la delinqüència. Com a resposta a la violència, milers de persones es van manifestar pacíficament a Belfast sota el lema “Junts contra l’odi”. Aquesta marxa antiracista, amb suport de partits i sindicats, va condemnar l’odi i va exigir una resposta contundent a les autoritats, mentre la policia efectuava 23 detencions relacionades amb els disturbis.

L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel ha culminat en un intercanvi d’atacs directes, iniciat per un bombardeig israelià als suburbis de Beirut. Malgrat els intents del president dels EUA, Donald Trump, per frenar l’ofensiva i salvar les negociacions de pau amb Teheran, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ignorar les seves peticions. Com a represàlia, la Guàrdia Revolucionària de l’Iran va llançar diverses onades de míssils contra Israel, marcant un canvi estratègic en respondre directament a atacs sobre els seus aliats de Hezbol·là. Aquesta acció va desencadenar una nit de foc creuat, amb Israel atacant objectius dins de l’Iran i Teheran, juntament amb els seus aliats houthis del Iemen, responent amb més projectils. Finalment, amb la mediació de Trump, tant l’Iran com Israel van anunciar un cessament de les hostilitats, tot i que Netanyahu va advertir que respondria amb força a futurs atacs.

Un atac amb drons atribuït al Marroc ha causat la mort de Lahbib Mohamed Abdelaziz, un alt dirigent del Front Polisario, i de dos combatents més al Sàhara Occidental. Abdelaziz, fill del fundador històric del moviment i considerat un possible successor de l’actual líder, Brahim Gali, va ser abatut prop del mur de separació marroquí. Aquest assassinat selectiu es produeix en un moment de màxima tensió i coincideix amb la visita de l’enviat de l’ONU, Staffan de Mistura, als camps de refugiats de Tinduf per intentar reactivar les negociacions de pau. El conflicte es va intensificar notablement des del 2020, quan el Front Polisario va reprendre la lluita armada després de tres dècades d’alto el foc, agreujant un escenari marcat pel suport internacional al pla d’autonomia marroquí i la demanda sahrauí d’un referèndum d’autodeterminació.

La seguretat nuclear a Ucraïna es troba en un punt crític a causa de l’escalada del conflicte, amb incidents a les centrals de Txernòbil i Zaporíjia. Un dron rus ha provocat un incendi, ja controlat, en un dipòsit de residus a la zona d’exclusió de Txernòbil, un fet que l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) ha qualificat de “molt preocupant”. El president Volodímir Zelenski ha denunciat l’atac poc abans d’una cimera a Londres amb líders com Emmanuel Macron. Paral·lelament, Kíiv ha negat rotundament les acusacions de Rússia sobre un suposat atac ucraïnès a la central de Zaporíjia, qualificant-les de campanya de desinformació de Rosatom per ocultar l’amenaça real que suposa l’ocupació russa de la planta. Aquests fets s’emmarquen en una intensificació de l’ofensiva militar per part de Moscou.

L’administració de Donald Trump ha intensificat la pressió sobre Cuba a través de múltiples fronts en un moment de greu crisi a l’illa. El Departament de Justícia dels EUA ha imputat l’expresident Raúl Castro per l’abatiment de dues avionetes de l’organització Hermanos al Rescate el 1996, que va causar la mort de quatre ciutadans nord-americans. Aquesta acció judicial, que recorda l’estratègia contra Nicolás Maduro, es complementa amb una ofensiva econòmica, ja que el Tribunal Suprem dels EUA ha habilitat les empreses a demandar l’estat cubà per les expropiacions dels anys seixanta sota la Llei Helms-Burton. Malgrat l’enduriment del discurs i les sancions, Washington manté contactes secrets, com la reunió del director de la CIA amb Raúl Guillermo Rodríguez Castro, nét de l’expresident i figura emergent vinculada al poderós conglomerat militar GAESA. El govern de Miguel Díaz-Canel ha respost organitzant manifestacions de suport a Castro.

L’activista Saif Abukeshek, de la Global Sumud Flotilla, ha estat alliberat i deportat per Israel després de dotze dies de detenció il·legal juntament amb Thiago Ávila, arran d’una primera intercepció de la missió humanitària a finals d’abril. A la seva arribada a Barcelona, Abukeshek va denunciar haver patit tortures i va anunciar la seva intenció de reincorporar-se a la flota i denunciar Israel. Posteriorment, la flotilla, que busca trencar el bloqueig a Gaza, va reprendre la seva travessia des de Turquia, però va ser interceptada novament per l’exèrcit israelià prop de Xipre. En aquesta segona operació, que va afectar desenes de vaixells amb activistes com l’exalcaldessa Laura Campos, Abukeshek no hi participava. L’acció ha estat condemnada per Turquia i Hamas com un acte de pirateria, mentre que el govern de Benjamin Netanyahu la defensa com una mesura necessària.

La recent cimera a Pequín entre Donald Trump i Xi Jinping ha servit per estabilitzar les relacions entre els Estats Units i la Xina, tot i que ha estat una trobada més simbòlica que efectiva, sense acords substancials. El president xinès va aprofitar la visita per llançar un advertiment clar, evocant la “trampa de Tucídides” per il·lustrar el risc de conflicte entre una potència emergent i una de dominant. Xi Jinping va establir Taiwan com la seva línia vermella innegociable, suggerint que la gestió d’aquesta qüestió és clau per a la coexistència pacífica. Malgrat que el secretari d’Estat Marco Rubio va reafirmar el compromís nord-americà amb l’illa, Trump va ajornar una important venda d’armes. En l’àmbit comercial, malgrat la presència d’una gran delegació empresarial, els resultats van ser modestos, limitant-se a la compra d’avions Boeing i productes agrícoles, sense avenços en disputes clau com la tecnologia d’intel·ligència artificial.

L’activista catalanopalestí Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila, membres de la Flotilla, seran alliberats per Israel després de la seva detenció el 30 d’abril en aigües internacionals. L’anunci va ser fet pel ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, qui va qualificar la detenció d’il·legal i va exercir una forta pressió diplomàtica. Durant el seu arrest, els dos activistes van denunciar tortures i van iniciar una vaga de fam com a protesta, que Abukeshek va arribar a intensificar. La seva deportació es realitzarà a través del pas fronterer de Taba cap a Egipte, segons van informar les autoritats israelianes. La notícia del seu alliberament va coincidir amb una manifestació a Barcelona convocada per exigir la seva llibertat, on va ser rebuda amb gran emoció i celebració pels assistents, inclosa la dona d’Abukeshek, Sally Issa.

Les eleccions al Regne Unit han provocat un terratrèmol polític amb la victòria dels partits independentistes a Escòcia i Gal·les. A Escòcia, el Partit Nacional Escocès (SNP), liderat per John Swinney, ha revalidat el seu triomf i s’acosta a la majoria absoluta, un resultat que utilitzarà per impulsar un segon referèndum d’independència, amb el Brexit com un dels principals arguments. Paral·lelament, a Gal·les, el Plaid Cymru ha aconseguit una victòria històrica que posa fi a dècades de domini laborista, i el seu líder, Rhun ap Iorwerth, es prepara per governar i iniciar un debat cap a una futura consulta. Aquestes victòries coincideixen amb un enfonsament del Partit Laborista del primer ministre Keir Starmer a les eleccions locals d’Anglaterra, on l’extrema dreta de Reform UK, encapçalada per Nigel Farage, ha estat la gran beneficiada, fragmentant l’escenari polític britànic.