L’activista catalanopalestí Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila, membres de la Flotilla, seran alliberats per Israel després de la seva detenció el 30 d’abril en aigües internacionals. L’anunci va ser fet pel ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, qui va qualificar la detenció d’il·legal i va exercir una forta pressió diplomàtica. Durant el seu arrest, els dos activistes van denunciar tortures i van iniciar una vaga de fam com a protesta, que Abukeshek va arribar a intensificar. La seva deportació es realitzarà a través del pas fronterer de Taba cap a Egipte, segons van informar les autoritats israelianes. La notícia del seu alliberament va coincidir amb una manifestació a Barcelona convocada per exigir la seva llibertat, on va ser rebuda amb gran emoció i celebració pels assistents, inclosa la dona d’Abukeshek, Sally Issa.

Les eleccions al Regne Unit han provocat un terratrèmol polític amb la victòria dels partits independentistes a Escòcia i Gal·les. A Escòcia, el Partit Nacional Escocès (SNP), liderat per John Swinney, ha revalidat el seu triomf i s’acosta a la majoria absoluta, un resultat que utilitzarà per impulsar un segon referèndum d’independència, amb el Brexit com un dels principals arguments. Paral·lelament, a Gal·les, el Plaid Cymru ha aconseguit una victòria històrica que posa fi a dècades de domini laborista, i el seu líder, Rhun ap Iorwerth, es prepara per governar i iniciar un debat cap a una futura consulta. Aquestes victòries coincideixen amb un enfonsament del Partit Laborista del primer ministre Keir Starmer a les eleccions locals d’Anglaterra, on l’extrema dreta de Reform UK, encapçalada per Nigel Farage, ha estat la gran beneficiada, fragmentant l’escenari polític britànic.

La tensió a l’estret d’Ormuz ha escalat amb un intercanvi d’atacs entre l’Iran i els Estats Units, posant en perill la fràgil treva vigent. Els EUA afirmen haver destruït sis llanxes de la Guàrdia Revolucionària, mentre que Teheran els acusa d’haver matat cinc civils en vaixells de càrrega. L’enfrontament més recent va incloure el llançament de míssils iranians contra destructors nord-americans i el posterior bombardeig nord-americà de ports com Bandar Abbas. Malgrat la gravetat dels fets, el president Donald Trump ha minimitzat l’incident, qualificant-lo de “carícia”, i ha insistit que l’alto el foc i les negociacions de pau continuen. Paral·lelament, ha llançat el “Projecte Llibertat” per assegurar la navegació a la zona. La Unió Europea ha condemnat els atacs iranians als Emirats Àrabs Units i Oman i es prepara per una possible escassetat de querosè.

L’activista català d’origen palestí Saif Abukeshek, detingut per Israel en aigües internacionals com a membre de la Flotilla Global Sumud, ha endurit la seva protesta iniciant una vaga de fam seca, una acció que posa la seva vida en perill. En resposta, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha exigit el seu alliberament immediat, qualificant la detenció de contrària al dret internacional, i ha instat la Unió Europea a intervenir en la defensa del ciutadà europeu. Paral·lelament, malgrat la intercepció i la detenció de 180 activistes, la Flotilla Global Sumud ha reprès el seu viatge cap a Gaza, salpant des de Grècia cap a Turquia com una “declaració de perseverança”. L’organització manté el seu objectiu de donar suport al poble palestí i també reclama l’alliberament dels activistes retinguts.

Les negociacions per posar fi a la guerra entre l’Iran i els Estats Units avancen amb el Pakistan com a mediador, amb un intercanvi de propostes entre ambdues parts. Washington, sota la presidència de Donald Trump, ha enviat un pla de pau de 14 punts que Teheran està estudiant, i al seu torn, la República Islàmica ha presentat una nova proposta. L’acord se centra a finalitzar el conflicte i garantir el lliure pas per l’estratègic Estret d’Hormuz a canvi de l’aixecament de sancions. Tot i aquests avenços, el principal escull continua sent el programa nuclear iranià. La proposta nord-americana suggereix ajornar aquest debat durant 30 dies, però les seves exigències de desmantellament total i l’entrega de tot l’urani enriquit xoquen amb la posició iraniana, que el considera un “dret sobirà”. Les converses es produeixen sota un fràgil alto el foc, després del fracàs de reunions prèvies d’alt nivell.

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, s’han reunit a la Casa Blanca per enfortir les relacions bilaterals malgrat les tensions existents. La trobada, qualificada de positiva per ambdós líders, va abordar principalment qüestions econòmiques com els aranzels, un tema clau per a Lula davant la seva complicada situació política interna. Un dels principals punts de fricció continua sent la situació de l’expresident Jair Bolsonaro, condemnat per un intent de cop d’estat i defensat per Trump. A més, van discutir sobre la cooperació estratègica en minerals crítics i terres rares com a alternativa a la dependència de la Xina, la lluita contra el crim organitzat i desacords comercials com el sistema de pagaments PIX. Tot i les diferències ideològiques, la reunió es considera un “pas important” per a una nova etapa en la relació entre els dos països.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la suspensió de l’operació militar “Projecte Llibertat”, que escortava vaixells a l’estret d’Ormuz, com un gest per facilitar un acord de pau definitiu amb l’Iran. Aquesta decisió arriba després que Washington presentés una proposta de 14 punts a Teheran, que inclouria l’aixecament del bloqueig de l’estret i de part de les sancions internacionals. Malgrat els avenços, els missatges són contradictoris: mentre el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha declarat que l’ofensiva “Fúria Èpica” “s’ha acabat”, el mateix Trump ha amenaçat amb bombardejos de gran intensitat si l’Iran rebutja el pacte. Per la seva banda, el govern iranià considera la suspensió un fracàs nord-americà, però es mostra disposat a acceptar un acord “just i integral”.

Malgrat l’alto el foc vigent, Israel ha intensificat els seus atacs al sud del Líban, causant més de 40 morts en 24 hores en bombardejos sobre districtes com Nabatieh i Tir. L’exèrcit israelià justifica l’ofensiva com una operació contra Hezbollah, afirmant haver atacat “objectius terroristes” i demanant l’evacuació de la població civil. La violació de la treva ha escalat amb un bombardeig als suburbis del sud de Beirut, el primer des de l’inici de l’acord. El primer ministre Benjamin Netanyahu va anunciar que l’objectiu era eliminar el comandant de la Força Radwan de Hezbollah, Malek Ballout. Aquesta escalada manté bloquejades les negociacions bilaterals, mentre que el conflicte, iniciat al març, ja ha provocat gairebé 2.700 morts i més de 8.000 ferits al Líban, segons fonts oficials libaneses.

L’activista català d’origen palestí Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila, membres de la Global Sumud Flotilla, romanen detinguts a Israel després que un tribunal d’Ashkelon prorrogués la seva detenció sis dies més. Van ser capturats el 30 d’abril en aigües internacionals i traslladats a Israel, on Abukeshek és acusat de vincles amb Hamàs i Ávila d’activitats il·legals. La decisió judicial es basa en “proves secretes” no revelades a la defensa. Els dos activistes es troben en vaga de fam i els seus advocats del centre Adalah denuncien tortures i maltractaments, com aïllament i privació del son. El govern espanyol, a través del ministre José Manuel Albares, nega les acusacions, qualifica la detenció d’il·legal i exigeix el seu alliberament immediat. Paral·lelament, l’exalcaldessa Ada Colau ha ratificat una denúncia contra Israel per crims de guerra a l’Audiència Nacional.

El conflicte entre l’Iran i els Estats Units es troba en una fase de “guerra freda”, marcada per un alto el foc inestable i una forta coerció econòmica. La tensió se centra a l’estret d’Ormuz, sotmès a un doble bloqueig que ofega l’economia iraniana i limita el subministrament mundial de cru. En una recent escalada, Donald Trump ha anunciat l’operació “Projecte Llibertat” per escortar vaixells, una mesura que Teheran ha advertit que considerarà una violació de la treva i atacarà. Malgrat les amenaces mútues, les vies diplomàtiques continuen obertes, amb l’Iran buscant la mediació de Rússia i Oman i analitzant una resposta de Washington a la seva proposta de pau. Aquesta situació té greus conseqüències geopolítiques, com la sortida dels Emirats Àrabs Units de l’OPEP, que aprofundeix les fractures a l’Orient Mitjà.