La recent escalada de violència a Gaza ha generat una crisi humanitària i tensions internacionals. Benjamin Netanyahu, primer ministre d’Israel, va anunciar l’ocupació de tot el territori de Gaza amb l’objectiu d’alliberar els ostatges i derrotar Hamàs, alhora que permetia la represa de l’ajuda humanitària. Aquesta decisió arriba després d’un bloqueig que va provocar més de 53.000 morts i una forta condemna internacional, liderada per figures com Ursula von der Leyen i Pedro Sánchez. Mentrestant, Netanyahu s’enfronta a pressions internes, tant de l’extrema dreta, representada per Itamar Ben Gvir, com a nivell judicial, amb el Qatargate, una investigació sobre un possible finançament de Hamàs a través de Qatar. A nivell internacional, la pressió augmenta, amb amenaces de sancions per part de diversos països. En aquest context, la gira de Donald Trump pels països del Golf i l’alliberament d’un ostatge estatunidenc afegeixen complexitat a la situació. Fernando Grande-Marlaska, ministre de l’Interior espanyol, va admetre “errors” en la compra suspesa de bales a Israel, un assumpte que va generar controvèrsia i que va ser desautoritzat per Pedro Sánchez. Marlaska va atribuir la decisió inicial a la llei de contractes públics i va assegurar que el contracte amb la firma israeliana IMI es troba en procés de rescissió.