Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, va elogiar Donald Trump per l’atac contra instal·lacions nuclears iranianes, qualificant-lo d’acte “extraordinari” que augmenta la seguretat global. Rutte va predir un altre èxit per a Trump a la cimera de la Haia, on es va confirmar l’augment de la despesa militar al 5% per part dels països membres de l’OTAN. Rutte va assegurar que “Europa pagarà amb escreix” aquesta inversió en defensa, considerant-ho una victòria per a Trump. Aquest bombardeig s’emmarca en una llarga història d’intervencionisme militar dels Estats Units, que ha atacat o ocupat una trentena de països des de la Segona Guerra Mundial, incloent-hi el Vietnam, Panamà, l’Iran, Somàlia i Bòsnia. Aquest intervencionisme, sovint justificat com a defensa de la democràcia, és vist per alguns analistes com a “imperialisme clàssic”. Després de la Guerra Freda, els EUA van emergir com a única superpotència, expandint la seva influència global. Actualment, l’ascens de potències com la Xina i Rússia desafia aquesta hegemonia, creant un ordre mundial més inestable i perillós. L’acció de Trump a l’Iran ha generat crítiques, fins i tot dins del seu propi moviment, per incomplir la promesa de no involucrar-se en més guerres. Paral·lelament, el suport social a l’imperialisme nord-americà ha disminuït significativament.