La cimera de l’OTAN a la Haia ha conclòs amb un acord per augmentar la despesa militar al 5% del PIB per al 2035. Aquest objectiu, dividit en un 3,5% per a despesa militar directa i un 1,5% per a àrees com la seguretat i la indústria, busca igualar la despesa dels Estats Units i fer front a l’amenaça russa. Donald Trump ha pressionat per aquest augment, mentre que Pedro Sánchez s’hi ha oposat, argumentant que el 2,1% és suficient i que un augment significaria retallades en serveis socials. Malgrat les reticències d’Espanya, Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, ha celebrat l’acord com un “salt quàntic” en defensa col·lectiva. S’espera que els països presentin plans anuals per assolir aquest objectiu, que es revisarà el 2029. L’augment de la despesa militar ha generat preocupació sobre la dependència de la indústria armamentística nord-americana, ja que les cinc empreses amb més facturació el 2023 són dels EUA. Experts com José Luis Gordillo, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, i Frank Slijper, de l’organització neerlandesa Pax, alerten sobre aquesta dependència i qüestionen la necessitat d’una despesa tan elevada, considerant-la desproporcionada en relació a les amenaces actuals. L’acord s’ha assolit en un context d’inestabilitat geopolítica, marcada per l’amenaça russa i els conflictes al Pròxim Orient, tot i que la qüestió d’Ucraïna ha quedat en segon pla a la cimera, amb la presència de Volodímir Zelenski limitada a actes socials.