Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, s’enfronta a una creixent crisi de lideratge arran de l’acord comercial amb els Estats Units i la gestió de la situació a Gaza. L’acord amb els EUA, que inclou aranzels al 15% per a productes europeus i importants compres de gas i petroli nord-americans, ha estat àmpliament criticat per ser asimètric i beneficiar principalment els EUA. Aquest acord ha generat fortes crítiques al Parlament Europeu, especialment dels socialistes, liberals i Verds, deixant a Von der Leyen amb el suport principalment del seu propi grup, el Partit Popular Europeu. A més, la seva resposta a la crisi humanitària a Gaza ha estat considerada insuficient per diversos grups, generant controvèrsia fins i tot dins de la Comissió, amb la vicepresidenta Teresa Ribera denunciant un “genocidi”. Aquestes qüestions han erosionat la confiança en el lideratge de Von der Leyen, que s’enfronta a dues mocions de censura al Parlament Europeu a l’octubre, impulsades per L’Esquerra i l’extrema dreta. Malgrat les seves promeses de més cooperació institucional i independència europea en defensa, tecnologia i energia, les seves accions semblen contradir aquestes afirmacions. El debat sobre l’estat de la UE ha evidenciat la seva fragilitat política i la pèrdua de confiança ciutadana, segons un sondeig que mostra que el 72% dels ciutadans dels cinc països més grans de la UE han perdut la confiança en ella.