La situació a la Franja de Gaza continua deteriorant-se amb l’escalada de l’ofensiva israeliana, que ha intensificat els atacs sobre els barris occidentals de Ciutat de Gaza, com Zeitun i Sabra, amb l’objectiu de controlar la ciutat i forçar el desplaçament de la població cap al sud. L’exèrcit israelià ha recuperat els cossos de dos ostatges, un dels quals identificat com a Ilan Weiss, mort durant l’atac al quibuts Beeri el 7 d’octubre de 2023. Benjamin Netanyahu ha afirmat que la campanya per al retorn dels ostatges continua. Malgrat les “pauses tàctiques” anunciades prèviament, Ciutat de Gaza ha estat declarada “zona de combat perillosa” per l’exèrcit israelià. Un doble atac a l’Hospital Nasser de Khan Yunis ha causat la mort d’almenys 20 persones, entre elles cinc periodistes que treballaven per a agències internacionals. Les FDI han anunciat una investigació sobre l’incident. La crisi humanitària s’agreuja amb l’augment de la fam, que ha causat la mort de 300 persones, 117 de les quals nens. António Guterres, secretari general de l’ONU, ha denunciat la situació i ha assenyalat les decisions d’Israel com a causants de la crisi. Espanya, Suècia i els Països Baixos han instat la UE a prendre mesures més contundents davant la situació.

La Unió Europea i els Estats Units han finalitzat un acord comercial que estableix un aranzel del 15% a la majoria de les vendes europees als EUA, incloent vins i licors. A canvi, la UE eliminarà aranzels a productes industrials nord-americans i oferirà “accés preferencial” a productes agrícoles i pesquers com lactis, fruites i verdures. La Comissió Europea, liderada per Maroš Šefčovič, ha presentat propostes legislatives per a l’eliminació immediata d’aquests aranzels, amb l’objectiu d’estalviar a la indústria automobilística europea més de 500 milions d’euros. L’acord també preveu la reducció dels aranzels als cotxes europeus del 27,5% al 15%. S’han exclòs de l’aranzel del 15% productes com avions, productes farmacèutics i recursos naturals no disponibles a Amèrica. La UE ha expressat la seva decepció per no haver aconseguit excepcions per al vi i els licors, i continuarà pressionant per a la seva inclusió. L’acord també inclou compromisos sobre la compra de gas natural liquat, xips d’IA i material de defensa dels EUA per part de la UE, així com la cooperació en matèria de seguretat tecnològica i barreres digitals. La UE explorarà “flexibilitats addicionals” en l’aplicació de l’impost fronterer sobre el carboni a les empreses americanes. Šefčovič ha qualificat l’acord de “just, equilibrat i beneficiós” per a ambdues parts, i espera que sigui un primer pas cap a una major integració econòmica transatlàntica.

Donald Trump, Volodímir Zelenski i els líders europeus van escenificar unitat a Washington per pressionar Vladímir Putin a dialogar i posar fi a la guerra a Ucraïna. Trump va mostrar una actitud cordial, prometent “seguretat” a Ucraïna, tot i que no es va concretar cap acord. Es va plantejar una cimera trilateral entre Trump, Zelenski i Putin, possiblement a Moscou, tot i que la proposta inicial de Putin de celebrar-la a Moscou va ser rebutjada per Zelenski. La reunió va seguir a una trobada prèvia entre Trump i Putin a Alaska, que no va produir resultats concrets. Mentrestant, Trump va atacar el vot per correu, prometent “liderar un moviment” per eliminar-lo, i va afirmar que Putin compartia la seva opinió sobre la corrupció d’aquest sistema. Europa ha adoptat una política d’apaivagament amb Trump per assegurar el suport dels Estats Units a Ucraïna, acceptant concessions comercials i un augment de la despesa en defensa. Rússia no descarta una reunió amb Zelenski, però insisteix en la preparació prèvia i en la importància dels canvis territorials. Trump ha descartat l’enviament de tropes americanes a Ucraïna, però podria oferir suport aeri. Malgrat les negociacions, Rússia va llançar un atac important amb drons i míssils. La qüestió de Crimea i l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN continuen sent punts de fricció.

Israel es prepara per a la invasió terrestre de la ciutat de Gaza després d’un primer enfrontament amb Hamàs que ha resultat en el control israelià dels afores de la ciutat. El portaveu militar israelià, Effie Defrin, ha confirmat l’avanç, que representa el primer pas de l’ofensiva anunciada pel primer ministre Benjamin Netanyahu fa dues setmanes per ocupar tota la Franja de Gaza. Netanyahu ha ordenat a les Forces de Defensa d’Israel (FDI) que accelerin els preparatius per a la presa de la ciutat i la derrota de Hamàs. S’han mobilitzat 60.000 reservistes, i es preveu la mobilització de 20.000 més, per reforçar l’atac. Aquesta acció militar coincideix amb l’ordre de Netanyahu d’obrir negociacions amb Hamàs per a una treva, l’alliberament d’ostatges i el final de la guerra. Malgrat l’acceptació per part de Hamàs d’una proposta d’alto el foc, Israel continua amb els seus plans d’invasió, que han rebut una àmplia condemna internacional per la preocupació per l’agreujament de la crisi humanitària. Les autoritats gazianes reporten més de 62.100 palestins morts des de l’inici de l’ofensiva israeliana a l’octubre de 2023, amb 58 morts i 185 ferits en les últimes 24 hores. L’exèrcit israelià afirma estar facilitant corredors de sortida per a la població civil de Gaza.

Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, es reuneix amb Donald Trump a la Casa Blanca, acompanyat de líders europeus com Ursula von der Leyen, Emmanuel Macron, Keir Starmer, Friedrich Merz, Giorgia Meloni i Mark Rutte. La cimera, que té com a objectiu avançar cap a un acord de pau entre Rússia i Ucraïna, arriba després de la reunió entre Trump i Vladímir Putin a Alaska. Un dels punts clau de la negociació és el futur de Crimea, annexionada per Rússia el 2014. Trump ha advertit que la seva devolució no està sobre la taula, mentre que Zelenski ha afirmat que mai haurien d’haver cedit territori a Rússia, ja que Putin ho va utilitzar com a base per a un nou atac. Un altre punt de fricció és la possible entrada d’Ucraïna a l’OTAN, que Trump també ha descartat. Putin, per la seva banda, hauria exigit el control de tota la regió del Donbàs a canvi de “garanties de seguretat robustes” per a Ucraïna, similars a l’article 5 del tractat de l’OTAN. Zelenski ha insistit en la necessitat d’un alto el foc previ a qualsevol negociació i ha reiterat la impossibilitat de cedir territoris a Rússia, tot i que ha obert la porta a una reunió trilateral amb els Estats Units i Rússia per discutir la qüestió territorial. Tant Zelenski com Von der Leyen han coincidit en la impossibilitat que Kíiv cedeixi voluntàriament territoris a Rússia.

La cimera entre Donald Trump i Vladímir Putin a Alaska ha conclòs sense acords concrets sobre la guerra d’Ucraïna, però carregada de simbolisme. Putin, rebut amb honors militars i diplomàtics per Trump, surt reforçat, mantenint la seva posició inflexible sobre les cessions territorials ucraïneses. La reunió, celebrada a Alaska, territori venut per Rússia als EUA el 1867, marca la primera visita d’un president rus a aquest estat. Trump, tot i la seva aposta per la pau, no ha aconseguit acostar les posicions. La Unió Europea, mentrestant, ha quedat marginada de les negociacions, evidenciant el seu paper minvant en l’escenari internacional. Abel Riu destaca la “doble victòria” de Rússia: simbòlica i estratègica. Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, es reunirà amb Trump a Washington per abordar la situació. La possibilitat d’un acord de pau es veu condicionada per la demanda russa de cessions territorials, una condició inacceptable per a Zelenski. Daria Gavrilova subratlla la satisfacció de Putin amb la cimera i la seva posició de força. La propera reunió, proposada per Putin, podria tenir lloc a Moscou, un fet que consolida la tornada de Rússia a l’escenari internacional. Experts com Isidre Sala i Roger Rosich coincideixen en la marginalització de la UE i la dificultat d’entesa entre els seus membres davant la jerarquia imposada per líders com Trump i Putin. La cessió de territori ucraïnès es perfila com una de les possibles solucions, tot i el rebuig de Zelenski i la UE.

Les protestes contra el govern del president serbi Aleksandar Vucic s’han intensificat, derivant en enfrontaments violents entre manifestants, policia i grups progovernamentals. Iniciades arran de l’ensorrament de la marquesina de l’estació de tren de Novi Sad el 2024, que va causar 16 morts, les mobilitzacions inicialment denunciaven la corrupció i la falta de transparència governamental, simbolitzades per l’incident de Novi Sad, un projecte inaugurat amb la presència del primer ministre hongarès Viktor Orbán. La dimissió i posterior detenció del ministre de Construcció, Goran Vesic, no van apaivagar les protestes, que van créixer en magnitud, culminant en una manifestació massiva a Belgrad. Ara, les protestes exigeixen la sortida de Vucic i eleccions anticipades, però el president s’hi nega, comptant amb el suport de Rússia. Els enfrontaments han resultat en centenars de ferits, incloent policies, i desenes de detinguts. El ministre d’Interior, Ivica Dacic, acusa els manifestants de violència, mentre que Michael O’Flaherty, comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, ha condemnat l’ús desproporcionat de la força policial i les detencions arbitràries. Vucic, per la seva banda, es manté ferm en la seva posició i rebutja les demandes d’eleccions anticipades.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, viatjarà a Washington dilluns per reunir-se amb el president nord-americà, Donald Trump, a la Casa Blanca. Abans, Zelenski es reunirà amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a Brussel·les. Diversos líders europeus, com Von der Leyen, Friedrich Merz, Emmanuel Macron, Keir Starmer, Giorgia Meloni, Alexander Stubb i Mark Rutte, acompanyaran Zelenski a la reunió. La trobada a Washington arriba després d’una reunió de tres hores entre Trump i el president rus, Vladímir Putin, a Alaska, on van discutir el futur de la guerra a Ucraïna. Tot i que Trump va qualificar la reunió de “productiva”, no es van assolir acords concrets sobre un alto el foc. Putin va demanar el control del Donbàs a canvi d’aturar el conflicte. Zelenski ha expressat la seva desconfiança envers Putin i ha destacat la necessitat d’aturar les hostilitats abans de negociar la pau. Trump, per la seva banda, pressionarà Kíiv perquè accepti la cessió de territori i ha suggerit una possible cimera trilateral amb Zelenski i Putin si la reunió de dilluns és exitosa. Els líders europeus busquen garanties de seguretat per a Ucraïna i una pau duradora a la regió.

Donald Trump i Vladímir Putin es van reunir a Anchorage, Alaska, per discutir la guerra a Ucraïna. La cimera, celebrada a la base militar d’Elmendorf-Richardson, va ser la primera trobada entre els dos líders des del començament del segon mandat de Trump i la primera vegada que Putin era rebut en territori occidental des de l’inici de la invasió. L’elecció d’Alaska, antiga colònia russa comprada pels Estats Units el 1867, va tenir un valor simbòlic i va oferir seguretat a Putin, reclamat pel Tribunal Penal Internacional. Trump va advertir que era l’última oportunitat per a Moscou d’aturar l’ofensiva, mentre que Putin es va mostrar obert al diàleg. Malgrat l’optimisme inicial de Trump, la cimera va acabar sense un acord concret sobre la pau. Trump va destacar “avenços” sense especificar-ne i va prometre informar els països de l’OTAN i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Putin va elogiar la relació “sòlida” amb Trump i va defensar la necessitat d’un “equilibri just de seguretat a Europa”. La possibilitat d’una futura trobada trilateral entre els Estats Units, Rússia i Ucraïna va quedar oberta, així com una possible visita de Trump a Moscou. Mentrestant, els combats entre Rússia i Ucraïna van continuar, amb Moscou guanyant terreny a Donetsk i atacs ucraïnesos a ciutats russes. La Unió Europea, liderada per figures com Friedrich Merz, va expressar la seva preocupació per possibles concessions territorials i va insistir que qualsevol acord de pau ha de comptar amb el consentiment d’Ucraïna. Altres figures rellevants, com Emmanuel Macron, Donald Tusk, Iúlia Navàlnaia i Marco Rubio, també van tenir un paper destacat en els esdeveniments relacionats amb la cimera.

Després de la cimera a Alaska entre Donald Trump i Vladímir Putin, les negociacions per a la pau a Ucraïna han pres un nou impuls. Volodímir Zelenski ha anunciat una reunió amb Trump a Washington dilluns, després d’una conversa telefònica “llarga i substancial” entre ambdós mandataris. Aquesta conversa, que inicialment va ser privada, va incloure posteriorment a líders europeus com Emmanuel Macron, Friedrich Merz, Keir Starmer, Giorgia Meloni, Ursula von der Leyen, Mark Rutte i Antonio Costa, entre d’altres. Zelenski ha destacat la importància de la implicació dels Estats Units i Europa en les negociacions i ha expressat la seva voluntat d’arribar a un acord de pau. S’ha mostrat obert a una reunió trilateral amb Trump i Putin, però ha emfatitzat la necessitat que els líders europeus participin en totes les etapes del procés, especialment per garantir la seguretat d’Ucraïna. Els líders europeus han expressat el seu suport a les negociacions i la seva disposició a col·laborar per assolir una pau justa i duradora, amb garanties de seguretat sòlides per a Ucraïna. Ursula von der Leyen ha agraït a Trump les converses i ha destacat la importància de la col·laboració entre la UE, Ucraïna i els Estats Units. Antonio Costa ha instat al final de la “matança” i Giorgia Meloni ha celebrat l’obertura d’una “finestra per parlar sobre la pau”. Macron ha subratllat la importància de les garanties de seguretat per a Ucraïna i la necessitat d’aprendre de la “propensió de Rússia a no complir els seus propis compromisos”.