L’Orient Mitjà viu una escalada bèl·lica sense precedents arran de l’ofensiva d’Israel i els Estats Units contra l’Iran, iniciada amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei. Israel ha bombardejat objectius estratègics a Teheran, incloent-hi la radiotelevisió pública i instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària, i ha intensificat els atacs sobre Beirut, feu de Hezbollah. A més, l’exèrcit israelià ha entrat al sud del Líban per crear una “zona d’amortiment”. Com a resposta, l’Iran i Hezbollah han llançat míssils i drons contra Tel-Aviv i han atacat nombroses bases i objectius nord-americans a l’Aràbia Saudita, Bahrain i Qatar. El conflicte ha causat centenars de morts a l’Iran i al Líban, mentre l’administració de Donald Trump el justifica com a preventiu i Teheran es prepara per a una guerra llarga.

Els Estats Units i Israel han iniciat una operació militar a gran escala contra l’Iran amb l’objectiu declarat d’aconseguir un canvi de règim, segons han confirmat el president Donald Trump i el primer ministre Benjamin Netanyahu. L’ofensiva busca destruir la indústria balística i el programa nuclear iranià, i ambdós líders han instat la població a prendre el poder, alhora que han amenaçat la Guàrdia Revolucionària. Tanmateix, aquesta campanya militar ha generat una gran inquietud al Pentàgon per l’esgotament accelerat de municions de defensa antiaèria, com els sistemes THAAD, que són cars i lents de produir. Malgrat una oferta de desescalada del president iranià, Masoud Pezeshkian, que Trump va desestimar com un senyal de debilitat, la Guàrdia Revolucionària va continuar els seus atacs, fet que va provocar l’amenaça de Trump d’intensificar l’ofensiva amb un “cop molt dur” i expandir els objectius.

Enmig de l’escalada de tensió a l’Orient Mitjà, el president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, ha anunciat la suspensió dels bombardejos contra països veïns, tot i que es reserva el dret a contraatacar. Aquesta decisió arriba després d’atacs dels EUA i Israel que van causar la mort del líder suprem Ali Khamenei. Pezeshkian ha rebutjat fermament la rendició incondicional exigida pel president Donald Trump, qualificant-la de “somni”. En aquest context, Espanya ha decidit enviar la fragata Cristóbal Colón a Xipre per reforçar la seguretat al Mediterrani, on realitzarà tasques de protecció i defensa aèria i estarà preparada per a una possible evacuació de personal civil. El govern espanyol, a través del ministre José Manuel Albares, ha desmentit una afirmació de la Casa Blanca sobre una suposada cooperació militar amb els Estats Units.

La guerra iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran ha culminat amb la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei, generant una situació marcada per la incertesa i les declaracions contradictòries del president Donald Trump. A través de diverses entrevistes, Trump ha exigit participar directament en l’elecció del nou líder iranià, rebutjant explícitament el fill del difunt, Mojtaba Khamenei, i aspirant a replicar el model de transició de Veneçuela. Les justificacions de l’atac han variat constantment, des d’amenaces imminents i el programa nuclear fins a un atac preventiu, una versió que el mateix Trump va contradir després que la suggerís el secretari d’Estat Marco Rubio. Enmig d’aquesta gestió caòtica, el president nord-americà també ha atacat durament Espanya per la seva negativa a cedir les bases de Rota i Morón per a l’ofensiva militar.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran de l’operació militar contra l’Iran. El president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat Espanya de “perdedora” i “molt hostil” amb l’OTAN per la seva negativa a donar suport a l’ofensiva i a cedir l’ús de les bases de Rota i Morón. Aquestes crítiques han estat secundades pel president d’Israel, Isaac Herzog, que acusa el govern espanyol d’incomplir els seus compromisos. En resposta, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha mantingut la seva posició, qualificant la intervenció d’ “extraordinari error” que està “fora de la legalitat internacional”. Sánchez defensa la compatibilitat de la seva postura de “No a la guerra” amb l’enviament d’una fragata a Xipre com a gest de solidaritat defensiva, i ha mostrat “absoluta tranquil·litat” davant possibles represàlies, anunciant que compareixerà al Congrés.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha culminat amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat un conflicte regional en expansió. Aquesta ofensiva, qualificada com una “guerra per elecció” iniciada per Donald Trump sense una amenaça imminent clara, presenta importants dubtes estratègics. Un informe del general Dan Caine adverteix que els EUA podrien esgotar els seus interceptors de míssils THAAD en poques setmanes, fet que suggereix una aposta per un conflicte breu i una revolta interna a l’Iran. L’acció ha generat divisions a la Unió Europea, on la posició crítica d’Espanya ha provocat amenaces de Trump, que l’ha titllat de “país perdedor”. Tot i això, líders com Emmanuel Macron i el cap de l’OTAN, Mark Rutte, han mostrat solidaritat amb Espanya mentre la guerra s’estén amb incidents a l’Iraq i l’Azerbaidjan.

La tensió entre els Estats Units i Espanya ha escalat després que el president Donald Trump ordenés trencar les relacions comercials i qualifiqués Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN. Aquesta decisió sorgeix de la negativa del govern de Pedro Sánchez a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a atacs contra l’Iran. En resposta, Sánchez ha reafirmat públicament la seva posició de “No a la guerra”, defensant la sobirania espanyola i la legalitat internacional. El conflicte es desenvolupa en un context d’accions militars, com l’enfonsament d’una fragata iraniana per part d’un submarí nord-americà. La crisi s’ha intensificat amb declaracions contradictòries: la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, va assegurar que Espanya havia acceptat cooperar, fet que el ministre José Manuel Albares va desmentir rotundament, mantenint la postura inicial del govern.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb tallar totes les relacions comercials amb Espanya, qualificant el país d’“aliat terrible”. Aquesta crisi diplomàtica sorgeix arran de la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a un possible atac contra l’Iran, una decisió que l’executiu espanyol defensa basant-se en el respecte al dret internacional i l’aposta per la desescalada. Mentre Trump insisteix que pot utilitzar les bases igualment, el govern espanyol assegura que té recursos per afrontar l’impacte i apel·la als acords bilaterals. Brussel·les ha mostrat el seu suport a Espanya, advertint que protegirà els interessos de la UE. A nivell intern, el president Salvador Illa ha rebutjat les “coaccions”, mentre que el líder del PP, Feijóo, ha criticat la política exterior de Sánchez.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una greu escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. La violència ha continuat amb el bombardeig israelià sobre la reunió de l’Assemblea d’Experts a Qom, convocada per escollir el successor, i el conflicte ja ha causat més de 787 víctimes mortals. Com a resposta, l’Iran ha llançat atacs amb míssils i drons contra països veïns, incloent-hi l’ambaixada nord-americana a Riad i objectius a Doha. Aquesta situació ha provocat el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via clau per al 20% del petroli i gas mundial. Experts com Joan Tugores adverteixen de l’impacte econòmic sever, especialment per a la Unió Europea per la seva dependència energètica, mentre que Antoni Segura destaca la divisió política europea davant la crisi.

El Govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez i el ministre d’Exteriors José Manuel Albares, ha rebutjat l’acció militar unilateral dels EUA i Israel a l’Iran, advertint que contribueix a un ordre internacional més hostil. La posició oficial de l’executiu és una crida ferma a la desescalada immediata i al diàleg, subratllant que “la violència no es combat amb violència” i que no es pot permetre una nova guerra a l’Orient Mitjà. Reforçant aquesta línia, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha declarat que la política de defensa espanyola no la dicta Donald Trump, defensant la coherència en l’aplicació del dret internacional en tots els conflictes. Paral·lelament, el Ministeri d’Afers Exteriors ha instat els 158 ciutadans espanyols a abandonar l’Iran i ha activat les seves ambaixades per gestionar la crisi a la regió.