Després de la cimera a Alaska entre Donald Trump i Vladímir Putin, les negociacions per a la pau a Ucraïna han pres un nou impuls. Volodímir Zelenski ha anunciat una reunió amb Trump a Washington dilluns, després d’una conversa telefònica “llarga i substancial” entre ambdós mandataris. Aquesta conversa, que inicialment va ser privada, va incloure posteriorment a líders europeus com Emmanuel Macron, Friedrich Merz, Keir Starmer, Giorgia Meloni, Ursula von der Leyen, Mark Rutte i Antonio Costa, entre d’altres. Zelenski ha destacat la importància de la implicació dels Estats Units i Europa en les negociacions i ha expressat la seva voluntat d’arribar a un acord de pau. S’ha mostrat obert a una reunió trilateral amb Trump i Putin, però ha emfatitzat la necessitat que els líders europeus participin en totes les etapes del procés, especialment per garantir la seguretat d’Ucraïna. Els líders europeus han expressat el seu suport a les negociacions i la seva disposició a col·laborar per assolir una pau justa i duradora, amb garanties de seguretat sòlides per a Ucraïna. Ursula von der Leyen ha agraït a Trump les converses i ha destacat la importància de la col·laboració entre la UE, Ucraïna i els Estats Units. Antonio Costa ha instat al final de la “matança” i Giorgia Meloni ha celebrat l’obertura d’una “finestra per parlar sobre la pau”. Macron ha subratllat la importància de les garanties de seguretat per a Ucraïna i la necessitat d’aprendre de la “propensió de Rússia a no complir els seus propis compromisos”.

Rússia ha aconseguit un avanç militar significatiu a Donetsk, guanyant terreny prop de Pokrovsk, Kostiantínivka i Dobropíl·lia, i penetrant fins a 17 quilòmetres en les línies ucraïneses en només tres dies. Aquest avanç reforça la posició de Putin abans de la seva cimera amb Trump a Alaska per abordar la guerra a Ucraïna. Zelenski, mentrestant, ha reiterat la seva negativa a cedir territoris al Donbàs, tot i confirmar els avenços russos. La Unió Europea, excepte Viktor Orbán, ha emès un comunicat defensant la integritat territorial d’Ucraïna i subratllant que qualsevol acord de pau ha de comptar amb la participació de Kíiv. Dos dies abans de la cimera amb Putin, Trump es reunirà virtualment amb Zelenski i diversos líders europeus, en una trobada convocada per Alemanya. Aquest conflicte, iniciat amb la invasió russa d’Ucraïna al febrer de 2022, ha viscut diverses fases, incloent la fallida presa de Kíiv per part de Rússia, la caiguda de Bakhmut, i una contraofensiva ucraïnesa. La propera cimera Trump-Putin es veu com un moment potencialment clau per a la resolució del conflicte.

Donald Trump i Vladímir Putin es reuniran a Alaska el 15 d’agost per discutir la guerra a Ucraïna. Trump, que ha intentat negociar la pau des de l’inici del seu mandat, ha afirmat que la reunió podria implicar “intercanvis de territori”. La ubicació, Alaska, té una importància històrica per a ambdues nacions, ja que va ser venuda pels russos als Estats Units el 1867. Iuri Uixakov, assessor del Kremlin, ha destacat les oportunitats econòmiques mútues a Alaska i l’Àrtic, però ha emfatitzat que el focus principal serà la resolució pacífica del conflicte ucraïnès. Tot i que Volodímir Zelenski ha expressat el seu desig de participar en les negociacions, Putin ha rebutjat aquesta possibilitat, i Trump ha secundat la postura russa. Zelenski, que ha advertit que no hi ha indicis que Rússia vulgui acabar la guerra, ha parlat amb Trump i diversos líders europeus, incloent Pedro Sánchez, que s’ha unit a última hora a una reunió virtual per coordinar la postura europea davant la cimera. Els líders europeus han emfatitzat la necessitat d’una pau justa i duradora que respecti el dret internacional i la sobirania d’Ucraïna, i han demanat que Ucraïna tingui un paper actiu en les negociacions. Les posicions entre Rússia i Ucraïna continuen sent oposades, amb Moscou exigint la cessió de territori i Kíev demanant la retirada de les tropes russes i garanties de seguretat.

Israel ha atacat amb drons un grup de periodistes d’Al-Jazeera a Ciutat de Gaza, matant cinc professionals, entre ells el conegut reporter Anas al-Sharif. L’exèrcit israelià ha confirmat que l’atac era intencionat, acusant al-Sharif de pertànyer a Hamàs, una acusació que Al-Jazeera nega rotundament. La cadena ha condemnat l’atac com un “atac flagrant i premeditat contra la llibertat de premsa”, subratllant l’intent de silenciar les veus crítiques amb l’ocupació de Gaza. Al-Sharif havia deixat escrit un missatge pòstum, reivindicant la seva defensa de la veritat i la llibertat de Palestina. Aquest atac s’emmarca en una escalada del conflicte, amb Benjamin Netanyahu anunciant l’ocupació de Ciutat de Gaza i una ofensiva contra els camps de desplaçats a la costa central, considerats “bastions” de Hamàs. L’ONU ha condemnat l’atac contra els periodistes, recordant que Israel ha de protegir la premsa i subratllant que ja són almenys 242 els reporters morts a Gaza. L’atac contra els periodistes ha tingut lloc hores després que Netanyahu anunciés que permetria més accés de la premsa a Gaza.

Líders europeus, incloent la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i els mandataris del Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Polònia i Finlàndia, han emès un comunicat conjunt subratllant que Ucraïna ha de participar en qualsevol decisió sobre el seu futur. Aquest comunicat arriba abans de la reunió entre Donald Trump i Vladímir Putin, prevista pel 15 d’agost a Alaska, per discutir la guerra a Ucraïna. Els líders europeus han advertit que les negociacions de pau només poden ser fructíferes amb un alto el foc o una reducció d’hostilitats, i han insistit que les fronteres internacionals no poden ser modificades per la força. Han reiterat el seu suport a Ucraïna, tant militar com financer, i la seva disposició a continuar amb les sancions contra Rússia. El president Volodímir Zelenski ha agraït el suport europeu, recordant que qualsevol acord sense la participació d’Ucraïna “neix mort”. Els líders europeus han destacat la necessitat de garanties de seguretat per a Ucraïna i han afirmat que la invasió russa viola acords internacionals. Han expressat la seva voluntat de treballar amb els EUA i Ucraïna per aconseguir una pau que protegeixi els interessos de seguretat europeus.

Donald Trump i Vladímir Putin es reuniran el 15 d’agost a Alaska per discutir la guerra a Ucraïna. Aquesta serà la primera trobada en persona entre els dos líders des del retorn de Trump a la Casa Blanca, tot i que han mantingut converses telefòniques. L’última reunió bilateral va tenir lloc el 2018 a Hèlsinki, i el 2019 van coincidir al G20 al Japó. Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, no assistirà a la reunió, fet que ha criticat, reiterant que qualsevol decisió presa sense Ucraïna va en contra de la pau i que el país no cedirà territoris a Rússia. Trump ha suggerit que un intercanvi de territoris podria ser necessari per a la pau, una idea que preveu que serà difícil d’acceptar per a Ucraïna i els seus aliats europeus. El Kremlin ha confirmat la reunió, qualificant-la d’oportunitat per al “diàleg directe” i buscant garanties de seguretat i reconeixement internacional dels territoris que controla a Ucraïna. La reunió arriba després de l’ultimàtum de Trump a Putin per a un alto el foc, i l’amenaça de sancions i desplegament de submarins nuclears. Iuri Uixakov, assessor presidencial rus, ha confirmat l’assistència de Rússia i ha expressat el desig que futures reunions es duguin a terme en territori rus. La trobada es considera un esdeveniment diplomàtic crucial amb possibles implicacions que transcendeixen el conflicte ucraïnès.

Benjamin Netanyahu ha aconseguit l’aprovació del govern israelià per a l’ocupació de la ciutat de Gaza, com a primer pas del seu pla per controlar tota la Franja. Aquesta decisió, que busca la “desmilitarització” de l’enclavament i l’eliminació de Hamàs, implica el desplaçament de la població i l’establiment d’un govern civil encara indeterminat. El pla, que podria durar entre quatre i cinc mesos, ha generat fortes crítiques, especialment del cap de l’oposició, Yair Lapid, que ho considera un “desastre” que posarà en perill els ostatges i els soldats israelians. La cúpula militar, liderada per Eyal Zamir, també s’hi oposa. Internacionalment, l’ONU ha expressat la seva preocupació, qualificant la situació de “profundament alarmant”, mentre que Alemanya, a través del canceller Friedrich Merz, ha suspès l’exportació d’armes a Israel. Donald Trump, per la seva banda, ha evitat prendre una posició clara. Netanyahu ha reiterat la seva intenció de no annexionar-se Gaza, sinó d’establir-hi un “perímetre de seguretat” liderat per forces àrabs.

Alemanya ha suspès l’exportació d’armes a Israel que puguin ser utilitzades a la Franja de Gaza. Aquesta decisió, sense precedents per part del govern alemany, liderat per Friedrich Merz, arriba després que el govern israelià de Benjamin Netanyahu aprovés un pla per a l’ocupació militar de la ciutat de Gaza. Merz ha afirmat que aquesta acció militar dificulta l’alliberament dels ostatges i les negociacions per a un alto el foc. Tot i que Alemanya reconeix el dret d’Israel a defensar-se contra Hamàs, ha expressat preocupació per la situació humanitària a Gaza i ha instat Israel a permetre l’entrada d’ajuda humanitària i a reconsiderar l’annexió de Cisjordània. Entre octubre de 2023 i maig de 2025, Alemanya va exportar a Israel material militar per valor de 485 milions d’euros. Els Països Baixos també han retirat tres llicències per a l’exportació de peces de vaixells militars a Israel, a causa del risc d’un ús final no desitjat a Gaza. Aquesta decisió es basa en la “situació humanitària catastròfica” a la Franja. Des de l’inici del conflicte, els Països Baixos han concedit vuit llicències d’aquest tipus, tres de les quals ara han estat cancel·lades. Diverses organitzacions qüestionen la capacitat del govern neerlandès per verificar l’ús final de les armes exportades i han presentat una demanda per aturar completament aquestes exportacions.

Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, planeja ocupar completament la Franja de Gaza amb l’objectiu declarat d’expulsar Hamas, alliberar els ostatges israelians i establir un govern de transició àrab. Aquest pla, filtrat a N12, ha generat tensions dins la cúpula militar, amb el cap de l’exèrcit, Eyal Zamir, expressant la seva preocupació per la situació dels ostatges. Centenars d’exalts càrrecs de l’Exèrcit i la Intel·ligència israeliana també han demanat la fi de la guerra. Simultàniament, Netanyahu ha cessat la fiscal general, Gali Baharav-Miara, una figura que havia investigat casos de corrupció dins del govern, decisió que el Tribunal Suprem ha suspès cautelarment. A Cisjordània, la tensió persisteix amb Israel atorgant impunitat als colons jueus, jutjats per llei civil, mentre els palestins són sotmesos a la llei militar. Un cas recent il·lustra aquesta disparitat: un colon jueu que va disparar a un palestí ha estat alliberat, mentre que el cos de la víctima encara és retingut per l’exèrcit israelià, que imposa condicions al seu enterrament. En protesta, les dones del poble han iniciat una vaga de fam. Excaps d’intel·ligència i l’exèrcit, en una carta oberta a Netanyahu i Donald Trump, han advertit que el primer ministre està portant Israel i els ostatges a la catàstrofe.

Jair Bolsonaro es troba en arrest domiciliari per ordre del Tribunal Suprem del Brasil, després d’incomplir les mesures cautelars imposades en la investigació sobre el seu presumpte paper en l’intent de cop d’estat del gener de 2023. L’expresident, a qui se li havia prohibit l’ús de xarxes socials i se li havia imposat un confinament nocturn, va participar en una manifestació a favor de la seva amnistia. El magistrat Alexandre de Moraes, responsable de la causa, ha prohibit a Bolsonaro rebre visites, excepte dels seus advocats, i utilitzar telèfons mòbils. Aquesta decisió ha generat protestes dels seguidors de Bolsonaro i ha augmentat la tensió política al país. Donald Trump, aliat de Bolsonaro, ha criticat l’arrest i ha reclamat el seu alliberament immediat, amenaçant amb imposar més aranzels al Brasil. Aquesta amenaça s’emmarca en un context de creixent tensió comercial entre els dos països, agreujada per les sancions imposades pels EUA contra De Moraes. El fill de Bolsonaro, Flavio Bolsonaro, ha qualificat la decisió de revenja del magistrat, mentre que el governador de Sao Paulo, Tarcísio de Freitas, l’ha titllat d’“absurda”. L’opinió pública brasilera, segons enquestes, rebutja majoritàriament la postura dels EUA.