L’escalada militar entre l’Iran, els Estats Units i Israel ha desencadenat una estratègia arriscada per part de Teheran, que busca expandir el conflicte per generar un caos insostenible. Aquesta tàctica inclou atacs a bases nord-americanes, infraestructures civils a les petromonarquies del Golf com Qatar i l’Aràbia Saudita, i el bloqueig de facto de l’estratègic estret d’Ormuz. L’objectiu iranià és pressionar els seus adversaris perquè aturin l’agressió. Aquesta inestabilitat ha tensionat immediatament els mercats financers globals, provocant una pujada del preu del petroli Brent. Els experts adverteixen que un bloqueig prolongat de l’estret d’Ormuz, per on circula una part crucial del subministrament mundial, podria disparar el preu del barril fins als 80 o 90 dòlars, afectant la inflació a escala global.

La mort del líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà que s’ha estès a nous fronts. En resposta a l’assassinat, Hezbollah va llançar atacs amb drons i míssils contra Israel, provocant una reacció immediata de Tel-Aviv. L’exèrcit israelià va executar un bombardeig intensiu sobre el sud del Líban i els suburbis de Beirut, causant almenys 31 morts. El cap de l’estat major israelià, Eyal Zamir, ha anunciat el pas a una “ofensiva sostinguda”, mentre que el ministre de Defensa ha marcat com a objectiu el líder de Hezbollah, Naim Qassem. Paral·lelament, des dels Estats Units, Donald Trump adverteix que la “gran onada” d’atacs encara ha d’arribar. El conflicte s’ha expandit regionalment, amb un atac a la base militar britànica d’Akrotiri a Xipre, alimentant el temor d’una guerra a gran escala.

Els Estats Units i Israel han llançat un atac conjunt contra l’Iran que, segons el president Donald Trump, s’allargarà diverses setmanes amb l’objectiu de destruir les seves capacitats militars. L’ofensiva ja ha provocat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i més de 555 víctimes mortals, segons ha informat la Mitja Lluna Roja. Aquesta escalada militar és el resultat de l’agreujament de les tensions arran del programa nuclear de Teheran. El conflicte es va intensificar quan Trump va retirar unilateralment els EUA de l’acord nuclear del 2015, un pacte de l’era Obama que limitava l’enriquiment d’urani a canvi de l’aixecament de sancions. La ruptura de l’acord va portar l’Iran a reprendre el seu programa, desencadenant negociacions fallides i atacs previs a instal·lacions nuclears, fins a arribar a l’operació actual, que Trump qualifica d’última oportunitat per evitar que el règim iranià obtingui armes nuclears.

Un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel ha provocat la mort del líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, i d’altres alts càrrecs del règim, inclòs el comandant de la Guàrdia Revolucionària. El president nord-americà, Donald Trump, ha confirmat l’operació, batejada com a “Fúria Èpica”, i ha advertit que els bombardejos continuaran per enderrocar el règim. Com a resposta, l’Iran ha confirmat la mort, ha decretat 40 dies de dol i ha promès una venjança “devastadora”. El règim iranià ha llançat míssils contra Israel i bases nord-americanes a l’Orient Mitjà i ha tancat l’estret d’Ormuz. El conflicte ja ha causat més de 200 morts, segons la Mitja Lluna Roja. Malgrat l’escalada, Trump ha obert la porta al diàleg amb el govern provisional iranià.

L’ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica de caràcter regional. En resposta, l’Iran ha llançat atacs massius amb míssils i drons contra Israel i bases militars nord-americanes a països aliats com els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait. El conflicte s’ha ampliat amb la incorporació d’Hezbol·là des del Líban, mentre líders com Donald Trump i Benjamin Netanyahu auguren setmanes de bombardejos. Aquesta situació ha provocat nombroses víctimes civils i militars a tota la regió i un greu caos logístic, amb la cancel·lació de milers de vols i el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via marítima clau. Potències europees com França, Alemanya i el Regne Unit ja consideren possibles “accions defensives”.

Un atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l’Iran, justificat pel president Donald Trump com una mesura per evitar que el país aconsegueixi una arma nuclear, ha provocat una greu escalada de tensió a l’Orient Mitjà. L’ofensiva ha causat més de 200 morts i 747 ferits en 24 províncies iranianes, segons la Mitja Lluna Roja. Com a represàlia, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha llançat centenars de projectils contra bases nord-americanes a la regió i ha anunciat el tancament de l’estret d’Ormuz, un pas estratègic per on circula aproximadament una quarta part del petroli mundial. Aquesta acció, tot i no ser encara oficialment efectiva, amenaça de paralitzar el trànsit petrolier i generar un fort impacte econòmic global, amb previsions que el preu del cru es dispari i provoqui una onada d’inflació.

L’escalada de tensió al Pròxim Orient ha culminat amb un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel contra objectius estratègics a l’Iran, després del fracàs de les negociacions nuclears i un gran desplegament militar nord-americà a la zona, que inclou el portaavions Gerald R. Ford. El president Donald Trump ha confirmat l’operació “massiva”, justificant-la per eliminar “amenaces imminents” i fent una crida a la població iraniana a prendre el control del seu govern. L’Iran ha respost amb bombardejos sobre Tel Aviv i bases nord-americanes, qualificant l’ofensiva d’agressió. La comunitat internacional, incloent-hi la Unió Europea i l’ONU amb António Guterres, ha condemnat la violència i ha demanat una desescalada. A Espanya, el president Pedro Sánchez ha rebutjat l’acció unilateral, mentre que ministres com Ernest Urtasun l’han titllada d’il·legal.

Els Estats Units i Israel han llançat una operació militar conjunta per aire i mar contra l’Iran, amb l’objectiu declarat d’enderrocar el règim dels aiatol·làs. El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat “una gran operació de combat”, instant la Guàrdia Revolucionària a deposar les armes i la població a iniciar una revolució per assolir la seva llibertat. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha donat suport a l’ofensiva, anomenada “Rugit del Lleó”. Com a resposta, l’Iran ha llançat diverses onades de míssils balístics contra Israel i ha atacat bases militars nord-americanes a Qatar, Bahrain, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. S’han registrat explosions a ciutats iranianes clau com Teheran. En l’àmbit internacional, el ministre espanyol José Manuel Albares ha demanat una desescalada i respecte al dret internacional.

L’escalada de tensió entre el Pakistan i l’Afganistan ha culminat amb una declaració de “guerra oberta” per part d’Islamabad, que ha llançat bombardejos sobre diverses ciutats afganeses, incloent-hi Kabul, Paktia i Kandahar. Aquesta ofensiva és una represàlia directa per una sèrie d’atemptats en territori pakistanès, com el que va causar una trentena de morts en una mesquita a Islamabad, atribuïts a grups talibans pakistanesos que operen des de l’Afganistan. El ministre de Defensa pakistanès, Khawaja Asif, ha acusat el govern talibà de ser un “intermediari de l’Índia”. Per la seva banda, les autoritats afganeses neguen les acusacions i denuncien la mort de civils en els atacs, amb un balanç inicial de 17 víctimes mortals, entre elles nens. El conflicte, que trenca un fràgil alto el foc, té arrels històriques en la disputada Línia Durand i la complexa relació entre ambdós països des del retorn dels talibans al poder el 2021.

Un tiroteig entre les Tropes Guardafronteres de Cuba i una llanxa amb matrícula de Florida ha provocat la mort de quatre tripulants de l’embarcació i ha deixat sis persones més ferides, a més d’un comandant cubà. L’incident va ocórrer a les aigües territorials cubanes, prop de la província de Villa Clara. Segons la versió del govern de Cuba, la llanxa va obrir foc primer durant un intent d’identificació i els seus ocupants, ciutadans cubans residents als EUA, planejaven una infiltració amb “fins terroristes”, motiu pel qual es van confiscar armes. En resposta, la Fiscalia de Florida, liderada per James Uthmeier, ha iniciat una investigació independent, mostrant una total desconfiança en el relat cubà i afirmant que faran que els “comunistes rendeixin comptes”. Aquest enfrontament s’emmarca en un context de màxima tensió diplomàtica entre ambdós països.