Les protestes a l’Iran, iniciades a finals de desembre per motius econòmics, han escalat fins a convertir-se en una revolta generalitzada contra el règim de l’aiatol·là Ali Jamentei. El govern iranià respon amb una repressió violenta, bloquejos d’internet i qualificant els manifestants de “terroristes” i “enemics de Déu”, un càrrec castigat amb la pena de mort. Les xifres de víctimes varien dràsticament, amb l’Organització de Mujahidins del Poble de l’Iran (OMPI) reportant més de 3.000 morts, mentre altres fonts parlen de centenars. En aquest context, el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, provocant que Israel activi l’“alerta màxima”. Teheran acusa els EUA i Israel, liderat per Benjamin Netanyahu, d’ingerència i de fomentar la inestabilitat, denunciant-ho a l’ONU. Per la seva banda, la Unió Europea avalua imposar sancions més severes contra l’Iran per la repressió.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat Cuba amb tallar el subministrament de petroli i diners provinents de Veneçuela, al·legant que els EUA ara controlen el país sud-americà i que l’illa ja no ha de proveir “serveis de seguretat” a canvi d’aquests recursos. La resposta cubana ha estat contundent: el president Miguel Díaz-Canel ha qualificat l’actitud de Trump de criminal, mentre que el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha negat les acusacions i ha defensat el dret sobirà de l’illa a importar combustible. Aquesta amenaça arriba en un moment crític per a Cuba, que pateix una greu crisi econòmica i energètica. Segons l’experta Tamarys Bahamonde, l’illa depèn en un 33% del petroli veneçolà, i la pèrdua d’aquest subministrament la situaria al límit del col·lapse, tot i que no preveu una caiguda imminent del règim.

L’Iran s’enfronta a una onada de protestes massives a ciutats com Teheran, originades per la crisi econòmica però que ara aglutinen dècades de malestar social per la manca de democràcia i drets humans. El règim teocràtic de l’aiatol·là Alí Khamenei ha respost amb una repressió brutal, tallant l’accés a internet i les comunicacions per aïllar el país i silenciar la revolta. Segons organitzacions de drets humans, la violència estatal ja ha causat almenys 538 morts i més de 10.600 detinguts. Les autoritats iranianes, que prometen conseqüències “contundents” per als “sabotejadors”, acusen els EUA i Israel de ser els instigadors. La tensió ha escalat després que Donald Trump oferís suport als manifestants, provocant amenaces de Teheran contra objectius nord-americans i israelians, mentre que Reza Pahlevi demana ajuda internacional per als manifestants.

L’Iran viu una onada de protestes antigovernamentals massives, originades per la crisi econòmica però que han escalat cap a demandes polítiques contra el règim dels aiatol·làs. La resposta governamental ha estat una repressió contundent que ha causat almenys 116 morts i milers de detinguts, acompanyada d’un tall d’internet per silenciar les mobilitzacions. En aquest context, emergeix la figura de Reza Pahlavi, hereu de l’últim xa, que des del seu exili als Estats Units atia les protestes i fa una crida a la vaga general. La crisi interna ha provocat una greu escalada de tensió internacional: el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, la qual cosa ha portat Teheran a advertir que respondria atacant Israel i les bases nord-americanes. Aquesta amenaça ha posat Israel en estat d’alerta màxima, creant un escenari de gran inestabilitat a l’Orient Mitjà.

Els Estats Units han llançat una segona onada d’atacs a gran escala contra objectius de l’Estat Islàmic a Síria, sota l’ordre del president Donald Trump. Aquesta acció militar forma part de l’Operació Ull de Falcó, una campanya de represàlia per l’atemptat del 13 de desembre a Palmira, on van morir tres ciutadans nord-americans: dos soldats i un intèrpret civil. El Comandament Central dels Estats Units (Centcom) ha afirmat que els bombardejos, realitzats amb el suport de forces aliades, tenen com a objectiu erradicar el terrorisme i protegir les forces nord-americanes a la regió. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha qualificat l’operació no com l’inici d’una guerra, sinó com una “declaració de venjança”, subratllant que perseguiran i eliminaran sense pietat aquells que ataquin els seus ciutadans arreu del món.

L’Iran viu una onada de protestes massives, considerades el desafiament més gran en anys per al règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. Les manifestacions, que van començar per la greu crisi econòmica i el descontentament dels comerciants (bazaaris), han evolucionat cap a una revolta política contra la República Islàmica. La repressió governamental ha estat contundent, amb un balanç d’almenys 65 morts i 2.300 detinguts, segons l’organització Human Rights Activists. En aquest context, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha elevat la tensió amenaçant amb desfermar “l’infern” si continuen les morts i ha afirmat que els EUA estan preparats per ajudar els iranians. La Casa Blanca valora seriosament una possible intervenció militar, incloent atacs aeris, fet que ha generat por a Teheran de convertir-se en la pròxima víctima de la política exterior nord-americana, mentre Israel observa l’escenari.

La mort de Renee Good, una dona de 37 anys, per trets d’un agent del servei d’immigració (ICE) a Minneapolis ha desencadenat una onada de protestes i ha intensificat la fractura política als Estats Units. L’administració de Donald Trump, a través del vicepresident JD Vance i la secretària de Seguretat Nacional Kristi Noem, defensa que l’agent va actuar en defensa pròpia davant un intent d’atropellament, qualificant l’acció de “terrorisme domèstic” i garantint “immunitat absoluta” a l’oficial. No obstant això, diversos vídeos, inclòs un gravat pel mateix agent, mostren Good parlant amb calma i realitzant una maniobra evasiva. L’alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, i el governador de Minnesota, Tim Walz, han rebutjat la versió oficial, denunciant la brutalitat policial. El cas, que l’FBI investiga excloent les autoritats locals, ha provocat mobilitzacions massives i l’activació de la Guàrdia Nacional de Minnesota.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat la seva intenció de prendre el control de Groenlàndia, un territori autònom de Dinamarca, afirmant que actuarà “sigui de grat o per força”. Trump justifica aquesta amenaça per motius de seguretat nacional, argumentant que és necessari per impedir que Rússia o la Xina ocupin l’estratègica illa àrtica i qüestionant la sobirania danesa. Les seves declaracions han generat una contundent resposta internacional. Els líders polítics de Groenlàndia, encapçalats pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, han rebutjat el “menyspreu” nord-americà, han defensat la via diplomàtica i han reivindicat el seu dret a l’autodeterminació. Paral·lelament, un front comú de set països europeus, incloent-hi França, Alemanya i Espanya, ha emès una declaració conjunta de suport a Dinamarca, mentre Trump ha minimitzat les implicacions per a l’OTAN.

L’operació militar “Resolució Absoluta”, liderada per Donald Trump, ha culminat amb la caiguda de Nicolás Maduro a Veneçuela. L’objectiu principal de la Casa Blanca és prendre el control de les reserves de petroli més grans del món, tot i que la seva infraestructura decadent requerirà inversions multimilionàries, motiu pel qual l’administració Trump ja s’ha reunit amb grans petrolieres com Chevron i Repsol. No obstant això, l’ofensiva respon a una estratègia geopolítica més àmplia: desmantellar l’eix format per Veneçuela, Cuba i Nicaragua per reafirmar l’hegemonia nord-americana a l’hemisferi occidental i frenar la influència de la Xina i Rússia. Aquesta estratègia, impulsada per figures com el secretari d’Estat Marco Rubio, apunta a Cuba com el pròxim objectiu per consolidar el domini regional dels Estats Units.

El nou govern de Veneçuela, encapçalat per Delcy Rodríguez, ha anunciat l’alliberament d’un nombre important de presos polítics, un gest que es produeix després de la captura de Nicolás Maduro. El president de l’Assemblea Nacional, Jorge Rodríguez, va confirmar que entre els excarcerats hi ha cinc ciutadans espanyols: José María Basoa, Andrés Martínez Adasme, Miguel Moreno, Ernesto Gorbe Cardona i Rocío San Miguel. Aquesta decisió, descrita com un “gest de pau unilateral”, ha comptat amb la mediació de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i del mandatari brasiler Lula da Silva, i ha estat celebrada pel govern espanyol. El moviment s’emmarca en un intent de millorar les relacions internacionals, que també inclou un acord de PDVSA per vendre petroli als Estats Units. Paral·lelament, el Senat dels Estats Units ha limitat la capacitat de Donald Trump per autoritzar noves accions militars al país llatinoamericà.