Un potent terratrèmol de magnitud 8,8 va sacsejar la península de Kamtxatka, Rússia, provocant una alerta de tsunami a tot el Pacífic. El sisme, considerat el sisè més fort de l’últim segle i el més potent a Kamtxatka des del 1952, va causar ferits i danys materials a la regió russa, incloent inundacions a l’arxipèlag de les Kurils, on onades de fins a 5 metres van inundar la costa de Paramuixir. Més d’una desena de rèpliques van seguir el sisme principal. El Japó va evacuar més de 2 milions de persones, incloent residents prop de la central nuclear de Fukushima. Els Estats Units van emetre alertes des d’Alaska fins a Califòrnia i a Hawaii, on el governador Josh Green va declarar l’estat d’emergència. Alertes similars es van activar al Canadà, la Xina, el Perú, Xile, l’Equador, Colòmbia i altres països del Pacífic. Malgrat la magnitud del terratrèmol, els danys van ser menors del que s’esperava gràcies als sistemes d’alerta i al disseny antisísmic. Experts com John Townend de la Universitat de Victoria i Caroline Orchiston de la Universitat d’Otago van destacar la magnitud de l’esdeveniment, però van minimitzar l’impacte en la població a causa de la baixa densitat demogràfica de la zona epicentral. Hores després del terratrèmol, el volcà Kliuchevskoi a Kamtxatka va entrar en erupció.

La guerra a Ucraïna continua sense una resolució a la vista, i la tensió entre els Estats Units i Rússia ha augmentat significativament. Donald Trump ha emès un ultimàtum a Vladímir Putin, exigint un alto el foc, inicialment de 50 dies i posteriorment reduït a 10-12, sota l’amenaça de sancions econòmiques als països que comerciïn amb Rússia. En resposta a la percepció d’inacció russa, Trump ha desplegat dos submarins nuclears com a mesura de pressió. Rússia, per la seva banda, ha intensificat els atacs a Ucraïna, amb un bombardeig devastador a Kíiv que ha resultat en més de 30 morts i nombrosos ferits. L’expresident rus Dmitri Medvédev ha respost a les amenaces de Trump amb un to bel·licós, advertint que cada ultimàtum és un pas cap a la guerra, no entre Rússia i Ucraïna, sinó amb els Estats Units. Mentrestant, la regió de Lugansk està a punt de caure completament sota control rus. Trump ha anunciat l’enviament de més armament a Ucraïna, incloent sistemes Patriot, amb el suport de l’OTAN, liderada per Mark Rutte. Aquest suport militar podria incloure míssils Patriot, que són molt eficaços contra els drons russos. Finalment, la creixent pressió internacional sobre Benjamin Netanyahu i Israel per la situació a Gaza podria influir en la dinàmica geopolítica i afectar la posició de Rússia.

La tensió entre els Estats Units i Rússia ha augmentat arran de l’ultimàtum del president Donald Trump a Moscou per assolir un alto el foc a Ucraïna. Trump va donar a Rússia un termini de 10 dies per signar un acord de pau, cosa que va provocar una dura resposta de l’expresident rus Dmitri Medvédev. Medvédev, actual vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, va advertir que cada ultimàtum de Trump és “un pas cap a la guerra”. En resposta a les declaracions de Medvédev, que va qualificar d’“insensates” i “incendiàries”, Trump va ordenar el desplegament de dos submarins nuclears prop de Rússia. Aquest moviment ha augmentat la preocupació per una possible escalada del conflicte. Medvédev, un cop delfí presidencial, ha guanyat protagonisme a les xarxes socials amb missatges bel·licosos. Trump, per la seva banda, ha utilitzat Truth Social per respondre a Medvédev, subratllant que “les paraules són molt importants i poden tenir conseqüències imprevistes”. De moment, Rússia no ha respost oficialment al desplegament dels submarins, però Medvédev ha continuat amb la seva retòrica agressiva a través de Telegram. Aquest intercanvi d’amenaces a través de les xarxes socials ha intensificat la tensió entre ambdues potències, en un context ja marcat pel conflicte a Ucraïna.

A Vic-la-Gardiole, prop de Montpeller, una treballadora de 59 anys d’una escola bressol, Les Aresquiers, ha estat acusada de violar nou infants d’entre 3 i 4 anys. La dona, que treballava com a Agent Territorial Especialitzat en Escoles Infantils (ATSEM), va ser contractada l’octubre de 2024 i els presumptes abusos van tenir lloc des d’aleshores fins a principis de juliol de 2025, quan dues famílies van denunciar els fets a la policia. El Tribunal de Montpeller ha obert diligències judicials per violació i agressió sexual a menors de 15 anys per part d’una persona amb autoritat i ha decretat presó preventiva per a l’acusada. L’Ajuntament de Vic-la-Gardiole va suspendre cautelarment la treballadora després de les denúncies i ha expressat el seu suport a les famílies afectades. La investigació continua oberta per determinar si hi ha més víctimes.

Donald Trump i Ursula von der Leyen han arribat a un acord comercial després d’una reunió a Turnberry, Escòcia. Aquest acord estableix un aranzel del 15% per a tots els productes importats pels Estats Units des de la UE a partir de l'1 d’agost. Aquest percentatge substitueix l’aranzel general del 10% existent anteriorment. Es mantenen els aranzels del 50% a l’acer i l’alumini, i del 25% als cotxes europeus. Els productes farmacèutics també estaran subjectes a l’aranzel del 15%. Aquest acord arriba després d’una sèrie d’amenaces i negociacions tenses, iniciades a l’abril per Trump, que van afectar inicialment el 70% de les exportacions de la UE i amenaçaven amb aranzels de fins al 30%. A Catalunya, l’acord afectarà 3.161 empreses, amb un impacte particular en els sectors químic, farmacèutic, maquinària, agroalimentari i metall, que representen un 4,3% de les exportacions catalanes. El Govern ha anunciat un pla de 1.500 milions d’euros per mitigar l’impacte d’aquests aranzels. Aquest acord amb la UE s’emmarca en una sèrie de pactes i tensions comercials impulsades per Trump amb diversos països, com la Xina, el Vietnam, Corea del Sud i el Pakistan, mentre que altres, com l’Índia, el Canadà i el Brasil, encara no han tancat acords i s’enfronten a possibles aranzels.

La situació a Gaza continua sent catastròfica després de 22 mesos de guerra amb Israel, amb més de 60.000 palestins morts i 145.870 ferits. L’ONU i altres organitzacions humanitàries pressionen Israel per permetre l’entrada d’ajuda humanitària, amb milers de camions encallats a les fronteres. Israel culpa la comunitat internacional per la limitada ajuda que ingressa, negant la fam a Gaza i desestimant-la com a tàctica de Hamàs. L’ONU denuncia que, tot i les “pauses humanitàries”, l’ajuda que arriba és insuficient davant la magnitud de la crisi. S’han registrat morts per inanició, incloent nens, i es tem per la vida de milers de nadons si no arriba llet de fórmula. Diumenge, van entrar 120 camions, però l’ONU necessita introduir-ne fins a 700 diàriament. Mentrestant, des de finals de maig, més de 1.179 gazians han mort en punts de distribució d’ajuda gestionats per una organització impulsada per Israel i els Estats Units. A Israel, organitzacions com B’Tselem i Metges pels Drets Humans denuncien que Israel comet genocidi a Gaza, mentre personalitats israelianes exigeixen sancions contra el seu propi país. La comunitat internacional i el president nord-americà, Donald Trump, expressen preocupació per la situació.

L’expresident colombià Álvaro Uribe ha estat declarat culpable de suborn i frau processal per una jutgessa de Bogotà. La sentència conclou que Uribe va pressionar testimonis per evitar ser vinculat a grups paramilitars i va intentar manipular-los per implicar el senador Iván Cepeda en activitats il·legals. Aquesta decisió judicial, la primera contra un expresident colombià, podria comportar una pena de presó d’entre quatre i vuit anys per a Uribe, qui va governar Colòmbia del 2002 al 2010. La defensa d’Uribe, que sempre ha negat les acusacions i al·lega persecució política, ha anunciat que apel·larà la sentència, allargant el procés legal. La decisió ha generat reaccions dividides a Colòmbia. Mentre alguns celebren la sentència com una victòria de la justícia, d’altres, inclosos els expresidents Iván Duque i Andrés Pastrana, han expressat el seu suport a Uribe. L’actual president, Gustavo Petro, ha demanat respecte per la decisió judicial i ha defensat el paper de Cepeda en el procés. El diari El Espectador ha qualificat la sentència de “moment històric”, destacant la transparència i el rigor del procés judicial.

Després de cinc dies d’intensos combats a la frontera entre Tailàndia i Cambodja, que van resultar en 35 morts (22 tailandesos i 13 cambodjans, incloent-hi civils i militars) i el desplaçament de 291.000 persones, els dos països han acordat un alto el foc “immediat i sense condicions”. L’acord, mediat pel primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, en el seu paper com a president de l’ASEAN, es va assolir durant una reunió entre el primer ministre tailandès en funcions, Phumtham Wechayachai, i el seu homòleg cambodjà, Hun Manet. L’alto el foc busca restaurar la pau i la seguretat a la zona fronterera, especialment al voltant del disputat temple de Prasat Ta Muen Thom, l’origen de la disputa. Es preveuen futures reunions bilaterals entre caps militars per consolidar l’acord. La mediació dels EUA, amb el president Donald Trump, i la participació de la Xina com a observador, van ser claus per a l’alto el foc. Aquest conflicte, que recorda els enfrontaments del 2008 al 2011 amb una trentena de morts, es va reactivar recentment després d’un incident amb mines terrestres que va ferir sis soldats tailandesos i la mort d’un soldat cambodjà en un intercanvi de trets. Ambdues parts s’havien acusat mútuament d’iniciar les hostilitats.

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat el reconeixement de l’Estat de Palestina a l’Assemblea General de l’ONU al setembre. Aquesta decisió, presa enmig de la greu crisi humanitària a Gaza, busca pressionar Israel per aturar el conflicte i implementar un alto el foc immediat, alliberar ostatges israelians i proporcionar ajuda humanitària als gazians. Macron també ha destacat la necessitat de desmilitaritzar Hamàs i reconstruir Gaza. Aquesta mesura, principalment simbòlica, segueix la línia d’Espanya, Noruega i Irlanda, elevant a 147 els països que reconeixen Palestina. La decisió ha rebut el suport de l’Autoritat Nacional Palestina, Hamas, la Xina, Espanya i Itàlia, mentre que Israel i els Estats Units l’han criticada durament, qualificant-la de recompensa al terror. Netanyahu ha argumentat que un estat palestí en les condicions actuals esdevindria una plataforma per a l’aniquilació d’Israel. Malgrat les crítiques, Macron manté la tradició francesa de perfil propi en geopolítica, com ja va demostrar amb el genocidi armeni o el suport als kurds. França, Alemanya i el Regne Unit han fet una crida conjunta per un alto el foc immediat i la fi de la catàstrofe humanitària a Gaza, rebutjant una possible annexió israeliana de Cisjordània.

La frontera entre Tailàndia i Cambodja ha estat escenari d’una escalada de violència en els darrers dies. Els enfrontaments, que van començar amb un intercanvi de trets, han evolucionat ràpidament amb l’ús de caces F-16, míssils, bombes i artilleria. Tailàndia ha informat de 18 morts i més de 138.000 desplaçats, mentre que Cambodja ha confirmat una víctima mortal i milers de desplaçats. Ambdós països s’acusen mútuament d’iniciar les hostilitats i de possibles crims de guerra. Bangkok afirma que les tropes cambodjanes van atacar primer una base militar tailandesa, mentre que Phnom Penh argumenta que només va respondre en defensa pròpia a incursions tailandeses. El temple de Preah Vihear, reclamat per ambdós països, ha estat afectat pels bombardejos. La comunitat internacional, incloent-hi els Estats Units, la Xina, la Unió Europea i l’ASEAN, ha expressat la seva preocupació i ha instat a la calma i al diàleg. Cambodja ha sol·licitat una reunió d’emergència del Consell de Seguretat de l’ONU. El primer ministre interí tailandès, Phumtham Wechayachai, ha advertit del risc d’una guerra oberta si la situació no es controla. Aquest conflicte s’emmarca en una llarga disputa territorial i tensions prèvies, incloent-hi incidents mortals en els mesos anteriors. La recent trucada telefònica entre la primera ministra tailandesa, Paetongtarn Shinawatra (actualment suspesa), i el líder cambodjà, Hun Sen, va ser criticada a Tailàndia i va contribuir a la tensió existent.