La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Colòmbia ha disminuït significativament després d’una conversa telefònica entre els presidents Donald Trump i Gustavo Petro. Aquesta trucada va servir per calmar una escalada verbal que havia començat dies abans, quan Trump va acusar Petro d’afavorir el narcotràfic i va insinuar una possible operació militar. Durant el diàleg, el mandatari colombià va desmentir les acusacions i va exposar les xifres del seu govern en la lluita contra les drogues, incloent-hi l’augment de les confiscacions i les extradicions. Com a resultat, Trump va canviar radicalment el seu to i va anunciar una propera trobada a la Casa Blanca entre tots dos líders, que ja està sent organitzada pel secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio. Petro va celebrar la restauració del diàleg com una via per evitar la guerra.

Una dona de 37 anys, identificada com a Renee Good, ha mort a Minneapolis després de ser tirotejada per un agent del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) durant una batuda migratòria massiva ordenada per l’administració Trump. Good, que actuava com a observadora civil, es trobava al seu vehicle quan un agent li va disparar. El Departament de Seguretat Nacional (DHS), a través de figures com la secretària Kristi Noem, ha defensat l’actuació com a defensa pròpia davant un suposat “acte de terrorisme intern”, al·legant que la dona va intentar atropellar els agents. Aquesta versió ha estat rotundament rebutjada per l’alcalde de la ciutat, Jacob Frey, que ha exigit la marxa de l’ICE i ha qualificat l’incident d’assassinat. La mort ha provocat intenses protestes a Minneapolis i altres ciutats, en un context de tensió que recorda el cas de George Floyd.

Una operació militar dels Estats Units a Veneçuela ha culminat amb la captura del president Nicolás Maduro i ha provocat la mort d’unes 80 persones. El govern de Cuba, liderat per Miguel Díaz-Canel, ha confirmat que 32 dels morts eren soldats cubans que formaven part del cercle de seguretat personal de Maduro, evidenciant l’estreta col·laboració entre ambdós països. L’èxit de l’atac s’atribueix a la presència d’un talp de la CIA dins l’estructura de poder veneçolana. Les sospites recauen sobre el general Javier Marcano Tábata, cap de la contraintel·ligència militar, que ha estat destituït i és acusat de traïció per haver facilitat l’operació. Després de la captura, Delcy Rodríguez ha jurat el càrrec com a presidenta interina, una decisió que hauria estat influenciada per la CIA i l’administració de Donald Trump.

L’operació militar dels Estats Units a Veneçuela, que ha inclòs bombardejos a Caracas i la captura de Nicolás Maduro, ha provocat una crisi política complexa. El govern veneçolà, a través del ministre de Defensa Vladimir Padrino, ha denunciat l’agressió, ordenada per Donald Trump, com un intent d’apoderar-se del petroli del país, declarant l’estat de commoció i cridant a la “lluita armada”. Sorprenentment, Trump ha descartat donar suport a la líder opositora i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, argumentant que no té suport intern. En el seu lloc, ha avalat Delcy Rodríguez, mà dreta de Maduro, com a presidenta interina. Aquesta decisió es basaria en un informe de la CIA que considera els lleials al chavisme més capaços de mantenir l’estabilitat, així com en la influència del secretari d’Estat Marco Rubio.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat a través de la xarxa social Truth Social un acord pel qual Veneçuela transferirà entre 30 i 50 milions de barrils de petroli sancionat d’alta qualitat al país nord-americà. Aquest cru serà venut al preu de mercat i els ingressos seran controlats directament per Trump, qui assegura que es destinaran al benefici dels pobles veneçolà i nord-americà. La mesura, que serà executada pel secretari d’Energia Chris Wright, arriba en un context d’alta tensió després de les recents operacions militars nord-americanes que van culminar amb la captura de Nicolás Maduro. L’administració Trump exigeix al govern de Delcy Rodríguez que trenqui els seus llaços amb la Xina i Rússia, aprofitant que Veneçuela necessita vendre urgentment les seves reserves per evitar la insolvència. L’anunci ha provocat una lleugera caiguda dels preus del petroli i ha generat controvèrsia internacional.

L’interès estratègic del president dels Estats Units, Donald Trump, per Groenlàndia ha escalat fins a generar una crisi diplomàtica. Trump ha justificat la seva voluntat de controlar l’illa per la seva importància per a la defensa nord-americana davant de Rússia i la Xina, i la Casa Blanca ha confirmat que entre les opcions que s’estudien s’inclou l’ús de les Forces Armades. Aquesta amenaça ha provocat una resposta contundent de la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, que ha assegurat que el territori “no està en venda” i ha advertit que un atac a un aliat suposaria la fi de l’OTAN. En un front comú, set líders europeus, incloent-hi els d’Espanya, França i Alemanya, han signat una declaració conjunta en suport de la sobirania danesa. La tensió ha estat alimentada per l’entorn del president, amb publicacions de Katie Miller i declaracions del seu assessor Stephen Miller.

El Tribunal Correccional de París ha condemnat deu persones per una campanya de ciberassetjament contra la primera dama francesa, Brigitte Macron. Els acusats han rebut penes d’entre quatre i vuit mesos de presó suspesa, que només hauran de complir en cas de reincidència, i hauran d’abonar solidàriament una indemnització de 10.000 euros per danys morals. La condemna es deu a la difusió de notícies falses i comentaris maliciosos, principalment la teoria conspirativa que afirmava que havia nascut home amb el nom de Jean-Michel Trogneux, a més d’insults sobre la seva diferència d’edat amb el president. Aquesta sentència, que també inclou una pena de presó ferma per a un acusat que no va comparèixer, s’emmarca en la decisió dels Macron de portar aquests atacs als tribunals, una estratègia que també inclou una demanda contra la influenciadora nord-americana Candace Owens.

Després de la captura de Nicolás Maduro, la nova presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha mostrat un to conciliador i ha proposat una col·laboració amb els Estats Units basada en el dret internacional i la no-interferència. Aquesta oferta contrasta amb les declaracions del president nord-americà, Donald Trump, qui ha assegurat que el seu govern “té el control” del país. A més, Trump ha estès les seves advertències a altres nacions llatinoamericanes, suggerint una intervenció militar a Mèxic per combatre els càrtels de la droga i amenaçant Colòmbia amb una missió similar a la veneçolana, acompanyada de desqualificacions cap al seu president, Gustavo Petro. També ha pronosticat la caiguda imminent del govern de Cuba. Aquestes afirmacions ja han generat una resposta contundent per part de la cancellera colombiana, Rosa Villavicencio, que les ha qualificat d’ingerència inacceptable.

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha estat capturat a Caracas en una operació militar dels Estats Units i traslladat, juntament amb la seva dona Cilia Flores, a Nova York per ser jutjat en un tribunal federal per acusacions de narcoterrorisme i tràfic d’armes. A Veneçuela, la vicepresidenta Delcy Rodríguez ha assumit la presidència interina per ordre del Tribunal Suprem de Justícia, mostrant disposició al diàleg. Aquesta acció, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha generat una forta controvèrsia internacional. Nombrosos experts l’han qualificada com una violació del dret internacional, argumentant que atempta contra la sobirania estatal i la immunitat dels caps d’estat. La Xina ha exigit el seu alliberament immediat i el Consell de Seguretat de l’ONU ha convocat una reunió d’urgència per debatre el que es considera un “precedent perillós”.

Després de la captura del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, durant l’Operació Determinació Absoluta executada per forces especials dels Estats Units, la vicepresidenta Delcy Rodríguez ha estat nomenada presidenta interina pel Tribunal Suprem de Justícia. Aquesta acció, orquestrada per l’administració de Donald Trump, no busca instaurar un govern de l’oposició, sinó assegurar els interessos nord-americans, principalment el control del petroli. Per aquest motiu, Washington ha descartat líders opositores com Maria Corina Machado i prefereix una entesa amb Rodríguez, a qui pressiona amb l’amenaça de nous atacs militars. Malgrat que els EUA afirmen que ella està disposada a col·laborar, Rodríguez ha condemnat públicament l’operació, ha exigit l’alliberament de Maduro i ha reafirmat la sobirania veneçolana, mentre el poder real del chavisme continua en mans de figures clau com Diosdado Cabello i Vladimir Padrino López.