Una operació militar sorpresa dels Estats Units a Veneçuela, ordenada pel president Donald Trump, ha culminat amb la captura del president Nicolás Maduro i la seva dona, Cilia Flores, que han estat traslladats a Nova York per enfrontar càrrecs de narcoterrorisme. L’ofensiva, batejada com a “Operació Resolució Absoluta”, ha provocat unes 40 víctimes mortals entre civils i militars veneçolans, i l’exèrcit del país ha denunciat que gran part de l’equip de seguretat presidencial va ser “assassinat a sang freda”. Davant l’absència forçosa del mandatari, la vicepresidenta Delcy Rodríguez ha estat reconeguda com a presidenta interina tant pel Tribunal Suprem de Justícia com per les forces armades, liderades per Vladimir Padrino López. Els Estats Units han mostrat disposició a cooperar amb el nou govern, tot i que Trump ha amenaçat Rodríguez si no col·labora.

Després d’un atac militar dels Estats Units a Veneçuela que va culminar amb la captura del president Nicolás Maduro i la seva esposa, Cilia Flores, i va causar 40 morts, el país afronta un futur incert sota la tutela nord-americana. El president Donald Trump ha anunciat que els EUA gestionaran la transició i ha designat la fins ara vicepresidenta, Delcy Rodríguez, com a interlocutora principal, ignorant l’oposició de María Corina Machado i Edmundo González. Rodríguez ha estat nomenada presidenta interina pel Tribunal Suprem veneçolà i compta amb el suport de l’exèrcit, assegurant la continuïtat del chavisme. La intervenció ha provocat una profunda divisió internacional: la majoria de països llatinoamericans, juntament amb Rússia i l’Iran, la condemnen, mentre que la Unió Europea demana una solució pacífica. Mentrestant, Maduro serà jutjat per narcotràfic a Nova York, en una operació que Trump ha vinculat a l’interès pel petroli veneçolà.

La localitat suïssa de Crans-Montana viu un profund dol després del tràgic incendi al bar ‘Le Constellation’ durant la nit de Cap d’Any, que va provocar 40 morts i 119 ferits. Mentre la comunitat ha retut un emotiu homenatge a les víctimes amb una missa i una marxa silenciosa, les autoritats han avançat en la identificació dels cossos, confirmant la identitat de 24 de les víctimes, de diverses nacionalitats. Paral·lelament, s’ha obert una investigació penal per homicidi negligent contra els propietaris del local. La investigació se centra a determinar per què el foc es va propagar tan ràpidament, amb les sospites principals apuntant a l’ús d’escuma acústica no ignífuga i a possibles negligències en les inspeccions de seguretat del bar, que no s’haurien realitzat amb la periodicitat requerida.

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la seva dona, Cilia Flores, han estat capturats en l’operació Absolute Resolve i traslladats als Estats Units. Actualment es troben en presó preventiva al Metropolitan Detention Center (MDC) de Brooklyn, un centre conegut per les seves dures condicions, a l’espera de ser jutjats per greus acusacions de narcotràfic i terrorisme. L’operació, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha generat dubtes sobre la seva legalitat, especialment després que el president nord-americà manifestés el seu interès a controlar el petroli veneçolà. Com a resposta, el Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela ha declarat l’“absència forçosa” del mandatari i ha nomenat la vicepresidenta Delcy Rodríguez com a presidenta en funcions per garantir la continuïtat de l’Estat. Rodríguez ha condemnat l’acció com una “agressió militar” i ha exigit l’alliberament immediat de Maduro.

A finals del 2025, l’Iran viu una onada de protestes, les més grans dels darrers tres anys, originada per una greu crisi econòmica. El detonant ha estat la caiguda històrica del rial i una inflació del 42%, que van portar els comerciants del Gran Basar de Teheran a iniciar les manifestacions. Aquestes s’han estès ràpidament a altres ciutats i han evolucionat de reivindicacions econòmiques a consignes polítiques que demanen la fi del règim i critiquen el líder suprem Ali Khamenei. La resposta del govern de Masoud Pezeshkian ha estat dual: mentre ofereix diàleg, la repressió ha causat almenys sis morts i més d’un centenar de detinguts. El règim acusa els Estats Units i Israel d’ingerència, especialment després que el Mossad i Donald Trump mostressin el seu suport als manifestants. Malgrat la seva magnitud, alguns analistes apunten que la manca d’un lideratge clar podria dissoldre el moviment.

A partir de l’1 de gener de 2026, Bulgària es converteix en el 21è país de la Unió Europea a adoptar l’euro, substituint la seva antiga moneda, el lev. Aquesta incorporació representa un pas simbòlic d’integració per al país, que inicia un període de transició durant el qual les dues monedes coexistiran per facilitar l’adaptació dels ciutadans. Amb aquesta ampliació, la zona euro continua creixent, tot i que sis estats membres encara mantenen les seves pròpies divises. Països com la República Txeca, Hongria, Polònia, Romania i Suècia estan obligats a unir-s’hi quan compleixin els criteris de convergència, mentre que Dinamarca manté una clàusula d’exclusió voluntària. Les noves monedes búlgares mostraran símbols nacionals com el genet de Madara i figures clau de la seva història, com Sant Paisi d’Hilendar i Ivan de Rila.

L’administració de Donald Trump ha confirmat el primer atac militar dels Estats Units en territori veneçolà, una operació executada per la CIA amb drons contra un moll portuari. Segons fonts nord-americanes, l’objectiu era una instal·lació vinculada a la banda criminal Tren d’Aragua, utilitzada per a l’emmagatzematge i distribució de drogues. El govern de Nicolás Maduro no ha confirmat ni desmentit oficialment el bombardeig, però ha respost indirectament publicant un vídeo on elogia la lluita de les seves forces armades contra el narcotràfic, mentre la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) ha incrementat la vigilància en instal·lacions petrolieres estratègiques. Aquesta acció representa una escalada significativa en la pressió sobre Veneçuela, que se suma a un bloqueig naval parcial i a noves sancions, com les imposades a l’empresa de drons EANSA per la seva implicació en la compravenda d’armes entre l’Iran i Veneçuela.

En un context de negociacions per a la pau, la tensió entre Rússia i Ucraïna s’ha intensificat. Poc després d’una reunió a Florida entre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el president dels EUA, Donald Trump, Rússia ha acusat Kíiv d’un atac terrorista. Segons el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, Ucraïna va intentar atacar una residència de Vladímir Putin a la regió de Nóvgorod amb 91 drons de llarg abast. Com a conseqüència, Moscou ha anunciat que “reconsiderarà” la seva postura en les negociacions de pau i ha amenaçat amb represàlies. Zelenski ha negat rotundament l’acusació, qualificant-la de “mentida” del Kremlin per justificar nous atacs i soscavar els esforços diplomàtics. Aquesta acusació arriba després que Rússia intensifiqués els seus atacs contra ciutats com Kherson just abans de la trobada diplomàtica.

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’han reunit a la residència de Mar-a-Lago, a Florida, per avançar en un acord de pau per a Ucraïna. Tot i que ambdós líders han afirmat que la pau és “més a prop”, les negociacions continuaran, ja que no s’ha arribat a un pacte definitiu. La trobada s’ha centrat en un pla de 20 punts proposat per Kíiv, aconseguint un consens gairebé total sobre les garanties de seguretat. No obstant això, el principal escull continua sent la cessió de territori a Rússia, amb Ucraïna disposada a acceptar la pèrdua del 20% del seu territori a canvi de protecció. Prèviament a la reunió, Trump va mantenir una conversa telefònica “productiva” amb el president rus, Vladimir Putin, amb qui tornarà a parlar posteriorment.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat un atac aeri contra posicions d’Estat Islàmic al nord-oest de Nigèria, a l’estat de Sokoto. Segons ha comunicat el mateix Trump i el Departament de Guerra nord-americà, l’acció militar respon a la “persecució i assassinat de cristians innocents” i compleix una amenaça prèvia. L’operació s’ha dut a terme en coordinació amb el govern nigerià, el qual, a través del seu Ministeri d’Afers Estrangers, ha confirmat la col·laboració antiterrorista però ha matisat que no està vinculada a cap religió en particular. De fet, experts assenyalen que, malgrat els atacs a comunitats cristianes, la majoria de les víctimes del terrorisme a la regió són musulmanes. Per la seva banda, el president nigerià, Bola Tinubu, ha fet una crida a la pau entre les diferents creences religioses del país.