La cimera de l’OTAN a la Haia ha conclòs amb un acord per augmentar la despesa militar al 5% del PIB per al 2035. Aquest objectiu, dividit en un 3,5% per a despesa militar directa i un 1,5% per a àrees com la seguretat i la indústria, busca igualar la despesa dels Estats Units i fer front a l’amenaça russa. Donald Trump ha pressionat per aquest augment, mentre que Pedro Sánchez s’hi ha oposat, argumentant que el 2,1% és suficient i que un augment significaria retallades en serveis socials. Malgrat les reticències d’Espanya, Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, ha celebrat l’acord com un “salt quàntic” en defensa col·lectiva. S’espera que els països presentin plans anuals per assolir aquest objectiu, que es revisarà el 2029. L’augment de la despesa militar ha generat preocupació sobre la dependència de la indústria armamentística nord-americana, ja que les cinc empreses amb més facturació el 2023 són dels EUA. Experts com José Luis Gordillo, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, i Frank Slijper, de l’organització neerlandesa Pax, alerten sobre aquesta dependència i qüestionen la necessitat d’una despesa tan elevada, considerant-la desproporcionada en relació a les amenaces actuals. L’acord s’ha assolit en un context d’inestabilitat geopolítica, marcada per l’amenaça russa i els conflictes al Pròxim Orient, tot i que la qüestió d’Ucraïna ha quedat en segon pla a la cimera, amb la presència de Volodímir Zelenski limitada a actes socials.

Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, va elogiar Donald Trump per l’atac contra instal·lacions nuclears iranianes, qualificant-lo d’acte “extraordinari” que augmenta la seguretat global. Rutte va predir un altre èxit per a Trump a la cimera de la Haia, on es va confirmar l’augment de la despesa militar al 5% per part dels països membres de l’OTAN. Rutte va assegurar que “Europa pagarà amb escreix” aquesta inversió en defensa, considerant-ho una victòria per a Trump. Aquest bombardeig s’emmarca en una llarga història d’intervencionisme militar dels Estats Units, que ha atacat o ocupat una trentena de països des de la Segona Guerra Mundial, incloent-hi el Vietnam, Panamà, l’Iran, Somàlia i Bòsnia. Aquest intervencionisme, sovint justificat com a defensa de la democràcia, és vist per alguns analistes com a “imperialisme clàssic”. Després de la Guerra Freda, els EUA van emergir com a única superpotència, expandint la seva influència global. Actualment, l’ascens de potències com la Xina i Rússia desafia aquesta hegemonia, creant un ordre mundial més inestable i perillós. L’acció de Trump a l’Iran ha generat crítiques, fins i tot dins del seu propi moviment, per incomplir la promesa de no involucrar-se en més guerres. Paral·lelament, el suport social a l’imperialisme nord-americà ha disminuït significativament.

Les tensions a l’Orient Mitjà s’han intensificat després que Donald Trump suggerís un canvi de règim a l’Iran, arran de l’atac a tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Esfahan i Natanz. Aquest atac, qualificat per Trump com un “èxit militar espectacular”, ha generat protestes als Estats Units i divisions dins del Partit Republicà. L’Iran, per la seva banda, ha amenaçat amb “conseqüències eternes” i ha ampliat els seus objectius militars, prometent greus conseqüències per a l’exèrcit nord-americà. Vladímir Putin ha condemnat l’atac estatunidenc, qualificant-lo d’“agressió injustificada” i oferint suport a l’Iran. Aquest conflicte ha provocat una pujada del preu del petroli, arribant a superar els 81 dòlars el barril de Brent, i el Parlament iranià ha demanat el tancament de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al comerç mundial de petroli. Mentrestant, Benjamin Netanyahu ha estat acusat d’exagerar l’amenaça iraniana durant dècades per justificar l’agressió i sabotejar l’acord nuclear de 2015. L’atac israelià, segons alguns analistes, buscava desviar l’atenció de la situació a Gaza i enterrar les negociacions entre els EUA i l’Iran per a un nou acord nuclear.

Els Estats Units, sota l’ordre de Donald Trump, van bombardejar tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Natanz i Isfahan. Trump va qualificar l’operació “Martell de Mitjanit” d’“èxit” i va afirmar que l’objectiu era destruir la capacitat nuclear de l’Iran. En resposta, l’Iran va llançar míssils contra Israel, ferint 86 persones i causant explosions a diverses ciutats, incloent Tel-Aviv. L’Iran va acusar els EUA de trair el compromís amb la diplomàcia i va afirmar el seu dret a l’autodefensa. L’Organització de l’Energia Atòmica de l’Iran (OEAI) va declarar que Fordow, l’objectiu principal, havia estat evacuat prèviament i no va patir danys irreversibles, condemnant l’atac i prometent continuar el desenvolupament nuclear. Malgrat l’afirmació de victòria de Trump, un informe de la intel·ligència militar dels EUA suggereix que l’atac només va retardar el programa nuclear iranià uns mesos, i que l’Iran conserva la major part de les seves reserves nuclears. Tant el secretari de Defensa, Pete Hegseth, com la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, van rebutjar l’informe, qualificant-lo de “fake news” i reiterant l’èxit de l’operació.

El Parlament Europeu ha defensat el dret dels passatgers a portar una maleta de mà i un article personal sense cost addicional, contradient la posició prèvia del Consell de la UE. A principis de juny, els governs de la Unió Europea, amb l’oposició d’Espanya, Alemanya, Portugal i Eslovènia, van acordar limitar la gratuïtat de l’equipatge de mà a les bosses que caben sota el seient. La Comissió de Transports i Turisme de l’Eurocambra proposa unes dimensions màximes de 40 x 30 x 15 cm per a l’article personal i de 100 cm i 7 kg per a la maleta de mà. Aquesta decisió ha estat criticada per la patronal d’aerolínies europees, que argumenta que encarirà els bitllets, mentre que el ministre Pablo Bustinduy l’ha celebrat. L’eurodiputat Vicent Marzà ha acusat el Consell Europeu de cedir als interessos de les aerolínies, que, segons ell, van obtenir 10.000 milions d’euros l’any passat cobrant per l’equipatge de mà. Aquest debat s’emmarca en la reforma del reglament comunitari sobre els drets dels passatgers aeris, pendent des de fa més d’una dècada. La proposta del Parlament Europeu també inclou mesures com garantir que els menors de 12 anys puguin seure amb el seu acompanyant i que els acompanyants de persones amb mobilitat reduïda puguin viatjar sense cost addicional. A més, es busca clarificar les circumstàncies extraordinàries que permeten a les aerolínies denegar indemnitzacions, excloent-ne les vagues del seu personal. El TJUE ja va dictaminar el 2014 que cobrar per l’equipatge de mà és il·legal si compleix requisits raonables. El govern espanyol va multar cinc aerolínies, entre elles Ryanair, EasyJet, Vueling, Volotea i Norwegian, amb 179 milions d’euros per cobrar per l’equipatge de mà. La posició definitiva del Parlament Europeu es votarà al ple a partir del 7 de juliol, i posteriorment s’iniciaran les negociacions amb el Consell de la UE.

Israel i l’Iran van acordar un alto el foc de 24 hores mediat per Donald Trump, després de vuit dies d’intercanvis de míssils. Trump va qualificar l’acord com a “complet i total”, celebrant la fi de la “Guerra de Dotze Dies” i expressant optimisme sobre una pau duradora. No obstant això, l’alto el foc va ser immediatament posat en dubte per acusacions mútues de violacions. Les FDI van denunciar un atac amb míssils iranians just després de l’inici de la treva, mentre que l’Iran va acusar Israel de bombardejar el seu territori. Aquest acord va arribar després d’una escalada de tensions, incloent el bombardeig per part dels Estats Units de tres instal·lacions nuclears iranianes, entre elles la de Fordow, utilitzant bombes antibúnquers llançades des d’avions B2. Trump va descriure l’atac com una “acció limitada” condicionada a la recerca de la pau per part de l’Iran, i va reafirmar la seva aliança amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Prèviament, l’Iran havia atacat bases militars nord-americanes a Qatar i l’Iraq, incloent la Base Aèria Al Udeid, en resposta al bombardeig de les seves instal·lacions nuclears.

La violència entre Israel i l’Iran s’ha intensificat després del bombardeig dels Estats Units a tres instal·lacions nuclears iranianes. Israel ha llançat atacs aeris “sense precedents” contra objectius militars i energètics iranians, incloent la capital, Teheran, la presó d’Evin, una central elèctrica, sis aeroports i la planta nuclear de Fordow, prèviament atacada pels EUA. L’exèrcit israelià afirma haver matat almenys deu membres de la Guàrdia Revolucionària iraniana i haver destruït vuit llançadors de míssils. L’Iran ha respost amb el llançament de entre 20 i 30 míssils balístics contra Israel, impactant a Tel-Aviv, Nes Tziona i Haifa, causant 86 ferits i importants danys. Míssils iranians també han sobrevolat Jerusalem. Israel ha tancat el seu espai aeri i ha emès alertes per a la població. Mentrestant, Rafael Grossi, director general de l’AIEA, ha expressat preocupació pels danys a les instal·lacions nuclears i ha demanat accés per als inspectors. L’ONU i la UE han fet crides al diàleg i la contenció. Putin ha condemnat l’atac dels EUA i s’ha reunit amb el ministre d’Exteriors iranià per coordinar una resposta. La Xina ha demanat esforços per evitar l’impacte del possible tancament de l’estret d’Ormuz.

L’escalada de tensions entre l’Iran i Israel continua amb un intercanvi d’atacs aeris per sisè dia consecutiu. Israel ha dut a terme atacs contra instal·lacions militars iranianes, incloent una planta de centrifugadores nuclears i fàbriques d’armament, causant centenars de víctimes, segons l’Iran. Entre els morts hi ha comandants d’alt rang iranians i científics nuclears, inclòs Ali Shadmani, cap de l’exèrcit iranià. L’Iran ha respost amb el llançament de míssils contra Israel, alguns dels quals han impactat al centre del país. Donald Trump ha exigit la “rendició incondicional” de l’Iran i ha amenaçat el líder suprem iranià, Ali Khamenei, mentre que aquest ha afirmat que no es rendiran i ha advertit dels “danys irreparables” d’una intervenció directa dels Estats Units. Trump, contradient el Pentàgon, ha suggerit la possibilitat d’un canvi de govern a l’Iran. Rússia i la Unió Europea, a través de Vladímir Putin i Kaja Kallas respectivament, han advertit dels riscos d’una escalada del conflicte amb la intervenció dels EUA. Mentrestant, milers de turistes estan atrapats a Israel i el govern ha implementat un pla de repatriació per als ciutadans israelians a l’estranger.

Les tensions entre l’Iran i els Estats Units han augmentat significativament després que els Estats Units bombardegessin tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Natanz i Esfahan. Fordow, una planta d’enriquiment d’urani soterrada, era un objectiu clau a causa de la seva capacitat per produir urani altament enriquit. Natanz, la central nuclear més gran de l’Iran, ja havia estat danyada per atacs anteriors, mentre que Esfahan juga un paper crucial en la conversió d’urani. En resposta, l’Iran ha amenaçat amb represàlies, incloent el possible tancament de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al comerç mundial de petroli. Aquest estret és la principal ruta d’exportació de cru per a països com l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, l’Iraq, Kuwait i el mateix Iran. Un bloqueig podria interrompre el 20% del subministrament mundial de petroli i disparar els preus per sobre dels 100 dòlars per barril, segons els analistes. La decisió final sobre el tancament recau en l’aiatol·là Ali Khamenei. Aquesta amenaça no és nova, ja que Teheran l’ha utilitzada en el passat en moments de tensió. La Cinquena Flota nord-americana, amb base a Bahrain, té la responsabilitat de mantenir l’estret obert i protegir la navegació a la zona.

Els Estats Units han bombardejat tres instal·lacions nuclears iranianes: Fordow, Esfahan i Natanz. Fordow, una instal·lació subterrània, alberga milers de centrifugadores per enriquir urani. Esfahan, un complex nuclear antic, conté la planta de conversió d’urani i laboratoris xinesos. Natanz, el centre principal d’enriquiment d’urani, ha estat objecte d’atacs previs. L’atac, ordenat per Donald Trump, ha estat dut a terme amb bombarders B-2 i míssils llançats des de submarins. L’Iran, a través del ministre d’Exteriors Abbas Araghchi, ha advertit de “conseqüències eternes” i ha anunciat un viatge a Moscou per reunir-se amb Vladímir Putin. Rússia i la Unió Europea han expressat preocupació per l’escalada del conflicte. Les Nacions Unides, a través d’António Guterres, han instat a la diplomàcia per evitar una “espiral de caos”. Diversos països, com Espanya amb Pedro Sánchez i José Manuel Albares, han demanat contenció i diàleg. Organitzacions com Hamas han condemnat l’atac. La comunitat internacional ha reaccionat majoritàriament amb preocupació, demanant la tornada a la negociació i una solució diplomàtica. Úrsula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i Keir Starmer, primer ministre del Regne Unit, s’han sumat a les crides a la negociació. El Papa Lleó XIV ha lamentat les “notícies alarmants” i ha demanat la fi de la guerra. Altres líders mundials, com Gustavo Petro de Colòmbia, Luis Arce de Bolívia, i Gabriel Boric de Xile, han condemnat l’atac.