Donald Trump ha criticat Espanya i el Canadà per la seva baixa contribució a la despesa en defensa de l’OTAN. Trump ha afirmat que Espanya “sempre ha pagat molt poc” i ha insistit que tots els membres de l’OTAN haurien de dedicar el 5% del seu PIB a defensa, molt per sobre de l’actual objectiu del 2%. Aquestes declaracions responen a la negativa del president espanyol, Pedro Sánchez, d’augmentar la despesa militar espanyola, expressada en una carta dirigida al secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. Sánchez ha qualificat la proposta del 5% d’“irracional i contraproduent” i ha defensat una despesa del 2,1% com a suficient. Trump també ha criticat el Canadà per un raonament similar. A més, Trump ha qüestionat el paper d’Europa en el conflicte entre Israel i l’Iran, afirmant que “Europa no podrà ajudar” perquè no té la influència necessària a la regió. Aquestes declaracions es produeixen abans de la cimera de l’OTAN que tindrà lloc a la Haia.

L’escalada bèl·lica entre l’Iran i Israel continua amb un intercanvi de míssils i bombardejos. Israel va iniciar els atacs, dirigits contra instal·lacions nuclears iranianes com Natanz, Isfahan, Fordow i Arak, i infraestructures militars a Teheran, Tabriz, Kermanshah i Khorramabad, causant nombroses víctimes, inclosos alts comandaments militars iranians com Mohammad Baqerí i Hoseín Salamí. L’Iran va respondre amb míssils balístics, alguns dels quals van impactar a Tel-Aviv, Ramat Gan, Holon i l’hospital Soroka a Beerseba, provocant ferits. Benyamin Netanyahu ha promès una resposta contundent. El conflicte ha causat centenars de morts i milers de ferits a banda i banda. Donald Trump ha amenaçat l’Iran, però també ha suggerit la possibilitat d’un acord, mentre que l’Iran ha rebutjat negociar després dels atacs. La comunitat internacional ha condemnat la violència i ha fet una crida a la calma, amb Rússia oferint-se com a mediador. Mentrestant, s’intensifica l’èxode de civils de Teheran i altres ciutats iranianes, i els estrangers estan sent evacuats d’Israel.

Donald Trump ha augmentat la pressió sobre l’Iran després dels atacs d’Israel, advertint de possibles atacs “inclús més brutals” si no s’arriba a un acord sobre el programa nuclear iranià. Inicialment, l’administració Trump va intentar distanciar-se de l’operació israeliana, però Trump va confirmar posteriorment la coordinació amb Israel, afirmant que “ho sabíem tot”. Fonts israelianes van corroborar aquesta coordinació, indicant que la planificació de l’atac va començar l’octubre passat i va continuar després de la victòria electoral de Trump, malgrat les tensions públiques entre ambdós líders. L’objectiu de l’atac, segons aquestes fonts, era convèncer l’Iran que no era imminent per evitar el desplaçament d’objectius, incloent líders militars i científics del programa nuclear. Trump va amenaçar directament l’aiatol·là Ali Khamenei, afirmant conèixer la seva ubicació i considerant-lo un “objectiu fàcil”, tot i que va descartar una acció immediata. Aquesta escalada de tensions es produeix enmig de les negociacions nuclears entre els EUA i l’Iran, que Trump sembla haver abandonat, frustrat per la falta de serietat de Teheran i la determinació de Netanyahu d’atacar amb o sense el suport de Washington. Trump està considerant atacar les instal·lacions d’enriquiment d’urani a Fordow, una acció que requeriria bombes antibúnquer i bombarders nord-americans. Mentrestant, els atacs entre Israel i l’Iran han causat la mort de més de 248 persones, la majoria civils iranians. Israel ha atacat ciutats com Esfahan i Natanz, on es troben importants instal·lacions nuclears iranianes, causant danys significatius al complex subterrani d’enriquiment d’urani de Natanz.

Israel ha llançat una ofensiva contra l’Iran, eliminant Hossein Salami, cap de la Guàrdia Revolucionària, i diversos científics nuclears. L’atac, que ha causat més de 220 morts a l’Iran i una vintena a Israel, busca frenar el programa nuclear iranià i, segons alguns analistes, desestabilitzar el règim. Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, ha instat els iranians a la rebel·lió. L’ofensiva coincideix amb l’advertiment de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) sobre la manca de cooperació de l’Iran i la seva possible sortida del Tractat de No Proliferació Nuclear. Aquesta acció israeliana, que arriba després de la ruptura per part de Donald Trump de l’acord nuclear del 2015, complica els intents dels EUA de reprendre les negociacions amb l’Iran. L’atac podria enfortir la posició d’Ali Khamenei, guia suprem iranià, i augmentar la tensió a la regió, amb la preocupació de potències com França i el Regne Unit. La presència del portavions nord-americà Nimitz a l’estret d’Ormuz afegeix incertesa a la situació.

Vance Boelter, de 57 anys, va ser detingut a Minnesota després d’una persecució de dos dies, acusat de l’assassinat de la congressista demòcrata Melissa Hortman i el seu marit, Mark Hortman, a la seva residència. Boelter, que es va fer passar per policia, també va atacar el congressista demòcrata John Hoffman i la seva esposa, Yvette, a casa seva, situada a pocs quilòmetres de la dels Hortman. John Hoffman es recupera d’un col·lapse pulmonar, mentre que Yvette es troba en bon estat. Boelter, vinculat a l’Església evangèlica i autoproclamat expert en seguretat, va fugir en un tot terreny amb llums d’estil policial després dels atacs. Dins del vehicle, la policia va trobar armes i una llista amb noms i adreces d’altres funcionaris i defensors del dret a l’avortament. El governador Tim Walz va qualificar els fets d’assassinat polític i va activar el Centre d’Operacions d’Emergència. La senadora Amy Klobuchar va denunciar l’acte de violència. L’FBI va oferir una recompensa per informació que conduís a la detenció de Boelter, que finalment va ser capturat a Green Isle per més de 20 equips del SWAT en la persecució més gran de la història de Minnesota, segons el cap de policia de Brooklyn Park. S’enfronta a dos càrrecs d’assassinat i dos d’intent d’assassinat.

Un atac amb motivació política a Minnesota ha deixat Melissa Hortman, congressista estatal demòcrata, i el seu marit, Mark Hortman, morts a trets a casa seva. John Hoffman, senador estatal demòcrata, i la seva dona també van ser atacats i ferits de gravetat, tot i que es troben en estat estable després de ser intervinguts d’urgència. El governador de Minnesota, Tim Walz, ha qualificat els fets de “tragèdia indescriptible” i d’acte deliberat de violència política. El sospitós, identificat com a Vance Boelter, un home de 57 anys, va fugir vestit de policia després d’un intercanvi de trets amb les autoritats i continua en cerca i captura. Al seu vehicle, la policia va trobar un manifest, una llista amb noms d’objectius polítics, incloent els dels atacats i altres càrrecs electes, i octavilles amb l’eslògan “Reis, no”, utilitzat en les protestes contra el president Donald Trump. Aquestes protestes, organitzades arreu del país per denunciar la deriva autoritària de Trump, han estat suspeses a Minnesota per precaució. Les autoritats creuen que Boelter planejava atacar una d’aquestes marxes. Walz ha instat la població a quedar-se a casa fins que el sospitós sigui detingut i ha fet una crida a la pau. Trump ha condemnat els fets com a “horribles” i ha afirmat que aquesta violència no serà tolerada als Estats Units.

Los Angeles es troba immersa en una crisi arran de les protestes contra les batudes de migrants ordenades per Donald Trump. L’enviament de la Guàrdia Nacional i marines a la ciutat ha intensificat les tensions i ha provocat un toc de queda nocturn al centre de la ciutat. Les detencions han augmentat significativament, superant les 200, i diversos periodistes han resultat ferits, alguns per trets de bales de goma. El governador de Califòrnia, Gavin Newsom, ha denunciat un “abús descarat de poder” per part de Trump i ha presentat una demanda contra el president. Trump, per la seva banda, ha qualificat les protestes d’“invasió estrangera” i ha suggerit la detenció de Newsom. Aquest enfrontament s’emmarca en un context de creixent crispació política als Estats Units, exemplificada per l’assassinat de Melissa Hortman, expresidenta de la Cambra de Representants de Minnesota. L’actuació de Trump a Califòrnia es veu com una prova del seu poder i una possible estratègia per neutralitzar Newsom, considerat un potencial rival polític. La decisió de Trump de prohibir a Califòrnia vetar la producció de cotxes amb combustibles fòssils afegeix un altre element de conflicte a la situació. L’actuació de l’ICE (Servei de Control d’Immigrants i Duanes) a Califòrnia, un estat amb una gran població migrant, ha contribuït a l’escalada de les protestes i la resposta contundent de l’administració Trump.

Les protestes contra les polítiques migratòries de Donald Trump s’han estès per diverses ciutats dels Estats Units, com ara Chicago, Nova York, Atlanta i Las Vegas, entre d’altres. El desplegament de la Guàrdia Nacional a Los Angeles per ordre de Trump ha agreujat la tensió amb el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, qui ha presentat una demanda contra el president, considerant la mesura il·legal. Newsom acusa Trump d’abús de poder i qualifica la situació com un moment perillós per a la democràcia. El fiscal general de Califòrnia, Rob Bonta, sol·licita l’anul·lació de l’acció presidencial. Aquest és el primer cop des del 1965 que un president desplega la Guàrdia Nacional sense el consentiment del governador. Trump ha criticat durament la gestió de Newsom i fins i tot ha insinuat la possibilitat d’arrestar-lo, seguint les declaracions de Tom Homan, conegut com el “Tsar de la Frontera”. L’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, també s’oposa al desplegament militar i ha imposat un toc de queda nocturn a la ciutat per controlar les protestes. Mentre que a Texas, el governador republicà Greg Abbott ha sol·licitat el suport de la Guàrdia Nacional, alineant-se amb la postura de Trump.

Israel ha llançat un atac a gran escala contra l’Iran, amb bombardejos a diversos punts del país, incloent instal·lacions nuclears, científiques i militars. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha justificat l’“ofensiva preventiva” com a necessària per impedir que l’Iran obtingui armes nuclears, afirmant que el país persa està “més a prop que mai” de desenvolupar-les. L’atac, anomenat “Lleó que s’alça”, ha provocat la mort d’alts comandaments iranians, com el general Hosein Salami, cap de la Guàrdia Revolucionària, i el general Mohamad Baqeri, cap de l’exèrcit, a més d’altres càrrecs militars i sis científics nuclears, entre ells Mohammad Mehdi Tehranchi i Fereydoon Abbasi. L’Iran ha respost amb el llançament de més de cent drons contra Israel i ha promès una “resposta contundent” a través del líder suprem, l’aiatol·là Alí Khamenei, qui ha advertit d’un “destí amarg i dolorós” per a Israel. Els Estats Units, tot i estar informats de l’acció, s’han desmarcat de l’ofensiva, qualificant-la de mesura unilateral per part d’Israel. El secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, ha reiterat la preocupació dels EUA per la seguretat de les seves bases militars a la zona. L’AIEA, tot i que no ha detectat augments de radiació, ha expressat la seva preocupació per l’atac a instal·lacions nuclears com la de Natanz, i ha ofert la seva assistència per avaluar la situació. Mentrestant, Israel ha declarat l’estat d’emergència i es prepara per a una possible guerra “prolongada”.

Un Boeing 787-8 Dreamliner d’Air India, amb 242 passatgers a bord, es va estavellar prop de l’aeroport d’Ahmedabad, a l’Índia, poc després d’enlairar-se aquest dijous. El vol 171 es dirigia a Londres Gatwick i transportava 169 ciutadans indis, 53 britànics, 7 portuguesos i un canadenc, a més de la tripulació. L’accident va tenir lloc en una zona residencial, deixant restes de l’aparell sobre els edificis. Natarajan Chandrasekaran, president d’Air India, va confirmar l’accident i va expressar el seu “profund dolor”. Els ferits van ser traslladats als hospitals propers. Les autoritats, incloent el ministre de l’Interior indi, Amit Shah, i el cap de Govern de Gujarat, Bhupendra Patel, van coordinar les tasques de rescat i emergència. L’aeroport d’Ahmedabad va suspendre tots els vols. El primer ministre indi, Narendra Modi, va qualificar la tragèdia d’“esfereïdora”, mentre que el primer ministre britànic, Keir Starmer, va descriure les imatges com a “devastadores” i va confirmar la cooperació amb les autoritats índies. L’avió va perdre el senyal menys d’un minut després d’enlairar-se, a uns 190 metres d’altura.