Espanya, el Regne Unit i la Unió Europea han assolit un acord polític històric sobre Gibraltar, que defineix la relació de la colònia amb la Península i l’espai Schengen després del Brexit. L’acord, assolit després de quatre anys de negociacions i una reunió a Brussel·les entre Maros Sefcovic, José Manuel Albares, David Lammy i Fabian Picardo, preveu l’eliminació de la Tanca i la lliure circulació de gibraltarenys i dels més de 15.000 treballadors transfronterers. Es tracta d’un pas significatiu després de cinc anys de l’eixida del Regne Unit de la UE, marcat per tensions i protestes diplomàtiques. L’acord inclou la retirada de Gibraltar de la llista negra de la UE sobre blanqueig de capitals. Es preveu un sistema “dual” de control fronterer amb presència de policia espanyola i gibraltarenya als ports i aeroports. El Regne Unit manté la sobirania militar sobre la base naval de Gibraltar, crucial per a la Royal Navy. L’acord estableix els principis d’una futura unió duanera i aborda el contraban de tabac. Tot i l’optimisme, ambdues parts mantenen les seves reclamacions de sobirania sobre Gibraltar. Pedro Sánchez ha destacat els beneficis per als ciutadans, mentre que Alberto Núñez Feijóo ha criticat la falta de transparència en la negociació. L’acord representa un nou capítol en la relació UE-Regne Unit i una fita històrica en la qüestió de Gibraltar.

Els referèndums celebrats a Itàlia diumenge i dilluns sobre la reducció del període de residència per a l’obtenció de la nacionalitat i sobre drets laborals han estat declarats invàlids per la baixa participació. La consulta sobre la ciutadania plantejava reduir de 10 a 5 anys el temps necessari per sol·licitar-la, alineant Itàlia amb Alemanya i França, i permetre la transmissió als fills menors. Malgrat que el 61% dels votants van donar suport a la mesura, la participació no va arribar al 50% requerit. El govern de Giorgia Meloni va cridar a l’abstenció, contribuint al fracàs de la consulta. L’oposició, que havia impulsat els referèndums amb 637.000 signatures, va animar a la participació. Les altres quatre consultes buscaven millorar els drets laborals, com la reincorporació després d’un acomiadament improcedent, la limitació dels contractes temporals i l’augment de la responsabilitat empresarial en accidents laborals. Tot i que aquestes propostes van obtenir entre un 85% i un 87% de vots a favor, la baixa participació, al voltant del 30%, va invalidar els resultats.

L’exèrcit israelià ha interceptat el vaixell Madleen de la Flotilla de la Llibertat, que portava ajuda humanitària a Gaza. A bord hi viatjaven dotze activistes, entre ells Greta Thunberg, que ha denunciat el seu “segrest en aigües internacionals”. El vaixell, que transportava arròs i llet per a nadons, havia salpat de Sicília. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha felicitat l’exèrcit i ha acusat Thunberg d’antisemita. El Ministeri d’Exteriors israelià afirma que els activistes estan “sans i estalvis”. L’incident ha provocat la protesta del govern espanyol, que ha convocat l’encarregat de negocis de l’ambaixada israeliana a Madrid. Durant el trajecte, el Madleen va assistir una pastera amb migrants, posteriorment interceptats per la guàrdia costanera líbia. Aquesta no és la primera vegada que la Flotilla de la Llibertat intenta trencar el bloqueig a Gaza, i ja havia advertit prèviament de la possible intercepció. El Conscience, un altre vaixell de l’organització, va ser atacat amb drons a prop de Malta fa un mes. Aquestes accions volen denunciar el bloqueig israelià a Gaza, que consideren una “presó a l’aire lliure”.

La tensió entre Elon Musk i Donald Trump ha augmentat significativament. Musk, ex-col·laborador de Trump, va publicar un missatge a X acusant Trump d’estar implicat en els arxius d’Epstein, relacionats amb una xarxa de tràfic sexual de menors. Musk va insinuar que aquesta era la raó per la qual els arxius no s’havien fet públics. Aquest atac va succeir després d’amenaces de Trump de cancel·lar contractes amb empreses vinculades a Musk. Musk també va criticar els aranzels impulsats per Trump, prediu una recessió i va plantejar la creació d’un nou partit polític. Malgrat la gravetat de l’acusació inicial, Musk va esborrar posteriorment el missatge que vinculava Trump amb Jeffrey Epstein, així com altres atacs contra el president, incloent-hi un on afirmava haver contribuït a la victòria electoral de Trump. En un gir inesperat, Musk va respondre conciliadorament a un vídeo de Trump desitjant-li el bé. La relació entre ambdós, que va començar amb una col·laboració estreta en el govern, s’ha deteriorat a causa de discrepàncies sobre polítiques fiscals i els interessos empresarials de Musk. La caiguda de Tesla a la borsa en un 14% afegeix més complexitat a la situació.

Les negociacions de pau entre Ucraïna i Rússia, amb la mediació de Turquia, a Istanbul, han aconseguit un acord per a un nou intercanvi de presoners, prioritzant els ferits greus i els joves. El ministre de Defensa ucraïnès, Rustem Umérov, ha confirmat l’acord, que inclou el retorn de 6.000 cossos de soldats ucraïnesos i la presentació d’una llista de nens ucraïnesos suposadament deportats a Rússia. Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, ha reclamat un alto el foc incondicional, l’alliberament de presoners i el retorn dels nens. Malgrat l’acord sobre l’intercanvi, no s’han produït avenços significatius cap a un alto el foc. Ucraïna ha acusat Rússia de rebutjar la seva proposta d’alto el foc permanent, mentre que Rússia afirma haver proposat una treva de 2 a 3 dies per a la retirada de cadàvers. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat una nova ronda de converses per a finals de juny, i ha expressat el seu desig que tant Zelenski com Putin, i fins i tot Donald Trump, hi participin. Aquestes negociacions es produeixen després d’un atac ucraïnès amb drons a diverses bases aèries russes, incloent-ne a Sibèria, que hauria destruït més de 40 avions i causat importants danys materials. Rússia, per la seva banda, ha llançat drons i míssils sobre Ucraïna.

Elon Musk ha abandonat el seu càrrec al Departament d’Eficiència Governamental (DOGE) després de 130 dies, expressant la seva “decepció” amb el projecte de reforma fiscal de Donald Trump. Musk va criticar el projecte de llei, que augmenta el dèficit pressupostari, per considerar-lo una “abominació repugnant”, “enorme, escandalós i ple de despeses supèrflues”. Aquesta crítica contrasta amb els elogis mutus que es van dedicar Musk i Trump durant la roda de premsa on es va anunciar la sortida del magnat del govern. Tot i que Musk va afirmar que continuaria sent “amic i assessor” de Trump, les seves crítiques posteriors indiquen una ruptura en la seva relació. La sortida de Musk del DOGE coincideix amb una davallada en els resultats de les seves empreses i la seva declaració d’intenció de centrar-se en Tesla, SpaceX, xAI i X. A més, s’ha revelat que Musk consumia ketamina, èxtasi i bolets al·lucinògens durant el seu període com a assessor, arribant a patir problemes de salut a causa del consum freqüent de ketamina.

La policia portuguesa, a petició de les autoritats alemanyes, ha iniciat una nova ronda d’investigacions en el cas de la desaparició de Madeleine McCann. Aquests procediments, que tindran lloc entre el 2 i el 6 de juny a Praia da Luz (Lagos, Algarve), on la nena de tres anys va ser vista per últim cop el 2007, inclouen diverses diligències que seran lliurades al Servei Federal de Policia alemany. L’objectiu d’aquesta operació és recollir més proves contra Christian Brückner, el principal sospitós de l’assassinat de McCann, segons la justícia alemanya. Brückner, actualment empresonat per la violació d’una dona americana el 2005 a la mateixa zona, podria ser alliberat al setembre després de ser absolt d’altres càrrecs d’abús sexual. La seva presència a la zona en el moment de la desaparició de McCann, confirmada pel senyal del seu mòbil, i la confessió de l’assassinat a un testimoni, el situen com a principal sospitós. Aquesta és la primera recerca oficial en el cas des del 2023.

La violència a Gaza ha augmentat amb un atac israelià a un centre de distribució d’aliments a Rafah, gestionat per la Fundació Humanitària de Gaza (GHF), una entitat privada amb suport nord-americà i israelià. L’atac ha provocat la mort de 30 palestins i més de 100 ferits, segons l’Agència de Notícies Palestina (WAFA). Testimonis afirmen que tancs i drons israelians van disparar contra civils que es dirigien al centre. Aquest incident s’afegeix a la confirmació per part d’Israel de la mort de Mohammad Sinwar, líder militar de Hamas. Paral·lelament, Israel ha bloquejat una reunió entre ministres d’Exteriors àrabs i el president palestí Mahmud Abbas a Cisjordània. La delegació, que incloïa representants de l’Aràbia Saudita, Egipte, Jordània, Bahrain i la Lliga Àrab, ha denunciat el bloqueig com una violació del dret internacional. Israel argumenta que la reunió buscava promoure un estat palestí, considerat una amenaça per a la seva seguretat. Aquestes tensions es produeixen enmig del bloqueig a un alto el foc, amb Hamas exigint la retirada completa de les tropes israelianes de Gaza a canvi de l’alliberament d’ostatges israelians. La UNRWA ha denunciat la difamació per part d’Israel i l’ajuda humanitària de les Nacions Unides continua bloquejada a la frontera.

Hamàs ha respost a la proposta d’alto el foc presentada per l’enviat nord-americà, Steve Witkoff. La proposta de Hamàs inclou l’alliberament de 10 ostatges israelians vius i 18 cossos a canvi d’un alto el foc permanent, la retirada de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) de Gaza, l’alliberament de presos palestins i garanties per a l’entrada d’ajuda humanitària. Aquesta resposta representa una contraoferta a la proposta inicial dels Estats Units, que preveia un alto el foc de 60 dies a canvi de l’alliberament de 28 ostatges en una primera fase i 30 més posteriorment. Tot i que coincideixen en el nombre d’ostatges i cossos a alliberar, Hamàs ha afegit condicions addicionals, com el control del pas fronterer de Rafah. Mentrestant, el govern israelià, liderat per Benjamin Netanyahu, encara no s’ha pronunciat oficialment, però fonts apunten a un possible rebuig de la contraoferta. Familiars dels ostatges israelians han expressat la seva preocupació per un acord parcial, tement per la vida dels ostatges que no siguin inclosos en un primer intercanvi. Einav Zangauker i Yehuda Cohen, familiars d’ostatges, han criticat públicament la gestió de Netanyahu, acusant-lo de posar en perill la vida dels seus fills per motius polítics.

Israel ha aprovat 22 nous assentaments a la Cisjordània ocupada, augmentant la tensió a la regió mentre el món observa la situació a Gaza. Paral·lelament, s’han intensificat els atacs de colons i les batudes de l’exèrcit israelià, amb detencions i demolicions de cases palestines. Benjamin Netanyahu ha anunciat l’eliminació de Mohammed Sinwar, líder de Hamàs, i ha negat la fam massiva a Gaza, tot justificant el control israelià sobre l’ajuda humanitària per evitar que Hamàs la utilitzi com a “arma de guerra”. Després d’incidents en punts de distribució d’ajuda, on van morir almenys tres persones, Israel ha interromput l’enviament de materials. L’ONU, a través de Tom Fletcher, ha condemnat el pla de distribució israelià, insistint en l’entrada massiva d’ajuda i criticant la no adhesió a la llei internacional. La Unió Europea, representada per Kaja Kallas, ha demanat que l’ajuda humanitària no sigui polititzada ni militaritzada, reiterant la importància del rol de l’ONU. Mentrestant, Netanyahu ha acceptat un alto el foc proposat per l’enviat de Donald Trump, Steve Witkoff, que inclou l’alliberament d’ostatges i presos a canvi d’una treva de 60 dies a Gaza. Hamas ha confirmat que està revisant la proposta.