Aquest dissabte es van produir dos esdeveniments simultanis però de naturalesa divergent. Mentre milers de persones participaven en una manifestació massiva a Barcelona per aturar el genocidi a Gaza, demanant un embargament d’armes i la ruptura de relacions amb Israel, el caçatalents Luis Conde reunia a la seva masia de Fonteta una àmplia representació de l’elit política i empresarial. A la trobada hi van assistir figures com Salvador Illa, ministres del PSOE i líders de Junts com Jordi Turull. En contrast amb el clam popular, el discurs de Conde va obviar el conflicte i l’OPA del BBVA al Sabadell, centrant-se en la nostàlgia pels pactes d’Estat. Aquests fets s’emmarquen en el context de dos anys de guerra des de l’atac de Hamàs, que ha resultat en més de 60.000 morts a la Franja i un creixent aïllament internacional del govern de Benjamin Netanyahu.

Malgrat l’acceptació parcial de Hamàs del pla de pau proposat pel president nord-americà Donald Trump, i mentre Israel, sota el lideratge de Benjamin Netanyahu, afirma preparar-ne la implementació i enviar negociadors al Caire, la violència a Gaza persisteix. Fonts palestines denuncien que els bombardejos israelians continuen malgrat les crides a aturar-los, causant desenes de morts, incloent-hi 57 persones en un dia, la qual cosa contradiu les declaracions oficials de reduir l’ofensiva a operacions defensives. Les delegacions israeliana, encapçalada per Ron Dermer, i de Hamàs es reuniran al Caire, amb la mediació de l’enviat nord-americà Steve Witkoff, per concretar els detalls de l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners. Mentrestant, Netanyahu s’enfronta a la pressió dels seus socis d’ultradreta, com Smotrich i Ben-Gvir, que rebutgen l’acord.

La intercepció per part d’Israel de la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària amb més de 40 vaixells, ha desencadenat una onada de protestes a Catalunya i arreu del món. A Catalunya, el Sindicat d’Estudiants va convocar una vaga sota el lema “Aturem el genocidi a Gaza”, que va mobilitzar 6.500 persones a Barcelona, 300 a Tarragona i 200 a Girona. A més, una manifestació posterior a Barcelona va aplegar unes 15.000 persones, durant la qual hi va haver càrregues policials dels Mossos d’Esquadra i es va anunciar una acampada indefinida a la plaça de la Carbonera. Les mobilitzacions es van estendre internacionalment a ciutats com Istanbul i Atenes, destacant la de Roma amb 10.000 assistents. Com a resposta, el sindicat italià CGIL ha convocat una vaga general per al 3 d’octubre.

L’exèrcit d’Israel ha interceptat la Flotilla Global Sumud en aigües internacionals prop de Gaza, detenint aproximadament 450 activistes, entre els quals hi ha figures conegudes com Ada Colau, Greta Thunberg, Pilar Castillejo i Jordi Coronas. Els detinguts han estat traslladats al port d’Ashdod i posteriorment a una presó a Beer Sheva, amb la intenció de ser deportats a principis de la setmana vinent. El govern israelià, que qualifica l’acció de “provocació”, assegura que la intercepció va ser segura. Per la seva banda, la Global Sumud Flotilla denuncia un assalt il·legal i una “greu violació” dels drets dels detinguts, als quals se’ls hauria negat l’accés a assessorament legal. L’operació ha generat una àmplia condemna política i diplomàtica i ha provocat mobilitzacions ciutadanes.

La Flotilla Global Sumud, una missió humanitària amb 500 activistes com Greta Thunberg i Ada Colau que intentava lliurar ajuda a Gaza, ha estat interceptada i els seus membres detinguts per l’exèrcit israelià en aigües internacionals. Aquest esdeveniment es va produir després que la flotilla patís atacs amb drons i que Espanya mobilitzés el vaixell Furor per assistir-la. En resposta, el govern de Pedro Sánchez i el ministre José Manuel Albares han exigit l’alliberament immediat dels detinguts, oferint protecció diplomàtica, mentre que el president Salvador Illa ha promès suport jurídic als catalans. L’assalt, considerat una violació del dret internacional i qualificat de “crim de guerra” per l’advocat Jaume Asens, ha generat una forta condemna i la convocatòria de vagues per part de sindicats com el SEPC i la CGT.

Les autoritats alemanyes han anunciat la detenció a Berlín de tres presumptes membres de Hamàs, acusats de planejar atemptats mortals contra objectius jueus o israelians. Els sospitosos, dos d’ells amb nacionalitat alemanya i un de libanès, estaven sent vigilats des de feia mesos i van ser arrestats quan es disposaven a rebre un arsenal. Durant l’operació, es van confiscar fusells d’assalt AK-47, pistoles i una quantitat considerable de munició que havien començat a adquirir a l’estiu. El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt, va qualificar l’amenaça de “concreta” i va celebrar la intervenció a temps. No obstant això, l’organització Hamàs ha negat oficialment qualsevol connexió amb els detinguts, afirmant que la seva lluita es limita a Palestina.

Un atac investigat com a incident terrorista va tenir lloc a l’exterior de la sinagoga Heaton Park Hebrew Congregation de Manchester durant la celebració del Yom Kippur. L’agressor, identificat com a Jihad al-Shamie, un ciutadà britànic de 35 anys, va envestir diversos vianants amb un vehicle i posteriorment va apunyalar diverses persones. L’incident va causar tres morts, incloent-hi el mateix atacant, que va ser abatut a trets per la policia, i va deixar diversos ferits, tres dels quals van ser hospitalitzats. La ràpida resposta de la seguretat del temple i dels agents va impedir que l’assaltant entrés a la sinagoga. La Greater Manchester Police va confirmar la detenció de tres persones —dos homes i una dona— en relació amb els fets, qualificats com a “greu incident” per l’alcalde Andy Burnham.

La intercepció per part d’Israel de la Flotilla Global Sumud, que transportava ajuda humanitària a Gaza i on viatjaven activistes com l’exalcaldessa Ada Colau, ha desencadenat una onada de mobilitzacions a Catalunya i a escala internacional. A Barcelona, una manifestació espontània davant del consolat d’Israel va precedir una mobilització unitària a Drassanes amb la intenció de convertir-se en una acampada, on es van produir cops de porra policials. La resposta a l’assalt també ha estat institucional, ja que el Parlament de Catalunya ha suspès el ple. A més de protestes arreu del territori, sindicats com el SEPC i la CGT han convocat vagues, i s’ha fet una crida a una vaga general. La indignació s’ha estès globalment amb protestes a ciutats com Roma, Atenes i Berlín.

L’exèrcit israelià ha interceptat la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària pacífica que s’aproximava a les costes de Gaza. L’abordatge es va produir dins de l’anomenada “zona d’exclusió” israeliana, una acció que experts com Jaume Saura i la relatora de l’ONU Francesca Albanese consideren il·legal per haver-se executat en aigües internacionals. L’incident ha generat una forta reacció política: el Ministeri d’Exteriors espanyol ha exigit que es respecti la integritat dels ciutadans, i figures com Yolanda Díaz, Salvador Illa i Jaume Collboni han condemnat l’acte i demanat la protecció dels activistes. Com a resposta legal, l’advocat de la flotilla, Jaume Asens, ha anunciat la presentació d’una querella contra Israel a l’Audiència Nacional.

Donald Trump i Benjamin Netanyahu han presentat un pla de pau per a Gaza que suposa un ultimàtum per a Hamàs: si l’accepta, la guerra s’acabaria immediatament amb l’alliberament dels ostatges en 72 hores i la creació d’un govern de transició. Aquest òrgan, anomenat Junta de la Pau, estaria presidit pel mateix Trump amb la participació de Tony Blair, excloent Hamàs i l’Autoritat Palestina. En cas de rebuig, el pla amenaça amb la “destrucció total” de la milícia amb suport nord-americà. Aquesta iniciativa es produeix mentre Trump, en un discurs a l’ONU, ha criticat els països que reconeixen Palestina i ha presumit d’haver posat fi a set guerres. En contrast, el govern espanyol ha impulsat un embargament d’armes a Israel, anul·lant contractes amb empreses com Elbit Systems, tot i que la seva efectivitat es veu limitada pels acords sobre les bases militars dels EUA.