Nicusor Dan, l’actual alcalde de Bucarest, ha guanyat les eleccions presidencials de Romania amb el 53,67% dels vots, superant el candidat ultradretà George Simion, de l’Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), que va obtenir el 46,33% dels sufragis. Aquesta victòria arriba després d’una repetició electoral, ja que els comicis inicials, celebrats al novembre, van ser anul·lats per la justícia degut a una campanya de desinformació que va impulsar la victòria de Calin Georgescu, un polític prorús. En aquesta segona volta, Simion, tot i haver guanyat la primera ronda amb un 40% dels vots, va ser derrotat per Dan, qui va aconseguir el suport dels simpatitzants dels partits oficialistes. La campanya electoral va estar marcada per una nova onada de desinformació a les xarxes socials, amb acusacions, per part de Simion, de frau electoral, similars a les tàctiques utilitzades per Donald Trump. El Ministeri d’Afers Exteriors romanès, a través del seu portaveu Andrei Tarnea, ha denunciat indicis d’interferència russa en el procés, assenyalant una campanya de notícies falses a Telegram i altres plataformes. Aquesta interferència russa ja va ser la causa de l’anul·lació de les eleccions anteriors.

La Unió Europea es troba dividida davant la situació a Gaza. Disset països membres han votat a favor que la Comissió Europea investigui si Israel compleix amb les obligacions en drets humans establertes en l’acord d’associació entre ambdues parts. Aquesta decisió, impulsada per països com Espanya, Bèlgica, Luxemburg, Eslovènia i Irlanda, i amb el suport de França, Suècia i els Països Baixos, representa una important eina de pressió sobre Israel, ja que la UE és un dels seus principals socis comercials. La revisió de l’acord, que estableix una àrea de lliure comerç, podria comportar la seva suspensió total o parcial, un cop dur per a l’economia israeliana. Paral·lelament, el Regne Unit ha suspès les negociacions per a un nou acord de lliure comerç amb Israel i ha convocat l’ambaixador israelià a Londres, després de les dures declaracions del ministre d’Afers Estrangers britànic, David Lammy, que va qualificar la política israeliana a Gaza d’“extremisme”. Israel, per la seva banda, atribueix aquestes accions a una “obsessió antiisraeliana”. Mentrestant, al Parlament Europeu, l’esquerra demana sancions i un embargament d’armes a Israel, mentre que la dreta culpa Hamàs del conflicte. La presidenta d’Eslovènia, Natasa Pirc Musar, va qualificar la situació a Gaza de “genocidi”, generant un fort debat a l’Eurocambra. Segons la corresponsal de TV3, Roser Oliver, aquestes mesures representen un “terratrèmol polític” per a Israel, que es troba cada cop més aïllat internacionalment.

Luís Montenegro, líder de l’aliança conservadora Aliança Democràtica (AD), ha guanyat les eleccions legislatives anticipades a Portugal, tot i no aconseguir la majoria absoluta. Amb un 32,1% dels vots, l’AD haurà de buscar aliances per governar. El partit d’extrema dreta Chega, liderat per André Ventura, ha obtingut un resultat significatiu, situant-se en tercera posició amb un 22,6% dels vots, en empat tècnic amb el Partit Socialista (PS) de Pedro Nuno Santos, que ha aconseguit el 23,4%. Aquesta situació planteja un escenari d’incertesa política i complicades negociacions per formar govern. Les eleccions anticipades van ser convocades després que Montenegro perdés una moció de confiança al març. Malgrat la victòria, la fragmentació del Parlament dificulta la formació d’una majoria estable. Montenegro podria intentar pactar amb Iniciativa Liberal (IL), un altre partit de centredreta, però junts no sumen prou escons. Les altres opcions, un pacte amb Chega o una gran coalició amb el PS, semblen poc probables. L’ascens de Chega, malgrat els escàndols que han afectat alguns dels seus membres, i el retrocés del PS, descarten l’escenari d’una majoria d’esquerres. La participació ha estat del 63,3%.

La situació a Gaza s’ha deteriorat dràsticament, amb una escalada de violència i una crisi humanitària creixent. Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, ha declarat obertament la seva intenció d’ocupar tota la Franja, després d’una ofensiva militar intensificada a Khan Yunis, on l’exèrcit israelià ha ordenat l’evacuació de la població. Aquesta escalada ha resultat en la mort de centenars de persones des de divendres, en el marc de l’operació “Carros de Gedeó”. Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, ha condemnat les accions d’Israel davant la Lliga Àrab, acusant-lo de violar el dret internacional i demanant la fi de la “matança”. Sánchez ha proposat quatre prioritats: la fi de la catàstrofe humanitària, pressió sobre Netanyahu, avançar en la solució política amb el reconeixement de l’Estat palestí, i reforçar el diàleg euroàrab. Mentrestant, l’ajuda humanitària espera entrar a Gaza després de mesos de bloqueig, amb Netanyahu comprometent-se a permetre l’entrada d’una quantitat “bàsica” de menjar davant la pressió internacional, especialment dels Estats Units. L’OMS alerta sobre la fam que afecta més de dos milions de persones a la Franja, amb mig milió en situació de “malnutrició aguda”. Oxfam Intermón denuncia l’ús de la fam com a arma de guerra per part d’Israel.

L’oficina de l’expresident dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar que ha estat diagnosticat amb càncer de pròstata agressiu amb metàstasi als ossos. La setmana passada, Biden va ser examinat després d’experimentar un augment dels símptomes urinaris, i el diagnòstic va revelar una puntuació de Gleason de 9 (Grup 5). Tot i la gravetat del diagnòstic, el càncer sembla ser sensible a les hormones, cosa que obre la possibilitat d’un tractament eficaç. Biden i la seva família estan considerant diverses opcions de tractament amb els seus metges. Aquest diagnòstic arriba després d’un mandat presidencial marcat per preguntes sobre la salut de Biden, que va deixar el càrrec el gener passat com el president de més edat de la història dels EUA. A principis de 2024, el metge personal de Biden el va declarar apte per al càrrec després d’un examen físic. Al febrer de 2023, Biden es va sotmetre a una cirurgia exitosa per extirpar una lesió cancerosa al pit, i en aquell moment no es va requerir tractament addicional. L’actual president, Donald Trump, ha expressat els seus millors desitjos per a la recuperació de Biden.

Israel ha intensificat la seva ofensiva a la Franja de Gaza amb l’operació “Carros de Gedeó”, centrant-se en Deir al-Balah, una zona prèviament no afectada. Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han anunciat atacs extensos i mobilització de tropes per aconseguir el control operatiu i alliberar ostatges, objectius anunciats prèviament pel govern de Benjamin Netanyahu. Aquesta escalada ha resultat en un augment significatiu de víctimes, amb més de 53.100 morts i 120.000 ferits a Gaza des del començament de l’ofensiva israeliana, que ja dura 590 dies. Mentrestant, Pedro Sánchez, en la cimera de la Lliga Àrab a Bagdad, ha condemnat les accions d’Israel, qualificant-les de “massacre” i de violació del dret internacional. Ha instat a aturar la violència i ha proposat quatre prioritats: aturar la catàstrofe humanitària, pressionar Netanyahu, avançar en el reconeixement de l’Estat palestí i reforçar el diàleg euroàrab i islàmic. Espanya i Palestina estan impulsant una resolució a les Nacions Unides perquè el Tribunal Internacional de Justícia es pronunciï sobre el compliment per part d’Israel de les seves obligacions internacionals respecte a l’ajuda humanitària a Gaza.

La violència a la Franja de Gaza s’ha intensificat, amb més de 300 palestins morts en tres dies d’atacs israelians. Els bombardejos han afectat habitatges al nord de la Franja, incloent el camp de refugiats de Jabalia, i una escola a Beit Lahia que servia de refugi. La Defensa Civil de Gaza ha informat de persones desaparegudes sota les runes. Israel afirma que les seves operacions busquen desmantellar infraestructures terroristes. El Ministeri de Sanitat de Gaza xifra en més de 53.000 les víctimes mortals des de l’inici de l’ofensiva israeliana, la majoria dones i nens, i en 120.214 els ferits. Hamas acusa el govern israelià de Netanyahu de “genocidi”. L’Unicef, a través de la seva directora executiva Catherine Russell, ha denunciat la mort d’almenys 45 nens en els atacs aeris. El Consell d’Europa ha denunciat una massacre de civils i la situació de fam deliberada a Gaza, agreujada pel bloqueig israelià a l’ajuda humanitària. El president dels Estats Units, Donald Trump, de visita al Golf, ha promès que “passaran coses bones” a Gaza i que s’ajudarà els palestins. El president francès, Emmanuel Macron, ha demanat a Europa que denunciï la situació a Gaza. Aquesta escalada de violència coincideix amb la commemoració de la Nakba, el desplaçament massiu de població àrab del 1948.

Rússia i Ucraïna es van reunir a Istanbul per a negociar la fi de la guerra. La reunió, mediada per Turquia, va ser la primera d’alt nivell en més de tres anys. Tot i l’absència de Putin i Zelenski, les delegacions van acordar un intercanvi de 2.000 presoners de guerra, 1.000 per cada bàndol, en els pròxims dies. El Kremlin va assegurar que estudiaria la proposta ucraïnesa d’una reunió entre Putin i Zelenski. Turquia va demanar un alto el foc immediat, mentre que Zelenski, des de Tirana, va insistir en la necessitat d’un alto el foc complet i incondicional, i va advertir de “reaccions fortes” si Rússia no es pren seriosament les negociacions. Marco Rubio, secretari d’Estat dels EUA, va assistir a una reunió trilateral prèvia amb Ucraïna i Turquia, però va expressar poques expectatives davant el baix perfil de la delegació russa. Donald Trump va declarar que no hi hauria progrés fins que ell mateix es reunís amb Putin, una idea recolzada pel portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Malgrat les negociacions, Rússia va continuar els seus atacs amb drons a diverses regions d’Ucraïna. Les reivindicacions russes continuen sent la cessió de territoris, incloent Donetsk, Lugansk, Kherson, Zaporíjia i Crimea, així com la renúncia d’Ucraïna a l’OTAN.

La gira de Donald Trump per l’Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units ha generat controvèrsia i alhora ha marcat un possible canvi en la dinàmica geopolítica de la regió. Trump va aconseguir acords comercials i d’inversió milionaris, incloent-hi un acord de defensa de 142.000 milions de dòlars amb l’Aràbia Saudita, la venda d’armes més gran de la història. Aquest acord inclou la provisió d’equipament militar d’última generació a canvi d’una inversió saudita de 20.000 milions de dòlars en intel·ligència artificial als EUA. A més, Trump va aixecar les sancions a Síria i es va reunir amb el nou primer ministre sirià, Ahmed al-Sharaa, un fet simbòlic considerant el passat d’Al-Sharaa com a comandant de la filial siriana d’Al-Qaeda. Trump va instar Al-Sharaa a normalitzar relacions amb Israel i a expulsar terroristes estrangers de Síria. La gira també va estar marcada per la polèmica, amb crítiques sobre possibles conflictes d’interessos degut als projectes immobiliaris de l’empresa familiar Trump a la regió, i per l’acceptació d’un Boeing 747 com a regal de la família reial qatariana. Finalment, la gira va mostrar un aparent distanciament de Trump respecte a Israel, amb un acostament a Síria i l’obertura al diàleg amb l’Iran, fet que ha generat nerviosisme a Tel-Aviv. Aquests moviments apunten a una nova doctrina de política exterior a la regió, centrada en acords transaccionals i aliances pragmàtiques.

L’exèrcit israelià ha intensificat els seus atacs a la Franja de Gaza, resultant en la mort de més de 100 palestins en un dels dies més violents des de la ruptura de l’alto el foc. Els bombardejos, que van coincidir amb la commemoració de la Nakba, es van concentrar a Khan Yunis i Rafah, al sud, però també van afectar el nord de la ciutat de Gaza i un centre de salut al campament de refugiats de Jabalia. Entre les víctimes hi ha dones, nens i el periodista Hassan Samour. Aquests atacs se sumen als més de 70 dies de bloqueig d’ajuda humanitària imposat per Israel, agreujant la crisi humanitària a la regió. Paral·lelament, Israel ha convocat l’ambaixadora espanyola, Ana Salomón Pérez, després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qualifiqués Israel d’“estat genocida” al Congrés. Aquesta acció diplomàtica augmenta les tensions entre ambdós països. Mentrestant, una organització humanitària amb suport nord-americà preveu iniciar la seva tasca a Gaza a finals de maig, però urgeix a Israel a permetre l’entrada d’ajuda de les Nacions Unides i altres organitzacions. Hamàs ha acusat Israel de soscavar els esforços de mediació i els EUA d’incomplir els acords pactats després de l’alliberament de l’ostatge nord-americà, Edan Alexander. Malgrat les crides internacionals a la pau, Netanyahu ha advertit d’una imminent incursió terrestre a Gaza per “completar l’operació i derrotar Hamàs”.