Creix el moviment de suport a Palestina dins la indústria cinematogràfica. Més de 2.500 actors, directors i altres professionals del sector, incloent figures internacionals com Mark Ruffalo, Olivia Colman, Tilda Swinton, Javier Bardem, Emma Stone, Gael García Bernal, Yorgos Lanthimos, Isabel Coixet, Ava DuVernay, Emma Seligman i Joshua Oppenheimer, s’han compromès a boicotejar la indústria cinematogràfica israeliana. Aquesta iniciativa, impulsada per Film Workers for Palestine, insta a no col·laborar amb institucions i empreses israelianes “implicades en el genocidi i l’apartheid contra el poble palestí”. Aquest compromís es va fer visible durant la gala dels Premis Emmy 2025, on Javier Bardem va lluir una kufia i Hannah Einbinder, després de guanyar el premi a millor actriu secundària, va expressar el seu suport a Palestina. Megan Stalter també va mostrar la seva solidaritat amb un missatge a la seva bossa. Aquestes accions s’afegeixen a anteriors mostres de suport com les d’Annie Lennox i Esperanza Spalding als Grammy 2024, Guy Pearce als Oscars i Cate Blanchett i Bella Hadid al Festival de Canes, evidenciant una creixent conscienciació i compromís de la indústria amb la causa palestina.

Scott Bessent, secretari del Tresor dels Estats Units, i He Lifeng, viceprimer ministre xinès, es van reunir a Madrid entre el 15 i el 17 de setembre per a la quarta ronda de negociacions comercials. Aquestes converses, que també van tenir lloc a Ginebra, Londres i Estocolm, van ser acollides pel ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, al Palau de Santa Cruz. Els principals temes de discussió van incloure els aranzels, els controls d’exportació i el futur de TikTok, l’aplicació xinesa que s’enfronta a una data límit imposada per Washington per reestructurar les seves operacions als EUA. Aquesta reunió buscava preparar el terreny per a una possible trobada entre els presidents Donald Trump i Xi Jinping a la cimera de l’APEC a Corea del Sud a finals d’octubre. Paral·lelament, Bessent es va reunir amb els ministres espanyols Carlos Cuerpo (Economia, Comerç i Empresa) i José Manuel Albares (Afers Exteriors), així com amb Manuel de la Rocha (Oficina d’Assumptes Econòmics i del G20), per tractar temes comercials bilaterals entre Espanya i els Estats Units. La reunió entre els EUA i la Xina es produeix després d’una pròrroga de la treva aranzelària fins al novembre, però les tensions persisteixen, especialment pel que fa al subministrament de minerals estratègics i el suport de la Xina a Rússia. A més, el Ministeri de Comerç xinès va anunciar investigacions sobre les importacions i polítiques dels EUA en el sector dels semiconductors just abans de la reunió.

Dissabte, Romania va detectar un dron rus al seu espai aeri, a prop de la frontera amb Ucraïna, a la regió de Tulcea. El ministre de Defensa romanès, Ionut Mosteanu, va confirmar la incursió, que va ocórrer mentre Rússia atacava Ucraïna. Dos avions de combat F-16 romanesos van ser desplegats i van estar a punt d’abatre el dron, que volava a baixa altitud, abans que desaparegués del radar. Tot i que el dron no va sobrevolar zones habitades, el govern romanès va condemnar l’acció de Rússia, considerant-la una amenaça a l’estabilitat regional. Aquest incident segueix a un altre similar a Polònia, on drons russos van violar l’espai aeri polonès durant un atac a Ucraïna. Aquest incident va provocar la invocació de l’article 4 de l’OTAN pel primer ministre polonès, Donald Tusk, i el posterior reforç de la frontera oriental amb l’operació Sentinella de l’Est. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va afirmar que el dron va penetrar 10 km dins de Romania i va demanar sancions contra Rússia. La ministra d’Exteriors sueca, Maria Malmer Stenergard, va expressar la solidaritat de Suècia amb Romania.

Charlie Kirk, un influent activista ultraconservador de 31 anys i fundador de Turning Point USA, va ser assassinat a trets durant una conferència a la Universitat Utah Valley. Kirk, un aliat proper de Donald Trump, va rebre un tret al coll mentre parlava sobre tirotejos escolars. Trump va confirmar la mort a Truth Social, lloant Kirk i demanant oracions. L’incident va augmentar les tensions polítiques als Estats Units, on la polarització i el suport a la violència política han anat creixent. Figures polítiques com Gavin Newsom i Pete Buttigieg van condemnar l’atac i van rebutjar la violència política. Posteriorment, Trump va anunciar la detenció del sospitós a Fox News, afirmant que el pare i persones properes al presumpte tirador van instar-lo a lliurar-se a les autoritats després que es publiquessin imatges i vídeos del sospitós. Trump va expressar el seu desig que el sospitós sigui condemnat a mort i va anunciar que atorgarà a Kirk la Medalla Presidencial de la Llibertat. L’assassinat de Kirk ha tingut repercussions internacionals, especialment entre les dretes extremes espanyola i catalana, on figures com Miguel Tellado, Santiago Abascal i Sílvia Orriols han reaccionat a l’esdeveniment. L’assassinat s’emmarca en un context de creixent violència política als Estats Units, reavivada per l’assalt al Capitoli el 2020 i diversos atacs contra figures polítiques. L’incident recorda la polarització i la violència política dels anys 60, amb assassinats com els de John F. Kennedy, Robert Kennedy i Martin Luther King.

Les tensions entre Espanya i Israel han augmentat arran de la prohibició d’entrada a Israel de les ministres espanyoles Yolanda Díaz i Sira Rego. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha acusat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’una “amenaça genocida flagrant” contra Israel després que Sánchez anunciés noves mesures contra el que ha qualificat de “genocidi” a Gaza. Netanyahu ha relacionat les paraules de Sánchez amb la Inquisició espanyola i l’Holocaust. En resposta, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha cridat a consultes l’ambaixadora espanyola a Tel-Aviv per les “calúmnies” del govern israelià. El govern espanyol ha rebutjat les acusacions d’antisemitisme i ha defensat el seu dret a criticar les accions d’Israel a Gaza, reiterant la seva crida a la fi de la violència, l’entrada d’ajuda humanitària i el respecte als drets humans. El ministre d’Afers Exteriors israelià, Gideon Saar, també ha acusat el govern espanyol d’antisemitisme. Aquestes tensions s’han agreujat després de la mort d’un ciutadà espanyol en un tiroteig a Jerusalem. Espanya ha insistit en el seu suport a la solució de dos estats i ha afirmat que no es deixarà intimidar en la seva defensa de la pau i el dret internacional.

La decisió d’Israel de boicotejar el Mobile World Congress (MWC) 2026 a Barcelona ha augmentat la tensió amb Espanya. El govern israelià, liderat per Benjamin Netanyahu, ha ordenat la cancel·lació de tots els preparatius per a la participació israeliana al congrés i ha instalat les empreses del país a sumar-se al boicot. Aquesta mesura respon a les accions del govern espanyol, presidit per Pedro Sánchez, en relació amb la guerra de Gaza, com l’embargament d’armes a Israel i les sancions a individus vinculats al conflicte. Israel acusa el govern espanyol de donar suport a Hamas i de llançar “amenaces genocides”, mentre que l’executiu espanyol, a través de ministres com José Manuel Albares i Margarita Robles, rebutja les acusacions i les qualifica de “falsedats i calúmnies”. El GSMA, organitzador del MWC, ha emès un comunicat on es defineix l’esdeveniment com “unificador” i espera que la situació global no afecti la participació. L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lamentat que no hagi estat l’alcalde actual, Jaume Collboni, qui hagi vetat la presència d’Israel al congrés. Per altra banda, l’expresident Carles Puigdemont ha criticat la decisió del govern espanyol i ha qualificat el boicot d’error. Malgrat la importància del MWC per a Barcelona, la participació israeliana representa una petita part del total d’empreses assistents.

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, s’enfronta a una creixent crisi de lideratge arran de l’acord comercial amb els Estats Units i la gestió de la situació a Gaza. L’acord amb els EUA, que inclou aranzels al 15% per a productes europeus i importants compres de gas i petroli nord-americans, ha estat àmpliament criticat per ser asimètric i beneficiar principalment els EUA. Aquest acord ha generat fortes crítiques al Parlament Europeu, especialment dels socialistes, liberals i Verds, deixant a Von der Leyen amb el suport principalment del seu propi grup, el Partit Popular Europeu. A més, la seva resposta a la crisi humanitària a Gaza ha estat considerada insuficient per diversos grups, generant controvèrsia fins i tot dins de la Comissió, amb la vicepresidenta Teresa Ribera denunciant un “genocidi”. Aquestes qüestions han erosionat la confiança en el lideratge de Von der Leyen, que s’enfronta a dues mocions de censura al Parlament Europeu a l’octubre, impulsades per L’Esquerra i l’extrema dreta. Malgrat les seves promeses de més cooperació institucional i independència europea en defensa, tecnologia i energia, les seves accions semblen contradir aquestes afirmacions. El debat sobre l’estat de la UE ha evidenciat la seva fragilitat política i la pèrdua de confiança ciutadana, segons un sondeig que mostra que el 72% dels ciutadans dels cinc països més grans de la UE han perdut la confiança en ella.

El primer ministre albanès, Edi Rama, ha nomenat Diella, una intel·ligència artificial (IA), com a ministra d’Adjudicació de Contractes Públics. Aquesta decisió, sense precedents a nivell mundial, forma part de l’estratègia de Rama per afrontar la corrupció dins l’administració pública, un obstacle important per a l’aspiració d’Albània d’ingressar a la Unió Europea el 2030. Diella, que significa “sol” en albanès, ja funcionava com a assistent virtual per a tràmits administratius. Ara, amb rang ministerial, s’espera que la seva imparcialitat i resistència a suborns i amenaces contribueixin a una contractació pública més transparent. Rama argumenta que Diella farà impossible la corrupció en les licitacions públiques. No obstant això, no s’han aclarit els potencials riscos relacionats amb la seguretat de la IA, com ara el hackeig o els biaixos algorítmics. Aquest nomenament s’emmarca en el context de la lluita contra la corrupció a Albània, on figures com l’expresident Ilir Meta es troben a la presó i l’exprimer ministre Sali Berisha està sent jutjat per delictes similars. El nou gabinet de Rama també inclou canvis com el retorn de Belinda Balluku com a viceprimera ministra i ministra d’Infraestructura i Energia, i el nomenament d’Albana Koçiu com a ministra d’Interior i de Mirela Kumbaro com a ministra d’Educació.

Jair Bolsonaro, expresident del Brasil, ha estat condemnat pel Tribunal Suprem Federal (STF) per orquestrar una “organització criminal” amb l’objectiu de retenir el poder després de perdre les eleccions del 2022 contra Lula da Silva. La jutge Cármen Lúcia ha emès el vot decisiu, sumant-se a Alexandre de Moraes i Flavio Dino, confirmant la majoria necessària per a la condemna. Lúcia ha afirmat que Bolsonaro va intentar “cooptar” els comandaments militars per implementar mesures antidemocràtiques i que el fiscal general, Paulo Gonet, va presentar proves concloents que demostraven un pla sistemàtic per atacar les institucions republicanes i perjudicar l’alternança presidencial. De Moraes ha subratllat que els fets del 8 de gener de 2023 no van ser espontanis, sinó una acció orquestrada. Bolsonaro i set col·laboradors, entre ells Walter Braga Netto, Paulo Sérgio Nogueira, Augusto Heleno Ribeiro, Almir Garnier Santos, Mauro Cid, Alexandre Ramagem i Anderson Torres, són jutjats per delictes com abolició violenta de l’Estat democràtic de dret, cop d’estat i organització criminal. La condemna podria comportar una pena de fins a 43 anys de presó, tot i que es preveu una sentència menor. El Congrés brasiler podria decretar una amnistia per a l’expresident, mentre que Bolsonaro té dret a recórrer la sentència. L’actual president, Lula da Silva, ha afirmat que existeixen nombroses proves que confirmen l’intent de cop d’estat.

Polònia ha denunciat una “agressió sense precedents” per part de Rússia després que diversos drons russos violessin el seu espai aeri durant un atac a Ucraïna. L’exèrcit polonès va abatre els drons que representaven una amenaça. El primer ministre polonès, Donald Tusk, ha qualificat l’incident de “provocació a gran escala” i ha anunciat la invocació de l’article 4 del Tractat de l’Atlàntic Nord, que preveu consultes entre els aliats en cas d’amenaça a la seguretat d’un estat membre. Rússia ha negat haver planejat atacar objectius a Polònia. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha expressat la solidaritat d’Europa amb Polònia i ha qualificat l’acció d’“imprudent i sense precedents”. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha considerat l’atac “deliberat”. L’incident ha obligat a tancar diversos aeroports polonesos temporalment i ha activat les defenses de l’OTAN, incloent-hi caces F-35. Un dels drons va caure sobre un edifici residencial causant danys materials lleus, però sense víctimes. Les autoritats poloneses han alertat la població de no tocar cap dron o restes que puguin trobar.