La Flotilla Global Sumud, que es dirigeix a Gaza, ha denunciat dos atacs en menys de 48 hores contra dos dels seus vaixells al port de Sidi Bou Saïd, a Tunísia. El primer incident va afectar el Vaixell Familiar, on viatjaven l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau i l’activista climàtica Greta Thunberg, entre d’altres. El segon atac va tenir com a objectiu el vaixell Ànima. En ambdós casos, els atacs van ocórrer al voltant de la mitjanit i van consistir en el llançament d’un objecte incendiari, presumptament un dron recobert de combustible, que va provocar un incendi a la coberta. Tot i que les autoritats tunisianes van atribuir el primer incident a un accident, la Flotilla manté que es tracta d’accions hostils i les relaciona amb la intensificació de l’agressió israeliana a Gaza. Malgrat els incidents, la Flotilla ha afirmat que continuarà el seu viatge cap a Gaza per lliurar ajuda humanitària. La relatora especial de l’ONU, Francesca Albanese, ha instat els tripulants a mantenir la seva determinació. Per la seva banda, la Comissió Europea, a través de la portaveu Eva Hrncirova, ha expressat la seva preocupació per la situació i ha declarat que no fomenta aquest tipus d’iniciatives per risc d’escalada de la tensió.

Israel va bombardejar Doha, Qatar, atacant una reunió de líders de Hamas que negociaven un alto el foc a la Franja de Gaza proposat per Donald Trump. Cinc membres de Hamas van morir, incloent-hi el fill de Khalil al-Hayya, un alt responsable de l’organització, però al-Hayya va sobreviure. Hamas va acusar Israel d’intentar sabotejar les negociacions, mentre que Israel va justificar l’atac culpant Hamas de la matança del 7 d’octubre de 2023. Qatar va condemnar l’atac com una violació del dret internacional, i l’ONU, a través d’António Guterres, va expressar la seva preocupació per la violació de la sobirania qatariana. Els Estats Units, tot i haver estat informats prèviament, van condemnar l’atac com a “desafortunat”. Netanyahu va assumir la responsabilitat de l’operació. Simultàniament, Israel va ordenar l’evacuació de la ciutat de Gaza abans d’una nova ofensiva. Aquest bombardeig marca una escalada significativa, ja que és el primer cop qu’Israel ataca un aliat occidental a l’Orient Mitjà com Qatar, on els EUA tenen una base aèria important.

La crisi humanitària a Gaza ha generat importants divisions dins de la Unió Europea, especialment sobre la resposta a l’ofensiva israeliana. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ha qualificat la situació de “genocidi”, una declaració condemnada com a “inacceptable” pel govern israelià, que l’acusa de fer propaganda de Hamas. Aquesta divisió s’ha fet palesa en la inacció dels 27 estats membres, que no han aconseguit consensuar una postura comuna. L’alta representant de la UE, Kaja Kallas, ha lamentat la falta d’unitat, que impedeix prendre mesures contundents, com la suspensió de la cooperació amb Israel en programes com Horizon o l’aplicació de sancions comercials. Mentrestant, Israel afirma controlar el 40% de Ciutat de Gaza després d’una ofensiva terrestre que ha intensificat la crisi humanitària i ha provocat decenes de morts i el desplaçament massiu de la població palestina. Països com Espanya i Bèlgica han pres mesures unilaterals, mentre que altres, com Alemanya i Hongria, s’hi oposen, evidenciant la profunda fractura europea davant del conflicte.

França es troba immersa en una profunda crisi política després de la dimissió del primer ministre François Bayrou, provocada per una moció de censura a l’Assemblea Nacional. El president Emmanuel Macron ha nomenat Sébastien Lecornu, anteriorment ministre de Defensa, com a nou primer ministre. Aquest canvi arriba en un moment delicat per a França, amb una societat convulsionada per les mesures d’austeritat proposades pel govern, que inclouen retallades en la sanitat pública i en llocs de treball públics. El moviment “Bloquegem-ho tot”, independent dels sindicats tradicionals, ha convocat protestes i vagues generals. L’extrema dreta, liderada per Marine Le Pen (actualment investigada per corrupció), i el Reagrupament Nacional, es manté a l’expectativa, amb una forta representació parlamentària i amb la mirada posada en les presidencials del 2027. La fragmentació del Parlament, amb el Nou Front Popular d’esquerres com a bloc majoritari, dificulta la formació de coalicions estables. La dreta s’oposa a revertir les retallades, mentre que els socialistes exigeixen la seva reconsideració per a qualsevol pacte. Aquest clima d’inestabilitat a França coincideix amb un moment de debilitat a la Unió Europea, agreujat per la guerra a Ucraïna i les tensions internacionals. La situació a França genera incertesa sobre el futur del país i el seu paper a Europa.

La Flotilla Global Sumud, amb l’objectiu d’arribar a Gaza, ha fet escala a Tunis després de partir de Barcelona. L’arribada, descrita com a “caòtica”, va implicar la revisió de passaports dels 200 participants i el seu trasllat a hotels. Un incident posterior, un incendi en el vaixell “Família” on viatjaven Ada Colau i Greta Thunberg, ha generat controvèrsia. La Flotilla denuncia un atac amb drons, presentant vídeos com a prova, mentre que les autoritats tunisianes ho atribueixen a un accident. El ministre espanyol José Manuel Albares ho ha qualificat de “fet estrany”. Colau ha reiterat la determinació de la Flotilla de continuar la missió, malgrat l’incident i la formació prèvia rebuda per a aquest tipus de situacions. Paral·lelament, el govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, ha anunciat noves mesures contra Israel, incloent un embargament d’armes i la prohibició d’entrada a avions i vaixells que proporcionin recursos militars a Israel, condemnant l’“extermini” de la població de Gaza. La Unió Europea, per la seva banda, ha demanat no fomentar aquest tipus de flotilles, expressant preocupació per la seguretat dels participants i preferint la via diplomàtica.

L’octubre del 2023, el pilot Joseph Emerson, de 46 anys, va intentar apagar els motors d’un avió d’Horizon Air (filial d’Alaska Airlines) en ple vol. L’incident va ocórrer en un vol entre Everett (Washington) i San Francisco, amb 84 persones a bord. Emerson, fora de servei però present a la cabina, va manipular les palanques de subministrament de combustible, però la ràpida reacció de la tripulació va permetre un aterratge segur a Portland. Emerson s’ha declarat culpable davant un tribunal federal, admetent haver actuat sota els efectes de bolets al·lucinògens. Ha expressat penediment per posar en perill els passatgers i la seva professió. Va al·legar que el consum de drogues es devia al dol per la mort d’un amic i a la falta de son. Ja ha complert una condemna estatal de 50 dies de presó i 5 anys de llibertat condicional, i ara espera la sentència federal, que podria ser de fins a un any de presó sol·licitat per la Fiscalia, mentre que la defensa demana la llibertat condicional.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha anunciat nou mesures contra Israel per la situació a Gaza, incloent un decret llei per formalitzar l’embargament d’armes, la prohibició d’entrada a persones involucrades en el conflicte i un augment de l’ajuda humanitària. Aquestes mesures s’afegeixen a les ja existents, com el suport a la solució dels dos Estats. Sánchez ha qualificat l’ofensiva israeliana com “un dels episodis més infames del segle XXI” i ha afirmat que Espanya ha d’estar “en el costat correcte de la història”. Sumar, soci de govern, considera les mesures insuficients i demana trencar relacions diplomàtiques amb Israel. L’entitat “Prou Complicitat amb Israel” celebra les mesures com una “victòria popular”, però demana que l’embargament d’armes sigui total. Israel, per la seva banda, acusa Espanya d’“antisemitisme” i ha anunciat sancions contra Yolanda Díaz i Sira Rego, prohibint-los l’entrada al país. El govern espanyol ha rebutjat les acusacions. Mentrestant, Isaac Herzog, president d’Israel, es reunirà amb el papa Lleó XIV per tractar l’alliberament d’ostatges, l’antisemitisme i la protecció de les comunitats cristianes, entre altres assumptes. El Pontífex ha fet diverses crides a la pau a Gaza. Hamas ha expressat la seva disposició a negociar un alto el foc i el retorn dels ostatges, després d’una proposta de Washington i un ultimàtum de Donald Trump. Israel també ha emès un ultimàtum a Hamas, amenaçant amb l’“aniquilació total” de Gaza. Un tiroteig a prop de l’assentament de Ramot ha resultat en sis morts, entre ells un jove espanyol.

Una batuda migratòria a una fàbrica de bateries de Hyundai a Ellabell, Geòrgia, va resultar en la detenció de 475 treballadors, la majoria sud-coreans, sospitosos de viure i treballar il·legalment als Estats Units. L’operació, part de l’esforç nacional “Take Back America” del Departament de Justícia, va mobilitzar centenars d’agents federals i es considera una de les més grans en la història de l’ICE. Alguns dels detinguts havien entrat il·legalment al país, altres tenien visats que no els permetien treballar, i d’altres havien superat la durada del seu visat. Hyundai va declarar tenir “tolerància zero” amb les infraccions legals i va iniciar una investigació interna per assegurar el compliment de les lleis per part dels seus proveïdors i subcontractistes. El govern de Corea del Sud va expressar preocupació per la situació i va demanar que es respectin els drets dels seus ciutadans. Aquesta batuda s’emmarca en una sèrie d’operacions similars, com les de Los Angeles, i amb l’amenaça imminent a ciutats com Chicago, Nova Orleans i Nova York. El governador d’Illinois, JB Pritzker, va criticar durament les tàctiques utilitzades. Chris Susock, director de fabricació de Hyundai a l’Amèrica del Nord, liderarà la investigació interna de la companyia. El portaveu del ministeri d’Afers Exteriors de Corea del Sud, Lee Jaewoong, va rebutjar la batuda i va assenyalar que els treballadors detinguts formaven part d’una “xarxa de subcontractistes”.

Dimecres passat, un descarrilament del funicular de l’Elevador da Glória a Lisboa va resultar en una tragèdia amb 16 morts i 23 ferits, nou dels quals greus. La Fiscalia portuguesa ha obert una investigació, i les primeres indicacions apunten a la ruptura d’un cable com a possible causa. Entre les víctimes hi ha persones de 14 nacionalitats diferents, incloent-hi portuguesos, sud-coreans, suïssos, alemanys, canadencs, ucraïnesos i nord-americans. Pedro Bogas, conseller delegat de Carris, l’empresa pública responsable dels funiculars, va admetre que el funicular, que data de 1885 i va ser electrificat posteriorment, podria estar antiquat i mancar de sistemes de seguretat moderns. Manuel Leal, dirigent de la Federació de Sindicats de Transports i Comunicacions (Fectrans), va revelar que els treballadors havien expressat preocupacions sobre el manteniment, ara gestionat per una empresa privada. L’Ajuntament de Lisboa ha ordenat la suspensió d’altres funiculars per a inspeccions tècniques. L’accident ha generat preocupació sobre l’impacte en el turisme de Lisboa, amb la presidenta d’Entitats de Turisme de Lisboa expressant la seva preocupació per la imatge de seguretat de la ciutat.

Giorgio Armani, el reconegut dissenyador de moda italià, ha mort als 91 anys. Considerat una icona mundial de la moda i un dels dissenyadors més exitosos, Armani va fundar la seva empresa el 1975, marcant la indústria de la moda des dels anys 80. Nascut a Piacenza el 1934, Armani va construir un imperi amb una facturació de milers de milions d’euros, segons Forbes. La seva empresa, que porta el seu nom, es va expandir més enllà de la moda, reflectint la seva curiositat inesgotable i la seva profunda atenció al present. Armani va mantenir la independència de pensament i acció al llarg de la seva carrera, connectant amb el públic i donant suport a la seva ciutat, Milà. La seva família i empleats continuaran el llegat del dissenyador, mantenint els seus valors.