L’administració de Donald Trump, sota la direcció del seu assessor Stephen Miller, ha convertit Minneapolis en l’epicentre d’una agressiva campanya antiimmigració. Agents de l’ICE i de la Patrulla Fronterera hi han desplegat tàctiques violentes, com batudes sense ordres judicials i detencions indiscriminades conegudes com a “pesca amb xarxa”, que han afectat fins i tot ciutadans nord-americans. Aquesta escalada ha provocat una greu crisi, marcada per la mort de dues persones, Renee Good i Alex Pretti, a mans d’agents federals. La situació ha generat una confrontació directa amb les autoritats de Minnesota, incloent-hi el governador Tim Walz, que han denunciat l’ICE. Per reconduir la crisi, la Casa Blanca ha enviat Tom Homan, qui ha admès errors i ha promès centrar-se en “immigrants criminals”, però condiciona la retirada dels agents a la cooperació local.

Enviat per Donald Trump a Minneapolis, el “tsar de la frontera” Tom Homan ha anunciat un canvi en l’estratègia de l’operatiu del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE). Aquesta decisió arriba després de la forta indignació social causada per la mort de dos ciutadans, Renée Good i Alex Pretti, a mans d’agents federals durant les polèmiques batudes. Homan ha admès errors i ha comunicat un pla per reduir progressivament els 3.000 agents desplegats i substituir les macrobatudes per operacions “dirigides” contra individus considerats una amenaça per a la seguretat. No obstant això, aquesta desescalada està condicionada a la “cooperació” de les autoritats locals, com el governador Tim Walz i l’alcalde Jacob Frey, amb qui ja s’ha reunit. Malgrat el canvi de tàctica, Homan ha subratllat que la missió encarregada per la Casa Blanca es manté intacta.

La Unió Europea ha designat oficialment la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l’Iran (IRGC) com a organització terrorista, una decisió històrica presa com a resposta a la violenta repressió de les protestes antigovernamentals al país. Aquesta mesura, que va requerir l’acord unànime dels 27 estats membres, va ser impulsada per països com Espanya, França, Alemanya i els Països Baixos. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va subratllar que la repressió no podia quedar sense resposta. Encara que la designació es considera principalment simbòlica, implica la congelació d’actius i la prohibició de viatjar a la UE, equiparant l’IRGC a grups com Al-Qaida. Paral·lelament, la UE ha aprovat un nou paquet de sancions contra alts funcionaris iranians, inclòs el ministre de l’Interior, i entitats acusades de censura i violacions de drets humans.

El Govern de la Generalitat ha formalitzat la seva incorporació com a membre associat a la UNESCO i a l’Organització Mundial del Turisme (OMT), després de la signatura d’un conveni a Madrid entre el conseller Jaume Duch i el ministre espanyol José Manuel Albares. Aquest acord, considerat un pas “inèdit” i “molt rellevant” per a l’acció exterior catalana, materialitza un dels compromisos adquirits pel PSOE amb Junts en l’Acord de Brussel·les per a la investidura de Pedro Sánchez, tot i que també va ser pactat amb ERC. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha celebrat l’avenç, atribuint-lo a la fermesa del seu partit, i ha recordat al govern espanyol que encara hi ha deutes pendents, com l’aplicació plena de l’amnistia, l’oficialitat del català a la UE o la delegació de competències en immigració.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha anunciat des del Fòrum Econòmic de Davos la celebració d’una reunió trilateral amb Rússia i els Estats Units als Emirats Àrabs per avançar cap al final de la guerra. Aquesta iniciativa, aparentment liderada per Washington, es produeix després d’una trobada entre Zelenski i el president nord-americà, Donald Trump, qui la va qualificar de positiva i va afirmar que ambdues parts desitgen la pau. Com a pas previ, els emissaris estatunidencs Steve Witkoff i Jared Kushner es reuniran amb Vladímir Putin a Moscou. Zelenski ha subratllat la necessitat que Rússia estigui disposada a assolir compromisos, mentre que Putin ha plantejat la possibilitat d’utilitzar els seus actius congelats als EUA per a la reconstrucció d’Ucraïna després d’un acord de pau.

La ciutat de Minneapolis viu una greu escalada de tensió a causa de les batudes migratòries massives dutes a terme per agents federals del servei d’immigració (ICE). Aquesta situació s’ha agreujat amb la mort de dues persones a trets en només dues setmanes a mans d’aquests agents, una de les quals era un ciutadà nord-americà de 37 anys. A més, les operacions han generat una forta indignació per la detenció de diversos menors, incloent-hi el cas d’un nen de cinc anys quan tornava de l’escola. Com a resposta, la comunitat ha organitzat protestes massives i una vaga general. El governador de Minnesota, Tim Walz, ha exigit la retirada de les forces federals, mentre que el president Donald Trump ha defensat els agents, qualificant-los de “patriotes”, i ha acusat les autoritats locals d’“incitar a la insurrecció”.

La tensió a Minneapolis s’ha disparat després que agents federals d’immigració matessin a trets un segon civil, identificat com a Alex Jeffrey Pretti, de 37 anys. Aquest incident es produeix poques setmanes després de la mort de Renee Good a mans d’un agent de l’ICE, en el marc de l’operació migratòria Metro Surge impulsada per Donald Trump. Mentre que l’administració federal sosté que Pretti anava armat amb una pistola semiautomàtica i “es va resistir violentament”, vídeos difosos a les xarxes socials contradiuen aquesta versió, mostrant que ja havia estat desarmat i sostenia un telèfon mòbil quan va rebre els trets. L’esdeveniment ha intensificat les protestes ciutadanes, organitzades per col·lectius com ICE Out for Good, i ha agreujat el conflicte institucional. El governador de Minnesota, Tim Walz, ha qualificat els fets de “repugnants” i ha autoritzat el desplegament de la Guàrdia Nacional per contenir la crispació.

Després d’una trobada a Davos entre Donald Trump i Volodímir Zelenski, s’ha confirmat la primera reunió trilateral entre Ucraïna, Rússia i els Estats Units a Abu Dhabi per negociar la fi de la guerra. Impulsada per l’administració de Trump, la trobada busca un acord de pau malgrat els importants esculls que persisteixen, com el control de la regió de Donetsk i la futura relació d’Ucraïna amb l’OTAN. Paral·lelament a aquestes converses, en les quals participen els enviats nord-americans Steve Witkoff i Jared Kushner, Washington ha ofert a Kíiv garanties de seguretat similars a l’article 5 de l’OTAN, pendents de ratificació. Zelenski ha qualificat la iniciativa de positiva, tot i que ha criticat durament la inacció de la Unió Europea mentre el seu país continua patint bombardejos diaris contra infraestructures civils en ple hivern.

La Marina francesa ha interceptat un petrolier al mar Mediterrani per la sospita que forma part de la flota fantasma russa. Segons va anunciar el president Emmanuel Macron, l’embarcació, procedent de Rússia i que presumptament navegava sota una bandera falsa, contravenia les sancions internacionals que prohibeixen l’exportació de petroli rus. L’operació es va realitzar a alta mar amb la col·laboració de països aliats i respectant la Convenció de l’ONU sobre el dret de mar. El vaixell ha estat desviat i s’ha obert una investigació judicial. Macron va subratllar que les activitats d’aquesta xarxa il·lícita, que ha crescut exponencialment, contribueixen a finançar la guerra d’agressió contra Ucraïna i que no es toleraran violacions del dret internacional ni de les sancions imposades per la Unió Europea.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha criticat públicament Espanya per ser, segons ell, l’únic aliat de l’OTAN que es nega a comprometre’s amb un augment de la despesa en defensa fins al 5% del PIB. Aquesta acusació, formulada en fòrums com el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on va qualificar el país d’“aprofitat”, ha generat tensions diplomàtiques i amenaces de represàlies comercials. Malgrat la pressió, el govern de Pedro Sánchez ha aconseguit evitar càstigs concrets mitjançant una estratègia que combina la fermesa amb l’elusió de la confrontació directa. Segons analistes com Eduard Soler, Espanya s’ha presentat com un aliat fiable i estratègicament útil per als EUA, destacant la importància de les bases de Rota i Morón, la qual cosa ha permès gestionar la situació sense cedir a les exigències ni patir conseqüències negatives fins ara.