L’administració de Donald Trump ha dissenyat un pla estratègic, anomenat “Make Europe Great Again” (MEGA), amb l’objectiu de remodelar Europa política i socialment, fet que ha escandalitzat la Unió Europea. Aquesta agenda busca la fragmentació de la UE, el debilitament d’institucions com l’euro i l’espai Schengen, i la potenciació de partits d’extrema dreta a països clau com Hongria i Itàlia. Trump i els seus aliats, com Elon Musk, ja han practicat ingerències donant suport a líders com Viktor Orbán. L’extrema dreta europea acull positivament l’atac a les institucions comunitàries, tot i que la intervenció nord-americana xoca amb el seu ultranacionalisme. Segons l’exassessor George Lombardi, líders com Giorgia Meloni ho interpreten com una ofensiva contra els “buròcrates”. El pla també preveu reduir les responsabilitats dels EUA a l’OTAN, deixant Europa en una posició de fragilitat.

El Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants dels Estats Units, controlat pels demòcrates, ha publicat 19 noves fotografies que mostren el financer i pederasta Jeffrey Epstein amb homes poderosos. Entre els retratats hi ha els expresidents Donald Trump i Bill Clinton, el cineasta Woody Allen, i empresaris com Bill Gates i Richard Branson. Aquestes imatges, seleccionades d’un arxiu de més de 95.000 fotos entregades pels hereus d’Epstein, no mostren cap activitat criminal explícita. No obstant això, han desencadenat una disputa política: els republicans i la Casa Blanca acusen els demòcrates de crear una “narrativa enganyosa” contra Trump. Per la seva banda, els demòcrates afirmen que les “imatges inquietants” plantegen més preguntes sobre la xarxa de contactes d’Epstein, que es va suïcidar el 2019 mentre esperava ser jutjat per tràfic sexual de menors.

La líder de l’oposició veneçolana i guanyadora del Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, no assistirà a la cerimònia de lliurament del guardó a Oslo. Machado, que viu en la clandestinitat des del 2024 per escapar de la repressió del règim de Nicolás Maduro, ha mantingut en secret el seu parador per motius de seguretat, fet que va provocar la cancel·lació de la seva roda de premsa prèvia. L’Institut Nobel ha confirmat la seva absència a la cerimònia, però ha assegurat que la guardonada està bé i que viatjarà a Noruega en el futur. En el seu lloc, el premi serà recollit per la seva mare i la seva filla, en un acte al qual assistiran aliats polítics com Javier Milei i Daniel Noboa. La decisió de Machado s’emmarca en un context de forta tensió política i el risc de no poder tornar a Veneçuela si abandona el país.

L’any 2025 registra un augment de la violència contra la premsa, amb un total de 67 periodistes assassinats a tot el món, segons l’informe anual de Reporters sense Fronteres. L’organització destaca que l’exèrcit d’Israel és el principal autor d’aquestes morts, sent responsable del 43% dels casos, la majoria ocorreguts a Gaza. L’informe acusa directament el govern de Benjamin Netanyahu de perpetrar una “massacre sense precedents” contra la premsa palestina. Després d’Israel, Mèxic es consolida com el segon país més perillós, amb nou periodistes morts a mans del crim organitzat, mentre que a Ucraïna tres reporters han estat víctimes d’atacs russos. A més dels assassinats, el document denuncia que actualment hi ha 500 periodistes empresonats i 135 desapareguts a escala global, assenyalant líders com Vladímir Putin per la repressió a la premsa.

Un aparatós incendi en un edifici residencial a l’Upper West Side de Manhattan ha deixat tres ferits lleus: dos residents i un bomber, segons va confirmar Paul Miano del Servei Mèdic d’Emergència. El foc, que va començar dimarts al matí en un bloc de sis pisos, va ser controlat en poc més de dues hores pel cos de Bombers de Nova York (FDNY). La intensitat de les flames va obligar a elevar l’alerta a nivell 4, requerint un gran desplegament de recursos. Durant l’incident, una part de la façana esquerra de l’edifici va cedir. El cap d’operacions dels bombers, Kevin Woods, va assenyalar que l’immoble no disposava de les mesures de protecció contra incendis adequades. L’origen del foc es desconeix, i el Departament de Salut va aconsellar als veïns tancar les finestres per evitar la inhalació de fum.

Els ministres de l’Interior de la Unió Europea han acordat un enduriment de la política migratòria per accelerar les deportacions de persones en situació irregular. La nova legislació, que complementa el pacte migratori, permetrà la creació de centres de deportació fora del territori comunitari i flexibilitza la definició de “tercer país segur”, facilitant l’expulsió de sol·licitants d’asil a països pels quals només hagin transitat. Aquesta mesura, impulsada per països com Dinamarca, va rebre el vot en contra d’Espanya, on el ministre Fernando Grande-Marlaska va expressar “seriosos dubtes jurídics”. Experts com Ricard Zapata i organitzacions com Amnistia Internacional critiquen durament aquest gir, argumentant que soscava els valors fundacionals de la UE i els drets humans, i l’atribueixen a la creixent influència de l’extrema dreta en les polítiques comunitàries.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebutjat enèrgicament la nova estratègia de seguretat de l’administració de Donald Trump, qualificant-la d’“amenaça d’interferència inacceptable” en la política europea. El document nord-americà dona suport explícit a les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa, a les quals anomena “forces patriòtiques”, i planteja un escenari de “fi de la civilització europea” a causa de les polítiques migratòries i la pèrdua d’identitat. Costa ha subratllat que els aliats no han d’intervenir en els afers interns dels altres i que els EUA no poden decidir quins partits són bons per als ciutadans europeus. Aquest enfrontament posa de manifest la creixent divergència de visions entre la Unió Europea i Washington sobre el multilateralisme, l’ordre internacional i el canvi climàtic. Tot i considerar els EUA un soci essencial, Costa ha defensat que Europa ha de reforçar-se i assumir el lideratge de l’OTAN l’any 2027.

El Museu del Louvre va patir una greu inundació el passat 27 de novembre a la biblioteca d’antiguitats egípcies, causada pel trencament d’una canonada del sistema de refrigeració, qualificada de “totalment obsoleta”. L’incident, que el museu no va comunicar inicialment i va ser revelat per la publicació especialitzada La Tribune de l’Art, ha malmès entre 300 i 400 documents i obres de consulta, alguns de manera irrecuperable. L’administrador general del museu, Francis Steinbock, va confirmar els fets i va admetre que la substitució de la xarxa de canonades ja estava prevista. Aquest succés se suma a un recent robatori i evidencia la degradació progressiva de les instal·lacions, una situació que els treballadors ja havien denunciat prèviament al govern francès. Tot plegat ocorre mentre s’esperen les conclusions de la investigació del Senat francès sobre la seguretat del recinte.

L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.

La Fiscalia Europea (EPPO) ha iniciat una investigació per un presumpte cas de frau en l’adjudicació d’un programa de formació finançat per la Unió Europea, que ha resultat en la detenció de tres persones. Entre els arrestats hi ha Federica Mogherini, exalta representant de Política Exterior de la UE i actual rectora del Col·legi d’Europa. La investigació se centra en el contracte de l’Acadèmia Diplomàtica de la UE per al període 2021-2022, adjudicat pel Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), en aquell moment sota la direcció de Josep Borrell. La principal sospita és que es va vulnerar la competència lleial en compartir informació confidencial amb el Col·legi d’Europa abans de la licitació oficial. En el marc de l’operació, s’han realitzat escorcolls a les seus d’ambdues institucions a Brussel·les i Bruges, així com als domicilis dels sospitosos.