La investigació sobre el robatori de joies al Museu del Louvre, valorades en 88 milions d’euros, ha fet un pas decisiu amb la detenció de dos sospitosos. Un d’ells va ser arrestat a l’aeroport Charles-de-Gaulle quan intentava fugir a Algèria, mentre que el segon va ser detingut a Seine-Saint-Denis. Ambdós, amb antecedents penals, van ser identificats gràcies a proves d’ADN recollides a l’escena del crim i es creu que formaven part del grup de quatre lladres. La principal hipòtesi de la Brigada de Repressió del Crim organitzat és que es va tractar d’un robatori per encàrrec amb vincles internacionals. La fiscal Laure Beccuau ha lamentat la filtració de les detencions per possibles perjudicis a la investigació. Paral·lelament, la ministra de Cultura, Rachida Dati, ha iniciat una investigació administrativa sobre les fallades de seguretat del museu, com les alarmes de baix volum.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat la retirada completa de totes les seves forces de Turquia, un pas històric dins del procés de pau amb el govern turc per posar fi a un conflicte de quaranta anys que ha causat més de 40.000 morts. La decisió, impulsada per una crida del seu líder empresonat, Abdullah Öcalan, es va escenificar des de les bases del grup a Qandil, al nord de l’Iraq. A canvi d’aquest gest, el PKK exigeix a Ankara que prengui mesures legals per permetre la reintegració dels seus activistes a la societat i la seva participació en els processos polítics i democràtics. El govern turc ja ha creat una comissió parlamentària per estudiar aquestes reformes. Aquest anunci es considera un gest polític crucial abans d’una reunió entre el president Recep Tayyip Erdogan i el partit prokurd DEM, que ha tingut un paper clau en les negociacions.

La treva entre Israel i Hamas es troba en un punt crític, amb acusacions creuades de violació que han escalat la tensió. Després d’un incident a Rafah, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ordenar nous atacs contra Gaza, que van causar almenys 15 morts, mentre que Israel va realitzar un altre bombardeig al centre de la Franja malgrat l’alto el foc. En aquest context, els Estats Units han intervingut de manera decisiva: el president Donald Trump ha llançat un ultimàtum de 48 hores a Hamas per al lliurament dels cossos dels 13 ostatges restants. Al mateix temps, el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha acusat la UNRWA de ser una “subsidiària de Hamas”, buscant excloure-la del repartiment d’ajuda humanitària, i ha plantejat una resolució a l’ONU per desplegar una força internacional. Per la seva banda, el negociador de Hamas, Khalil al-Haia, ha reafirmat el seu compromís de continuar la recerca dels cossos per evitar una nova escalada bèl·lica.

La candidata independent Catherine Connolly, amb el suport del Sinn Féin i el bloc d’esquerres, ha guanyat de manera contundent les eleccions presidencials a Irlanda, obtenint més del 60% dels vots. La seva victòria suposa una clara derrota per a la seva rival, Heather Humphreys, del partit de centredreta Fine Gael, que va reconèixer el resultat abans del recompte final. L’elecció de Connolly s’interpreta com un vot de càstig al govern de coalició actual, impulsat pel descontentament popular amb la crisi de l’habitatge, el cost de la vida i la immigració. L’èxit de la nova presidenta s’atribueix a la seva capacitat per mobilitzar l’electorat jove a través de les xarxes socials i a les seves posicions fermes en contra de l’augment de la despesa militar i de les accions d’Israel a Gaza.

Un audaç robatori al Museu del Louvre ha resultat en la sostracció de nou joies històriques de Napoleó i l’emperadriu Eugènia de Montijo, amb un valor estimat de 88 milions d’euros. L’operació, executada per quatre individus en pocs minuts, va consistir a accedir a la Galeria Apolo a través d’una façana amb un muntacàrregues robat i fugir posteriorment en moto. Durant la fugida es va recuperar la corona de l’emperadriu Eugènia, tot i que va patir danys. La presidenta del museu, Laurence des Cars, ha assumit la responsabilitat davant el Senat, qualificant el fet de “fracàs” i revelant greus deficiències de seguretat que ja havia denunciat prèviament, com un sistema de vídeo deficient i una infraestructura obsoleta. Després que la seva dimissió fos rebutjada, Des Cars ha proposat instal·lar una comissaria de policia permanent dins de l’edifici per reforçar la vigilància.

La Unió Europea i els Estats Units han intensificat la pressió sobre Rússia amb noves mesures punitives coordinades. La UE ha aprovat el seu 19è paquet de sancions, centrat a accelerar la prohibició del gas rus, en una decisió presa just abans d’una cimera a Brussel·les amb Volodímir Zelenski. Paral·lelament, el president nord-americà, Donald Trump, ha imposat sancions a les principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, després de cancel·lar una reunió prevista amb Vladímir Putin. En aquest context, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’adhereix a la iniciativa PURL de l’OTAN per adquirir armament dels EUA per a Ucraïna. Els líders europeus també discuteixen un préstec multimilionari per a Kíiv, que es podria finançar amb actius russos congelats, una proposta que genera reticències a Bèlgica.

El Museu del Louvre ha estat l’escenari d’un audaç robatori on quatre lladres van sostreure vuit joies de l’època napoleònica, valorades en 88 milions d’euros. L’operació, executada en set minuts a plena llum del dia amb una grua per accedir a un balcó, ha destapat greus deficiències de seguretat que ja havien estat denunciades. La directora del museu, Laurence des Cars, ha admès que el sistema de vigilància exterior era “molt insuficient”, amb càmeres mal orientades que no cobrien l’accés dels lladres. Aquest incident posa de manifest problemes estructurals, com la reducció de 200 llocs de treball en vigilància denunciada pels sindicats i la lenta aplicació de les recomanacions d’una auditoria de seguretat del 2021. Com a resposta, Des Cars ha proposat instal·lar una comissaria dins del museu i va presentar la seva dimissió, que va ser rebutjada pel president Emmanuel Macron.

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha exigit a Israel que, en la seva condició de “potència ocupant”, compleixi amb la seva “obligació” de facilitar l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza i garanteixi les necessitats bàsiques de la població. En una decisió llegida pel jutge Yuji Iwasawa, el tribunal prohibeix explícitament l’ús de la fam com a mètode de guerra i destaca les conseqüències catastròfiques que el bloqueig de subministraments ha provocat. La sentència també rebutja les acusacions israelianes contra la UNRWA, afirmant que no s’ha pogut fonamentar la seva vinculació amb el terrorisme i que facilitar la seva tasca és un deure. A més, el tribunal adverteix contra els trasllats forçosos de civils, una pràctica prohibida pel dret internacional. El govern israelià ha qualificat la resolució, que té una càrrega moral i jurídica rellevant, de política.

L’administració de Donald Trump ha expandit la seva campanya militar contra suposades narcollanxes a l’oceà Pacífic, després de cinquanta dies d’operacions concentrades al Carib. En una nova acció davant les costes de Colòmbia, l’exèrcit nord-americà va destruir una embarcació, provocant la mort de les dues persones que hi anaven a bord. Aquest és el vuitè atac d’aquest tipus, elevant el total de víctimes a més d’una trentena. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va confirmar l’operació i la va justificar comparant els càrtels de la droga amb l’organització terrorista Al-Qaeda. Aquests atacs letals, autoritzats per Trump i executats sense presentar proves públiques, han generat seriosos dubtes legals i han incrementat la tensió diplomàtica amb països llatinoamericans com Veneçuela i ara Colòmbia.

El vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, ha viatjat a Israel per consolidar el fràgil alto el foc amb Hamàs, negociat per l’administració de Donald Trump. Durant la seva visita, es reuneix amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i altres enviats nord-americans com Jared Kushner. Vance s’ha mostrat optimista sobre l’èxit de la treva, però ha llançat una advertència contundent a Hamàs: “passaran coses molt dolentes” si no compleixen l’acord. Per supervisar el procés, s’ha establert un Centre de Coordinació Civil Militar a Qiryat Gat, liderat pels EUA, que no desplegarà tropes a Gaza. A més, la reconstrucció de la Franja es condicionarà a l’absència de la milícia islamista. Enmig d’aquestes gestions diplomàtiques, l’exèrcit israelià ha identificat els cossos de dos ostatges lliurats per Hamàs, Tamir Adar i Aryeh Zalmanovich.