La Flotilla Global Sumud, una iniciativa ciutadana internacional amb participants de 44 països, incloent figures com Greta Thunberg, Susan Sarandon, Liam Cunningham, Ada Colau i Jordi Coronas, s’ha enfrontat a diversos reptes en el seu intent de trencar el bloqueig a Gaza i establir un corredor humanitari. Després de salpar de Barcelona, set dels 24 vaixells inicials van haver de tornar a port a causa de problemes tècnics i el temporal. La resta es van reagrupar a les Illes Balears per a reparacions i inspeccions, amb la intenció de continuar cap a Tunísia, on s’unirien a més vaixells provinents de Grècia i Itàlia. Ada Colau va defensar la missió, tot i les crítiques sobre la seva organització, emfasitzant la importància d’aturar el que considera un “genocidi” a Palestina i pressionar els governs europeus per a l’aïllament d’Israel, incloent un embargament d’armes i sancions. Durant la travessia, la flotilla va realitzar simulacres d’assalt davant el sobrevol de drons, preparant-se per a una possible intervenció israeliana. L’objectiu principal de la flotilla és portar menjar i medicaments a Gaza, però també busca generar pressió social i conscienciar sobre la situació a la regió, tot demanant als governs que actuïn davant el bloqueig imposat per Israel.

Un tribunal bolivià ha condemnat a un any de presó els exprovincials jesuïtes Ramon Alaix i Marcos Recolons per encobrir els abusos sexuals comesos pel difunt sacerdot Alfonso Pedrajas, conegut com a pare Pica. Alaix i Recolons, de 83 i 81 anys respectivament, van ocupar el càrrec més alt de la Companyia de Jesús a Bolívia durant el període en què Pedrajas va abusar de més de vuitanta menors, principalment estudiants indígenes becats de l’internat Juan XXIII a Cochabamba. La sentència, considerada històrica per les víctimes i organitzacions de drets humans, arriba després que el nebot de Pedrajas descobrís un diari on el sacerdot confessava els abusos. Wilder Flores, president de la Comunitat Boliviana de Supervivents (CBS), va celebrar la decisió com un primer pas cap a la justícia, tot i que els fets ja han prescrit. Flores va denunciar que els jesuïtes van manipular les víctimes per evitar denúncies i que els seus advocats van intentar obstruir la justícia durant el procés. La CBS assenyala que hi ha quatre causes obertes contra dotze jesuïtes més, ja morts, per encobriment d’abusos a aproximadament cinc-centes víctimes.

Cinc vaixells de la Global Sumud Flotilla han hagut de tornar al Port de Barcelona per segona vegada a causa de les males condicions meteorològiques. La flotilla, que transporta ajuda humanitària a la Franja de Gaza, va sortir inicialment diumenge amb unes 300 persones a bord, incloent l’activista Greta Thunberg i l’exalcaldessa Ada Colau. Després d’un primer retorn diumenge per mal temps, van tornar a salpar dilluns a la tarda. No obstant això, durant la matinada de dimarts, cinc de les embarcacions més petites van haver de retornar a Barcelona per seguretat a causa d’una tempesta i les condicions extremes. La Flotilla ha informat que tots els tripulants estan fora de perill i que la missió continua, amb la intenció d’unir-se a altres vaixells que sortiran de Tunis, Grècia i Itàlia. El periodista Yusuf Omar, membre de la Flotilla, ha reportat problemes de comunicació, amb pèrdua de ràdio i internet en diversos vaixells. Malgrat els contratemps, l’organització es manté ferma en el seu compromís d’arribar a Gaza.

Donald Trump ha criticat durament la decisió d’un tribunal federal d’apel·lacions que ha declarat il·legals la majoria dels aranzels imposats durant la seva presidència. El tribunal va dictaminar que Trump es va extralimitar en la seva autoritat en utilitzar la Llei de Poders Econòmics d’Emergència Internacional (IEEPA) de 1977, i que aquesta autoritat correspon al Congrés. La decisió afecta cinc ordres executives, incloent-hi aranzels a la Xina, Mèxic i el Canadà, però manté la seva vigència fins al 14 d’octubre per permetre apel·lacions. Trump ha argumentat que la revocació dels aranzels seria “un desastre total” i que “destruiria” els Estats Units, convertint-lo en una “nació del tercer món”. L’assessor econòmic de Trump, Pete Navarro, s’ha sumat a les crítiques, afirmant que la pèrdua del cas seria “el final dels EUA”. A més, una jutgessa federal ha bloquejat temporalment les deportacions ràpides d’immigrants indocumentats, donant la raó a grups de drets civils com la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), que argumentaven que la mesura violava el degut procés legal. La jutgessa Jia Cobb ha criticat la política per “prioritzar la rapidesa”, cosa que podria portar a deportacions errònies. La fiscal general Pam Bondi ha anunciat que el Departament de Justícia apel·larà la decisió sobre els aranzels, considerant-la “errònia”.

Durant la seva visita a Bulgària, l’avió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va patir interferències al GPS, atribuïdes a Rússia, i va haver d’aterrar d’emergència manualment. La Comissió Europea va confirmar l’incident, qualificant-lo com una mostra de l’hostilitat russa. A Bulgària, Von der Leyen va visitar una fàbrica d’armament, destacant que una tercera part de les armes enviades a Ucraïna provenen d’aquest país. Posteriorment, va visitar la frontera entre Polònia i Bielorússia amb el primer ministre polonès, Donald Tusk, mostrant solidaritat amb Polònia davant els “atacs híbrids” i l’augment de la migració il·legal. Von der Leyen va parlar del pla de defensa europeu de 800.000 milions d’euros fins al 2030, incloent el programa SAFE de 150.000 milions per a compres conjuntes d’armament, que beneficiarà Polònia i la indústria de defensa de la UE i Ucraïna. Tusk va afirmar la fermesa de Polònia davant les provocacions de Bielorússia. A més, la Comissió Europea estudia utilitzar els actius russos congelats per a la reconstrucció d’Ucraïna i el seu reforç militar. Von der Leyen va destacar la necessitat que Rússia assumeixi els costos dels danys causats a Ucraïna i va esmentar els plans militars que s’estan elaborant amb el suport dels Estats Units com a garanties de seguretat per a Ucraïna, incloent un exèrcit ucraïnès reforçat, una coalició multinacional i la pròpia defensa europea. Finalment, va mencionar un “full de ruta clar” per a possibles desplegaments militars després d’un acord de pau, amb el suport de la Casa Blanca i la participació de tropes nord-americanes.

La Global Sumud Flotilla, amb l’objectiu de denunciar la situació a la Franja de Gaza i portar-hi ajuda humanitària, va haver de tornar al Port de Barcelona hores després de salpar diumenge. Les inclemències meteorològiques, amb fort vent i mala mar, i l’estat d’algunes embarcacions van obligar a la decisió. Entre els 300 activistes i polítics de 44 països que hi participaven, hi havia figures com Greta Thunberg, l’exalcaldessa Ada Colau, Oriol Junqueras, Jaume Asens, Jordi Coronas, Pilar Castillejo i Adrià Plazas. La flotilla, que va sortir acomiadada per unes 5.000 persones, pretenia arribar a Gaza després de passar per Itàlia, Tunísia i Grècia. Aquest és el segon intent de Thunberg, després de ser detinguda fa uns mesos intentant arribar a Gaza amb el vaixell Madleen. Abans de salpar, els activistes van criticar la “complicitat” i “covardia” de la comunitat internacional davant el conflicte, mentre que el PSC va expressar el seu suport a la iniciativa i va destacar la pressió d’Espanya a la Unió Europea per prendre mesures contra Israel. Representants d’ERC i els Comuns van denunciar la inacció internacional i van qualificar Barcelona com a “capital de la solidaritat”. Jaume Asens va advertir el ministre José Manuel Albares que un atac a la flotilla seria considerat un “atac a l’Estat espanyol”. La CUP va defensar la participació dels activistes, afirmant que fan “el que haurien de fer els governs”. Aquest dilluns s’estudiarà la possibilitat de reprendre el viatge.

La situació a la Franja de Gaza continua deteriorant-se amb l’escalada de l’ofensiva israeliana, que ha intensificat els atacs sobre els barris occidentals de Ciutat de Gaza, com Zeitun i Sabra, amb l’objectiu de controlar la ciutat i forçar el desplaçament de la població cap al sud. L’exèrcit israelià ha recuperat els cossos de dos ostatges, un dels quals identificat com a Ilan Weiss, mort durant l’atac al quibuts Beeri el 7 d’octubre de 2023. Benjamin Netanyahu ha afirmat que la campanya per al retorn dels ostatges continua. Malgrat les “pauses tàctiques” anunciades prèviament, Ciutat de Gaza ha estat declarada “zona de combat perillosa” per l’exèrcit israelià. Un doble atac a l’Hospital Nasser de Khan Yunis ha causat la mort d’almenys 20 persones, entre elles cinc periodistes que treballaven per a agències internacionals. Les FDI han anunciat una investigació sobre l’incident. La crisi humanitària s’agreuja amb l’augment de la fam, que ha causat la mort de 300 persones, 117 de les quals nens. António Guterres, secretari general de l’ONU, ha denunciat la situació i ha assenyalat les decisions d’Israel com a causants de la crisi. Espanya, Suècia i els Països Baixos han instat la UE a prendre mesures més contundents davant la situació.

La Unió Europea i els Estats Units han finalitzat un acord comercial que estableix un aranzel del 15% a la majoria de les vendes europees als EUA, incloent vins i licors. A canvi, la UE eliminarà aranzels a productes industrials nord-americans i oferirà “accés preferencial” a productes agrícoles i pesquers com lactis, fruites i verdures. La Comissió Europea, liderada per Maroš Šefčovič, ha presentat propostes legislatives per a l’eliminació immediata d’aquests aranzels, amb l’objectiu d’estalviar a la indústria automobilística europea més de 500 milions d’euros. L’acord també preveu la reducció dels aranzels als cotxes europeus del 27,5% al 15%. S’han exclòs de l’aranzel del 15% productes com avions, productes farmacèutics i recursos naturals no disponibles a Amèrica. La UE ha expressat la seva decepció per no haver aconseguit excepcions per al vi i els licors, i continuarà pressionant per a la seva inclusió. L’acord també inclou compromisos sobre la compra de gas natural liquat, xips d’IA i material de defensa dels EUA per part de la UE, així com la cooperació en matèria de seguretat tecnològica i barreres digitals. La UE explorarà “flexibilitats addicionals” en l’aplicació de l’impost fronterer sobre el carboni a les empreses americanes. Šefčovič ha qualificat l’acord de “just, equilibrat i beneficiós” per a ambdues parts, i espera que sigui un primer pas cap a una major integració econòmica transatlàntica.

Donald Trump, Volodímir Zelenski i els líders europeus van escenificar unitat a Washington per pressionar Vladímir Putin a dialogar i posar fi a la guerra a Ucraïna. Trump va mostrar una actitud cordial, prometent “seguretat” a Ucraïna, tot i que no es va concretar cap acord. Es va plantejar una cimera trilateral entre Trump, Zelenski i Putin, possiblement a Moscou, tot i que la proposta inicial de Putin de celebrar-la a Moscou va ser rebutjada per Zelenski. La reunió va seguir a una trobada prèvia entre Trump i Putin a Alaska, que no va produir resultats concrets. Mentrestant, Trump va atacar el vot per correu, prometent “liderar un moviment” per eliminar-lo, i va afirmar que Putin compartia la seva opinió sobre la corrupció d’aquest sistema. Europa ha adoptat una política d’apaivagament amb Trump per assegurar el suport dels Estats Units a Ucraïna, acceptant concessions comercials i un augment de la despesa en defensa. Rússia no descarta una reunió amb Zelenski, però insisteix en la preparació prèvia i en la importància dels canvis territorials. Trump ha descartat l’enviament de tropes americanes a Ucraïna, però podria oferir suport aeri. Malgrat les negociacions, Rússia va llançar un atac important amb drons i míssils. La qüestió de Crimea i l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN continuen sent punts de fricció.

Israel es prepara per a la invasió terrestre de la ciutat de Gaza després d’un primer enfrontament amb Hamàs que ha resultat en el control israelià dels afores de la ciutat. El portaveu militar israelià, Effie Defrin, ha confirmat l’avanç, que representa el primer pas de l’ofensiva anunciada pel primer ministre Benjamin Netanyahu fa dues setmanes per ocupar tota la Franja de Gaza. Netanyahu ha ordenat a les Forces de Defensa d’Israel (FDI) que accelerin els preparatius per a la presa de la ciutat i la derrota de Hamàs. S’han mobilitzat 60.000 reservistes, i es preveu la mobilització de 20.000 més, per reforçar l’atac. Aquesta acció militar coincideix amb l’ordre de Netanyahu d’obrir negociacions amb Hamàs per a una treva, l’alliberament d’ostatges i el final de la guerra. Malgrat l’acceptació per part de Hamàs d’una proposta d’alto el foc, Israel continua amb els seus plans d’invasió, que han rebut una àmplia condemna internacional per la preocupació per l’agreujament de la crisi humanitària. Les autoritats gazianes reporten més de 62.100 palestins morts des de l’inici de l’ofensiva israeliana a l’octubre de 2023, amb 58 morts i 185 ferits en les últimes 24 hores. L’exèrcit israelià afirma estar facilitant corredors de sortida per a la població civil de Gaza.