Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, es reuneix amb Donald Trump a la Casa Blanca, acompanyat de líders europeus com Ursula von der Leyen, Emmanuel Macron, Keir Starmer, Friedrich Merz, Giorgia Meloni i Mark Rutte. La cimera, que té com a objectiu avançar cap a un acord de pau entre Rússia i Ucraïna, arriba després de la reunió entre Trump i Vladímir Putin a Alaska. Un dels punts clau de la negociació és el futur de Crimea, annexionada per Rússia el 2014. Trump ha advertit que la seva devolució no està sobre la taula, mentre que Zelenski ha afirmat que mai haurien d’haver cedit territori a Rússia, ja que Putin ho va utilitzar com a base per a un nou atac. Un altre punt de fricció és la possible entrada d’Ucraïna a l’OTAN, que Trump també ha descartat. Putin, per la seva banda, hauria exigit el control de tota la regió del Donbàs a canvi de “garanties de seguretat robustes” per a Ucraïna, similars a l’article 5 del tractat de l’OTAN. Zelenski ha insistit en la necessitat d’un alto el foc previ a qualsevol negociació i ha reiterat la impossibilitat de cedir territoris a Rússia, tot i que ha obert la porta a una reunió trilateral amb els Estats Units i Rússia per discutir la qüestió territorial. Tant Zelenski com Von der Leyen han coincidit en la impossibilitat que Kíiv cedeixi voluntàriament territoris a Rússia.

La cimera entre Donald Trump i Vladímir Putin a Alaska ha conclòs sense acords concrets sobre la guerra d’Ucraïna, però carregada de simbolisme. Putin, rebut amb honors militars i diplomàtics per Trump, surt reforçat, mantenint la seva posició inflexible sobre les cessions territorials ucraïneses. La reunió, celebrada a Alaska, territori venut per Rússia als EUA el 1867, marca la primera visita d’un president rus a aquest estat. Trump, tot i la seva aposta per la pau, no ha aconseguit acostar les posicions. La Unió Europea, mentrestant, ha quedat marginada de les negociacions, evidenciant el seu paper minvant en l’escenari internacional. Abel Riu destaca la “doble victòria” de Rússia: simbòlica i estratègica. Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, es reunirà amb Trump a Washington per abordar la situació. La possibilitat d’un acord de pau es veu condicionada per la demanda russa de cessions territorials, una condició inacceptable per a Zelenski. Daria Gavrilova subratlla la satisfacció de Putin amb la cimera i la seva posició de força. La propera reunió, proposada per Putin, podria tenir lloc a Moscou, un fet que consolida la tornada de Rússia a l’escenari internacional. Experts com Isidre Sala i Roger Rosich coincideixen en la marginalització de la UE i la dificultat d’entesa entre els seus membres davant la jerarquia imposada per líders com Trump i Putin. La cessió de territori ucraïnès es perfila com una de les possibles solucions, tot i el rebuig de Zelenski i la UE.

Les protestes contra el govern del president serbi Aleksandar Vucic s’han intensificat, derivant en enfrontaments violents entre manifestants, policia i grups progovernamentals. Iniciades arran de l’ensorrament de la marquesina de l’estació de tren de Novi Sad el 2024, que va causar 16 morts, les mobilitzacions inicialment denunciaven la corrupció i la falta de transparència governamental, simbolitzades per l’incident de Novi Sad, un projecte inaugurat amb la presència del primer ministre hongarès Viktor Orbán. La dimissió i posterior detenció del ministre de Construcció, Goran Vesic, no van apaivagar les protestes, que van créixer en magnitud, culminant en una manifestació massiva a Belgrad. Ara, les protestes exigeixen la sortida de Vucic i eleccions anticipades, però el president s’hi nega, comptant amb el suport de Rússia. Els enfrontaments han resultat en centenars de ferits, incloent policies, i desenes de detinguts. El ministre d’Interior, Ivica Dacic, acusa els manifestants de violència, mentre que Michael O’Flaherty, comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, ha condemnat l’ús desproporcionat de la força policial i les detencions arbitràries. Vucic, per la seva banda, es manté ferm en la seva posició i rebutja les demandes d’eleccions anticipades.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, viatjarà a Washington dilluns per reunir-se amb el president nord-americà, Donald Trump, a la Casa Blanca. Abans, Zelenski es reunirà amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a Brussel·les. Diversos líders europeus, com Von der Leyen, Friedrich Merz, Emmanuel Macron, Keir Starmer, Giorgia Meloni, Alexander Stubb i Mark Rutte, acompanyaran Zelenski a la reunió. La trobada a Washington arriba després d’una reunió de tres hores entre Trump i el president rus, Vladímir Putin, a Alaska, on van discutir el futur de la guerra a Ucraïna. Tot i que Trump va qualificar la reunió de “productiva”, no es van assolir acords concrets sobre un alto el foc. Putin va demanar el control del Donbàs a canvi d’aturar el conflicte. Zelenski ha expressat la seva desconfiança envers Putin i ha destacat la necessitat d’aturar les hostilitats abans de negociar la pau. Trump, per la seva banda, pressionarà Kíiv perquè accepti la cessió de territori i ha suggerit una possible cimera trilateral amb Zelenski i Putin si la reunió de dilluns és exitosa. Els líders europeus busquen garanties de seguretat per a Ucraïna i una pau duradora a la regió.

Donald Trump i Vladímir Putin es van reunir a Anchorage, Alaska, per discutir la guerra a Ucraïna. La cimera, celebrada a la base militar d’Elmendorf-Richardson, va ser la primera trobada entre els dos líders des del començament del segon mandat de Trump i la primera vegada que Putin era rebut en territori occidental des de l’inici de la invasió. L’elecció d’Alaska, antiga colònia russa comprada pels Estats Units el 1867, va tenir un valor simbòlic i va oferir seguretat a Putin, reclamat pel Tribunal Penal Internacional. Trump va advertir que era l’última oportunitat per a Moscou d’aturar l’ofensiva, mentre que Putin es va mostrar obert al diàleg. Malgrat l’optimisme inicial de Trump, la cimera va acabar sense un acord concret sobre la pau. Trump va destacar “avenços” sense especificar-ne i va prometre informar els països de l’OTAN i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Putin va elogiar la relació “sòlida” amb Trump i va defensar la necessitat d’un “equilibri just de seguretat a Europa”. La possibilitat d’una futura trobada trilateral entre els Estats Units, Rússia i Ucraïna va quedar oberta, així com una possible visita de Trump a Moscou. Mentrestant, els combats entre Rússia i Ucraïna van continuar, amb Moscou guanyant terreny a Donetsk i atacs ucraïnesos a ciutats russes. La Unió Europea, liderada per figures com Friedrich Merz, va expressar la seva preocupació per possibles concessions territorials i va insistir que qualsevol acord de pau ha de comptar amb el consentiment d’Ucraïna. Altres figures rellevants, com Emmanuel Macron, Donald Tusk, Iúlia Navàlnaia i Marco Rubio, també van tenir un paper destacat en els esdeveniments relacionats amb la cimera.

Després de la cimera a Alaska entre Donald Trump i Vladímir Putin, les negociacions per a la pau a Ucraïna han pres un nou impuls. Volodímir Zelenski ha anunciat una reunió amb Trump a Washington dilluns, després d’una conversa telefònica “llarga i substancial” entre ambdós mandataris. Aquesta conversa, que inicialment va ser privada, va incloure posteriorment a líders europeus com Emmanuel Macron, Friedrich Merz, Keir Starmer, Giorgia Meloni, Ursula von der Leyen, Mark Rutte i Antonio Costa, entre d’altres. Zelenski ha destacat la importància de la implicació dels Estats Units i Europa en les negociacions i ha expressat la seva voluntat d’arribar a un acord de pau. S’ha mostrat obert a una reunió trilateral amb Trump i Putin, però ha emfatitzat la necessitat que els líders europeus participin en totes les etapes del procés, especialment per garantir la seguretat d’Ucraïna. Els líders europeus han expressat el seu suport a les negociacions i la seva disposició a col·laborar per assolir una pau justa i duradora, amb garanties de seguretat sòlides per a Ucraïna. Ursula von der Leyen ha agraït a Trump les converses i ha destacat la importància de la col·laboració entre la UE, Ucraïna i els Estats Units. Antonio Costa ha instat al final de la “matança” i Giorgia Meloni ha celebrat l’obertura d’una “finestra per parlar sobre la pau”. Macron ha subratllat la importància de les garanties de seguretat per a Ucraïna i la necessitat d’aprendre de la “propensió de Rússia a no complir els seus propis compromisos”.

Rússia ha aconseguit un avanç militar significatiu a Donetsk, guanyant terreny prop de Pokrovsk, Kostiantínivka i Dobropíl·lia, i penetrant fins a 17 quilòmetres en les línies ucraïneses en només tres dies. Aquest avanç reforça la posició de Putin abans de la seva cimera amb Trump a Alaska per abordar la guerra a Ucraïna. Zelenski, mentrestant, ha reiterat la seva negativa a cedir territoris al Donbàs, tot i confirmar els avenços russos. La Unió Europea, excepte Viktor Orbán, ha emès un comunicat defensant la integritat territorial d’Ucraïna i subratllant que qualsevol acord de pau ha de comptar amb la participació de Kíiv. Dos dies abans de la cimera amb Putin, Trump es reunirà virtualment amb Zelenski i diversos líders europeus, en una trobada convocada per Alemanya. Aquest conflicte, iniciat amb la invasió russa d’Ucraïna al febrer de 2022, ha viscut diverses fases, incloent la fallida presa de Kíiv per part de Rússia, la caiguda de Bakhmut, i una contraofensiva ucraïnesa. La propera cimera Trump-Putin es veu com un moment potencialment clau per a la resolució del conflicte.

Donald Trump i Vladímir Putin es reuniran a Alaska el 15 d’agost per discutir la guerra a Ucraïna. Trump, que ha intentat negociar la pau des de l’inici del seu mandat, ha afirmat que la reunió podria implicar “intercanvis de territori”. La ubicació, Alaska, té una importància històrica per a ambdues nacions, ja que va ser venuda pels russos als Estats Units el 1867. Iuri Uixakov, assessor del Kremlin, ha destacat les oportunitats econòmiques mútues a Alaska i l’Àrtic, però ha emfatitzat que el focus principal serà la resolució pacífica del conflicte ucraïnès. Tot i que Volodímir Zelenski ha expressat el seu desig de participar en les negociacions, Putin ha rebutjat aquesta possibilitat, i Trump ha secundat la postura russa. Zelenski, que ha advertit que no hi ha indicis que Rússia vulgui acabar la guerra, ha parlat amb Trump i diversos líders europeus, incloent Pedro Sánchez, que s’ha unit a última hora a una reunió virtual per coordinar la postura europea davant la cimera. Els líders europeus han emfatitzat la necessitat d’una pau justa i duradora que respecti el dret internacional i la sobirania d’Ucraïna, i han demanat que Ucraïna tingui un paper actiu en les negociacions. Les posicions entre Rússia i Ucraïna continuen sent oposades, amb Moscou exigint la cessió de territori i Kíev demanant la retirada de les tropes russes i garanties de seguretat.

Israel ha atacat amb drons un grup de periodistes d’Al-Jazeera a Ciutat de Gaza, matant cinc professionals, entre ells el conegut reporter Anas al-Sharif. L’exèrcit israelià ha confirmat que l’atac era intencionat, acusant al-Sharif de pertànyer a Hamàs, una acusació que Al-Jazeera nega rotundament. La cadena ha condemnat l’atac com un “atac flagrant i premeditat contra la llibertat de premsa”, subratllant l’intent de silenciar les veus crítiques amb l’ocupació de Gaza. Al-Sharif havia deixat escrit un missatge pòstum, reivindicant la seva defensa de la veritat i la llibertat de Palestina. Aquest atac s’emmarca en una escalada del conflicte, amb Benjamin Netanyahu anunciant l’ocupació de Ciutat de Gaza i una ofensiva contra els camps de desplaçats a la costa central, considerats “bastions” de Hamàs. L’ONU ha condemnat l’atac contra els periodistes, recordant que Israel ha de protegir la premsa i subratllant que ja són almenys 242 els reporters morts a Gaza. L’atac contra els periodistes ha tingut lloc hores després que Netanyahu anunciés que permetria més accés de la premsa a Gaza.

Líders europeus, incloent la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i els mandataris del Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Polònia i Finlàndia, han emès un comunicat conjunt subratllant que Ucraïna ha de participar en qualsevol decisió sobre el seu futur. Aquest comunicat arriba abans de la reunió entre Donald Trump i Vladímir Putin, prevista pel 15 d’agost a Alaska, per discutir la guerra a Ucraïna. Els líders europeus han advertit que les negociacions de pau només poden ser fructíferes amb un alto el foc o una reducció d’hostilitats, i han insistit que les fronteres internacionals no poden ser modificades per la força. Han reiterat el seu suport a Ucraïna, tant militar com financer, i la seva disposició a continuar amb les sancions contra Rússia. El president Volodímir Zelenski ha agraït el suport europeu, recordant que qualsevol acord sense la participació d’Ucraïna “neix mort”. Els líders europeus han destacat la necessitat de garanties de seguretat per a Ucraïna i han afirmat que la invasió russa viola acords internacionals. Han expressat la seva voluntat de treballar amb els EUA i Ucraïna per aconseguir una pau que protegeixi els interessos de seguretat europeus.