Donald Trump i Vladímir Putin es reuniran el 15 d’agost a Alaska per discutir la guerra a Ucraïna. Aquesta serà la primera trobada en persona entre els dos líders des del retorn de Trump a la Casa Blanca, tot i que han mantingut converses telefòniques. L’última reunió bilateral va tenir lloc el 2018 a Hèlsinki, i el 2019 van coincidir al G20 al Japó. Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, no assistirà a la reunió, fet que ha criticat, reiterant que qualsevol decisió presa sense Ucraïna va en contra de la pau i que el país no cedirà territoris a Rússia. Trump ha suggerit que un intercanvi de territoris podria ser necessari per a la pau, una idea que preveu que serà difícil d’acceptar per a Ucraïna i els seus aliats europeus. El Kremlin ha confirmat la reunió, qualificant-la d’oportunitat per al “diàleg directe” i buscant garanties de seguretat i reconeixement internacional dels territoris que controla a Ucraïna. La reunió arriba després de l’ultimàtum de Trump a Putin per a un alto el foc, i l’amenaça de sancions i desplegament de submarins nuclears. Iuri Uixakov, assessor presidencial rus, ha confirmat l’assistència de Rússia i ha expressat el desig que futures reunions es duguin a terme en territori rus. La trobada es considera un esdeveniment diplomàtic crucial amb possibles implicacions que transcendeixen el conflicte ucraïnès.

Benjamin Netanyahu ha aconseguit l’aprovació del govern israelià per a l’ocupació de la ciutat de Gaza, com a primer pas del seu pla per controlar tota la Franja. Aquesta decisió, que busca la “desmilitarització” de l’enclavament i l’eliminació de Hamàs, implica el desplaçament de la població i l’establiment d’un govern civil encara indeterminat. El pla, que podria durar entre quatre i cinc mesos, ha generat fortes crítiques, especialment del cap de l’oposició, Yair Lapid, que ho considera un “desastre” que posarà en perill els ostatges i els soldats israelians. La cúpula militar, liderada per Eyal Zamir, també s’hi oposa. Internacionalment, l’ONU ha expressat la seva preocupació, qualificant la situació de “profundament alarmant”, mentre que Alemanya, a través del canceller Friedrich Merz, ha suspès l’exportació d’armes a Israel. Donald Trump, per la seva banda, ha evitat prendre una posició clara. Netanyahu ha reiterat la seva intenció de no annexionar-se Gaza, sinó d’establir-hi un “perímetre de seguretat” liderat per forces àrabs.

Alemanya ha suspès l’exportació d’armes a Israel que puguin ser utilitzades a la Franja de Gaza. Aquesta decisió, sense precedents per part del govern alemany, liderat per Friedrich Merz, arriba després que el govern israelià de Benjamin Netanyahu aprovés un pla per a l’ocupació militar de la ciutat de Gaza. Merz ha afirmat que aquesta acció militar dificulta l’alliberament dels ostatges i les negociacions per a un alto el foc. Tot i que Alemanya reconeix el dret d’Israel a defensar-se contra Hamàs, ha expressat preocupació per la situació humanitària a Gaza i ha instat Israel a permetre l’entrada d’ajuda humanitària i a reconsiderar l’annexió de Cisjordània. Entre octubre de 2023 i maig de 2025, Alemanya va exportar a Israel material militar per valor de 485 milions d’euros. Els Països Baixos també han retirat tres llicències per a l’exportació de peces de vaixells militars a Israel, a causa del risc d’un ús final no desitjat a Gaza. Aquesta decisió es basa en la “situació humanitària catastròfica” a la Franja. Des de l’inici del conflicte, els Països Baixos han concedit vuit llicències d’aquest tipus, tres de les quals ara han estat cancel·lades. Diverses organitzacions qüestionen la capacitat del govern neerlandès per verificar l’ús final de les armes exportades i han presentat una demanda per aturar completament aquestes exportacions.

Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, planeja ocupar completament la Franja de Gaza amb l’objectiu declarat d’expulsar Hamas, alliberar els ostatges israelians i establir un govern de transició àrab. Aquest pla, filtrat a N12, ha generat tensions dins la cúpula militar, amb el cap de l’exèrcit, Eyal Zamir, expressant la seva preocupació per la situació dels ostatges. Centenars d’exalts càrrecs de l’Exèrcit i la Intel·ligència israeliana també han demanat la fi de la guerra. Simultàniament, Netanyahu ha cessat la fiscal general, Gali Baharav-Miara, una figura que havia investigat casos de corrupció dins del govern, decisió que el Tribunal Suprem ha suspès cautelarment. A Cisjordània, la tensió persisteix amb Israel atorgant impunitat als colons jueus, jutjats per llei civil, mentre els palestins són sotmesos a la llei militar. Un cas recent il·lustra aquesta disparitat: un colon jueu que va disparar a un palestí ha estat alliberat, mentre que el cos de la víctima encara és retingut per l’exèrcit israelià, que imposa condicions al seu enterrament. En protesta, les dones del poble han iniciat una vaga de fam. Excaps d’intel·ligència i l’exèrcit, en una carta oberta a Netanyahu i Donald Trump, han advertit que el primer ministre està portant Israel i els ostatges a la catàstrofe.

Jair Bolsonaro es troba en arrest domiciliari per ordre del Tribunal Suprem del Brasil, després d’incomplir les mesures cautelars imposades en la investigació sobre el seu presumpte paper en l’intent de cop d’estat del gener de 2023. L’expresident, a qui se li havia prohibit l’ús de xarxes socials i se li havia imposat un confinament nocturn, va participar en una manifestació a favor de la seva amnistia. El magistrat Alexandre de Moraes, responsable de la causa, ha prohibit a Bolsonaro rebre visites, excepte dels seus advocats, i utilitzar telèfons mòbils. Aquesta decisió ha generat protestes dels seguidors de Bolsonaro i ha augmentat la tensió política al país. Donald Trump, aliat de Bolsonaro, ha criticat l’arrest i ha reclamat el seu alliberament immediat, amenaçant amb imposar més aranzels al Brasil. Aquesta amenaça s’emmarca en un context de creixent tensió comercial entre els dos països, agreujada per les sancions imposades pels EUA contra De Moraes. El fill de Bolsonaro, Flavio Bolsonaro, ha qualificat la decisió de revenja del magistrat, mentre que el governador de Sao Paulo, Tarcísio de Freitas, l’ha titllat d’“absurda”. L’opinió pública brasilera, segons enquestes, rebutja majoritàriament la postura dels EUA.

Un potent terratrèmol de magnitud 8,8 va sacsejar la península de Kamtxatka, Rússia, provocant una alerta de tsunami a tot el Pacífic. El sisme, considerat el sisè més fort de l’últim segle i el més potent a Kamtxatka des del 1952, va causar ferits i danys materials a la regió russa, incloent inundacions a l’arxipèlag de les Kurils, on onades de fins a 5 metres van inundar la costa de Paramuixir. Més d’una desena de rèpliques van seguir el sisme principal. El Japó va evacuar més de 2 milions de persones, incloent residents prop de la central nuclear de Fukushima. Els Estats Units van emetre alertes des d’Alaska fins a Califòrnia i a Hawaii, on el governador Josh Green va declarar l’estat d’emergència. Alertes similars es van activar al Canadà, la Xina, el Perú, Xile, l’Equador, Colòmbia i altres països del Pacífic. Malgrat la magnitud del terratrèmol, els danys van ser menors del que s’esperava gràcies als sistemes d’alerta i al disseny antisísmic. Experts com John Townend de la Universitat de Victoria i Caroline Orchiston de la Universitat d’Otago van destacar la magnitud de l’esdeveniment, però van minimitzar l’impacte en la població a causa de la baixa densitat demogràfica de la zona epicentral. Hores després del terratrèmol, el volcà Kliuchevskoi a Kamtxatka va entrar en erupció.

La guerra a Ucraïna continua sense una resolució a la vista, i la tensió entre els Estats Units i Rússia ha augmentat significativament. Donald Trump ha emès un ultimàtum a Vladímir Putin, exigint un alto el foc, inicialment de 50 dies i posteriorment reduït a 10-12, sota l’amenaça de sancions econòmiques als països que comerciïn amb Rússia. En resposta a la percepció d’inacció russa, Trump ha desplegat dos submarins nuclears com a mesura de pressió. Rússia, per la seva banda, ha intensificat els atacs a Ucraïna, amb un bombardeig devastador a Kíiv que ha resultat en més de 30 morts i nombrosos ferits. L’expresident rus Dmitri Medvédev ha respost a les amenaces de Trump amb un to bel·licós, advertint que cada ultimàtum és un pas cap a la guerra, no entre Rússia i Ucraïna, sinó amb els Estats Units. Mentrestant, la regió de Lugansk està a punt de caure completament sota control rus. Trump ha anunciat l’enviament de més armament a Ucraïna, incloent sistemes Patriot, amb el suport de l’OTAN, liderada per Mark Rutte. Aquest suport militar podria incloure míssils Patriot, que són molt eficaços contra els drons russos. Finalment, la creixent pressió internacional sobre Benjamin Netanyahu i Israel per la situació a Gaza podria influir en la dinàmica geopolítica i afectar la posició de Rússia.

La tensió entre els Estats Units i Rússia ha augmentat arran de l’ultimàtum del president Donald Trump a Moscou per assolir un alto el foc a Ucraïna. Trump va donar a Rússia un termini de 10 dies per signar un acord de pau, cosa que va provocar una dura resposta de l’expresident rus Dmitri Medvédev. Medvédev, actual vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, va advertir que cada ultimàtum de Trump és “un pas cap a la guerra”. En resposta a les declaracions de Medvédev, que va qualificar d’“insensates” i “incendiàries”, Trump va ordenar el desplegament de dos submarins nuclears prop de Rússia. Aquest moviment ha augmentat la preocupació per una possible escalada del conflicte. Medvédev, un cop delfí presidencial, ha guanyat protagonisme a les xarxes socials amb missatges bel·licosos. Trump, per la seva banda, ha utilitzat Truth Social per respondre a Medvédev, subratllant que “les paraules són molt importants i poden tenir conseqüències imprevistes”. De moment, Rússia no ha respost oficialment al desplegament dels submarins, però Medvédev ha continuat amb la seva retòrica agressiva a través de Telegram. Aquest intercanvi d’amenaces a través de les xarxes socials ha intensificat la tensió entre ambdues potències, en un context ja marcat pel conflicte a Ucraïna.

A Vic-la-Gardiole, prop de Montpeller, una treballadora de 59 anys d’una escola bressol, Les Aresquiers, ha estat acusada de violar nou infants d’entre 3 i 4 anys. La dona, que treballava com a Agent Territorial Especialitzat en Escoles Infantils (ATSEM), va ser contractada l’octubre de 2024 i els presumptes abusos van tenir lloc des d’aleshores fins a principis de juliol de 2025, quan dues famílies van denunciar els fets a la policia. El Tribunal de Montpeller ha obert diligències judicials per violació i agressió sexual a menors de 15 anys per part d’una persona amb autoritat i ha decretat presó preventiva per a l’acusada. L’Ajuntament de Vic-la-Gardiole va suspendre cautelarment la treballadora després de les denúncies i ha expressat el seu suport a les famílies afectades. La investigació continua oberta per determinar si hi ha més víctimes.

Donald Trump i Ursula von der Leyen han arribat a un acord comercial després d’una reunió a Turnberry, Escòcia. Aquest acord estableix un aranzel del 15% per a tots els productes importats pels Estats Units des de la UE a partir de l'1 d’agost. Aquest percentatge substitueix l’aranzel general del 10% existent anteriorment. Es mantenen els aranzels del 50% a l’acer i l’alumini, i del 25% als cotxes europeus. Els productes farmacèutics també estaran subjectes a l’aranzel del 15%. Aquest acord arriba després d’una sèrie d’amenaces i negociacions tenses, iniciades a l’abril per Trump, que van afectar inicialment el 70% de les exportacions de la UE i amenaçaven amb aranzels de fins al 30%. A Catalunya, l’acord afectarà 3.161 empreses, amb un impacte particular en els sectors químic, farmacèutic, maquinària, agroalimentari i metall, que representen un 4,3% de les exportacions catalanes. El Govern ha anunciat un pla de 1.500 milions d’euros per mitigar l’impacte d’aquests aranzels. Aquest acord amb la UE s’emmarca en una sèrie de pactes i tensions comercials impulsades per Trump amb diversos països, com la Xina, el Vietnam, Corea del Sud i el Pakistan, mentre que altres, com l’Índia, el Canadà i el Brasil, encara no han tancat acords i s’enfronten a possibles aranzels.