Un atac amb motivació política a Minnesota ha deixat Melissa Hortman, congressista estatal demòcrata, i el seu marit, Mark Hortman, morts a trets a casa seva. John Hoffman, senador estatal demòcrata, i la seva dona també van ser atacats i ferits de gravetat, tot i que es troben en estat estable després de ser intervinguts d’urgència. El governador de Minnesota, Tim Walz, ha qualificat els fets de “tragèdia indescriptible” i d’acte deliberat de violència política. El sospitós, identificat com a Vance Boelter, un home de 57 anys, va fugir vestit de policia després d’un intercanvi de trets amb les autoritats i continua en cerca i captura. Al seu vehicle, la policia va trobar un manifest, una llista amb noms d’objectius polítics, incloent els dels atacats i altres càrrecs electes, i octavilles amb l’eslògan “Reis, no”, utilitzat en les protestes contra el president Donald Trump. Aquestes protestes, organitzades arreu del país per denunciar la deriva autoritària de Trump, han estat suspeses a Minnesota per precaució. Les autoritats creuen que Boelter planejava atacar una d’aquestes marxes. Walz ha instat la població a quedar-se a casa fins que el sospitós sigui detingut i ha fet una crida a la pau. Trump ha condemnat els fets com a “horribles” i ha afirmat que aquesta violència no serà tolerada als Estats Units.

Los Angeles es troba immersa en una crisi arran de les protestes contra les batudes de migrants ordenades per Donald Trump. L’enviament de la Guàrdia Nacional i marines a la ciutat ha intensificat les tensions i ha provocat un toc de queda nocturn al centre de la ciutat. Les detencions han augmentat significativament, superant les 200, i diversos periodistes han resultat ferits, alguns per trets de bales de goma. El governador de Califòrnia, Gavin Newsom, ha denunciat un “abús descarat de poder” per part de Trump i ha presentat una demanda contra el president. Trump, per la seva banda, ha qualificat les protestes d’“invasió estrangera” i ha suggerit la detenció de Newsom. Aquest enfrontament s’emmarca en un context de creixent crispació política als Estats Units, exemplificada per l’assassinat de Melissa Hortman, expresidenta de la Cambra de Representants de Minnesota. L’actuació de Trump a Califòrnia es veu com una prova del seu poder i una possible estratègia per neutralitzar Newsom, considerat un potencial rival polític. La decisió de Trump de prohibir a Califòrnia vetar la producció de cotxes amb combustibles fòssils afegeix un altre element de conflicte a la situació. L’actuació de l’ICE (Servei de Control d’Immigrants i Duanes) a Califòrnia, un estat amb una gran població migrant, ha contribuït a l’escalada de les protestes i la resposta contundent de l’administració Trump.

Les protestes contra les polítiques migratòries de Donald Trump s’han estès per diverses ciutats dels Estats Units, com ara Chicago, Nova York, Atlanta i Las Vegas, entre d’altres. El desplegament de la Guàrdia Nacional a Los Angeles per ordre de Trump ha agreujat la tensió amb el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, qui ha presentat una demanda contra el president, considerant la mesura il·legal. Newsom acusa Trump d’abús de poder i qualifica la situació com un moment perillós per a la democràcia. El fiscal general de Califòrnia, Rob Bonta, sol·licita l’anul·lació de l’acció presidencial. Aquest és el primer cop des del 1965 que un president desplega la Guàrdia Nacional sense el consentiment del governador. Trump ha criticat durament la gestió de Newsom i fins i tot ha insinuat la possibilitat d’arrestar-lo, seguint les declaracions de Tom Homan, conegut com el “Tsar de la Frontera”. L’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, també s’oposa al desplegament militar i ha imposat un toc de queda nocturn a la ciutat per controlar les protestes. Mentre que a Texas, el governador republicà Greg Abbott ha sol·licitat el suport de la Guàrdia Nacional, alineant-se amb la postura de Trump.

Israel ha llançat un atac a gran escala contra l’Iran, amb bombardejos a diversos punts del país, incloent instal·lacions nuclears, científiques i militars. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha justificat l’“ofensiva preventiva” com a necessària per impedir que l’Iran obtingui armes nuclears, afirmant que el país persa està “més a prop que mai” de desenvolupar-les. L’atac, anomenat “Lleó que s’alça”, ha provocat la mort d’alts comandaments iranians, com el general Hosein Salami, cap de la Guàrdia Revolucionària, i el general Mohamad Baqeri, cap de l’exèrcit, a més d’altres càrrecs militars i sis científics nuclears, entre ells Mohammad Mehdi Tehranchi i Fereydoon Abbasi. L’Iran ha respost amb el llançament de més de cent drons contra Israel i ha promès una “resposta contundent” a través del líder suprem, l’aiatol·là Alí Khamenei, qui ha advertit d’un “destí amarg i dolorós” per a Israel. Els Estats Units, tot i estar informats de l’acció, s’han desmarcat de l’ofensiva, qualificant-la de mesura unilateral per part d’Israel. El secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, ha reiterat la preocupació dels EUA per la seguretat de les seves bases militars a la zona. L’AIEA, tot i que no ha detectat augments de radiació, ha expressat la seva preocupació per l’atac a instal·lacions nuclears com la de Natanz, i ha ofert la seva assistència per avaluar la situació. Mentrestant, Israel ha declarat l’estat d’emergència i es prepara per a una possible guerra “prolongada”.

Un Boeing 787-8 Dreamliner d’Air India, amb 242 passatgers a bord, es va estavellar prop de l’aeroport d’Ahmedabad, a l’Índia, poc després d’enlairar-se aquest dijous. El vol 171 es dirigia a Londres Gatwick i transportava 169 ciutadans indis, 53 britànics, 7 portuguesos i un canadenc, a més de la tripulació. L’accident va tenir lloc en una zona residencial, deixant restes de l’aparell sobre els edificis. Natarajan Chandrasekaran, president d’Air India, va confirmar l’accident i va expressar el seu “profund dolor”. Els ferits van ser traslladats als hospitals propers. Les autoritats, incloent el ministre de l’Interior indi, Amit Shah, i el cap de Govern de Gujarat, Bhupendra Patel, van coordinar les tasques de rescat i emergència. L’aeroport d’Ahmedabad va suspendre tots els vols. El primer ministre indi, Narendra Modi, va qualificar la tragèdia d’“esfereïdora”, mentre que el primer ministre britànic, Keir Starmer, va descriure les imatges com a “devastadores” i va confirmar la cooperació amb les autoritats índies. L’avió va perdre el senyal menys d’un minut després d’enlairar-se, a uns 190 metres d’altura.

Espanya, el Regne Unit i la Unió Europea han assolit un acord polític històric sobre Gibraltar, que defineix la relació de la colònia amb la Península i l’espai Schengen després del Brexit. L’acord, assolit després de quatre anys de negociacions i una reunió a Brussel·les entre Maros Sefcovic, José Manuel Albares, David Lammy i Fabian Picardo, preveu l’eliminació de la Tanca i la lliure circulació de gibraltarenys i dels més de 15.000 treballadors transfronterers. Es tracta d’un pas significatiu després de cinc anys de l’eixida del Regne Unit de la UE, marcat per tensions i protestes diplomàtiques. L’acord inclou la retirada de Gibraltar de la llista negra de la UE sobre blanqueig de capitals. Es preveu un sistema “dual” de control fronterer amb presència de policia espanyola i gibraltarenya als ports i aeroports. El Regne Unit manté la sobirania militar sobre la base naval de Gibraltar, crucial per a la Royal Navy. L’acord estableix els principis d’una futura unió duanera i aborda el contraban de tabac. Tot i l’optimisme, ambdues parts mantenen les seves reclamacions de sobirania sobre Gibraltar. Pedro Sánchez ha destacat els beneficis per als ciutadans, mentre que Alberto Núñez Feijóo ha criticat la falta de transparència en la negociació. L’acord representa un nou capítol en la relació UE-Regne Unit i una fita històrica en la qüestió de Gibraltar.

Els referèndums celebrats a Itàlia diumenge i dilluns sobre la reducció del període de residència per a l’obtenció de la nacionalitat i sobre drets laborals han estat declarats invàlids per la baixa participació. La consulta sobre la ciutadania plantejava reduir de 10 a 5 anys el temps necessari per sol·licitar-la, alineant Itàlia amb Alemanya i França, i permetre la transmissió als fills menors. Malgrat que el 61% dels votants van donar suport a la mesura, la participació no va arribar al 50% requerit. El govern de Giorgia Meloni va cridar a l’abstenció, contribuint al fracàs de la consulta. L’oposició, que havia impulsat els referèndums amb 637.000 signatures, va animar a la participació. Les altres quatre consultes buscaven millorar els drets laborals, com la reincorporació després d’un acomiadament improcedent, la limitació dels contractes temporals i l’augment de la responsabilitat empresarial en accidents laborals. Tot i que aquestes propostes van obtenir entre un 85% i un 87% de vots a favor, la baixa participació, al voltant del 30%, va invalidar els resultats.

L’exèrcit israelià ha interceptat el vaixell Madleen de la Flotilla de la Llibertat, que portava ajuda humanitària a Gaza. A bord hi viatjaven dotze activistes, entre ells Greta Thunberg, que ha denunciat el seu “segrest en aigües internacionals”. El vaixell, que transportava arròs i llet per a nadons, havia salpat de Sicília. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha felicitat l’exèrcit i ha acusat Thunberg d’antisemita. El Ministeri d’Exteriors israelià afirma que els activistes estan “sans i estalvis”. L’incident ha provocat la protesta del govern espanyol, que ha convocat l’encarregat de negocis de l’ambaixada israeliana a Madrid. Durant el trajecte, el Madleen va assistir una pastera amb migrants, posteriorment interceptats per la guàrdia costanera líbia. Aquesta no és la primera vegada que la Flotilla de la Llibertat intenta trencar el bloqueig a Gaza, i ja havia advertit prèviament de la possible intercepció. El Conscience, un altre vaixell de l’organització, va ser atacat amb drons a prop de Malta fa un mes. Aquestes accions volen denunciar el bloqueig israelià a Gaza, que consideren una “presó a l’aire lliure”.

La tensió entre Elon Musk i Donald Trump ha augmentat significativament. Musk, ex-col·laborador de Trump, va publicar un missatge a X acusant Trump d’estar implicat en els arxius d’Epstein, relacionats amb una xarxa de tràfic sexual de menors. Musk va insinuar que aquesta era la raó per la qual els arxius no s’havien fet públics. Aquest atac va succeir després d’amenaces de Trump de cancel·lar contractes amb empreses vinculades a Musk. Musk també va criticar els aranzels impulsats per Trump, prediu una recessió i va plantejar la creació d’un nou partit polític. Malgrat la gravetat de l’acusació inicial, Musk va esborrar posteriorment el missatge que vinculava Trump amb Jeffrey Epstein, així com altres atacs contra el president, incloent-hi un on afirmava haver contribuït a la victòria electoral de Trump. En un gir inesperat, Musk va respondre conciliadorament a un vídeo de Trump desitjant-li el bé. La relació entre ambdós, que va començar amb una col·laboració estreta en el govern, s’ha deteriorat a causa de discrepàncies sobre polítiques fiscals i els interessos empresarials de Musk. La caiguda de Tesla a la borsa en un 14% afegeix més complexitat a la situació.

Les negociacions de pau entre Ucraïna i Rússia, amb la mediació de Turquia, a Istanbul, han aconseguit un acord per a un nou intercanvi de presoners, prioritzant els ferits greus i els joves. El ministre de Defensa ucraïnès, Rustem Umérov, ha confirmat l’acord, que inclou el retorn de 6.000 cossos de soldats ucraïnesos i la presentació d’una llista de nens ucraïnesos suposadament deportats a Rússia. Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, ha reclamat un alto el foc incondicional, l’alliberament de presoners i el retorn dels nens. Malgrat l’acord sobre l’intercanvi, no s’han produït avenços significatius cap a un alto el foc. Ucraïna ha acusat Rússia de rebutjar la seva proposta d’alto el foc permanent, mentre que Rússia afirma haver proposat una treva de 2 a 3 dies per a la retirada de cadàvers. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat una nova ronda de converses per a finals de juny, i ha expressat el seu desig que tant Zelenski com Putin, i fins i tot Donald Trump, hi participin. Aquestes negociacions es produeixen després d’un atac ucraïnès amb drons a diverses bases aèries russes, incloent-ne a Sibèria, que hauria destruït més de 40 avions i causat importants danys materials. Rússia, per la seva banda, ha llançat drons i míssils sobre Ucraïna.