La crisi humanitària a Gaza s’ha agreujat amb l’anunci del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de prendre el control total de la Franja. Malgrat la pressió internacional, inclosa una declaració conjunta de 22 ministres d’exteriors, entre ells el d’Espanya, i la vicepresidenta de la Comissió Europea, Kaja Kallas, que rebutgen el model de gestió d’ajuda humanitària israelià, la situació continua sent crítica. Netanyahu ha admès que la pressió dels aliats, com els Estats Units, l’ha obligat a permetre l’entrada d’ajuda humanitària després de mesos de bloqueig. Aquesta ajuda, però, és considerada insuficient per l’ONU, que ha informat de l’entrada de 198 camions, dels quals només 90 han pogut lliurar subministraments. Israel pretén deixar l’ONU al marge del repartiment de l’ajuda, optant per una fundació privada, fet que ha generat preocupació a organitzacions com la UNRWA, dirigida per Marta Lorenzo. Mentrestant, activistes israelians d’extrema dreta han intentat bloquejar l’entrada de camions amb ajuda. La població de Gaza pateix fam i escassetat de productes frescos, amb milers de camions d’ajuda esperant per entrar. Els atacs israelians continuen, amb un balanç de morts que s’acosta als 58.000 segons Hamàs, agreujant encara més la situació. Set països europeus, inclòs Espanya, han demanat a Israel que aturi l’ofensiva i aixequi el bloqueig per permetre l’entrada d’ajuda humanitària. La UNRWA ha reclamat protecció internacional per poder repartir l’ajuda amb seguretat, davant la creixent inseguretat i els atacs que han causat la mort de diversos treballadors humanitaris.

Donald Trump ha intensificat la seva pugna amb la Universitat de Harvard, prohibint-li matricular estudiants estrangers. El Departament de Seguretat Nacional, liderat per Kristi Noem, va revocar el programa d’estudiants i visitants estrangers de Harvard, argumentant que la universitat permetia l’assetjament d’estudiants jueus per part d’agitadors “antiamericans” i “proterroristes”. Aquesta decisió, que afecta gairebé 7.000 estudiants (el 27% de la matrícula total), ha estat titllada d’“il·legal” per Harvard, que ha presentat una demanda al Tribunal Federal de Boston. La jutgessa Allison Burroughs ha emès una ordre judicial temporal que bloqueja la prohibició de Trump, permetent a Harvard continuar matriculant estudiants estrangers, mentre el cas es resol als tribunals. L’administració Trump, però, té dret a apel·lar. Aquest conflicte s’emmarca en una sèrie d’enfrontaments previs entre Trump i Harvard, incloent amenaces de retallades de fons i pressions per obtenir informació sobre estudiants internacionals. Harvard argumenta que la decisió de Trump és una represàlia per la seva defensa de la independència acadèmica i el seu rebuig a proporcionar informació que considera il·legal.

Donald Trump ha anunciat un nou aranzel del 50% sobre tots els productes de la Unió Europea a partir de l’1 de juny, argumentant que les negociacions comercials no progressen. L’anunci, fet a través de Truth Social, especifica que els productes fabricats als EUA estaran exempts. Trump acusa la UE d’haver estat creada per aprofitar-se comercialment dels EUA, i critica les seves barreres comercials, l’IVA, les sancions a empreses i les demandes contra companyies nord-americanes, que segons ell generen un dèficit comercial “inacceptable”. Aquesta decisió arriba mentre els EUA han de refinançar una important quantitat de deute, fet que alguns analistes interpreten com una estratègia per devaluar el dòlar i pressionar la Reserva Federal a abaixar els tipus d’interès. Les borses europees, incloent l’Íbex-35 i l’Euro Stoxx 50, han reaccionat amb caigudes significatives. Simultàniament, Trump ha amenaçat Apple amb un impost del 25% si els seus iPhones no es fabriquen als EUA, en lloc de l’Índia o altres països. La propera reunió entre el negociador nord-americà, Jamieson Greer, i el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, es preveu tensa.

La crisi humanitària a Gaza ha provocat un augment de la tensió entre Israel i els seus aliats històrics. La Unió Europea, després de la pressió de disset països membres, liderats per Espanya, Luxemburg, Irlanda i Eslovènia, ha decidit revisar l’acord d’associació amb Israel. Aquesta decisió, impulsada per l’alta representant Kaja Kallas, arriba després de la petició dels Països Baixos de revisar l’article 2 de l’acord, que permet suspendre els vincles amb països que violin els drets humans. França, Suècia i Finlàndia també s’han sumat a la iniciativa. El Regne Unit, un aliat clau d’Israel, ha suspès les negociacions per a un acord de lliure comerç i ha qualificat d’“abominable” la política del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a Gaza i Cisjordània. Aquestes mesures de pressió s’han intensificat arran del bloqueig a l’ajuda humanitària imposat per Israel, que ha provocat una situació desesperada a Gaza. Tot i que Netanyahu ha permès l’entrada “mínima” d’ajuda, la comunitat internacional considera aquesta acció insuficient davant la magnitud de la crisi. Canadà i França també han mostrat la seva preocupació i han amenaçat amb represàlies si Israel no aixeca les restriccions. La situació s’ha agreujat amb l’anunci de Netanyahu d’ocupar tota la franja de Gaza i la seva justificació de l’entrada mínima d’ajuda per mantenir el suport dels seus aliats.

La recent escalada de violència a Gaza ha generat una crisi humanitària i tensions internacionals. Benjamin Netanyahu, primer ministre d’Israel, va anunciar l’ocupació de tot el territori de Gaza amb l’objectiu d’alliberar els ostatges i derrotar Hamàs, alhora que permetia la represa de l’ajuda humanitària. Aquesta decisió arriba després d’un bloqueig que va provocar més de 53.000 morts i una forta condemna internacional, liderada per figures com Ursula von der Leyen i Pedro Sánchez. Mentrestant, Netanyahu s’enfronta a pressions internes, tant de l’extrema dreta, representada per Itamar Ben Gvir, com a nivell judicial, amb el Qatargate, una investigació sobre un possible finançament de Hamàs a través de Qatar. A nivell internacional, la pressió augmenta, amb amenaces de sancions per part de diversos països. En aquest context, la gira de Donald Trump pels països del Golf i l’alliberament d’un ostatge estatunidenc afegeixen complexitat a la situació. Fernando Grande-Marlaska, ministre de l’Interior espanyol, va admetre “errors” en la compra suspesa de bales a Israel, un assumpte que va generar controvèrsia i que va ser desautoritzat per Pedro Sánchez. Marlaska va atribuir la decisió inicial a la llei de contractes públics i va assegurar que el contracte amb la firma israeliana IMI es troba en procés de rescissió.

Nicusor Dan, l’actual alcalde de Bucarest, ha guanyat les eleccions presidencials de Romania amb el 53,67% dels vots, superant el candidat ultradretà George Simion, de l’Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), que va obtenir el 46,33% dels sufragis. Aquesta victòria arriba després d’una repetició electoral, ja que els comicis inicials, celebrats al novembre, van ser anul·lats per la justícia degut a una campanya de desinformació que va impulsar la victòria de Calin Georgescu, un polític prorús. En aquesta segona volta, Simion, tot i haver guanyat la primera ronda amb un 40% dels vots, va ser derrotat per Dan, qui va aconseguir el suport dels simpatitzants dels partits oficialistes. La campanya electoral va estar marcada per una nova onada de desinformació a les xarxes socials, amb acusacions, per part de Simion, de frau electoral, similars a les tàctiques utilitzades per Donald Trump. El Ministeri d’Afers Exteriors romanès, a través del seu portaveu Andrei Tarnea, ha denunciat indicis d’interferència russa en el procés, assenyalant una campanya de notícies falses a Telegram i altres plataformes. Aquesta interferència russa ja va ser la causa de l’anul·lació de les eleccions anteriors.

La Unió Europea es troba dividida davant la situació a Gaza. Disset països membres han votat a favor que la Comissió Europea investigui si Israel compleix amb les obligacions en drets humans establertes en l’acord d’associació entre ambdues parts. Aquesta decisió, impulsada per països com Espanya, Bèlgica, Luxemburg, Eslovènia i Irlanda, i amb el suport de França, Suècia i els Països Baixos, representa una important eina de pressió sobre Israel, ja que la UE és un dels seus principals socis comercials. La revisió de l’acord, que estableix una àrea de lliure comerç, podria comportar la seva suspensió total o parcial, un cop dur per a l’economia israeliana. Paral·lelament, el Regne Unit ha suspès les negociacions per a un nou acord de lliure comerç amb Israel i ha convocat l’ambaixador israelià a Londres, després de les dures declaracions del ministre d’Afers Estrangers britànic, David Lammy, que va qualificar la política israeliana a Gaza d’“extremisme”. Israel, per la seva banda, atribueix aquestes accions a una “obsessió antiisraeliana”. Mentrestant, al Parlament Europeu, l’esquerra demana sancions i un embargament d’armes a Israel, mentre que la dreta culpa Hamàs del conflicte. La presidenta d’Eslovènia, Natasa Pirc Musar, va qualificar la situació a Gaza de “genocidi”, generant un fort debat a l’Eurocambra. Segons la corresponsal de TV3, Roser Oliver, aquestes mesures representen un “terratrèmol polític” per a Israel, que es troba cada cop més aïllat internacionalment.

Luís Montenegro, líder de l’aliança conservadora Aliança Democràtica (AD), ha guanyat les eleccions legislatives anticipades a Portugal, tot i no aconseguir la majoria absoluta. Amb un 32,1% dels vots, l’AD haurà de buscar aliances per governar. El partit d’extrema dreta Chega, liderat per André Ventura, ha obtingut un resultat significatiu, situant-se en tercera posició amb un 22,6% dels vots, en empat tècnic amb el Partit Socialista (PS) de Pedro Nuno Santos, que ha aconseguit el 23,4%. Aquesta situació planteja un escenari d’incertesa política i complicades negociacions per formar govern. Les eleccions anticipades van ser convocades després que Montenegro perdés una moció de confiança al març. Malgrat la victòria, la fragmentació del Parlament dificulta la formació d’una majoria estable. Montenegro podria intentar pactar amb Iniciativa Liberal (IL), un altre partit de centredreta, però junts no sumen prou escons. Les altres opcions, un pacte amb Chega o una gran coalició amb el PS, semblen poc probables. L’ascens de Chega, malgrat els escàndols que han afectat alguns dels seus membres, i el retrocés del PS, descarten l’escenari d’una majoria d’esquerres. La participació ha estat del 63,3%.

La situació a Gaza s’ha deteriorat dràsticament, amb una escalada de violència i una crisi humanitària creixent. Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, ha declarat obertament la seva intenció d’ocupar tota la Franja, després d’una ofensiva militar intensificada a Khan Yunis, on l’exèrcit israelià ha ordenat l’evacuació de la població. Aquesta escalada ha resultat en la mort de centenars de persones des de divendres, en el marc de l’operació “Carros de Gedeó”. Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, ha condemnat les accions d’Israel davant la Lliga Àrab, acusant-lo de violar el dret internacional i demanant la fi de la “matança”. Sánchez ha proposat quatre prioritats: la fi de la catàstrofe humanitària, pressió sobre Netanyahu, avançar en la solució política amb el reconeixement de l’Estat palestí, i reforçar el diàleg euroàrab. Mentrestant, l’ajuda humanitària espera entrar a Gaza després de mesos de bloqueig, amb Netanyahu comprometent-se a permetre l’entrada d’una quantitat “bàsica” de menjar davant la pressió internacional, especialment dels Estats Units. L’OMS alerta sobre la fam que afecta més de dos milions de persones a la Franja, amb mig milió en situació de “malnutrició aguda”. Oxfam Intermón denuncia l’ús de la fam com a arma de guerra per part d’Israel.

L’oficina de l’expresident dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar que ha estat diagnosticat amb càncer de pròstata agressiu amb metàstasi als ossos. La setmana passada, Biden va ser examinat després d’experimentar un augment dels símptomes urinaris, i el diagnòstic va revelar una puntuació de Gleason de 9 (Grup 5). Tot i la gravetat del diagnòstic, el càncer sembla ser sensible a les hormones, cosa que obre la possibilitat d’un tractament eficaç. Biden i la seva família estan considerant diverses opcions de tractament amb els seus metges. Aquest diagnòstic arriba després d’un mandat presidencial marcat per preguntes sobre la salut de Biden, que va deixar el càrrec el gener passat com el president de més edat de la història dels EUA. A principis de 2024, el metge personal de Biden el va declarar apte per al càrrec després d’un examen físic. Al febrer de 2023, Biden es va sotmetre a una cirurgia exitosa per extirpar una lesió cancerosa al pit, i en aquell moment no es va requerir tractament addicional. L’actual president, Donald Trump, ha expressat els seus millors desitjos per a la recuperació de Biden.