Israel ha intensificat la seva ofensiva a la Franja de Gaza amb l’operació “Carros de Gedeó”, centrant-se en Deir al-Balah, una zona prèviament no afectada. Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han anunciat atacs extensos i mobilització de tropes per aconseguir el control operatiu i alliberar ostatges, objectius anunciats prèviament pel govern de Benjamin Netanyahu. Aquesta escalada ha resultat en un augment significatiu de víctimes, amb més de 53.100 morts i 120.000 ferits a Gaza des del començament de l’ofensiva israeliana, que ja dura 590 dies. Mentrestant, Pedro Sánchez, en la cimera de la Lliga Àrab a Bagdad, ha condemnat les accions d’Israel, qualificant-les de “massacre” i de violació del dret internacional. Ha instat a aturar la violència i ha proposat quatre prioritats: aturar la catàstrofe humanitària, pressionar Netanyahu, avançar en el reconeixement de l’Estat palestí i reforçar el diàleg euroàrab i islàmic. Espanya i Palestina estan impulsant una resolució a les Nacions Unides perquè el Tribunal Internacional de Justícia es pronunciï sobre el compliment per part d’Israel de les seves obligacions internacionals respecte a l’ajuda humanitària a Gaza.

La violència a la Franja de Gaza s’ha intensificat, amb més de 300 palestins morts en tres dies d’atacs israelians. Els bombardejos han afectat habitatges al nord de la Franja, incloent el camp de refugiats de Jabalia, i una escola a Beit Lahia que servia de refugi. La Defensa Civil de Gaza ha informat de persones desaparegudes sota les runes. Israel afirma que les seves operacions busquen desmantellar infraestructures terroristes. El Ministeri de Sanitat de Gaza xifra en més de 53.000 les víctimes mortals des de l’inici de l’ofensiva israeliana, la majoria dones i nens, i en 120.214 els ferits. Hamas acusa el govern israelià de Netanyahu de “genocidi”. L’Unicef, a través de la seva directora executiva Catherine Russell, ha denunciat la mort d’almenys 45 nens en els atacs aeris. El Consell d’Europa ha denunciat una massacre de civils i la situació de fam deliberada a Gaza, agreujada pel bloqueig israelià a l’ajuda humanitària. El president dels Estats Units, Donald Trump, de visita al Golf, ha promès que “passaran coses bones” a Gaza i que s’ajudarà els palestins. El president francès, Emmanuel Macron, ha demanat a Europa que denunciï la situació a Gaza. Aquesta escalada de violència coincideix amb la commemoració de la Nakba, el desplaçament massiu de població àrab del 1948.

Rússia i Ucraïna es van reunir a Istanbul per a negociar la fi de la guerra. La reunió, mediada per Turquia, va ser la primera d’alt nivell en més de tres anys. Tot i l’absència de Putin i Zelenski, les delegacions van acordar un intercanvi de 2.000 presoners de guerra, 1.000 per cada bàndol, en els pròxims dies. El Kremlin va assegurar que estudiaria la proposta ucraïnesa d’una reunió entre Putin i Zelenski. Turquia va demanar un alto el foc immediat, mentre que Zelenski, des de Tirana, va insistir en la necessitat d’un alto el foc complet i incondicional, i va advertir de “reaccions fortes” si Rússia no es pren seriosament les negociacions. Marco Rubio, secretari d’Estat dels EUA, va assistir a una reunió trilateral prèvia amb Ucraïna i Turquia, però va expressar poques expectatives davant el baix perfil de la delegació russa. Donald Trump va declarar que no hi hauria progrés fins que ell mateix es reunís amb Putin, una idea recolzada pel portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Malgrat les negociacions, Rússia va continuar els seus atacs amb drons a diverses regions d’Ucraïna. Les reivindicacions russes continuen sent la cessió de territoris, incloent Donetsk, Lugansk, Kherson, Zaporíjia i Crimea, així com la renúncia d’Ucraïna a l’OTAN.

La gira de Donald Trump per l’Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units ha generat controvèrsia i alhora ha marcat un possible canvi en la dinàmica geopolítica de la regió. Trump va aconseguir acords comercials i d’inversió milionaris, incloent-hi un acord de defensa de 142.000 milions de dòlars amb l’Aràbia Saudita, la venda d’armes més gran de la història. Aquest acord inclou la provisió d’equipament militar d’última generació a canvi d’una inversió saudita de 20.000 milions de dòlars en intel·ligència artificial als EUA. A més, Trump va aixecar les sancions a Síria i es va reunir amb el nou primer ministre sirià, Ahmed al-Sharaa, un fet simbòlic considerant el passat d’Al-Sharaa com a comandant de la filial siriana d’Al-Qaeda. Trump va instar Al-Sharaa a normalitzar relacions amb Israel i a expulsar terroristes estrangers de Síria. La gira també va estar marcada per la polèmica, amb crítiques sobre possibles conflictes d’interessos degut als projectes immobiliaris de l’empresa familiar Trump a la regió, i per l’acceptació d’un Boeing 747 com a regal de la família reial qatariana. Finalment, la gira va mostrar un aparent distanciament de Trump respecte a Israel, amb un acostament a Síria i l’obertura al diàleg amb l’Iran, fet que ha generat nerviosisme a Tel-Aviv. Aquests moviments apunten a una nova doctrina de política exterior a la regió, centrada en acords transaccionals i aliances pragmàtiques.

L’exèrcit israelià ha intensificat els seus atacs a la Franja de Gaza, resultant en la mort de més de 100 palestins en un dels dies més violents des de la ruptura de l’alto el foc. Els bombardejos, que van coincidir amb la commemoració de la Nakba, es van concentrar a Khan Yunis i Rafah, al sud, però també van afectar el nord de la ciutat de Gaza i un centre de salut al campament de refugiats de Jabalia. Entre les víctimes hi ha dones, nens i el periodista Hassan Samour. Aquests atacs se sumen als més de 70 dies de bloqueig d’ajuda humanitària imposat per Israel, agreujant la crisi humanitària a la regió. Paral·lelament, Israel ha convocat l’ambaixadora espanyola, Ana Salomón Pérez, després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qualifiqués Israel d’“estat genocida” al Congrés. Aquesta acció diplomàtica augmenta les tensions entre ambdós països. Mentrestant, una organització humanitària amb suport nord-americà preveu iniciar la seva tasca a Gaza a finals de maig, però urgeix a Israel a permetre l’entrada d’ajuda de les Nacions Unides i altres organitzacions. Hamàs ha acusat Israel de soscavar els esforços de mediació i els EUA d’incomplir els acords pactats després de l’alliberament de l’ostatge nord-americà, Edan Alexander. Malgrat les crides internacionals a la pau, Netanyahu ha advertit d’una imminent incursió terrestre a Gaza per “completar l’operació i derrotar Hamàs”.

Nou empresaris espanyols, cinc dels quals catalans, van quedar atrapats a Trípoli, Líbia, a causa dels enfrontaments armats entre milícies rivals. El grup, en missió comercial organitzada per la Cambra de Comerç de Tarragona, va arribar dilluns i tenia previst tornar dimecres, però els combats els van obligar a refugiar-se al soterrani del seu hotel. Roberto Barros, director internacional de la Cambra, va confirmar que la situació es va calmar dimecres al matí i que el grup va ser traslladat a l’ambaixada espanyola. Els enfrontaments van esclatar dilluns i van resultar en la mort d’Abdel Ghani al Kikli, líder de la milícia Autoritat de Suport a l’Estabilitat (SSA). Abdelhamid Dbeiba, cap del Govern d’Unitat Nacional (GUN), va anunciar una reestructuració dels organismes de seguretat. L’ONU havia alertat sobre maniobres militars prèvies als enfrontaments. Amnistia Internacional havia denunciat el 2021 el finançament de la SSA per part del GUN, tot i les acusacions d’abusos contra els drets humans. El Ministeri d’Exteriors espanyol va confirmar que l’ambaixada estava en contacte amb 45 espanyols al país i que aproximadament la meitat havien estat acollits a la residència de l’ambaixador. Aquests fets s’emmarquen en la inestabilitat política que viu Líbia des de la caiguda de Muammar al-Gaddafi el 2011.