El president dels Estats Units, Donald Trump, ha presentat al Fòrum Econòmic de Davos la Junta de Pau, un nou organisme internacional que, tot i néixer per supervisar l’alto el foc a Gaza, aspira a resoldre conflictes globals i competir amb el Consell de Seguretat de l’ONU. L’adhesió requereix un pagament de 1.000 milions de dòlars i ja compta amb el suport d’una dotzena de països, entre els quals destaquen Israel, amb Benjamin Netanyahu, i l’Argentina de Javier Milei, mentre que estats com França han declinat la invitació. El president espanyol, Pedro Sánchez, també ha estat convidat, però el seu govern encara estudia la proposta. Aquesta situació genera tensions internes a Espanya, on socis com Izquierda Unida demanen rebutjar-la, argumentant que l’ens opera al marge de la legalitat internacional i exclou els palestins de la presa de decisions. La junta executiva inclou figures controvertides com Tony Blair i Jared Kushner.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la imposició d’aranzels de fins al 25% a vuit països europeus com a represàlia per la seva oposició a l’annexió de Groenlàndia. Aquesta decisió ha generat una resposta unànime per part de la Unió Europea i els països afectats (Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, els Països Baixos, Noruega, Suècia i el Regne Unit), que han mostrat la seva “plena solidaritat” amb Dinamarca. Líders com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’alta representant Kaja Kallas, han advertit que aquestes mesures “soscaven les relacions transatlàntiques” i arrisquen una “perillosa espiral descendent”, reafirmant que la sobirania de Groenlàndia “no està en venda”. La UE defensa que la presència militar a l’Àrtic respon a interessos de seguretat compartits dins de l’OTAN.

Al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, l’administració nord-americana ha defensat enèrgicament la seva intenció d’adquirir Groenlàndia. El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha instat la Unió Europea a no respondre a l’amenaça de Donald Trump d’imposar aranzels a diversos països de l’OTAN si no s’acorda la venda del territori. La principal justificació és la seguretat nacional, ja que consideren l’illa essencial per a l’escut antimíssils Golden Dome i per evitar que una potència estrangera hi estableixi presència, la qual cosa podria forçar una intervenció militar dels EUA. En el seu discurs, Trump va qualificar els aliats europeus de “desagraïts”, va assegurar que el seu interès és purament estratègic i no pels recursos naturals, i va emmarcar la seva petició com una simple demanda d’un “tros de gel” a canvi de la protecció històrica dels Estats Units.

França afronta un inici de 2026 marcat per una crisi multifactorial que inclou un declivi demogràfic inèdit, un govern minoritari amb dificultats per aprovar els pressupostos i un aïllament a Europa per l’acord del Mercosur. En aquest context d’incertesa, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional es consolida com la força més popular segons les enquestes. La seva líder històrica, Marine Le Pen, es juga el seu futur polític en un judici d’apel·lació per una condemna de malversació de fons del Parlament Europeu, que podria confirmar la seva inhabilitació per a les eleccions presidencials del 2027. Per intentar evitar-ho, ha canviat la seva estratègia de defensa, culpant l’Eurocambra de no haver-la alertat de les irregularitats. Mentrestant, la figura del seu successor, Jordan Bardella, guanya popularitat i es perfila com el principal candidat a l’Elisi.

La insistència del president dels Estats Units, Donald Trump, per adquirir Groenlàndia ha provocat una greu crisi diplomàtica amb la Unió Europea, que ha centrat el debat al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Trump ha escalfat l’ambient abans de la seva arribada publicant missatges privats del president francès, Emmanuel Macron, i amenaçant amb nous aranzels als països que s’oposin a la seva annexió, que considera fonamental per a la seguretat mundial. La resposta europea ha estat contundent: Macron ha declarat que no cedirà a la intimidació, mentre que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat una rèplica “ferma, unida i proporcional”. Brussel·les es planteja activar el seu instrument anticoerció, conegut com a “bazooka”, com a represàlia. Mentrestant, Trump ha confirmat una reunió a Davos per abordar la qüestió.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha impulsat la creació del “Consell de la Pau per a Gaza”, un organisme que ell mateix presidirà per supervisar la reconstrucció i la governança de la Franja. El nucli inicial està format per set homes de la seva confiança, entre els quals destaquen el secretari d’Estat Marco Rubio, l’exprimer ministre britànic Tony Blair i el seu assessor Jared Kushner. Trump ha convidat una seixantena de països a unir-s’hi, incloent-hi líders com Vladimir Putin i Recep Tayyip Erdogan, però sense cap representant palestí. La iniciativa ha generat controvèrsia per la proposta que els estats paguin mil milions de dòlars per obtenir una membresia permanent i ha rebut l’oposició del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Mentrestant, el pla s’enfronta a obstacles pràctics, ja que Israel bloqueja l’entrada a Gaza del comitè de tecnòcrates (CNAG) designat per a l’administració civil.

L’administració de Donald Trump ha iniciat la segona fase del seu pla de pau per a Gaza, que estableix una administració tecnocràtica palestina encapçalada per Ali Sha’ath i una Junta per a la Pau per supervisar la desmilitarització i reconstrucció de la Franja. Aquesta junta, presidida pel mateix Trump, compta amb figures internacionals com Tony Blair, Javier Milei i Recep Tayyip Erdogan. El pla ha generat polèmica per la petició d’una contribució de 1.000 milions de dòlars als països per ser-ne membres permanents i per la seva ambició de resoldre conflictes globals, rivalitzant amb l’ONU. Malgrat l’alto el foc acordat a l’octubre, la iniciativa enfronta obstacles significatius: la violència persisteix, amb més de 400 palestins morts en atacs israelians, i el govern de Benjamin Netanyahu ha criticat obertament la composició de la junta, afirmant que no va ser coordinada amb Israel.

Les eleccions presidencials a Portugal han determinat que caldrà una segona volta el pròxim 8 de febrer per escollir el successor de Marcelo Rebelo de Sousa. Contra els pronòstics de les enquestes, que assenyalaven el líder d’extrema dreta André Ventura com a favorit, el candidat socialista António José Seguro ha guanyat la primera volta amb aproximadament un 31% dels vots. Ventura, del partit Chega, ha quedat en segon lloc amb prop del 24% dels sufragis, assegurant-se també un lloc a la ronda final. Aquests comicis han estat els més disputats en dècades i han forçat una segona volta per primera vegada des del 1986. En tercer lloc ha quedat l’eurodiputat liberal João Cotrim de Figueiredo. La jornada electoral va registrar una participació superior a la dels darrers comicis presidencials.

Les recents protestes massives a l’Iran, originades per una greu crisi econòmica, han escalat fins a convertir-se en un enfrontament directe entre Teheran i Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha instat els manifestants a “prendre el control” de les institucions i ha promès que “l’ajuda està en camí”, mantenint “totes les opcions sobre la taula”, inclosa una possible intervenció militar. Per la seva banda, el líder suprem iranià, Ali Khamenei, ha responsabilitzat directament Trump de les víctimes, qualificant les mobilitzacions de “complot nord-americà” dissenyat per desestabilitzar el país amb agents infiltrats dels EUA i Israel. La repressió del règim ha estat contundent, amb un tall generalitzat d’internet i un balanç de milers de morts, tot i que les xifres oficials i les de l’oposició difereixen enormement.

Milers de ciutadans a Dinamarca i Groenlàndia s’han manifestat massivament en contra de l’ambició del president dels EUA, Donald Trump, d’annexionar el territori àrtic. Les protestes, celebrades a ciutats com Copenhaguen i Nuuk, han mostrat una forta solidaritat entre danesos i groenlandesos sota lemes com “Groenlàndia no està en venda”. El govern groenlandès, encapçalat pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat de manera contundent les intencions de Trump, considerant-les una violació de la seva sobirania i dret a l’autodeterminació. L’interès nord-americà es deu a raons estratègiques per contrarestar la influència russa i xinesa a l’Àrtic i per l’accés a reserves de minerals rars. En resposta, Dinamarca ha augmentat la seva presència militar a la zona, mentre que la Unió Europea ha expressat el seu suport polític a la sobirania danesa-groenlandesa.