El sud-est asiàtic pateix unes inundacions i esllavissades devastadores a causa de pluges torrencials monsòniques, agreujades per fenòmens extrems. Països com Indonèsia, Tailàndia i Sri Lanka han registrat un balanç tràgic que supera els 1.000 morts, a més de centenars de desapareguts i més de 500.000 persones evacuades. A Indonèsia, l’illa de Sumatra és la zona més castigada, amb milions d’afectats i pèrdues econòmiques multimilionàries. A Tailàndia, els equips d’emergència centren els seus esforços en el rescat i la reconstrucció a localitats com Hat Yai. Mentrestant, a Sri Lanka, el pas del cicló tropical Ditwah no només ha causat centenars de víctimes, sinó que també ha generat una alerta sanitària pel risc de malalties infeccioses. Experts locals atribueixen la intensitat d’aquests desastres al canvi climàtic.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha escalat significativament després que el president Donald Trump anunciés a la xarxa social Truth Social el tancament de l’espai aeri veneçolà. Aquesta amenaça forma part d’una estratègia de pressió militar contra el govern de Nicolás Maduro, a qui Washington acusa de liderar el Càrtel dels Sols, recentment designat com a grup terrorista estranger. L’ofensiva nord-americana inclou el desplegament de més de 12.000 efectius militars i el portaavions USS Gerald Ford al Carib, la incursió de caces F/A-18 i un bombarder B-52 en territori veneçolà, i atacs a suposades narcollanxes sota l’operació Llança del Sud. A més, Trump ha advertit d’una imminent intervenció terrestre, mentre que Maduro ha respost posant les forces militars i les milícies del país en estat d’alerta màxima.

L’expresident del Brasil, Jair Bolsonaro, ha estat arrestat i empresonat a Brasília per ordre del Suprem Tribunal Federal. La detenció preventiva es va produir després que l’exmandatari, que es trobava en arrest domiciliari, intentés trencar la seva polsera electrònica de vigilància per fugir, aprofitant una manifestació de seguidors davant de casa seva. Posteriorment, el jutge Alexandre de Moraes va determinar l’inici del compliment de la seva condemna de 27 anys i tres mesos de presó per l’intent de cop d’estat del 2023. Bolsonaro ha ingressat en una cel·la de la seu de la Policia Federal, tot i les peticions de la seva defensa per mantenir l’arrest domiciliari a causa del seu delicat estat de salut. Les autoritats sospitaven que el seu pla de fugida incloïa refugiar-se a l’ambaixada dels Estats Units.

L’administració de Donald Trump ha elevat la tensió amb Veneçuela en designar oficialment el Càrtel de Los Soles com a organització terrorista estrangera (FTO). Segons els Estats Units, aquest grup, suposadament liderat pel president Nicolás Maduro i Diosdado Cabello, es dedica al narcotràfic i amenaça la seguretat nord-americana, una afirmació que el secretari d’Estat Marco Rubio considera provada amb una “base fàctica suficient”. El govern veneçolà, per la seva banda, nega l’existència del càrtel, qualificant l’acusació de “mentida vil” i un pretext per justificar una intervenció il·legítima. Aquesta mesura s’emmarca en una ofensiva més àmplia que inclou l’Operació Llança del Sud, un gran desplegament militar al Carib amb el portaavions USS Gerald Ford, i atacs contra suposades narcollanxes que han causat 83 morts. La designació, segons el secretari de Defensa Pete Hegseth, obre “noves opcions” per als EUA, mentre diverses aerolínies internacionals han suspès els seus vols al país.

Els Estats Units i Rússia han dissenyat en secret un pla de pau de 28 punts per a Ucraïna, negociat pels enviats Steve Witkoff i Kirill Dimitriev sense la participació de Kíiv ni de la Unió Europea. La proposta exigeix importants concessions ucraïneses, com la cessió de tot el Donbàs, una dràstica reducció de les seves forces armades, la prohibició de tropes estrangeres i el reconeixement del rus com a llengua oficial. Malgrat que el president Volodímir Zelenski ho considera una invitació a “perdre la dignitat”, s’ha mostrat obert a discutir el document. Mentrestant, els aliats europeus, reunits al G20, recelen del pla i han emès una declaració conjunta rebutjant canvis de fronteres per la força, tot i acceptar-lo com a punt de partida. Pròximament, una delegació ucraïnesa es reunirà amb representants nord-americans a Ginebra per abordar la proposta.

El Congrés dels Estats Units ha aprovat de manera gairebé unànime una llei que obliga a la publicació de tots els documents relacionats amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein. La mesura, aprovada tant a la Cambra de Representants com al Senat, força el president Donald Trump a signar la legislació, malgrat la seva oposició inicial. Aquest canvi de rumb es produeix després d’una intensa pressió dins del Partit Republicà, exercida per congressistes com Marjorie Taylor Greene, i per les víctimes de la xarxa, com Haley Robson. La decisió coincideix amb la publicació de nous correus que suggereixen que Trump coneixia la xarxa de tràfic de menors d’Epstein. Un cop la llei sigui signada, el Departament de Justícia tindrà 30 dies per fer públics els milers d’arxius classificats.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, realitza la seva tercera visita a Espanya amb l’objectiu principal de reforçar el suport militar i, especialment, les defenses aèries del seu país. Aquesta visita arriba en un moment delicat per a Ucraïna, que s’enfronta a avenços russos al front i a problemes interns com talls d’electricitat i un escàndol de corrupció. L’agenda de Zelenski inclou reunions d’alt nivell amb el president del govern, Pedro Sánchez, per signar nous acords, i un dinar amb el rei Felip VI. A més, es reunirà amb els presidents del Congrés i el Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán, i mantindrà una trobada clau amb una dotzena d’empreses del sector de la defensa a la seu d’Indra. Aquesta parada a Madrid forma part d’una gira europea que ja l’ha portat a França, on va tancar un acord amb Emmanuel Macron per a la compra d’avions de combat Rafale.

El Consell de Seguretat de l’ONU ha aprovat una resolució impulsada pels Estats Units que dona suport al pla de pau de Donald Trump per a Gaza, amb 13 vots a favor i les abstencions de Rússia i la Xina. La proposta estableix la creació d’una força de seguretat internacional no depenent de l’ONU, que operarà fins al 2027 per assegurar les fronteres, protegir els civils i treballar en la desmilitarització de Hamas. A més, es formarà una Junta de Pau com a administració transitòria, dirigida pel mateix Trump. Mentre que el president nord-americà i el seu ambaixador, Mike Waltz, han celebrat la decisió com a “històrica”, Hamas ha mostrat el seu desacord amb punts clau i ha reiterat la seva negativa a desarmar-se. L’aprovació arriba en un context de reptes sobre el terreny, amb incompliments en l’entrada d’ajuda humanitària.

La publicació de nous correus electrònics de Jeffrey Epstein per part dels demòcrates del Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants ha intensificat l’escrutini sobre la relació de Donald Trump amb el financer. Aquests missatges, que també involucren la sòcia d’Epstein, Ghislaine Maxwell, suggereixen que Trump “coneixia les noies” i “va passar hores” amb una de les víctimes. En resposta, Trump ha negat les acusacions, qualificant-les de “farsa”, i ha contraatacat ordenant al Departament de Justícia que investigui els vincles d’Epstein amb figures demòcrates com Bill Clinton. Aquesta acció es produeix mentre els republicans del comitè, liderats per James Comer, han publicat 23.000 pàgines de documents del cas i la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, acusa els demòcrates de manipulació.

La Fiscalia de Milà ha obert una investigació sobre els anomenats “safaris de la mort”, en què ciutadans estrangers adinerats haurien pagat grans sumes de diners per assassinar civils durant el setge de Sarajevo (1992-1995). La causa, impulsada per una denúncia de l’escriptor Ezio Gavazzeni arran del documental “Sarajevo Safari”, busca acusar els responsables d’homicidi múltiple amb agreujants per evitar-ne la prescripció. Aquesta pràctica, però, no era desconeguda: l’exregidor Almir Kasumagic afirma que era una realitat coneguda a la ciutat, i l’exalcaldessa Benjamina Karic ja va presentar una denúncia sobre els fets el 2022. A més, ha transcendit que els serveis secrets italians (Sismi) van tenir coneixement d’aquests viatges organitzats des de Trieste el 1994, i van assegurar haver-los aturat en aquell moment.