Cole Tomas Allen, un home de 31 anys de Califòrnia, ha estat acusat formalment d’intent d’assassinat del president dels Estats Units després de disparar al vestíbul de l’hotel Washington Hilton durant el sopar de corresponsals. L’atac, que va resultar en un agent del Servei Secret ferit, va provocar l’evacuació immediata de Donald Trump i altres alts càrrecs del seu govern. Segons la fiscalia, l’objectiu d’Allen era “eliminar tants alts càrrecs com fos possible” i ara s’enfronta a una possible cadena perpètua. Mentre Trump declarava no estar preocupat, atribuint l’incident a viure “en un món boig”, la Casa Blanca va culpar la retòrica dels demòcrates i certs mitjans de comunicació. Aquest esdeveniment, el tercer intent d’atemptat contra el president, ha posat en dubte els protocols de seguretat existents i ha intensificat el debat polític.

Les negociacions per a un acord de pau a l’Orient Mitjà entre els Estats Units i l’Iran es reactiven al Pakistan amb l’enviament de noves delegacions per a una segona ronda de diàleg. Per part de l’Iran, hi assisteix el ministre d’Afers Estrangers, Abbas Araghchi, mentre que la delegació nord-americana està encapçalada pels enviats especials Steve Witkoff i Jared Kushner. Aquesta trobada es produeix després que el president Donald Trump prorrogués l’alto el foc per facilitar una solució diplomàtica. Malgrat que la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, ha detectat “certs avenços” per part de Teheran, el govern iranià ha matisat que el viatge d’Araghchi és oficialment per a “qüestions bilaterals”. Aquesta nova temptativa de negociació té lloc sense la presència del vicepresident JD Vance ni del president del parlament iranià, Mohamad Baqer Qalibaf, que van liderar la primera ronda de converses, la qual va acabar sense acord.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha fet públic que va rebre un tractament “completament exitós” per un càncer de pròstata en fase primerenca, descobert accidentalment fa més d’un any. Tot i que el diagnòstic inicial d’una hiperplàsia benigna era conegut, el mandatari va ocultar durant mesos que s’estava sotmetent a un tractament de radioteràpia focalitzada, que va aconseguir l’eliminació total de la lesió maligna i sense metàstasi. Segons el seu gabinet, el mateix Netanyahu va sol·licitar endarrerir la publicació del seu informe mèdic per evitar que coincidís “en plena guerra” i que el règim de l’Iran l’utilitzés com a propaganda. A conseqüència del seu estat de salut, ha demanat l’ajornament del seu judici per corrupció per sotmetre’s a una cirurgia d’extirpació de pròstata.

Sota la mediació del president dels Estats Units, Donald Trump, Israel i el Líban han acordat prorrogar l’alto el foc durant tres setmanes, un anunci que arriba després de les primeres converses directes entre ambdós països en 30 anys. Aquestes negociacions històriques, que podrien culminar amb una trobada entre Benjamin Netanyahu i Joseph Aoun, busquen una pau duradora en un conflicte que ja ha causat més de 2.400 morts i un milió de desplaçats. No obstant això, la treva és extremadament fràgil, ja que els combats continuen sobre el terreny amb bombardejos israelians que han provocat víctimes mortals, incloent-hi la periodista Amal Khalil. Les principals condicions per a un acord permanent són la retirada de les tropes israelianes, exigida pel Líban, i el desarmament de Hezbollah, reclamat per Israel.

La segona ronda de negociacions de pau entre els Estats Units i l’Iran, mediada pel Pakistan a Islamabad, ha quedat suspesa després que Teheran es negués a participar-hi. La principal condició iraniana per reprendre el diàleg és l’aixecament del bloqueig naval nord-americà a l’estret d’Ormuz, una mesura que consideren una violació de l’alto el foc. La tensió ha escalat arran de l’atac i confiscació d’un vaixell de càrrega iranià per part de Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb destruir infraestructures civils iranianes si no s’accepta un acord, mentre que el cap negociador iranià, Mohammed Bagher Ghalibaf, ha assegurat que no negociaran sota coacció. Malgrat l’intercanvi d’amenaces i amb la delegació dels EUA, encapçalada per J. D. Vance, a l’espera, Trump ha accedit a prorrogar la treva a petició del Pakistan.

El govern del Japó, liderat per la primera ministra Sanae Takaichi, ha aprovat un gir històric en la seva política de defensa en aixecar la prohibició d’exportar armament, vigent des del final de la Segona Guerra Mundial. Aquesta decisió, que posa fi a vuit dècades de posicionament pacifista, es justifica per un “entorn de seguretat cada vegada més complex” i l’amenaça de la Xina. La nova normativa permetrà al Japó vendre armes letals, com míssils i vaixells de guerra, a 17 països aliats amb acords de defensa, entre els quals es troben els Estats Units i el Regne Unit. La mesura, que també busca impulsar la indústria de defensa nacional, ha generat un fort rebuig intern amb protestes ciutadanes, mentre que la Xina ha expressat una “seriosa preocupació” i acusa el govern nipó de “militarisme temerari”.

L’expresident i general Rumen Radev ha guanyat les vuitenes eleccions parlamentàries anticipades de Bulgària des del 2021 amb la seva coalició Bulgària Progressista, obtenint prop del 40% dels vots. Tot i la clara victòria, aquest resultat és insuficient per aconseguir la majoria absoluta, fet que l’obligarà a buscar aliances per formar govern. La campanya de Radev, de caràcter prorús i euroescèptic, s’ha centrat en la lluita contra la corrupció i la pobresa, un missatge que ha calat en un país marcat per la inestabilitat política, la creixent desigualtat social i una forta pujada de preus després de l’adopció de l’euro. El seu principal rival, l’exprimer ministre Boyko Borissov i el seu partit GERB, associat a escàndols de corrupció, ha quedat en una llunyana segona posició, empatat amb la coalició proeuropea Continuem el Canvi-Bulgària Democràtica (PP-DB).

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, proposarà formalment a la Unió Europea la suspensió de l’acord d’associació amb Israel durant la pròxima reunió de ministres d’Afers Exteriors. Aquesta decisió, anunciada en un acte de precampanya a Andalusia, es fonamenta en l’acusació que el govern de Benjamin Netanyahu viola sistemàticament el dret internacional i els drets humans, contravenint els valors fonamentals de la UE. La iniciativa ja compta amb el suport previ d’Irlanda i Eslovènia, països que van signar una carta conjunta amb Espanya demanant la revisió de l’acord. La proposta espanyola se suma a la pressió d’una Iniciativa Ciutadana Europea que va recollir un milió de signatures amb el mateix objectiu. En resposta, el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Saar, ha qualificat la postura de Sánchez d’hipòcrita.

Barcelona ha acollit una important cimera internacional que ha reunit líders progressistes de tot el món amb l’objectiu de crear un front comú contra l’onada reaccionària i l’autoritarisme. L’esdeveniment, impulsat principalment per Pedro Sánchez i el president del Brasil, Lula da Silva, es va estructurar en diversos actes, incloent-hi la Cimera Bilateral Espanya-Brasil i la Mobilització Global Progressista. Durant les jornades, figures com Cyril Ramaphosa, Bernie Sanders o Hillary Clinton van fer una crida a la unitat per defensar la democràcia, la pau i els drets humans. Els discursos van emfatitzar la necessitat de combatre la desigualtat i van condemnar les guerres, amb Lula da Silva fent una crida explícita per aturar el conflicte a Gaza. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va exercir d’amfitrió, visitant el Barcelona Supercomputing Center amb Lula i reivindicant el “seny català” com a eina política.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha augmentat dràsticament arran del bloqueig naval nord-americà als ports iranians, una mesura que Washington considera que ha paralitzat l’economia del país. En resposta, Teheran ha tancat l’estratègic estret d’Ormuz, qualificant l’acció dels EUA d’acte de “pirateria” i de violació d’un alto el foc temporal. Malgrat l’optimisme del president Donald Trump, que afirma que la guerra està a punt d’acabar, les negociacions a Islamabad continuen estancades. Les principals discrepàncies giren entorn del futur del programa nuclear iranià i el control de l’estret. Paral·lelament, Trump ha criticat durament aliats com l’OTAN i la primera ministra italiana Giorgia Meloni, mentre que França i el Regne Unit preparen una missió defensiva per reobrir l’estret sense la participació nord-americana.