L’activista espanyopalestí resident a Barcelona, Saif Abukeshek, i el brasiler Thiago Ávila continuen detinguts a Israel després que un jutge d’Ashkelon hagi prorrogat la seva retenció dos dies més. Tots dos van ser arrestats en aigües internacionals durant l’assalt a la Flotilla Global Sumud, que havia salpat de Barcelona amb destinació a Gaza. Com a protesta, els activistes han iniciat una vaga de fam i han denunciat maltractaments. El govern israelià els acusa de mantenir vincles amb Hamas a través de l’organització CPPE. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha qualificat la detenció d’il·legal i n’ha exigit l’alliberament immediat. El consolat espanyol va poder visitar breument Abukeshek, confirmant que presentava ferides lleus però es trobava en un estat de salut “correcte”.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat en to irònic que podria “prendre el control” de Cuba “gairebé immediatament”, vinculant una hipotètica acció militar, com l’enviament del portaavions USS Abraham Lincoln, a la finalització prèvia d’un conflicte amb l’Iran. Aquestes declaracions coincideixen amb l’emissió d’una nova ordre executiva que endureix significativament les sancions econòmiques contra l’illa, apuntant a sectors clau com l’energia i la banca i a qualsevol entitat que faci negocis amb el govern cubà. Com a resposta, el govern de l’illa, amb la presència del president Miguel Díaz-Canel i l’expresident Raúl Castro, va organitzar una manifestació l'1 de maig per protestar contra les mesures, que el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha qualificat de “coercitives” i “il·legals”, assegurant que no intimidaran el país.

L’exèrcit israelià ha interceptat la Global Sumud Flotilla en aigües internacionals, un acte que ha culminat amb la detenció de dos dels seus membres, el català Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila. Tots dos han estat traslladats al port d’Ashdod i posteriorment a un centre de detenció, mentre que la resta dels activistes van ser alliberats a Creta. Israel acusa Abukeshek d’“afiliació terrorista”, una afirmació que el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha rebutjat categòricament. Albares ha qualificat la detenció d’“il·legal”, ha negat qualsevol relació de l’activista amb Hamàs i ha exigit el seu alliberament immediat. El govern espanyol, juntament amb el suec i el brasiler, ha gestionat l’assistència consular per als detinguts, mentre altres membres de la flotilla han denunciat un tracte violent durant la captura.

La intercepció de la Global Sumud Flotilla per part d’Israel en aigües internacionals ha provocat la detenció de dos dels seus activistes, Saif Abukeshek i Thiago Ávila, i una onada de reaccions polítiques i socials. Mentre la majoria dels 175 tripulants van ser alliberats a Creta, on van denunciar maltractaments per part de les forces israelianes, Abukeshek, resident a Barcelona, va ser traslladat a Israel sota l’acusació de tenir vincles amb Hamas. Aquest fet va desencadenar una manifestació a Barcelona amb més de 300 persones davant del consolat d’Israel, que va acabar amb càrregues dels Mossos d’Esquadra. Figures polítiques com el president espanyol Pedro Sánchez i el de la Generalitat, Salvador Illa, han condemnat l’acció, qualificant-la de “segrest il·legal” i una violació del dret internacional, exigint l’alliberament immediat dels dos retinguts.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la seva intenció d’augmentar al 25% els aranzels sobre els cotxes i camions importats des de la Unió Europea. A través de la xarxa social Truth Social, Trump justifica la mesura acusant la UE d’incomplir l’acord comercial pactat amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que preveia limitar els aranzels al 15%. Aquest pacte, però, encara està pendent de la ratificació final del Parlament Europeu. El president nord-americà ha especificat que els nous aranzels no afectaran els vehicles fabricats en plantes nord-americanes, destacant les inversions rècord al país. En resposta, la Comissió Europea ha negat les acusacions, assegurant que està implementant els compromisos segons els procediments legislatius i ha advertit que mantindrà obertes les seves opcions per protegir els interessos europeus si els EUA prenen mesures unilaterals.

La marina israeliana ha interceptat la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària que es dirigia a Gaza, en aigües internacionals a prop de l’illa de Creta, a més de 1.000 quilòmetres de la franja. L’operació ha resultat en la captura d’una vintena d’embarcacions i la detenció de 175 activistes, entre els quals hi ha una trentena de ciutadans espanyols. L’organització qualifica l’acció de “pirateria” i “segrest de civils”, denunciant que les forces israelianes van danyar els vaixells i van bloquejar les comunicacions. Per contra, el Ministeri d’Exteriors d’Israel ha defensat l’operació com a “preventiva” i “pacífica” per fer complir el bloqueig marítim, vinculant la flotilla amb Hamàs. Diversos activistes catalans, com l’exalcaldessa Laura Campos i Pau Pérez, van aconseguir fugir i han fet una crida a la mobilització. La missió, que va salpar de Barcelona, comptava amb el suport logístic d’Open Arms i Greenpeace.

El Parlament Europeu ha aprovat retirar la immunitat parlamentària a l’eurodiputat Luis Alvise Pérez, líder de S’ha Acabat la Festa, per permetre que sigui processat pel Tribunal Suprem. La decisió respon a un suplicatori de l’alt tribunal espanyol per un presumpte delicte d’assetjament a les xarxes socials contra Susana Gisbert, fiscal delegada de delictes d’odi a València. Segons la Comissió d’Assumptes Jurídics de l’Eurocambra, els fets investigats, ocorreguts el 2024 abans que Pérez fos eurodiputat, no estan relacionats amb les seves funcions parlamentàries i no s’aprecien indicis de persecució política. Amb aquesta mesura, el procediment judicial contra ell pot continuar. Aquesta no és l’única causa oberta contra Alvise Pérez, que en té quatre més al Suprem, incloent-hi una per presumpte finançament il·legal del seu partit i una altra per injúries a Salvador Illa.

Durant la seva visita històrica a Andorra, el copríncep francès, Emmanuel Macron, ha defensat fermament l’acord d’associació amb la Unió Europea, qualificant-lo de “promesa de futur” i advertint que si els andorrans el rebutgen en referèndum, “la porta no es tornarà a obrir”. Un altre tema central ha estat la despenalització de l’avortament, on Macron ha expressat el seu desig que el debat “progressi” amb respecte a les institucions, considerant “proporcionada” la proposta del govern. La visita també ha estat marcada per les protestes per la crisi de l’habitatge, durant les quals el cap de govern, Xavier Espot, va ser escridassat. L’esdeveniment va tenir un caràcter inèdit per la presència conjunta per primer cop dels dos coprínceps, Macron i Josep-Lluís Serrano Pentinat, en una sessió solemne al Consell General.

Cole Tomas Allen, un home de 31 anys de Califòrnia, ha estat acusat formalment d’intent d’assassinat del president dels Estats Units després de disparar al vestíbul de l’hotel Washington Hilton durant el sopar de corresponsals. L’atac, que va resultar en un agent del Servei Secret ferit, va provocar l’evacuació immediata de Donald Trump i altres alts càrrecs del seu govern. Segons la fiscalia, l’objectiu d’Allen era “eliminar tants alts càrrecs com fos possible” i ara s’enfronta a una possible cadena perpètua. Mentre Trump declarava no estar preocupat, atribuint l’incident a viure “en un món boig”, la Casa Blanca va culpar la retòrica dels demòcrates i certs mitjans de comunicació. Aquest esdeveniment, el tercer intent d’atemptat contra el president, ha posat en dubte els protocols de seguretat existents i ha intensificat el debat polític.

Les negociacions per a un acord de pau a l’Orient Mitjà entre els Estats Units i l’Iran es reactiven al Pakistan amb l’enviament de noves delegacions per a una segona ronda de diàleg. Per part de l’Iran, hi assisteix el ministre d’Afers Estrangers, Abbas Araghchi, mentre que la delegació nord-americana està encapçalada pels enviats especials Steve Witkoff i Jared Kushner. Aquesta trobada es produeix després que el president Donald Trump prorrogués l’alto el foc per facilitar una solució diplomàtica. Malgrat que la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, ha detectat “certs avenços” per part de Teheran, el govern iranià ha matisat que el viatge d’Araghchi és oficialment per a “qüestions bilaterals”. Aquesta nova temptativa de negociació té lloc sense la presència del vicepresident JD Vance ni del president del parlament iranià, Mohamad Baqer Qalibaf, que van liderar la primera ronda de converses, la qual va acabar sense acord.