El president dels Estats Units, Donald Trump, ha reiterat el seu interès a adquirir Groenlàndia per raons de “seguretat nacional”, argumentant que si Washington no actua, Rússia i la Xina ho faran. Davant la negativa de Dinamarca, Trump ha escalat la pressió anunciant la imposició d’aranzels del 10%, que podrien arribar al 25%, a vuit països europeus que s’oposen a l’annexió. Aquesta mesura ha estat rebutjada fermament per Dinamarca i Groenlàndia; el ministre d’Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt, han defensat la integritat territorial de l’illa i han recordat que està protegida per l’Article 5 de l’OTAN. Per la seva banda, la Unió Europea, a través de líders com António Costa i Ursula von der Leyen, prepara una “resposta conjunta” i adverteix que aquestes accions soscaven les relacions transatlàntiques.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb la imposició d’aranzels als països que s’oposin al seu pla per obtenir el control de Groenlàndia. L’argument principal de Trump és la “seguretat nacional”, amb l’objectiu d’evitar que l’illa caigui sota la influència de la Xina o Rússia. Com a resposta a les inquietuds de Washington, Dinamarca, juntament amb diversos països europeus com França, Alemanya i el Regne Unit, ha incrementat la seva presència militar a l’illa. No obstant això, la Casa Blanca considera que aquesta major implicació de l’OTAN és insuficient i manté el seu objectiu. L’interès nord-americà no només rau en la posició estratègica de Groenlàndia, sinó també en la seva abundància de recursos naturals, incloent-hi gas, petroli, metalls preciosos i terres rares.

La trobada a la Casa Blanca entre l’opositora veneçolana María Corina Machado i el president dels EUA, Donald Trump, ha estat marcada per la controvèrsia i uns resultats ambigus per a l’oposició. Durant la reunió, Machado va lliurar la seva medalla del Premi Nobel de la Pau a Trump, un gest que va justificar com un acte simbòlic de germanor en la lluita per la llibertat. Malgrat això, l’opositora va sortir de la reunió sense el suport explícit del mandatari, que ha mostrat preferència per mantenir la presidenta interina, Delcy Rodríguez, per garantir l’estabilitat a Veneçuela. Aquesta postura ha estat reforçada per una reunió del director de la CIA, John Ratcliffe, amb Rodríguez a Caracas. La premsa ha qualificat la trobada de perfil baix i incòmoda, mentre Machado insisteix que compta amb Trump per a la transició i afirma que Rodríguez només “compleix ordres”.

Després de la captura de Nicolás Maduro i Cilia Flores, Veneçuela ha entrat en un “nou moment polític” liderat per la presidenta interina, Delcy Rodríguez. Aquesta ha establert una “agenda de treball bilateral” amb el president dels Estats Units, Donald Trump, que ha estat elogiada per la Casa Blanca per la seva cooperació. Com a resultat d’aquesta entesa, s’ha iniciat l’alliberament de centenars de presos polítics i s’ha pactat que els EUA gestionin la comercialització de petroli veneçolà. Paral·lelament, Trump ha mantingut una trobada discreta amb la líder opositora i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, a qui considera una “veu valenta” però sense el suport intern necessari per liderar una transició. Malgrat el gest simbòlic de Machado de presentar-li el seu premi, Washington ha mostrat una clara preferència per Rodríguez per pilotar aquesta nova etapa.

L’opositora veneçolana i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, s’ha reunit amb el president dels Estats Units, Donald Trump, a la Casa Blanca per buscar el seu suport, però no ha aconseguit canviar la postura del mandatari. Malgrat el gest simbòlic d’oferir-li la seva medalla del Nobel, Trump manté la seva aposta per Delcy Rodríguez, la presidenta interina chavista, per liderar la transició a Veneçuela després de la captura de Nicolás Maduro. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha reiterat que Machado no compta amb prou suports interns i ha elogiat la cooperació de Rodríguez, afirmant que “està complint amb totes les demandes”. Aquesta decisió s’emmarca en l’estratègia de Trump de gestionar el futur del país amb hereus del chavisme, deixant de banda l’oposició malgrat les seves protestes.

La ciutat de Minneapolis viu una greu escalada de tensió a causa de les operacions dels agents federals d’immigració (ICE), iniciada amb la mort a trets de Renee Nicole Good a mans de l’agent Jonathan Ross. Malgrat l’existència d’un vídeo on la víctima es mostrava pacífica, l’administració Trump defensa l’agent, al·legant legítima defensa i immunitat. Aquesta situació ha provocat la dimissió de sis fiscals federals a Minnesota, que han denunciat pressions del Departament de Justícia per investigar la vídua de Good en lloc de l’agent. La crisi s’ha intensificat amb un nou incident on un agent va disparar a un immigrant veneçolà, fet que ha desfermat noves protestes. L’alcalde Jacob Frey i el governador Tim Walz han condemnat les accions federals, qualificant-les d’“ocupació” i “brutalitat organitzada”.

L’administració de Donald Trump, a través del seu enviat especial Steve Witkoff, ha anunciat l’inici de la segona fase del seu pla de pau per a Gaza. Aquesta nova etapa se centra en tres eixos: la desmilitarització de Hamàs, l’establiment d’un govern tecnocràtic de transició anomenat Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza, i la reconstrucció de l’enclavament. Aquest anunci, però, es produeix en un context de violacions de l’alto el foc previ. Segons una investigació del New York Times, Israel ha destruït més de 2.500 edificis a la Franja des de la treva, accions que l’exèrcit israelià justifica com a part del desmantellament de túnels. Aquestes operacions, que Hamàs considera una “violació” de l’acord, han causat la mort de més de 442 palestins. Mentrestant, els Estats Units adverteixen Hamàs de “greus conseqüències” si no compleix amb les seves obligacions, com el retorn de l’últim ostatge, tot i que la viabilitat del desarmament total del grup islamista continua sent un obstacle clau.

La creixent pressió dels Estats Units sobre Groenlàndia ha generat una resposta militar i diplomàtica. Donald Trump ha insistit que el control nord-americà de l’illa és vital per a la seguretat nacional i per reforçar l’OTAN, vinculant-ho al seu projecte de defensa antimíssils “Cúpula Daurada”. Aquesta postura ha marcat una reunió a Washington entre alts càrrecs nord-americans, el ministre danès Lars Løkke Rasmussen i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt. Com a resposta, el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, ha anunciat un reforç de la presència militar a l’illa amb més tropes i maniobres per enfortir l’Aliança Atlàntica a l’Àrtic. Mentrestant, el president de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat qualsevol annexió, afirmant que no és moment de parlar d’independència i que prefereixen mantenir-se amb Dinamarca. La Unió Europea també ha mostrat la seva preocupació i suport.

El president dels EUA, Donald Trump, ha mostrat el seu suport explícit a les protestes a l’Iran, animant els manifestants a “apoderar-se de les institucions” i prometent una ajuda imminent que no ha especificat. En paral·lel, la seva administració ha pres mesures contundents per aïllar el règim iranià, imposant un aranzel del 25% a tots els països que mantinguin relacions comercials amb Teheran, una decisió que amenaça de revifar tensions comercials amb la Xina. Aquestes accions s’emmarquen en una onada de protestes durament reprimides per les forces de seguretat iranianes, amb un balanç de milers de morts i detinguts. Mentre un emissari de Trump es reunia amb Reza Pahlaví, fill de l’últim xa, la Casa Blanca estudia opcions militars i la Unió Europea prepara noves sancions contra els responsables de la repressió.

La insistència de Donald Trump per apoderar-se de Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca, ha generat una crisi geopolítica. En resposta, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el seu homòleg groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, han format un front comú, rebutjant categòricament l’annexió i afirmant que, si han de triar, “trien Dinamarca”. Aquesta pressió nord-americana, que no descarta l’opció militar, ha provocat una reacció tèbia i dividida a la Unió Europea i l’OTAN, fet que erosiona la seva credibilitat internacional. Tot i això, alts representants com Kaja Kallas i Boris Pistorius admeten el deteriorament de les relacions i es preparen per a una situació “sense precedents”. L’interès de Trump rau en la importància geoestratègica i els recursos naturals de l’illa, mentre que la població groenlandesa, malgrat un sentiment independentista, rebutja massivament (85%) la incorporació als EUA.