La victòria electoral de Péter Magyar a Hongria ha posat fi a l’era de Viktor Orbán, un fet que representa un terratrèmol polític a Europa. Magyar, un conservador europeista del partit Tisza, va aconseguir el triomf en aglutinar l’oposició democràtica en un cordó sanitari contra el populisme d’extrema dreta. Aquesta derrota és un cop dur per a la internacional de la dreta radical, ja que l’Hongria d’Orbán era un pilar organitzatiu i financer clau, donant suport a partits com Vox a través de centres com el Centre de Drets Fonamentals. El resultat evidencia que el suport de Donald Trump no és garantia d’èxit i coincideix amb fissures creixents en el bloc ultra, com les tensions entre Giorgia Meloni i Trump. A Espanya, mentre Alberto Núñez Feijóo ha intentat capitalitzar el resultat, aquest suposa un revés per a Vox i Aliança Catalana, que tenien Orbán com a referent.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat després del fracàs de les negociacions a Islamabad sobre el programa nuclear iranià, liderades pel vicepresident JD Vance. Com a resposta, el president Donald Trump va ordenar un bloqueig naval a l’estret d’Ormuz per pressionar Teheran. Paral·lelament, l’administració de Trump va aconseguir un alto el foc de deu dies entre Israel i el Líban, fruit de converses amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i el president Joseph Aoun. Aquest acord va propiciar que el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, anunciés la reobertura de l’estret per a vaixells comercials. No obstant això, Trump va afirmar que el bloqueig nord-americà es mantindria fins a concloure un acord definitiu, el principal escull del qual continua sent el futur de l’urani enriquit iranià.

Barcelona és l’escenari de la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, liderada pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva. La trobada, celebrada al Palau de Pedralbes, té com a objectiu reivindicar les polítiques progressistes i culminarà amb la signatura d’una desena d’acords en matèria econòmica, social, cultural i científica. A més de la relació bilateral, els líders aborden temes geopolítics com el conflicte a l’Orient Mitjà. El president de la Generalitat, Salvador Illa, actua com a amfitrió i aprofita l’esdeveniment per intensificar la seva agenda exterior, amb reunions previstes amb altres líders internacionals com Claudia Sheinbaum o Gustavo Petro. Aquesta cimera és el preludi d’una reunió en defensa de la democràcia que congregarà a la ciutat una quinzena de líders mundials.

Barcelona es converteix aquest cap de setmana en l’epicentre del progressisme internacional amb la celebració de tres esdeveniments clau organitzats pel president espanyol, Pedro Sánchez. La trobada principal és la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, on Sánchez i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, segellaran diversos acords, incloent-ne un d’estratègic sobre minerals crítics. Paral·lelament, se celebra la IV Reunió per a la Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation, fòrums dissenyats per enfortir el multilateralisme com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, encapçalada per figures com Donald Trump. La presència de líders com la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, evidencia també una millora de les relacions diplomàtiques. El president de la Generalitat, Salvador Illa, exerceix d’amfitrió i aprofita l’ocasió per intensificar la seva agenda exterior.

La flotilla internacional Global Sumud ha salpat del Port Fòrum de Barcelona amb l’objectiu de lliurar ajuda humanitària a Gaza i denunciar el bloqueig israelià. L’expedició, composta inicialment per 39 embarcacions, va iniciar el seu viatge amb tres dies de retard a causa del mal temps i es dirigirà primer a Sicília per unir-se a una missió internacional més àmplia, que preveu aplegar unes 70 naus i més de 1.000 participants. La iniciativa compta amb el suport logístic d’ONGs com Open Arms i Greenpeace, que hi participa amb el seu vaixell Arctic Sunrise. A bord transporten material sanitari, escolar i per a la reconstrucció. Els organitzadors, com Ariadna Masmitjà, admeten que afronten un context “més tens” que en missions anteriors —una de les quals va ser interceptada per Israel—, però defensen la legitimitat de l’acció per reclamar un corredor humanitari permanent.

Les eleccions a Hongria han marcat la fi del llarg mandat del primer ministre ultranacionalista Viktor Orbán, el partit del qual, Fidesz, ha estat derrotat per la formació Tisza, liderada per Péter Magyar. Aquest resultat suposa un cop significatiu per a l’onada populista d’extrema dreta a Europa i per als aliats internacionals d’Orbán, com Donald Trump, Vladímir Putin i Benjamin Netanyahu, que li havien mostrat un suport explícit. La campanya va estar tensa, amb acusacions de desinformació orquestrada pel Kremlin contra l’oposició i filtracions que evidenciaven la col·laboració del govern hongarès amb Rússia en detriment dels interessos de la Unió Europea. La victòria de Magyar, un conservador europeista i antic membre de Fidesz adscrit al Partit Popular Europeu, és vista a Brussel·les com un alleujament que reforça la cohesió comunitària, especialment després dels bloquejos d’Orbán a l’ajuda per a Ucraïna.

Després de cinc setmanes de conflicte, l’Iran ha emergit estratègicament enfortit d’una guerra iniciada pels Estats Units i Israel que pretenia un canvi de règim. El govern de Teheran ha guanyat legitimitat interna i ha aconseguit el control de facto de l’estret d’Ormuz, un punt clau per al comerç mundial, mentre que l’administració de Donald Trump ha patit una derrota significativa que li ha fet perdre credibilitat. S’ha pactat un alto el foc de dues setmanes, però la seva fragilitat s’ha fet evident immediatament. El govern de Benjamin Netanyahu ha continuat els bombardejos sobre Hezbollah al Líban, argumentant que no formen part de l’acord. Com a resposta, l’Iran ha tornat a tancar parcialment l’estret, posant en perill la treva i evidenciant la inestabilitat i el nou equilibri de poder a la regió.

Després d’una greu escalada de tensions i un ultimàtum del president Donald Trump, els Estats Units, Israel i l’Iran han pactat un alto el foc de dues setmanes. L’acord, assolit in extremis gràcies a la mediació del primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, implica la reobertura de l’estratègic estret d’Ormuz per part de l’Iran a canvi de la suspensió dels atacs. Teheran ha presentat una proposta de 10 punts per a una pau a llarg termini, que Washington considera una base “viable” per a les negociacions que començaran a Islamabad. Aquesta treva arriba en un context on la Xina, juntament amb el Pakistan, també s’havia postulat com a mediadora per protegir els seus interessos econòmics a la regió. L’anunci ha provocat una caiguda immediata del preu del petroli i una pujada de les borses asiàtiques.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran augmenta arran del conflicte a l’Orient Mitjà, marcat per l’ofensiva militar nord-americana i israeliana. El president Donald Trump ha emès diversos ultimàtums a Teheran per reobrir l’estratègic Estret d’Ormuz, amenaçant amb atacs devastadors. Aquesta escalada inclou l’abatiment d’un caça F-15 nord-americà per part de l’Iran, que va provocar una gran operació de rescat, i bombardejos de la coalició sobre objectius iranians, com la planta nuclear de Bushehr. Paral·lelament, Trump ha criticat durament l’OTAN per la seva manca de suport, una qüestió que abordarà en una reunió imminent a la Casa Blanca amb el secretari general Mark Rutte. Malgrat les amenaces, les negociacions continuen, tot i que una proposta de pau iraniana ha estat qualificada d’insuficient. El conflicte ja ha causat més de 2.000 morts a l’Iran.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat dràsticament arran del tancament parcial de l’estret d’Ormuz. El president Donald Trump ha emès un ultimàtum, ajornat diverses vegades, exigint la seva reobertura sota l’amenaça d’atacar infraestructures civils iranianes, arribant a advertir que “morirà tota una civilització”. Aquest discurs bel·ligerant no ha convençut els mercats, provocant una forta pujada del preu del petroli, amb el barril de Brent superant els 108 dòlars, i caigudes generalitzades a les borses mundials. Com a resposta, l’Iran ha atacat instal·lacions energètiques a països del Golf com Kuwait i els Emirats Àrabs Units, i la Guàrdia Revolucionària ha tallat les comunicacions extraoficials amb Washington, assegurant que establiran un “nou ordre” al golf Pèrsic.