Dilluns a la tarda, tres carros de combat israelians van atacar un batalló espanyol de la Força Interina de Nacions Unides al Líban (FINUL) al sud del país, prop de la localitat del Khiam. La patrulla de cascs blaus s’havia apropat per monitorar els vehicles, que havien entrat en territori libanès fora de la zona de seguretat establerta. En resposta, els tancs van disparar tres projectils de canó que van impactar a prop dels soldats, sense causar ferits. El govern espanyol va condemnar fermament l’acció, qualificant-la d’“inacceptable” i de “seriosa escalada”, i va exigir a Israel que respecti el dret internacional i l’alto el foc acordat el novembre de 2024. Aquest incident no és un fet aïllat i se suma a altres atacs contra les forces de pau en un context de tensió contínua entre Israel i Hezbol·là. La patrulla es va replegar a la Base Miguel de Cervantes.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha convocat l’ambaixador de l’Iran per transmetre la condemna enèrgica del seu govern a la repressió de les manifestacions pacífiques al país persa. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Albares ha exigit el respecte al dret de manifestació, la llibertat d’expressió, el restabliment de les comunicacions com internet i la fi de les detencions arbitràries, una acció diplomàtica que també ha dut a terme Finlàndia. En la mateixa intervenció, el ministre ha defensat la necessitat de crear un exèrcit europeu per reforçar els valors democràtics i la capacitat de dissuasió davant l’unilateralisme d’altres potències com els Estats Units. A més, ha afirmat que s’està avançant en les negociacions perquè el català esdevingui llengua oficial a la Unió Europea, tot i que sense establir un termini concret.

Després de més de 25 anys de negociacions, la Unió Europea ha donat suport a l’acord de lliure comerç amb el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai), un pacte celebrat per líders com Ursula von der Leyen, António Costa i Pedro Sánchez. Aquest acord històric crearà la zona de lliure comerç més gran del món, eliminant la majoria d’aranzels entre els dos blocs. No obstant això, l’aprovació s’ha aconseguit amb una majoria ajustada i malgrat la forta oposició del sector agrícola i de països com França, que temen la competència deslleial de productes amb estàndards diferents. Per superar les reticències, la Comissió Europea ha establert salvaguardes per a productes sensibles i ha promès reforçar els controls. L’acord, que serà signat al Paraguai, beneficiarà sectors industrials catalans com l’automoció i la maquinària, però suposa un risc per a l’agricultura local, especialment per a l’arròs, el vi i l’oli d’oliva.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha obert una investigació penal contra el president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, per presumptament haver mentit al Congrés sobre els costos de la renovació de la seu de l’organisme. No obstant això, Powell ha denunciat públicament aquesta acció com un acte d’“intimidació” i un “pretext” de l’administració de Donald Trump. Segons el president de la Fed, el motiu real és la seva negativa a rebaixar els tipus d’interès seguint les directrius del president, la qual cosa suposa un atac sense precedents a la independència de la institució. Aquesta maniobra, qualificada de “lawfare”, ha rebut el rebuig d’antics presidents de la Fed com Allan Greenspan, Ben Bernanke i Janet Yellen, i ha generat nerviosisme als mercats financers, afectant la cotització del dòlar.

Les protestes a l’Iran, que van començar per la crisi econòmica, s’han estès a més d’un centenar de ciutats i han evolucionat cap a una demanda per la caiguda del règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. La resposta governamental ha estat una repressió violenta liderada per la Guàrdia Revolucionària, que ha causat un nombre elevat de víctimes mortals, amb xifres que varien des de 45 fins a més de 600 segons diverses ONG com Drets Humans de l’Iran o HRANA, a més de milers de detinguts. Per controlar la informació, el govern ha imposat un tall total d’internet i qualifica els manifestants de “terroristes” finançats pels Estats Units i Israel. Malgrat això, el règim intenta projectar una imatge de control amb manifestacions progovernamentals i s’obre a negociar amb l’administració de Donald Trump, mentre la Unió Europea respon amb noves sancions.

L’interès del president dels EUA, Donald Trump, per controlar Groenlàndia ha generat una crisi geopolítica, al·legant motius de seguretat nacional davant la possible influència de Rússia i la Xina a l’Àrtic. Per apaivagar les inquietuds nord-americanes i dissuadir Trump de les seves ambicions, que no descarten l’ocupació militar, diversos països europeus, com el Regne Unit, França i Alemanya, estudien un desplegament militar a l’illa. Aquesta iniciativa, que es debatria en el marc d’una missió de l’OTAN, busca demostrar que Europa es pren seriosament la defensa de la regió. La tensió ha col·locat l’Aliança Atlàntica en una posició delicada, amb el seu secretari general, Mark Rutte, fent equilibris. Mentrestant, la Xina ha rebutjat ser utilitzada com a pretext, i la incertesa ha revifat el debat sobre la creació d’un exèrcit europeu.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb llançar atacs terrestres contra els càrtels de la droga a Mèxic, als quals responsabilitza de centenars de milers de morts al seu país. No obstant això, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha assegurat que aquesta intervenció militar ha quedat “descartada” després d’una conversa telefònica amb Trump, en la qual van acordar mantenir la col·laboració. Sheinbaum també ha rebutjat l’ús del terme “narcoterrorisme” per descriure la delinqüència organitzada. Aquesta situació s’emmarca en una política exterior nord-americana més assertiva, que recentment ha inclòs la captura del president veneçolà Nicolás Maduro, una relació canviant amb el president colombià Gustavo Petro —convidat a la Casa Blanca— i la pressió sobre Dinamarca per la sobirania de Groenlàndia, on l’opció militar segueix sobre la taula.

Les protestes a l’Iran, iniciades a finals de desembre per motius econòmics, han escalat fins a convertir-se en una revolta generalitzada contra el règim de l’aiatol·là Ali Jamentei. El govern iranià respon amb una repressió violenta, bloquejos d’internet i qualificant els manifestants de “terroristes” i “enemics de Déu”, un càrrec castigat amb la pena de mort. Les xifres de víctimes varien dràsticament, amb l’Organització de Mujahidins del Poble de l’Iran (OMPI) reportant més de 3.000 morts, mentre altres fonts parlen de centenars. En aquest context, el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, provocant que Israel activi l’“alerta màxima”. Teheran acusa els EUA i Israel, liderat per Benjamin Netanyahu, d’ingerència i de fomentar la inestabilitat, denunciant-ho a l’ONU. Per la seva banda, la Unió Europea avalua imposar sancions més severes contra l’Iran per la repressió.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat Cuba amb tallar el subministrament de petroli i diners provinents de Veneçuela, al·legant que els EUA ara controlen el país sud-americà i que l’illa ja no ha de proveir “serveis de seguretat” a canvi d’aquests recursos. La resposta cubana ha estat contundent: el president Miguel Díaz-Canel ha qualificat l’actitud de Trump de criminal, mentre que el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha negat les acusacions i ha defensat el dret sobirà de l’illa a importar combustible. Aquesta amenaça arriba en un moment crític per a Cuba, que pateix una greu crisi econòmica i energètica. Segons l’experta Tamarys Bahamonde, l’illa depèn en un 33% del petroli veneçolà, i la pèrdua d’aquest subministrament la situaria al límit del col·lapse, tot i que no preveu una caiguda imminent del règim.

L’Iran s’enfronta a una onada de protestes massives a ciutats com Teheran, originades per la crisi econòmica però que ara aglutinen dècades de malestar social per la manca de democràcia i drets humans. El règim teocràtic de l’aiatol·là Alí Khamenei ha respost amb una repressió brutal, tallant l’accés a internet i les comunicacions per aïllar el país i silenciar la revolta. Segons organitzacions de drets humans, la violència estatal ja ha causat almenys 538 morts i més de 10.600 detinguts. Les autoritats iranianes, que prometen conseqüències “contundents” per als “sabotejadors”, acusen els EUA i Israel de ser els instigadors. La tensió ha escalat després que Donald Trump oferís suport als manifestants, provocant amenaces de Teheran contra objectius nord-americans i israelians, mentre que Reza Pahlevi demana ajuda internacional per als manifestants.