Barcelona és l’escenari de la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, liderada pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva. La trobada, celebrada al Palau de Pedralbes, té com a objectiu reivindicar les polítiques progressistes i culminarà amb la signatura d’una desena d’acords en matèria econòmica, social, cultural i científica. A més de la relació bilateral, els líders aborden temes geopolítics com el conflicte a l’Orient Mitjà. El president de la Generalitat, Salvador Illa, actua com a amfitrió i aprofita l’esdeveniment per intensificar la seva agenda exterior, amb reunions previstes amb altres líders internacionals com Claudia Sheinbaum o Gustavo Petro. Aquesta cimera és el preludi d’una reunió en defensa de la democràcia que congregarà a la ciutat una quinzena de líders mundials.

Barcelona es converteix aquest cap de setmana en l’epicentre del progressisme internacional amb la celebració de tres esdeveniments clau organitzats pel president espanyol, Pedro Sánchez. La trobada principal és la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, on Sánchez i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, segellaran diversos acords, incloent-ne un d’estratègic sobre minerals crítics. Paral·lelament, se celebra la IV Reunió per a la Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation, fòrums dissenyats per enfortir el multilateralisme com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, encapçalada per figures com Donald Trump. La presència de líders com la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, evidencia també una millora de les relacions diplomàtiques. El president de la Generalitat, Salvador Illa, exerceix d’amfitrió i aprofita l’ocasió per intensificar la seva agenda exterior.

La flotilla internacional Global Sumud ha salpat del Port Fòrum de Barcelona amb l’objectiu de lliurar ajuda humanitària a Gaza i denunciar el bloqueig israelià. L’expedició, composta inicialment per 39 embarcacions, va iniciar el seu viatge amb tres dies de retard a causa del mal temps i es dirigirà primer a Sicília per unir-se a una missió internacional més àmplia, que preveu aplegar unes 70 naus i més de 1.000 participants. La iniciativa compta amb el suport logístic d’ONGs com Open Arms i Greenpeace, que hi participa amb el seu vaixell Arctic Sunrise. A bord transporten material sanitari, escolar i per a la reconstrucció. Els organitzadors, com Ariadna Masmitjà, admeten que afronten un context “més tens” que en missions anteriors —una de les quals va ser interceptada per Israel—, però defensen la legitimitat de l’acció per reclamar un corredor humanitari permanent.

Les eleccions a Hongria han marcat la fi del llarg mandat del primer ministre ultranacionalista Viktor Orbán, el partit del qual, Fidesz, ha estat derrotat per la formació Tisza, liderada per Péter Magyar. Aquest resultat suposa un cop significatiu per a l’onada populista d’extrema dreta a Europa i per als aliats internacionals d’Orbán, com Donald Trump, Vladímir Putin i Benjamin Netanyahu, que li havien mostrat un suport explícit. La campanya va estar tensa, amb acusacions de desinformació orquestrada pel Kremlin contra l’oposició i filtracions que evidenciaven la col·laboració del govern hongarès amb Rússia en detriment dels interessos de la Unió Europea. La victòria de Magyar, un conservador europeista i antic membre de Fidesz adscrit al Partit Popular Europeu, és vista a Brussel·les com un alleujament que reforça la cohesió comunitària, especialment després dels bloquejos d’Orbán a l’ajuda per a Ucraïna.

Després de cinc setmanes de conflicte, l’Iran ha emergit estratègicament enfortit d’una guerra iniciada pels Estats Units i Israel que pretenia un canvi de règim. El govern de Teheran ha guanyat legitimitat interna i ha aconseguit el control de facto de l’estret d’Ormuz, un punt clau per al comerç mundial, mentre que l’administració de Donald Trump ha patit una derrota significativa que li ha fet perdre credibilitat. S’ha pactat un alto el foc de dues setmanes, però la seva fragilitat s’ha fet evident immediatament. El govern de Benjamin Netanyahu ha continuat els bombardejos sobre Hezbollah al Líban, argumentant que no formen part de l’acord. Com a resposta, l’Iran ha tornat a tancar parcialment l’estret, posant en perill la treva i evidenciant la inestabilitat i el nou equilibri de poder a la regió.

Després d’una greu escalada de tensions i un ultimàtum del president Donald Trump, els Estats Units, Israel i l’Iran han pactat un alto el foc de dues setmanes. L’acord, assolit in extremis gràcies a la mediació del primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, implica la reobertura de l’estratègic estret d’Ormuz per part de l’Iran a canvi de la suspensió dels atacs. Teheran ha presentat una proposta de 10 punts per a una pau a llarg termini, que Washington considera una base “viable” per a les negociacions que començaran a Islamabad. Aquesta treva arriba en un context on la Xina, juntament amb el Pakistan, també s’havia postulat com a mediadora per protegir els seus interessos econòmics a la regió. L’anunci ha provocat una caiguda immediata del preu del petroli i una pujada de les borses asiàtiques.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran augmenta arran del conflicte a l’Orient Mitjà, marcat per l’ofensiva militar nord-americana i israeliana. El president Donald Trump ha emès diversos ultimàtums a Teheran per reobrir l’estratègic Estret d’Ormuz, amenaçant amb atacs devastadors. Aquesta escalada inclou l’abatiment d’un caça F-15 nord-americà per part de l’Iran, que va provocar una gran operació de rescat, i bombardejos de la coalició sobre objectius iranians, com la planta nuclear de Bushehr. Paral·lelament, Trump ha criticat durament l’OTAN per la seva manca de suport, una qüestió que abordarà en una reunió imminent a la Casa Blanca amb el secretari general Mark Rutte. Malgrat les amenaces, les negociacions continuen, tot i que una proposta de pau iraniana ha estat qualificada d’insuficient. El conflicte ja ha causat més de 2.000 morts a l’Iran.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat dràsticament arran del tancament parcial de l’estret d’Ormuz. El president Donald Trump ha emès un ultimàtum, ajornat diverses vegades, exigint la seva reobertura sota l’amenaça d’atacar infraestructures civils iranianes, arribant a advertir que “morirà tota una civilització”. Aquest discurs bel·ligerant no ha convençut els mercats, provocant una forta pujada del preu del petroli, amb el barril de Brent superant els 108 dòlars, i caigudes generalitzades a les borses mundials. Com a resposta, l’Iran ha atacat instal·lacions energètiques a països del Golf com Kuwait i els Emirats Àrabs Units, i la Guàrdia Revolucionària ha tallat les comunicacions extraoficials amb Washington, assegurant que establiran un “nou ordre” al golf Pèrsic.

Els ministres d’Economia d’Espanya, Itàlia, Alemanya, Àustria i Portugal, encapçalats pel vicepresident espanyol Carlos Cuerpo, han sol·licitat formalment a la Comissió Europea la creació d’un impost coordinat per gravar els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques. La petició, formalitzada en una carta conjunta, té com a objectiu mitigar l’impacte econòmic de l’encariment del petroli arran del conflicte a l’Orient Mitjà, evitant que el cost recaigui exclusivament sobre els consumidors i els pressupostos públics. Aquesta proposta es fonamenta en el precedent d’una contribució de solidaritat temporal que la Unió Europea ja va implementar el 2022 després de la invasió d’Ucraïna. La demanda es veu reforçada per un informe de Greenpeace, que calcula que les petrolieres espanyoles van obtenir guanys addicionals d’uns 11,5 milions d’euros diaris durant les primeres setmanes de la crisi.

El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha ordenat la destitució immediata del cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Randy George, en ple conflicte bèl·lic amb l’Iran. Aquesta decisió s’atribueix a les tensions i desacords constants entre tots dos sobre la gestió estratègica de la guerra. La sortida de George, que serà rellevat interinament pel general Christopher LaNeve, no és un fet aïllat, sinó que forma part d’una àmplia reestructuració de la cúpula militar impulsada per l’administració de Donald Trump per alinear el comandament amb les directrius de la Casa Blanca. Aquesta purga també ha inclòs el relleu d’altres alts càrrecs com el general David Hodne i el general William Green Jr., i se suma a la dimissió prèvia del director de Contraterrorisme, Joe Kent, per discrepàncies amb el conflicte.