Impulsades per Donald Trump, han començat a Egipte les negociacions indirectes entre Israel i Hamàs per a un alto el foc a Gaza, tot i que les motivacions de les parts són complexes. Trump busca el Premi Nobel de la Pau, mentre que el primer ministre Benjamin Netanyahu necessita el suport nord-americà per sobreviure políticament, enfrontant-se alhora a la pressió dels seus socis d’ultradreta, com Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir, que s’oposen a l’acord. Per la seva banda, Hamàs, debilitat militarment, ha acceptat negociar per suavitzar el que considera una rendició. La primera fase del pla preveu l’alliberament de 48 ostatges a canvi de 250 presoners palestins i més de 1.700 detinguts. Malgrat que Netanyahu ha ordenat “reduir l’ofensiva”, el Centre Palestí pels Drets Humans ha registrat almenys 34 morts des de divendres, evidenciant la fragilitat del procés.

Dos anys després de l’atac de Hamàs que va causar 1.400 morts i la posterior resposta d’Israel sota Benjamin Netanyahu, que ha provocat més de 60.000 víctimes a Gaza, el conflicte es troba en un punt crític. Mentre s’inicien negociacions a Egipte basades en un pla de pau de Donald Trump, la pressió internacional sobre Israel augmenta, exemplificada per la captura de la Flotilla i la denúncia de tracte “denigrant” per part de participants com Ada Colau. Aquest aïllament creixent, reflectit en les crítiques de les Nacions Unides i un canvi en l’opinió pública nord-americana, contrasta amb la paràlisi dins la Unió Europea. Malgrat un enduriment del to i propostes de sancions contra ministres d’extrema dreta com Itamar Ben-Gvir, la UE roman dividida, amb països com Alemanya bloquejant mesures concretes contra el govern israelià.

L’organització Hamàs ha acceptat alliberar els ostatges capturats durant l’atac del 7 d’octubre del 2023, un esdeveniment que va provocar prop de 1.200 morts i va iniciar una guerra de dos anys amb l’objectiu d’humiliar Israel i posar la causa palestina a l’agenda internacional. Aquesta decisió sorgeix arran d’un pla de pau proposat per Donald Trump i pactat amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. La resposta d’Israel a l’atac ha estat una ofensiva que ha devastat Gaza, causant prop de 67.000 morts i acusacions de genocidi. El pla de Trump inclou un ultimàtum i, en cas d’acceptació total, preveu la fi immediata de la guerra, l’intercanvi d’ostatges per presoners palestins i l’establiment d’un govern de transició a Gaza supervisat per una junta internacional que ell mateix presidiria. Israel ja es prepara per implementar la primera fase del pla.

La intercepció i detenció dels membres de la Global Sumud Flotilla per part de l’exèrcit israelià, entre els quals hi havia l’exalcaldessa Ada Colau i el regidor Jordi Coronas, ha generat una forta resposta política i social. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va condemnar els fets i va reclamar a la UE i l’ONU que utilitzessin tots els mecanismes disponibles per al seu alliberament. Un cop deportats i de tornada a Barcelona, Colau i Coronas van denunciar haver patit “abusos i maltractaments arbitraris” i un tracte denigrant durant la seva captivitat. Aquests esdeveniments van desencadenar protestes a Barcelona, on es van registrar enfrontaments que van culminar amb l’ús de gas per part dels Mossos d’Esquadra per dispersar els manifestants. Alguns activistes continuen detinguts a Israel, on diversos han iniciat una vaga de fam.

Aquest dissabte es van produir dos esdeveniments simultanis però de naturalesa divergent. Mentre milers de persones participaven en una manifestació massiva a Barcelona per aturar el genocidi a Gaza, demanant un embargament d’armes i la ruptura de relacions amb Israel, el caçatalents Luis Conde reunia a la seva masia de Fonteta una àmplia representació de l’elit política i empresarial. A la trobada hi van assistir figures com Salvador Illa, ministres del PSOE i líders de Junts com Jordi Turull. En contrast amb el clam popular, el discurs de Conde va obviar el conflicte i l’OPA del BBVA al Sabadell, centrant-se en la nostàlgia pels pactes d’Estat. Aquests fets s’emmarquen en el context de dos anys de guerra des de l’atac de Hamàs, que ha resultat en més de 60.000 morts a la Franja i un creixent aïllament internacional del govern de Benjamin Netanyahu.

Malgrat l’acceptació parcial de Hamàs del pla de pau proposat pel president nord-americà Donald Trump, i mentre Israel, sota el lideratge de Benjamin Netanyahu, afirma preparar-ne la implementació i enviar negociadors al Caire, la violència a Gaza persisteix. Fonts palestines denuncien que els bombardejos israelians continuen malgrat les crides a aturar-los, causant desenes de morts, incloent-hi 57 persones en un dia, la qual cosa contradiu les declaracions oficials de reduir l’ofensiva a operacions defensives. Les delegacions israeliana, encapçalada per Ron Dermer, i de Hamàs es reuniran al Caire, amb la mediació de l’enviat nord-americà Steve Witkoff, per concretar els detalls de l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners. Mentrestant, Netanyahu s’enfronta a la pressió dels seus socis d’ultradreta, com Smotrich i Ben-Gvir, que rebutgen l’acord.

La intercepció per part d’Israel de la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària amb més de 40 vaixells, ha desencadenat una onada de protestes a Catalunya i arreu del món. A Catalunya, el Sindicat d’Estudiants va convocar una vaga sota el lema “Aturem el genocidi a Gaza”, que va mobilitzar 6.500 persones a Barcelona, 300 a Tarragona i 200 a Girona. A més, una manifestació posterior a Barcelona va aplegar unes 15.000 persones, durant la qual hi va haver càrregues policials dels Mossos d’Esquadra i es va anunciar una acampada indefinida a la plaça de la Carbonera. Les mobilitzacions es van estendre internacionalment a ciutats com Istanbul i Atenes, destacant la de Roma amb 10.000 assistents. Com a resposta, el sindicat italià CGIL ha convocat una vaga general per al 3 d’octubre.

L’exèrcit d’Israel ha interceptat la Flotilla Global Sumud en aigües internacionals prop de Gaza, detenint aproximadament 450 activistes, entre els quals hi ha figures conegudes com Ada Colau, Greta Thunberg, Pilar Castillejo i Jordi Coronas. Els detinguts han estat traslladats al port d’Ashdod i posteriorment a una presó a Beer Sheva, amb la intenció de ser deportats a principis de la setmana vinent. El govern israelià, que qualifica l’acció de “provocació”, assegura que la intercepció va ser segura. Per la seva banda, la Global Sumud Flotilla denuncia un assalt il·legal i una “greu violació” dels drets dels detinguts, als quals se’ls hauria negat l’accés a assessorament legal. L’operació ha generat una àmplia condemna política i diplomàtica i ha provocat mobilitzacions ciutadanes.

La Flotilla Global Sumud, una missió humanitària amb 500 activistes com Greta Thunberg i Ada Colau que intentava lliurar ajuda a Gaza, ha estat interceptada i els seus membres detinguts per l’exèrcit israelià en aigües internacionals. Aquest esdeveniment es va produir després que la flotilla patís atacs amb drons i que Espanya mobilitzés el vaixell Furor per assistir-la. En resposta, el govern de Pedro Sánchez i el ministre José Manuel Albares han exigit l’alliberament immediat dels detinguts, oferint protecció diplomàtica, mentre que el president Salvador Illa ha promès suport jurídic als catalans. L’assalt, considerat una violació del dret internacional i qualificat de “crim de guerra” per l’advocat Jaume Asens, ha generat una forta condemna i la convocatòria de vagues per part de sindicats com el SEPC i la CGT.

Les autoritats alemanyes han anunciat la detenció a Berlín de tres presumptes membres de Hamàs, acusats de planejar atemptats mortals contra objectius jueus o israelians. Els sospitosos, dos d’ells amb nacionalitat alemanya i un de libanès, estaven sent vigilats des de feia mesos i van ser arrestats quan es disposaven a rebre un arsenal. Durant l’operació, es van confiscar fusells d’assalt AK-47, pistoles i una quantitat considerable de munició que havien començat a adquirir a l’estiu. El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt, va qualificar l’amenaça de “concreta” i va celebrar la intervenció a temps. No obstant això, l’organització Hamàs ha negat oficialment qualsevol connexió amb els detinguts, afirmant que la seva lluita es limita a Palestina.