L’escalada de tensió al Pròxim Orient ha culminat amb un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel contra objectius estratègics a l’Iran, després del fracàs de les negociacions nuclears i un gran desplegament militar nord-americà a la zona, que inclou el portaavions Gerald R. Ford. El president Donald Trump ha confirmat l’operació “massiva”, justificant-la per eliminar “amenaces imminents” i fent una crida a la població iraniana a prendre el control del seu govern. L’Iran ha respost amb bombardejos sobre Tel Aviv i bases nord-americanes, qualificant l’ofensiva d’agressió. La comunitat internacional, incloent-hi la Unió Europea i l’ONU amb António Guterres, ha condemnat la violència i ha demanat una desescalada. A Espanya, el president Pedro Sánchez ha rebutjat l’acció unilateral, mentre que ministres com Ernest Urtasun l’han titllada d’il·legal.

Els Estats Units i Israel han llançat una operació militar conjunta per aire i mar contra l’Iran, amb l’objectiu declarat d’enderrocar el règim dels aiatol·làs. El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat “una gran operació de combat”, instant la Guàrdia Revolucionària a deposar les armes i la població a iniciar una revolució per assolir la seva llibertat. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha donat suport a l’ofensiva, anomenada “Rugit del Lleó”. Com a resposta, l’Iran ha llançat diverses onades de míssils balístics contra Israel i ha atacat bases militars nord-americanes a Qatar, Bahrain, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. S’han registrat explosions a ciutats iranianes clau com Teheran. En l’àmbit internacional, el ministre espanyol José Manuel Albares ha demanat una desescalada i respecte al dret internacional.

L’escalada de tensió entre el Pakistan i l’Afganistan ha culminat amb una declaració de “guerra oberta” per part d’Islamabad, que ha llançat bombardejos sobre diverses ciutats afganeses, incloent-hi Kabul, Paktia i Kandahar. Aquesta ofensiva és una represàlia directa per una sèrie d’atemptats en territori pakistanès, com el que va causar una trentena de morts en una mesquita a Islamabad, atribuïts a grups talibans pakistanesos que operen des de l’Afganistan. El ministre de Defensa pakistanès, Khawaja Asif, ha acusat el govern talibà de ser un “intermediari de l’Índia”. Per la seva banda, les autoritats afganeses neguen les acusacions i denuncien la mort de civils en els atacs, amb un balanç inicial de 17 víctimes mortals, entre elles nens. El conflicte, que trenca un fràgil alto el foc, té arrels històriques en la disputada Línia Durand i la complexa relació entre ambdós països des del retorn dels talibans al poder el 2021.

Un tiroteig entre les Tropes Guardafronteres de Cuba i una llanxa amb matrícula de Florida ha provocat la mort de quatre tripulants de l’embarcació i ha deixat sis persones més ferides, a més d’un comandant cubà. L’incident va ocórrer a les aigües territorials cubanes, prop de la província de Villa Clara. Segons la versió del govern de Cuba, la llanxa va obrir foc primer durant un intent d’identificació i els seus ocupants, ciutadans cubans residents als EUA, planejaven una infiltració amb “fins terroristes”, motiu pel qual es van confiscar armes. En resposta, la Fiscalia de Florida, liderada per James Uthmeier, ha iniciat una investigació independent, mostrant una total desconfiança en el relat cubà i afirmant que faran que els “comunistes rendeixin comptes”. Aquest enfrontament s’emmarca en un context de màxima tensió diplomàtica entre ambdós països.

El Parlament Europeu ha ajornat la ratificació de l’acord comercial amb els Estats Units a causa de la incertesa jurídica provocada per una sentència del Tribunal Suprem nord-americà que declara il·legals els aranzels imposats pel president Donald Trump. En resposta a la decisió judicial, Trump va amenaçar amb gravàmens encara més elevats, posant en risc el pacte que limitava les taxes sobre productes europeus a un màxim del 15%. La Comissió de Comerç de l’Eurocambra, liderada per Bernd Lange, va exigir “claredat i certesa jurídica” abans de procedir, sent aquesta la segona vegada que es frena el procés després de la crisi de Groenlàndia. Malgrat la situació, el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, ha assegurat que els seus homòlegs nord-americans, com Jamieson Greer, s’han compromès a respectar el tractat, i ha instat l’Eurocambra a continuar amb la seva tramitació.

La investigació del cas Epstein al Regne Unit ha provocat la detenció de l’expríncep Andreu Mountbatten-Windsor i de l’exministre laborista Peter Mandelson. Ambdós són investigats per un presumpte delicte de mala conducta en càrrec públic, acusats d’haver filtrat informació confidencial al financer nord-americà. Andreu ho hauria fet durant la seva etapa com a enviat especial de comerç (2001-2011), mentre que Mandelson hauria compartit dades sensibles sent ministre del govern de Gordon Brown. L’escàndol ha generat una crisi a Downing Street i al Palau de Buckingham, i ha portat el Parlament britànic a aprovar la publicació dels documents sobre el nomenament d’Andreu, un càrrec pel qual el mateix Mandelson hauria pressionat. Tot i que el delicte contempla penes de fins a cadena perpètua, els experts ho consideren poc probable, però no descarten anys de presó.

La presidenta del Museu del Louvre, Laurence des Cars, ha presentat la seva dimissió arran d’una successió de greus incidents que han afectat la institució. La renúncia ha estat acceptada pel president francès, Emmanuel Macron, qui l’ha descrita com un “acte de responsabilitat” necessari per donar un nou impuls al museu. La crisi es va intensificar amb l’espectacular robatori de les joies de la Corona francesa l’octubre de 2025, un fet que va destapar importants fallades de seguretat, sistemes obsolets i falta de personal. A aquest esdeveniment, conegut com “el robatori del segle”, s’hi van sumar un frau d’entrades a gran escala, una vaga de treballadors per les males condicions de l’edifici, inundacions i problemes estructurals. La sortida de Des Cars busca facilitar la implementació del projecte de modernització “Louvre-Nouvelle Renaissance”.

L’exambaixador del Regne Unit als Estats Units i exministre laborista, Peter Mandelson, ha estat detingut per la policia britànica sota sospita de mala conducta en un càrrec públic a causa dels seus vincles amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein. Aquesta acció policial, que segueix la recent detenció del príncep Andreu pel mateix motiu, es fonamenta en documents publicats pel Departament de Justícia dels Estats Units. Segons la investigació, Mandelson hauria rebut pagaments d’Epstein i li hauria filtrat informació confidencial quan era ministre al govern de Gordon Brown, incloent-hi detalls sobre un rescat de 500.000 milions d’euros a l’Eurozona i la venda d’actius estatals. L’escàndol ha provocat un terratrèmol polític que amenaça el lideratge del primer ministre, Keir Starmer, qui va nomenar Mandelson ambaixador a Washington.

La captura i posterior mort de Nemesio Oseguera Cervantes, conegut com “El Mencho” i líder del Càrtel de Jalisco Nueva Generación (CJNG), ha provocat una onada de violència generalitzada a Mèxic. L’operatiu, fruit de la col·laboració entre Mèxic i els Estats Units, va localitzar el narcotraficant a Jalisco gràcies al seguiment d’una parella sentimental. La seva mort durant un enfrontament armat va desencadenar una resposta ferotge del càrtel, amb centenars de “narcobloquejos”, incendis de vehicles i atacs en almenys 23 estats. El conflicte ha deixat un balanç de 25 militars i una trentena de criminals morts, a més de 70 detinguts. Mentre la presidenta Claudia Sheinbaum ha desplegat milers de soldats per restaurar la normalitat, els experts adverteixen d’una possible guerra interna per la successió dins del CJNG, la qual cosa podria agreujar la inestabilitat.

La mort del militant d’extrema dreta Quentin Deranque a Lió, després de rebre una pallissa presumptament per part d’activistes d’esquerres, ha generat una greu crisi política i diplomàtica a França. L’incident ha provocat la detenció d’onze persones, inclòs un assistent del diputat de La França Insubmisa (LFI), Raphaël Arnault, i ha dinamitat la unió d’esquerres del Nou Front Popular. Figures com l’expresident François Hollande han declarat acabada l’aliança, en un context de tensió creixent amb atacs i amenaces de bomba contra la seu de LFI. A nivell internacional, el cas ha provocat un xoc diplomàtic amb els Estats Units. El ministre d’Exteriors francès, Jean-Noel Barrot, ha cridat a consultes l’ambaixador estatunidenc, Charles Kushner, acusant-lo d’instrumentalitzar el drama per un tuit sobre l’extremisme violent d’esquerres.