La periodista freelance nord-americana Shelly Kittleson va ser segrestada dimarts al centre de Bagdad per un grup d’homes que la van forçar a pujar a un vehicle. En resposta, el Ministeri de l’Interior de l’Iraq va iniciar una operació immediata que va portar a la detenció d’un dels sospitosos després que el seu cotxe bolqués durant una persecució. Les autoritats dels Estats Units vinculen el detingut amb la milícia proiraniana Kataib Hizbulá, presumptament responsable del rapte. El Departament d’Estat dels Estats Units, en coordinació amb l’FBI, està treballant per aconseguir l’alliberament de la periodista. Aquest incident s’emmarca en un context de creixent tensió regional i evidencia l’alt risc per als informadors a l’Iraq, on diversos periodistes ja es troben desapareguts.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran escala sota la presidència de Donald Trump, que combina una retòrica bel·ligerant amb ofertes de diàleg. Trump ha ajornat un ultimàtum per atacar les infraestructures energètiques iranianes fins al 6 d’abril, afirmant que hi ha negociacions en marxa a petició de Teheran, tot i que paral·lelament continua l’enviament de tropes. La situació es complica amb declaracions contradictòries, ja que el president nord-americà assegura que l’Iran ha sol·licitat un alto el foc, una afirmació que el govern iranià nega rotundament. Com a condició per a qualsevol acord, Trump exigeix la reobertura de l’estret d’Ormuz. Aquest conflicte genera preocupacions internes als EUA per l’augment del preu de la benzina i ha provocat fortes crítiques de Trump a l’OTAN per la seva manca de suport, amenaçant fins i tot de retirar-ne el país.

El govern de Giorgia Meloni ha patit el seu primer gran revés polític després que els ciutadans italians rebutgessin en referèndum la seva proposta de reforma del sistema judicial. Amb un 53% dels vots en contra i una participació notable, el resultat inesperat ha estat interpretat com un senyal de desgast per a la líder dretana. Aquesta derrota no només frena un projecte anhelat històricament per Silvio Berlusconi, sinó que també amenaça altres reformes estructurals planejades per l’executiu. Les conseqüències han estat immediates, provocant dimissions al govern, com la de la ministra de Turisme, Daniela Santanchè, i generant inestabilitat a partits aliats com Força Itàlia. A més, el resultat ha obert el debat sobre un possible avançament electoral i ha impulsat l’oposició, liderada per figures com Giuseppe Conte i Elly Schlein, a explorar una coalició.

El president dels Estats Units, Donald Trump, manté una estratègia ambivalent respecte a l’Iran, afirmant que existeixen “converses serioses” amb un “règim nou i més raonable”. No obstant això, aquesta via diplomàtica, que el govern iranià nega a través del seu portaveu Esmaeil Baqaei, es combina amb dures amenaces. Trump adverteix que si no s’arriba a un acord ràpid i no es reobre l’estret d’Ormuz, destruirà les infraestructures energètiques restants del país, incloent-hi centrals elèctriques, pous de petroli i l’estratègica illa de Kharg. Aquesta retòrica coincideix amb els preparatius militars del Pentàgon, que té uns 3.500 soldats a punt per a una possible operació terrestre per ocupar l’illa, mentre el president nord-americà expressa el seu desig de controlar el petroli iranià. Mentrestant, Israel continua la seva pròpia campanya de bombardejos, evidenciant interessos divergents als de Washington.

El govern espanyol ha prohibit el sobrevol del seu espai aeri a totes les aeronaus militars que participin en l’operació ‘Fúria Èpica’, l’ofensiva iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran. Aquesta restricció, que afecta principalment avions nord-americans provinents de bases en països com el Regne Unit o França, se suma a la denegació prèvia de l’ús de les bases de Rota i Morón per a aquest conflicte. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha justificat la mesura per evitar una escalada bèl·lica i per reflectir el sentiment majoritari de la població espanyola contrari a la guerra. La decisió es produeix mentre el president dels EUA, Donald Trump, manté negociacions amb Teheran, havent posposat un ultimàtum per donar marge al diàleg, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reafirmat la posició pacifista d’Espanya.

El conflicte a l’Orient Mitjà s’ha intensificat significativament després d’un mes, amb l’entrada dels houthis del Iemen, que han llançat per primer cop míssils contra Israel en solidaritat amb l’Iran. Aquest grup rebel amenaça amb noves operacions militars i amb interrompre el comerç mundial mitjançant el bloqueig de l’estret de Bab al-Màndeb al mar Roig. Aquesta escalada se suma a una sèrie d’atacs creuats a la regió: l’Iran ha atacat una base a l’Aràbia Saudita, ferint 12 soldats nord-americans, i ha realitzat accions a Kuwait i Abu Dhabi. Paral·lelament, Israel ha intensificat els seus bombardejos al Líban, causant víctimes civils, incloent-hi paramèdics. Malgrat els intents de mediació diplomàtica liderats pel Pakistan, el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, preveu que la guerra continuï, en un context que ja ha deixat milers de morts.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ajornat en dues ocasions el seu ultimàtum per bombardejar instal·lacions energètiques a l’Iran, primer per cinc dies i després per deu més, fins al 6 d’abril, al·legant que les negociacions per resoldre el conflicte “van bé”. Malgrat que Trump assegura mantenir converses directes i profitoses, el govern iranià ho nega, tot i que el seu ministre d’Exteriors, Abás Araqchí, ha confirmat l’existència de contactes indirectes a través del Pakistan com a intermediari. Teheran estaria estudiant una proposta de 15 punts de Washington per posar fi a la crisi centrada en el control de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, la tensió militar persisteix: el Pentàgon prepara opcions que inclouen un possible desplegament terrestre, mentre que l’Iran ha mobilitzat les seves forces i Israel continua els seus atacs a la regió.

La tensió entre l’Iran i els Estats Units augmenta mentre les vies diplomàtiques semblen encallades. Teheran ha rebutjat un pla de pau de 15 punts proposat per Donald Trump, qualificant-lo d’“excessiu”, i ha presentat una contraproposta de cinc punts que exigeix, entre altres coses, la fi de l’agressió, reparacions de guerra i el reconeixement de la seva sobirania sobre l’Estret d’Ormuz. Paral·lelament, l’escalada militar continua amb l’anunci per part d’Israel de la mort del comandant iranià Alireza Tangsiri, a qui responsabilitzava del bloqueig de l’estret. A més, els Estats Units es preparen per enviar 3.000 soldats d’elit de la 82a Divisió Aerotransportada al Golf Pèrsic, mentre la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, amenaça amb represàlies més dures i Trump critica la manca de suport de l’OTAN.

La Global Sumud Flotilla organitza una nova expedició cap a Gaza, considerada la “més gran de la història”, que sortirà des del port de Barcelona el pròxim 12 d’abril. L’objectiu principal és trencar el bloqueig israelià i lliurar ajuda humanitària. La iniciativa comptarà amb una flota de 100 vaixells i unes 3.000 persones, incloent-hi un miler de metges, educadors i investigadors. Com a novetat destacada, l’organització Open Arms s’hi sumarà per aportar la seva experiència i oferir suport logístic, tècnic i sanitari. Coordinada per Saif Abukeshek, l’acció civil compta amb el suport de partits com el PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Aquesta expedició es produeix després que un intent anterior fos interceptat per l’exèrcit d’Israel, però els organitzadors confien que la major dimensió d’aquesta flota permeti assolir el seu objectiu.

El bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran ha provocat una greu crisi en el transport marítim, amb una reducció del 95% del trànsit i milers de vaixells encallats, disparant els costos per a navilieres com Hapag-Lloyd. Per contenir l’escalada dels preus de la gasolina, l’administració de Donald Trump, a través del Departament del Tresor liderat per Scott Bessent, ha autoritzat temporalment la venda de petroli iranià i rus retingut al mar. Aquesta mesura busca augmentar l’oferta global de cru i minimitzar l’impacte econòmic del conflicte. Analistes com Elisabeth Braw de l’Atlantic Council consideren que la situació era previsible, mentre que experts com Patrick Galey de Global Witness adverteixen sobre la vulnerabilitat del sistema energètic actual i defensen una transició urgent cap a les energies renovables com a solució a llarg termini.