Un atac investigat com a incident terrorista va tenir lloc a l’exterior de la sinagoga Heaton Park Hebrew Congregation de Manchester durant la celebració del Yom Kippur. L’agressor, identificat com a Jihad al-Shamie, un ciutadà britànic de 35 anys, va envestir diversos vianants amb un vehicle i posteriorment va apunyalar diverses persones. L’incident va causar tres morts, incloent-hi el mateix atacant, que va ser abatut a trets per la policia, i va deixar diversos ferits, tres dels quals van ser hospitalitzats. La ràpida resposta de la seguretat del temple i dels agents va impedir que l’assaltant entrés a la sinagoga. La Greater Manchester Police va confirmar la detenció de tres persones —dos homes i una dona— en relació amb els fets, qualificats com a “greu incident” per l’alcalde Andy Burnham.

La intercepció per part d’Israel de la Flotilla Global Sumud, que transportava ajuda humanitària a Gaza i on viatjaven activistes com l’exalcaldessa Ada Colau, ha desencadenat una onada de mobilitzacions a Catalunya i a escala internacional. A Barcelona, una manifestació espontània davant del consolat d’Israel va precedir una mobilització unitària a Drassanes amb la intenció de convertir-se en una acampada, on es van produir cops de porra policials. La resposta a l’assalt també ha estat institucional, ja que el Parlament de Catalunya ha suspès el ple. A més de protestes arreu del territori, sindicats com el SEPC i la CGT han convocat vagues, i s’ha fet una crida a una vaga general. La indignació s’ha estès globalment amb protestes a ciutats com Roma, Atenes i Berlín.

L’exèrcit israelià ha interceptat la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària pacífica que s’aproximava a les costes de Gaza. L’abordatge es va produir dins de l’anomenada “zona d’exclusió” israeliana, una acció que experts com Jaume Saura i la relatora de l’ONU Francesca Albanese consideren il·legal per haver-se executat en aigües internacionals. L’incident ha generat una forta reacció política: el Ministeri d’Exteriors espanyol ha exigit que es respecti la integritat dels ciutadans, i figures com Yolanda Díaz, Salvador Illa i Jaume Collboni han condemnat l’acte i demanat la protecció dels activistes. Com a resposta legal, l’advocat de la flotilla, Jaume Asens, ha anunciat la presentació d’una querella contra Israel a l’Audiència Nacional.

Donald Trump i Benjamin Netanyahu han presentat un pla de pau per a Gaza que suposa un ultimàtum per a Hamàs: si l’accepta, la guerra s’acabaria immediatament amb l’alliberament dels ostatges en 72 hores i la creació d’un govern de transició. Aquest òrgan, anomenat Junta de la Pau, estaria presidit pel mateix Trump amb la participació de Tony Blair, excloent Hamàs i l’Autoritat Palestina. En cas de rebuig, el pla amenaça amb la “destrucció total” de la milícia amb suport nord-americà. Aquesta iniciativa es produeix mentre Trump, en un discurs a l’ONU, ha criticat els països que reconeixen Palestina i ha presumit d’haver posat fi a set guerres. En contrast, el govern espanyol ha impulsat un embargament d’armes a Israel, anul·lant contractes amb empreses com Elbit Systems, tot i que la seva efectivitat es veu limitada pels acords sobre les bases militars dels EUA.

Creix el moviment de suport a Palestina dins la indústria cinematogràfica. Més de 2.500 actors, directors i altres professionals del sector, incloent figures internacionals com Mark Ruffalo, Olivia Colman, Tilda Swinton, Javier Bardem, Emma Stone, Gael García Bernal, Yorgos Lanthimos, Isabel Coixet, Ava DuVernay, Emma Seligman i Joshua Oppenheimer, s’han compromès a boicotejar la indústria cinematogràfica israeliana. Aquesta iniciativa, impulsada per Film Workers for Palestine, insta a no col·laborar amb institucions i empreses israelianes “implicades en el genocidi i l’apartheid contra el poble palestí”. Aquest compromís es va fer visible durant la gala dels Premis Emmy 2025, on Javier Bardem va lluir una kufia i Hannah Einbinder, després de guanyar el premi a millor actriu secundària, va expressar el seu suport a Palestina. Megan Stalter també va mostrar la seva solidaritat amb un missatge a la seva bossa. Aquestes accions s’afegeixen a anteriors mostres de suport com les d’Annie Lennox i Esperanza Spalding als Grammy 2024, Guy Pearce als Oscars i Cate Blanchett i Bella Hadid al Festival de Canes, evidenciant una creixent conscienciació i compromís de la indústria amb la causa palestina.

Scott Bessent, secretari del Tresor dels Estats Units, i He Lifeng, viceprimer ministre xinès, es van reunir a Madrid entre el 15 i el 17 de setembre per a la quarta ronda de negociacions comercials. Aquestes converses, que també van tenir lloc a Ginebra, Londres i Estocolm, van ser acollides pel ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, al Palau de Santa Cruz. Els principals temes de discussió van incloure els aranzels, els controls d’exportació i el futur de TikTok, l’aplicació xinesa que s’enfronta a una data límit imposada per Washington per reestructurar les seves operacions als EUA. Aquesta reunió buscava preparar el terreny per a una possible trobada entre els presidents Donald Trump i Xi Jinping a la cimera de l’APEC a Corea del Sud a finals d’octubre. Paral·lelament, Bessent es va reunir amb els ministres espanyols Carlos Cuerpo (Economia, Comerç i Empresa) i José Manuel Albares (Afers Exteriors), així com amb Manuel de la Rocha (Oficina d’Assumptes Econòmics i del G20), per tractar temes comercials bilaterals entre Espanya i els Estats Units. La reunió entre els EUA i la Xina es produeix després d’una pròrroga de la treva aranzelària fins al novembre, però les tensions persisteixen, especialment pel que fa al subministrament de minerals estratègics i el suport de la Xina a Rússia. A més, el Ministeri de Comerç xinès va anunciar investigacions sobre les importacions i polítiques dels EUA en el sector dels semiconductors just abans de la reunió.

Dissabte, Romania va detectar un dron rus al seu espai aeri, a prop de la frontera amb Ucraïna, a la regió de Tulcea. El ministre de Defensa romanès, Ionut Mosteanu, va confirmar la incursió, que va ocórrer mentre Rússia atacava Ucraïna. Dos avions de combat F-16 romanesos van ser desplegats i van estar a punt d’abatre el dron, que volava a baixa altitud, abans que desaparegués del radar. Tot i que el dron no va sobrevolar zones habitades, el govern romanès va condemnar l’acció de Rússia, considerant-la una amenaça a l’estabilitat regional. Aquest incident segueix a un altre similar a Polònia, on drons russos van violar l’espai aeri polonès durant un atac a Ucraïna. Aquest incident va provocar la invocació de l’article 4 de l’OTAN pel primer ministre polonès, Donald Tusk, i el posterior reforç de la frontera oriental amb l’operació Sentinella de l’Est. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va afirmar que el dron va penetrar 10 km dins de Romania i va demanar sancions contra Rússia. La ministra d’Exteriors sueca, Maria Malmer Stenergard, va expressar la solidaritat de Suècia amb Romania.

Charlie Kirk, un influent activista ultraconservador de 31 anys i fundador de Turning Point USA, va ser assassinat a trets durant una conferència a la Universitat Utah Valley. Kirk, un aliat proper de Donald Trump, va rebre un tret al coll mentre parlava sobre tirotejos escolars. Trump va confirmar la mort a Truth Social, lloant Kirk i demanant oracions. L’incident va augmentar les tensions polítiques als Estats Units, on la polarització i el suport a la violència política han anat creixent. Figures polítiques com Gavin Newsom i Pete Buttigieg van condemnar l’atac i van rebutjar la violència política. Posteriorment, Trump va anunciar la detenció del sospitós a Fox News, afirmant que el pare i persones properes al presumpte tirador van instar-lo a lliurar-se a les autoritats després que es publiquessin imatges i vídeos del sospitós. Trump va expressar el seu desig que el sospitós sigui condemnat a mort i va anunciar que atorgarà a Kirk la Medalla Presidencial de la Llibertat. L’assassinat de Kirk ha tingut repercussions internacionals, especialment entre les dretes extremes espanyola i catalana, on figures com Miguel Tellado, Santiago Abascal i Sílvia Orriols han reaccionat a l’esdeveniment. L’assassinat s’emmarca en un context de creixent violència política als Estats Units, reavivada per l’assalt al Capitoli el 2020 i diversos atacs contra figures polítiques. L’incident recorda la polarització i la violència política dels anys 60, amb assassinats com els de John F. Kennedy, Robert Kennedy i Martin Luther King.

Les tensions entre Espanya i Israel han augmentat arran de la prohibició d’entrada a Israel de les ministres espanyoles Yolanda Díaz i Sira Rego. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha acusat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’una “amenaça genocida flagrant” contra Israel després que Sánchez anunciés noves mesures contra el que ha qualificat de “genocidi” a Gaza. Netanyahu ha relacionat les paraules de Sánchez amb la Inquisició espanyola i l’Holocaust. En resposta, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha cridat a consultes l’ambaixadora espanyola a Tel-Aviv per les “calúmnies” del govern israelià. El govern espanyol ha rebutjat les acusacions d’antisemitisme i ha defensat el seu dret a criticar les accions d’Israel a Gaza, reiterant la seva crida a la fi de la violència, l’entrada d’ajuda humanitària i el respecte als drets humans. El ministre d’Afers Exteriors israelià, Gideon Saar, també ha acusat el govern espanyol d’antisemitisme. Aquestes tensions s’han agreujat després de la mort d’un ciutadà espanyol en un tiroteig a Jerusalem. Espanya ha insistit en el seu suport a la solució de dos estats i ha afirmat que no es deixarà intimidar en la seva defensa de la pau i el dret internacional.

La decisió d’Israel de boicotejar el Mobile World Congress (MWC) 2026 a Barcelona ha augmentat la tensió amb Espanya. El govern israelià, liderat per Benjamin Netanyahu, ha ordenat la cancel·lació de tots els preparatius per a la participació israeliana al congrés i ha instalat les empreses del país a sumar-se al boicot. Aquesta mesura respon a les accions del govern espanyol, presidit per Pedro Sánchez, en relació amb la guerra de Gaza, com l’embargament d’armes a Israel i les sancions a individus vinculats al conflicte. Israel acusa el govern espanyol de donar suport a Hamas i de llançar “amenaces genocides”, mentre que l’executiu espanyol, a través de ministres com José Manuel Albares i Margarita Robles, rebutja les acusacions i les qualifica de “falsedats i calúmnies”. El GSMA, organitzador del MWC, ha emès un comunicat on es defineix l’esdeveniment com “unificador” i espera que la situació global no afecti la participació. L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lamentat que no hagi estat l’alcalde actual, Jaume Collboni, qui hagi vetat la presència d’Israel al congrés. Per altra banda, l’expresident Carles Puigdemont ha criticat la decisió del govern espanyol i ha qualificat el boicot d’error. Malgrat la importància del MWC per a Barcelona, la participació israeliana representa una petita part del total d’empreses assistents.