El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posposat durant cinc dies un atac militar contra les infraestructures energètiques de l’Iran, una amenaça inicialment llançada per forçar la reobertura de l’estret d’Ormuz. Segons Trump, aquesta decisió es deu a converses “productives” liderades per Steve Witkoff i Jared Kushner, en les quals Washington hauria presentat un pla de pau de 15 punts. El mandatari nord-americà afirma que l’Iran s’ha compromès a no desenvolupar armes nuclears i a permetre el pas de vaixells “no hostils” per l’estret. No obstant això, el règim de Teheran nega oficialment l’existència de negociacions directes o indirectes. Malgrat aquest aparent acostament diplomàtic, que ha provocat una baixada del preu del petroli, els EUA preparen l’enviament de 3.000 soldats addicionals a l’Orient Mitjà, mentre Israel continua bombardejant objectius iranians.

Un avió militar model Hèrcules de la Força Aèria Colombiana s’ha estavellat al sud de Colòmbia amb 125 persones a bord, poc després d’enlairar-se de l’aeroport de Puerto Leguízamo, al departament de Putumayo. El sinistre ha causat la mort d’almenys vuit persones i ha deixat un balanç d’entre 77 i 83 ferits, una quinzena dels quals en estat crític, segons les dades confirmades pel governador Jhon Gabriel Molina. L’aeronau transportava tropes de l’exèrcit que es dirigien a una operació en una zona de conflicte. El president colombià, Gustavo Petro, ha lamentat el tràgic succés i ha criticat la lentitud burocràtica en la renovació de la flota aèria. Per la seva banda, el ministre de Defensa, Pedro Sánchez Suárez, ha confirmat l’activació dels protocols d’emergència i l’obertura d’una investigació per esclarir les causes de l’accident.

Un avió d’Air Canada ha xocat amb un camió de bombers durant la maniobra d’aterratge a l’aeroport de LaGuardia de Nova York, provocant la mort del pilot i el copilot. L’aeronau, un model CRJ-900 provinent de Montreal amb 76 persones a bord, va col·lidir a la pista 4 amb el vehicle d’emergències, que responia a un altre incident. A més de les víctimes mortals, l’accident ha deixat diversos ferits, incloent-hi els dos ocupants del camió i desenes de passatgers que van ser traslladats a l’hospital. Com a conseqüència, l’aeroport va ser tancat temporalment, causant la desviació de nombrosos vols. La National Transportation Safety Board (NTSB) i la Federal Aviation Administration (FAA) han iniciat una investigació per esclarir les causes del sinistre, que ha deixat danys visibles al morro de l’avió.

La tensió a l’Orient Mitjà s’ha intensificat arran de l’ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, exigint l’obertura total de l’estret d’Ormuz en 48 hores sota l’amenaça d’atacar les seves centrals elèctriques. Aquesta via marítima és crucial, ja que hi transita el 20% del cru mundial. En resposta, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit que replicarà de la mateixa manera contra infraestructures energètiques dels EUA i Israel si es compleix l’amenaça. L’escalada verbal s’acompanya d’accions militars directes, amb atacs creuats que inclouen el llançament de míssils iranians sobre el centre i sud d’Israel, causant uns 120 ferits, i bombardejos israelians sobre Teheran. El conflicte s’ha estès amb un atac mortal de Hezbollah al nord d’Israel i l’expulsió de diplomàtics iranians per part de l’Aràbia Saudita.

L’ofensiva militar d’Israel a l’Orient Mitjà s’intensifica en dos fronts principals: l’Iran i el Líban. A la capital iraniana, Teheran, bombardejos israelians han causat la mort d’alts càrrecs del règim, incloent-hi el líder suprem, l’aiatol·là Alí Khamenei, i el ministre d’Intel·ligència, Esmaeil Jatib. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha afirmat que “ningú a l’Iran té immunitat” i ha promès continuar els atacs. Paral·lelament, al Líban, Katz ha ordenat la destrucció de tots els ponts sobre el riu Litani per aïllar Hezbol·là, advertint que replicaran al sud del país el model de destrucció aplicat a Gaza. Aquesta escalada, que inclou una operació terrestre al Líban, ha provocat milers de morts a l’Iran i al Líban, més d’un milió de desplaçats i la primera víctima mortal israeliana per foc de la milícia xiïta.

Enmig d’una greu crisi energètica que ha provocat apagades generalitzades i un creixent malestar social amb protestes a diverses ciutats, el govern de Cuba ha confirmat l’existència de converses amb els Estats Units. Aquestes negociacions, dirigides pel president Miguel Díaz-Canel i el líder Raúl Castro, busquen solucions a les diferències bilaterals i han implicat figures com Raúl Guillermo Rodríguez Castro. Paral·lelament, l’Havana ha impulsat reformes econòmiques per atreure capital de la diàspora cubana, una mesura que l’administració de Donald Trump i el secretari d’Estat Marco Rubio han qualificat d’insuficient. La situació crítica de l’illa, atribuïda tant al sever bloqueig nord-americà com a la mala gestió interna, genera opinions dividides entre la comunitat cubana, que expressa un desig de “sobirania amb llibertat” mentre afronta una profunda escassetat.

El Govern espanyol ha publicat al BOE el seu pla anticrisi, valorat en 5.000 milions d’euros, per pal·liar les conseqüències econòmiques del conflicte a l’Orient Mitjà. El paquet inclou 80 mesures, entre les quals destaca la rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a l’electricitat, el gas i els carburants, vigent fins al 30 de juny. Aquesta mesura confirma les intencions avançades pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, qui també va descartar per ara rebaixes fiscals en els aliments. El pla també contempla ajudes directes de 20 cèntims per litre de combustible per al sector agrícola, una bonificació del 80% en peatges per a la indústria i l’extensió del bo social elèctric. A més, un decret separat, impulsat per Sumar, prorroga automàticament els contractes de lloguer durant dos anys.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha instat la comunitat internacional a formar una aliança militar per protegir la navegació a l’estret d’Ormuz enmig del conflicte amb l’Iran. A través de la seva xarxa social Truth Social, Trump ha demanat a països com la Xina, el Regne Unit i el Japó que enviïn vaixells de guerra, argumentant que les nacions que depenen del petroli d’aquesta ruta han de garantir-ne la seguretat. Mentre que el Japó considera la petició amb cautela, la proposta ha estat rebutjada per membres clau de l’OTAN, a més d’Austràlia i Corea del Sud. Aquesta negativa ha provocat una dura reacció de Trump, que ha qualificat els aliats de l’Aliança Atlàntica de “covards” i de “tigre de paper”, acusant-los de queixar-se dels alts preus del petroli sense voler assumir riscos militars.

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, manté el seu veto al macropréstec de 90.000 milions d’euros de la Unió Europea destinat a Ucraïna, malgrat la intensa pressió rebuda durant la darrera cimera del Consell Europeu. Orbán supedita el seu suport a la restauració del subministrament de petroli rus a través de l’oleoducte Druzhba, del qual acusa Kíiv de bloquejar el flux. Aquesta posició ha provocat dures crítiques per part d’altres líders europeus, com el canceller alemany Friedrich Merz o el president del Consell, António Costa, que consideren que la seva actitud vulnera els principis de cooperació lleial de la UE. Tot i que Ucraïna ha acceptat una missió d’experts per reparar la canonada, Orbán ha qualificat la mesura d’insuficient i manté el bloqueig, deixant l’ajuda financera a l’aire.

Una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) revela una por creixent a un conflicte global, amb un 78,9% dels espanyols considerant possible una futura guerra nuclear. Aquesta percepció d’inseguretat, que també es reflecteix en la preocupació pel deteriorament de la democràcia i la polarització social, coincideix amb un canvi en la política internacional. L’administració de Donald Trump ha adoptat una estratègia de “pau per la força”, substituint la diplomàcia tradicional per l’acció militar, com demostren els atacs a l’Iran just després de rondes de negociació. Experts com Arancha González Laya qualifiquen aquesta política com la “castració de la diplomàcia”. Aquesta estratègia ha implicat el desmantellament d’organismes com USAID i el Departament d’Estat, i la presa de decisions per part d’un cercle reduït d’assessors sense experiència, com Jared Kushner.