Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, s’enfronta a una creixent crisi de lideratge arran de l’acord comercial amb els Estats Units i la gestió de la situació a Gaza. L’acord amb els EUA, que inclou aranzels al 15% per a productes europeus i importants compres de gas i petroli nord-americans, ha estat àmpliament criticat per ser asimètric i beneficiar principalment els EUA. Aquest acord ha generat fortes crítiques al Parlament Europeu, especialment dels socialistes, liberals i Verds, deixant a Von der Leyen amb el suport principalment del seu propi grup, el Partit Popular Europeu. A més, la seva resposta a la crisi humanitària a Gaza ha estat considerada insuficient per diversos grups, generant controvèrsia fins i tot dins de la Comissió, amb la vicepresidenta Teresa Ribera denunciant un “genocidi”. Aquestes qüestions han erosionat la confiança en el lideratge de Von der Leyen, que s’enfronta a dues mocions de censura al Parlament Europeu a l’octubre, impulsades per L’Esquerra i l’extrema dreta. Malgrat les seves promeses de més cooperació institucional i independència europea en defensa, tecnologia i energia, les seves accions semblen contradir aquestes afirmacions. El debat sobre l’estat de la UE ha evidenciat la seva fragilitat política i la pèrdua de confiança ciutadana, segons un sondeig que mostra que el 72% dels ciutadans dels cinc països més grans de la UE han perdut la confiança en ella.

El primer ministre albanès, Edi Rama, ha nomenat Diella, una intel·ligència artificial (IA), com a ministra d’Adjudicació de Contractes Públics. Aquesta decisió, sense precedents a nivell mundial, forma part de l’estratègia de Rama per afrontar la corrupció dins l’administració pública, un obstacle important per a l’aspiració d’Albània d’ingressar a la Unió Europea el 2030. Diella, que significa “sol” en albanès, ja funcionava com a assistent virtual per a tràmits administratius. Ara, amb rang ministerial, s’espera que la seva imparcialitat i resistència a suborns i amenaces contribueixin a una contractació pública més transparent. Rama argumenta que Diella farà impossible la corrupció en les licitacions públiques. No obstant això, no s’han aclarit els potencials riscos relacionats amb la seguretat de la IA, com ara el hackeig o els biaixos algorítmics. Aquest nomenament s’emmarca en el context de la lluita contra la corrupció a Albània, on figures com l’expresident Ilir Meta es troben a la presó i l’exprimer ministre Sali Berisha està sent jutjat per delictes similars. El nou gabinet de Rama també inclou canvis com el retorn de Belinda Balluku com a viceprimera ministra i ministra d’Infraestructura i Energia, i el nomenament d’Albana Koçiu com a ministra d’Interior i de Mirela Kumbaro com a ministra d’Educació.

Jair Bolsonaro, expresident del Brasil, ha estat condemnat pel Tribunal Suprem Federal (STF) per orquestrar una “organització criminal” amb l’objectiu de retenir el poder després de perdre les eleccions del 2022 contra Lula da Silva. La jutge Cármen Lúcia ha emès el vot decisiu, sumant-se a Alexandre de Moraes i Flavio Dino, confirmant la majoria necessària per a la condemna. Lúcia ha afirmat que Bolsonaro va intentar “cooptar” els comandaments militars per implementar mesures antidemocràtiques i que el fiscal general, Paulo Gonet, va presentar proves concloents que demostraven un pla sistemàtic per atacar les institucions republicanes i perjudicar l’alternança presidencial. De Moraes ha subratllat que els fets del 8 de gener de 2023 no van ser espontanis, sinó una acció orquestrada. Bolsonaro i set col·laboradors, entre ells Walter Braga Netto, Paulo Sérgio Nogueira, Augusto Heleno Ribeiro, Almir Garnier Santos, Mauro Cid, Alexandre Ramagem i Anderson Torres, són jutjats per delictes com abolició violenta de l’Estat democràtic de dret, cop d’estat i organització criminal. La condemna podria comportar una pena de fins a 43 anys de presó, tot i que es preveu una sentència menor. El Congrés brasiler podria decretar una amnistia per a l’expresident, mentre que Bolsonaro té dret a recórrer la sentència. L’actual president, Lula da Silva, ha afirmat que existeixen nombroses proves que confirmen l’intent de cop d’estat.

Polònia ha denunciat una “agressió sense precedents” per part de Rússia després que diversos drons russos violessin el seu espai aeri durant un atac a Ucraïna. L’exèrcit polonès va abatre els drons que representaven una amenaça. El primer ministre polonès, Donald Tusk, ha qualificat l’incident de “provocació a gran escala” i ha anunciat la invocació de l’article 4 del Tractat de l’Atlàntic Nord, que preveu consultes entre els aliats en cas d’amenaça a la seguretat d’un estat membre. Rússia ha negat haver planejat atacar objectius a Polònia. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha expressat la solidaritat d’Europa amb Polònia i ha qualificat l’acció d’“imprudent i sense precedents”. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha considerat l’atac “deliberat”. L’incident ha obligat a tancar diversos aeroports polonesos temporalment i ha activat les defenses de l’OTAN, incloent-hi caces F-35. Un dels drons va caure sobre un edifici residencial causant danys materials lleus, però sense víctimes. Les autoritats poloneses han alertat la població de no tocar cap dron o restes que puguin trobar.

La Flotilla Global Sumud, que es dirigeix a Gaza, ha denunciat dos atacs en menys de 48 hores contra dos dels seus vaixells al port de Sidi Bou Saïd, a Tunísia. El primer incident va afectar el Vaixell Familiar, on viatjaven l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau i l’activista climàtica Greta Thunberg, entre d’altres. El segon atac va tenir com a objectiu el vaixell Ànima. En ambdós casos, els atacs van ocórrer al voltant de la mitjanit i van consistir en el llançament d’un objecte incendiari, presumptament un dron recobert de combustible, que va provocar un incendi a la coberta. Tot i que les autoritats tunisianes van atribuir el primer incident a un accident, la Flotilla manté que es tracta d’accions hostils i les relaciona amb la intensificació de l’agressió israeliana a Gaza. Malgrat els incidents, la Flotilla ha afirmat que continuarà el seu viatge cap a Gaza per lliurar ajuda humanitària. La relatora especial de l’ONU, Francesca Albanese, ha instat els tripulants a mantenir la seva determinació. Per la seva banda, la Comissió Europea, a través de la portaveu Eva Hrncirova, ha expressat la seva preocupació per la situació i ha declarat que no fomenta aquest tipus d’iniciatives per risc d’escalada de la tensió.

Israel va bombardejar Doha, Qatar, atacant una reunió de líders de Hamas que negociaven un alto el foc a la Franja de Gaza proposat per Donald Trump. Cinc membres de Hamas van morir, incloent-hi el fill de Khalil al-Hayya, un alt responsable de l’organització, però al-Hayya va sobreviure. Hamas va acusar Israel d’intentar sabotejar les negociacions, mentre que Israel va justificar l’atac culpant Hamas de la matança del 7 d’octubre de 2023. Qatar va condemnar l’atac com una violació del dret internacional, i l’ONU, a través d’António Guterres, va expressar la seva preocupació per la violació de la sobirania qatariana. Els Estats Units, tot i haver estat informats prèviament, van condemnar l’atac com a “desafortunat”. Netanyahu va assumir la responsabilitat de l’operació. Simultàniament, Israel va ordenar l’evacuació de la ciutat de Gaza abans d’una nova ofensiva. Aquest bombardeig marca una escalada significativa, ja que és el primer cop qu’Israel ataca un aliat occidental a l’Orient Mitjà com Qatar, on els EUA tenen una base aèria important.

La crisi humanitària a Gaza ha generat importants divisions dins de la Unió Europea, especialment sobre la resposta a l’ofensiva israeliana. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ha qualificat la situació de “genocidi”, una declaració condemnada com a “inacceptable” pel govern israelià, que l’acusa de fer propaganda de Hamas. Aquesta divisió s’ha fet palesa en la inacció dels 27 estats membres, que no han aconseguit consensuar una postura comuna. L’alta representant de la UE, Kaja Kallas, ha lamentat la falta d’unitat, que impedeix prendre mesures contundents, com la suspensió de la cooperació amb Israel en programes com Horizon o l’aplicació de sancions comercials. Mentrestant, Israel afirma controlar el 40% de Ciutat de Gaza després d’una ofensiva terrestre que ha intensificat la crisi humanitària i ha provocat decenes de morts i el desplaçament massiu de la població palestina. Països com Espanya i Bèlgica han pres mesures unilaterals, mentre que altres, com Alemanya i Hongria, s’hi oposen, evidenciant la profunda fractura europea davant del conflicte.

França es troba immersa en una profunda crisi política després de la dimissió del primer ministre François Bayrou, provocada per una moció de censura a l’Assemblea Nacional. El president Emmanuel Macron ha nomenat Sébastien Lecornu, anteriorment ministre de Defensa, com a nou primer ministre. Aquest canvi arriba en un moment delicat per a França, amb una societat convulsionada per les mesures d’austeritat proposades pel govern, que inclouen retallades en la sanitat pública i en llocs de treball públics. El moviment “Bloquegem-ho tot”, independent dels sindicats tradicionals, ha convocat protestes i vagues generals. L’extrema dreta, liderada per Marine Le Pen (actualment investigada per corrupció), i el Reagrupament Nacional, es manté a l’expectativa, amb una forta representació parlamentària i amb la mirada posada en les presidencials del 2027. La fragmentació del Parlament, amb el Nou Front Popular d’esquerres com a bloc majoritari, dificulta la formació de coalicions estables. La dreta s’oposa a revertir les retallades, mentre que els socialistes exigeixen la seva reconsideració per a qualsevol pacte. Aquest clima d’inestabilitat a França coincideix amb un moment de debilitat a la Unió Europea, agreujat per la guerra a Ucraïna i les tensions internacionals. La situació a França genera incertesa sobre el futur del país i el seu paper a Europa.

La Flotilla Global Sumud, amb l’objectiu d’arribar a Gaza, ha fet escala a Tunis després de partir de Barcelona. L’arribada, descrita com a “caòtica”, va implicar la revisió de passaports dels 200 participants i el seu trasllat a hotels. Un incident posterior, un incendi en el vaixell “Família” on viatjaven Ada Colau i Greta Thunberg, ha generat controvèrsia. La Flotilla denuncia un atac amb drons, presentant vídeos com a prova, mentre que les autoritats tunisianes ho atribueixen a un accident. El ministre espanyol José Manuel Albares ho ha qualificat de “fet estrany”. Colau ha reiterat la determinació de la Flotilla de continuar la missió, malgrat l’incident i la formació prèvia rebuda per a aquest tipus de situacions. Paral·lelament, el govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, ha anunciat noves mesures contra Israel, incloent un embargament d’armes i la prohibició d’entrada a avions i vaixells que proporcionin recursos militars a Israel, condemnant l’“extermini” de la població de Gaza. La Unió Europea, per la seva banda, ha demanat no fomentar aquest tipus de flotilles, expressant preocupació per la seguretat dels participants i preferint la via diplomàtica.

L’octubre del 2023, el pilot Joseph Emerson, de 46 anys, va intentar apagar els motors d’un avió d’Horizon Air (filial d’Alaska Airlines) en ple vol. L’incident va ocórrer en un vol entre Everett (Washington) i San Francisco, amb 84 persones a bord. Emerson, fora de servei però present a la cabina, va manipular les palanques de subministrament de combustible, però la ràpida reacció de la tripulació va permetre un aterratge segur a Portland. Emerson s’ha declarat culpable davant un tribunal federal, admetent haver actuat sota els efectes de bolets al·lucinògens. Ha expressat penediment per posar en perill els passatgers i la seva professió. Va al·legar que el consum de drogues es devia al dol per la mort d’un amic i a la falta de son. Ja ha complert una condemna estatal de 50 dies de presó i 5 anys de llibertat condicional, i ara espera la sentència federal, que podria ser de fins a un any de presó sol·licitat per la Fiscalia, mentre que la defensa demana la llibertat condicional.