El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la seva dona, Cilia Flores, han estat capturats en l’operació Absolute Resolve i traslladats als Estats Units. Actualment es troben en presó preventiva al Metropolitan Detention Center (MDC) de Brooklyn, un centre conegut per les seves dures condicions, a l’espera de ser jutjats per greus acusacions de narcotràfic i terrorisme. L’operació, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha generat dubtes sobre la seva legalitat, especialment després que el president nord-americà manifestés el seu interès a controlar el petroli veneçolà. Com a resposta, el Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela ha declarat l’“absència forçosa” del mandatari i ha nomenat la vicepresidenta Delcy Rodríguez com a presidenta en funcions per garantir la continuïtat de l’Estat. Rodríguez ha condemnat l’acció com una “agressió militar” i ha exigit l’alliberament immediat de Maduro.

A finals del 2025, l’Iran viu una onada de protestes, les més grans dels darrers tres anys, originada per una greu crisi econòmica. El detonant ha estat la caiguda històrica del rial i una inflació del 42%, que van portar els comerciants del Gran Basar de Teheran a iniciar les manifestacions. Aquestes s’han estès ràpidament a altres ciutats i han evolucionat de reivindicacions econòmiques a consignes polítiques que demanen la fi del règim i critiquen el líder suprem Ali Khamenei. La resposta del govern de Masoud Pezeshkian ha estat dual: mentre ofereix diàleg, la repressió ha causat almenys sis morts i més d’un centenar de detinguts. El règim acusa els Estats Units i Israel d’ingerència, especialment després que el Mossad i Donald Trump mostressin el seu suport als manifestants. Malgrat la seva magnitud, alguns analistes apunten que la manca d’un lideratge clar podria dissoldre el moviment.

A partir de l’1 de gener de 2026, Bulgària es converteix en el 21è país de la Unió Europea a adoptar l’euro, substituint la seva antiga moneda, el lev. Aquesta incorporació representa un pas simbòlic d’integració per al país, que inicia un període de transició durant el qual les dues monedes coexistiran per facilitar l’adaptació dels ciutadans. Amb aquesta ampliació, la zona euro continua creixent, tot i que sis estats membres encara mantenen les seves pròpies divises. Països com la República Txeca, Hongria, Polònia, Romania i Suècia estan obligats a unir-s’hi quan compleixin els criteris de convergència, mentre que Dinamarca manté una clàusula d’exclusió voluntària. Les noves monedes búlgares mostraran símbols nacionals com el genet de Madara i figures clau de la seva història, com Sant Paisi d’Hilendar i Ivan de Rila.

L’administració de Donald Trump ha confirmat el primer atac militar dels Estats Units en territori veneçolà, una operació executada per la CIA amb drons contra un moll portuari. Segons fonts nord-americanes, l’objectiu era una instal·lació vinculada a la banda criminal Tren d’Aragua, utilitzada per a l’emmagatzematge i distribució de drogues. El govern de Nicolás Maduro no ha confirmat ni desmentit oficialment el bombardeig, però ha respost indirectament publicant un vídeo on elogia la lluita de les seves forces armades contra el narcotràfic, mentre la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) ha incrementat la vigilància en instal·lacions petrolieres estratègiques. Aquesta acció representa una escalada significativa en la pressió sobre Veneçuela, que se suma a un bloqueig naval parcial i a noves sancions, com les imposades a l’empresa de drons EANSA per la seva implicació en la compravenda d’armes entre l’Iran i Veneçuela.

En un context de negociacions per a la pau, la tensió entre Rússia i Ucraïna s’ha intensificat. Poc després d’una reunió a Florida entre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el president dels EUA, Donald Trump, Rússia ha acusat Kíiv d’un atac terrorista. Segons el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, Ucraïna va intentar atacar una residència de Vladímir Putin a la regió de Nóvgorod amb 91 drons de llarg abast. Com a conseqüència, Moscou ha anunciat que “reconsiderarà” la seva postura en les negociacions de pau i ha amenaçat amb represàlies. Zelenski ha negat rotundament l’acusació, qualificant-la de “mentida” del Kremlin per justificar nous atacs i soscavar els esforços diplomàtics. Aquesta acusació arriba després que Rússia intensifiqués els seus atacs contra ciutats com Kherson just abans de la trobada diplomàtica.

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’han reunit a la residència de Mar-a-Lago, a Florida, per avançar en un acord de pau per a Ucraïna. Tot i que ambdós líders han afirmat que la pau és “més a prop”, les negociacions continuaran, ja que no s’ha arribat a un pacte definitiu. La trobada s’ha centrat en un pla de 20 punts proposat per Kíiv, aconseguint un consens gairebé total sobre les garanties de seguretat. No obstant això, el principal escull continua sent la cessió de territori a Rússia, amb Ucraïna disposada a acceptar la pèrdua del 20% del seu territori a canvi de protecció. Prèviament a la reunió, Trump va mantenir una conversa telefònica “productiva” amb el president rus, Vladimir Putin, amb qui tornarà a parlar posteriorment.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat un atac aeri contra posicions d’Estat Islàmic al nord-oest de Nigèria, a l’estat de Sokoto. Segons ha comunicat el mateix Trump i el Departament de Guerra nord-americà, l’acció militar respon a la “persecució i assassinat de cristians innocents” i compleix una amenaça prèvia. L’operació s’ha dut a terme en coordinació amb el govern nigerià, el qual, a través del seu Ministeri d’Afers Estrangers, ha confirmat la col·laboració antiterrorista però ha matisat que no està vinculada a cap religió en particular. De fet, experts assenyalen que, malgrat els atacs a comunitats cristianes, la majoria de les víctimes del terrorisme a la regió són musulmanes. Per la seva banda, el president nigerià, Bola Tinubu, ha fet una crida a la pau entre les diferents creences religioses del país.

La Unió Europea ha acordat finalment atorgar un préstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna mitjançant l’emissió de deute conjunt, una decisió presa pel Consell Europeu per garantir el finançament de Kíiv durant els pròxims dos anys. Aquesta solució arriba després del fracàs de la proposta inicial de la Comissió Europea, impulsada per Ursula von der Leyen, que pretenia utilitzar els actius russos congelats com a garantia. El pla va ser bloquejat per Bèlgica, governada per Bart De Wever, a causa dels riscos legals i financers que suposava, ja que la major part d’aquests fons es troben a l’entitat financera Euroclear, amb seu a Brussel·les. Tot i que s’ha optat per l’endeutament comú, superant les reticències inicials de països com Hongria, la UE es reserva el dret d’utilitzar els actius russos en el futur per reemborsar el préstec si Rússia no paga les reparacions de guerra.

El Departament de Justícia de l’administració Trump ha publicat una nova tanda de documents del cas Jeffrey Epstein, una acció que ha generat una forta polèmica per acusacions de censura i manipulació política. La documentació se centra en la relació de l’expresident Bill Clinton amb el magnat, mentre que amb prou feines aporta novetats sobre Donald Trump. Aquesta controvèrsia s’ha intensificat després que el mateix departament retirés almenys 16 arxius, incloent-hi una fotografia on apareixien Trump i Melania amb Epstein i la seva còmplice, Ghislaine Maxwell. Molts dels arxius publicats estan fortament censurats, amb pàgines senceres ennegrides, sota l’argument de protegir les víctimes. El Partit Demòcrata ha exigit explicacions per la retirada de documents, mentre que els crítics assenyalen que la informació alliberada és escassa i omet arxius clau, com les entrevistes de l’FBI amb les víctimes.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha començat a publicar centenars de milers de documents del cas del delinqüent sexual Jeffrey Epstein, mort a la presó el 2019. Aquesta desclassificació, ordenada per una llei del Congrés dels EUA, confirma l’extensa xarxa de contactes del financer amb elits polítiques i celebritats, mostrant fotografies inèdites de personalitats com Bill Clinton, el príncep Andreu, Michael Jackson i Mick Jagger. Malgrat la gran quantitat d’informació, una part significativa ha estat publicada amb una forta censura, fet que ha generat crítiques i ha alimentat teories sobre un possible encobriment. Els arxius validen els testimonis de les víctimes sobre la xarxa de tràfic sexual de menors que Epstein dirigia amb la seva còmplice, Ghislaine Maxwell, ja condemnada. Tot i que la relació passada de Donald Trump amb Epstein era coneguda, els documents no revelen connexions inèdites sobre ell.