La tensió a l’Orient Mitjà ha augmentat dràsticament amb una sèrie d’atacs a infraestructures energètiques vitals. Els Estats Units han bombardejat objectius militars a l’illa de Kharq, el centre neuràlgic des d’on l’Iran exporta el 90% del seu petroli. Tot i que les instal·lacions petrolieres no van ser afectades, el president Donald Trump ha amenaçat de reconsiderar-ho. Paral·lelament, Trump ha advertit que autoritzarà la destrucció del jaciment de gas South Pars, el més gran del món, si l’Iran torna a atacar Qatar. Aquesta amenaça sorgeix després que un atac previ d’Israel a South Pars provoqués una represàlia iraniana contra la planta de gas de Ras Laffan a Qatar, causant-hi “greus danys”. Aquesta escalada posa en perill el subministrament energètic global i ja ha tingut repercussions en els mercats.

Un atac conjunt d’Israel i els Estats Units contra el jaciment de gas Pars Sud, el més gran del món i compartit entre l’Iran i Qatar, ha desencadenat una greu escalada de tensió regional. En resposta, Teheran ha declarat una “guerra econòmica a gran escala”, llançant atacs de represàlia contra infraestructures energètiques a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar i Bahrain. L’ofensiva ha provocat una reacció internacional contundent: Qatar l’ha qualificat de “perillosa i irresponsable”, mentre que Emmanuel Macron ha demanat una “moratòria” sobre atacs a instal·lacions civils. La posició dels Estats Units ha estat ambigua, amb Donald Trump afirmant inicialment que no n’estava informat. L’incident ha tingut un impacte econòmic immediat, provocant una caiguda de borses com el Dow Jones i un fort augment del preu del petroli Brent i del gas.

L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel s’ha intensificat amb una sèrie d’atacs i represàlies mútues. La Guàrdia Revolucionària iraniana va llançar una ofensiva amb míssils sobre Tel-Aviv en venjança per la mort d’alts càrrecs com Alí Larijaní, provocant almenys dues víctimes mortals a Ramat Gan. Com a resposta, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va confirmar la mort del ministre d’Intel·ligència iranià, Ismail Jatib, en un bombardeig. El conflicte s’ha estès regionalment, amb atacs iranians a l’ambaixada dels Estats Units a Bagdad i a bases als Emirats Àrabs Units. Israel, per la seva banda, ha bombardejat la central nuclear de Bushehr sense causar danys greus i ha llançat una ofensiva al Líban contra Hezbollah, que ha deixat almenys 17 morts a Beirut i altres zones.

El director del Centre Nacional contra el Terrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha presentat la seva dimissió al president Donald Trump com a rebuig a la guerra contra l’Iran. En una carta pública, Kent, que és el primer alt càrrec de l’Administració Trump a renunciar per aquest motiu, sosté que l’Iran no constituïa una “amenaça imminent” per a la nació. L’exdirector atribueix l’inici del conflicte a la “pressió d’Israel i el seu poderós lobby”, acusant alts funcionaris israelians d’impulsar una “campanya de desinformació” per crear un clima bèl·lic. Kent, veterà de l’Exèrcit, compara aquesta tàctica amb la que va portar els EUA a la guerra de l’Iraq i insta Trump a canviar de rumb, recordant-li les seves promeses electorals de no involucrar-se en guerres a l’Orient Mitjà.

El govern d’Israel ha anunciat l’assassinat de dues figures clau del règim iranià en una sèrie de bombardejos. Les víctimes són Ali Larijani, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, i Gholamreza Soleimani, cap de la força paramilitar Basij. Segons el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, aquestes accions formen part de l’estratègia ordenada pel primer ministre Benjamin Netanyahu per desmantellar la cúpula iraniana. Després d’una confusió inicial, la mort de Larijani, considerat l’home més poderós de l’Iran després del recent decés de l’aiatol·là Ali Khamenei, va ser confirmada. La seva eliminació representa un cop significatiu a l’estructura de poder de Teheran i a les possibles vies diplomàtiques, ja que era vist com una figura pragmàtica. Aquests atacs s’emmarquen en una escalada de tensió regional que també inclou el tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran.

Uns atacs aeris del Pakistan sobre Kabul dilluns a la nit van causar centenars de morts i ferits, segons el règim talibà. Un dels principals objectius bombardejats va ser un centre de rehabilitació per a drogodependents, on testimonis van relatar que la majoria de les víctimes eren pacients i civils. El govern afganès acusa el Pakistan d’un atac brutal, mentre que les autoritats pakistaneses neguen rotundament aquestes afirmacions. Islamabad assegura que els seus objectius eren exclusivament militars i terroristes, concretament magatzems del grup insurgent Tehreek-e-Taliban Pakistan (TTP), i qualifica la versió talibana de “tergiversació dels fets”. Aquests bombardejos s’emmarquen en el conflicte obert que enfronta els dos països des de fa setmanes.

Davant l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà, el president dels EUA, Donald Trump, ha fet una crida per formar una “aliança internacional” destinada a reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, controlat per l’Iran. Aquesta proposta, però, ha rebut una acollida freda i no ha obtingut suports clars. Organitzacions clau com l’OTAN i la Unió Europea, a través de la seva representant Kaja Kallas, han descartat una intervenció militar, assenyalant que l’estret està fora de l’àmbit de l’Aliança. Països com Espanya i Alemanya també han rebutjat participar-hi, apostant per la desescalada. Mentrestant, el conflicte continua actiu amb atacs de drons iranians als Emirats Àrabs Units i bombardejos d’Israel sobre l’Iran i el Líban contra Hezbollah. Aquesta inestabilitat ha provocat un augment del preu del petroli i la cancel·lació d’esdeveniments esportius com els Grans Premis de Fórmula 1.

L’ofensiva militar iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran no avança segons els plans de Donald Trump i Benjamin Netanyahu, ja que el règim iranià no s’ha enfonsat malgrat els danys rebuts. En canvi, el conflicte ha generat una greu crisi a tot l’Orient Mitjà, especialment a l’Iraq, que s’ha convertit en un camp de batalla i veu la seva economia, dependent del petroli, a prop del col·lapse per la paralització de les exportacions des de ports com Bàssora. La resistència asimètrica de Teheran, incloent-hi el tancament de l’estret d’Ormuz, ha disparat el preu mundial del petroli. Milícies proiranianes com les Forces de Mobilització Popular ataquen interessos nord-americans a l’Iraq, agreujant la inestabilitat. Ara, Washington s’enfronta a un conflicte sense una sortida clara, atrapat entre declarar una victòria prematura o arriscar-se a una escalada de conseqüències imprevisibles.

Els Estats Units, sota les ordres de Donald Trump, han executat un intens bombardeig sobre l’estratègica illa de Kharg, un enclavament clau per a la indústria petroliera de l’Iran. Segons ha afirmat Trump, l’atac es va limitar a “objectius militars” i va evitar deliberadament la infraestructura energètica “per decència”, però va amenaçar de destruir-la si l’Iran continua bloquejant el pas de vaixells per l’estret d’Ormuz. En resposta, l’exèrcit iranià ha advertit que atacarà qualsevol infraestructura petroliera o econòmica a l’Orient Mitjà vinculada a empreses nord-americanes. Mitjans iranians han informat de més de quinze explosions a l’illa, que concentra el 90% de les exportacions de cru del país, però han confirmat que cap de les instal·lacions petrolieres ha resultat danyada en l’operació militar.

L’escalada de tensió a l’Orient Mitjà ha provocat un augment significatiu del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, una situació que beneficia directament el pressupost de Rússia. Com a resposta per contenir l’espiral de preus, agreujada per l’amenaça de l’Iran de tancar l’estret d’Ormuz, l’administració de Donald Trump ha decidit aixecar temporalment les sancions al petroli rus que ja es troba en trànsit. Aquesta mesura, confirmada pel Departament del Tresor dels EUA, ha generat un fort rebuig entre els aliats europeus. Líders com Emmanuel Macron (França) i Friedrich Merz (Alemanya), juntament amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski, han qualificat la decisió d’“error”, argumentant que soscava l’estratègia de pressió contra Vladímir Putin i enforteix econòmicament Moscou enmig de la guerra d’Ucraïna.