Els Estats Units, sota les ordres de Donald Trump, han executat un intens bombardeig sobre l’estratègica illa de Kharg, un enclavament clau per a la indústria petroliera de l’Iran. Segons ha afirmat Trump, l’atac es va limitar a “objectius militars” i va evitar deliberadament la infraestructura energètica “per decència”, però va amenaçar de destruir-la si l’Iran continua bloquejant el pas de vaixells per l’estret d’Ormuz. En resposta, l’exèrcit iranià ha advertit que atacarà qualsevol infraestructura petroliera o econòmica a l’Orient Mitjà vinculada a empreses nord-americanes. Mitjans iranians han informat de més de quinze explosions a l’illa, que concentra el 90% de les exportacions de cru del país, però han confirmat que cap de les instal·lacions petrolieres ha resultat danyada en l’operació militar.

L’escalada de tensió a l’Orient Mitjà ha provocat un augment significatiu del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, una situació que beneficia directament el pressupost de Rússia. Com a resposta per contenir l’espiral de preus, agreujada per l’amenaça de l’Iran de tancar l’estret d’Ormuz, l’administració de Donald Trump ha decidit aixecar temporalment les sancions al petroli rus que ja es troba en trànsit. Aquesta mesura, confirmada pel Departament del Tresor dels EUA, ha generat un fort rebuig entre els aliats europeus. Líders com Emmanuel Macron (França) i Friedrich Merz (Alemanya), juntament amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski, han qualificat la decisió d’“error”, argumentant que soscava l’estratègia de pressió contra Vladímir Putin i enforteix econòmicament Moscou enmig de la guerra d’Ucraïna.

El conflicte a l’Orient Mitjà s’intensifica al voltant del bloqueig de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al subministrament mundial de petroli. La Guàrdia Revolucionària de l’Iran amenaça de no permetre el pas de cru si continuen els atacs dels EUA i Israel, mentre que el president iranià, Masoud Pezeshkian, condiciona la pau a indemnitzacions i garanties. Malgrat que Donald Trump assegura que la guerra està a punt d’acabar, pressionat per les greus conseqüències econòmiques, els bombardejos israelians sobre Teheran i Beirut continuen. En resposta, la Guàrdia Revolucionària i Hezbol·là han coordinat un atac amb míssils contra Israel. Per garantir la seguretat marítima, França, sota el lideratge d’Emmanuel Macron, ha anunciat l’enviament d’una missió militar defensiva. Paral·lelament, per mitigar la pujada del preu del cru, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha acordat alliberar 400 milions de barrils de les seves reserves estratègiques.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran del conflicte a l’Orient Mitjà. El president nord-americà, Donald Trump, ha amenaçat repetidament de trencar les relacions comercials, qualificant Espanya d’aliat “terrible” per la seva manca de cooperació. El detonant principal és la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva contra l’Iran, una decisió basada en la defensa de la legalitat internacional. A més, Trump critica la baixa inversió espanyola en defensa dins de l’OTAN. Aquesta situació crea un escenari d’incertesa geopolítica i risc econòmic, on la postura de Sánchez ha estat elogiada per organitzacions com Hamas, mentre que la dinàmica bel·licista de la Casa Blanca situa Europa davant la disjuntiva entre el vassallatge i la confrontació.

La tensió bèl·lica a l’Orient Mitjà, amb l’Iran com a protagonista, ha provocat una forta escalada en els preus de l’energia. El barril de petroli Brent ha superat els 92 dòlars, un increment que s’ha traslladat ràpidament als consumidors amb una pujada de 12 cèntims per a la gasolina i 20 cèntims per al gasoil en només una setmana a Catalunya. En algunes estacions de servei espanyoles, els preus ja superen la barrera dels 2 euros per litre. Aquesta situació es deu principalment a la por d’un possible tancament de l’estret d’Ormuz, una via estratègica per al transport mundial de cru. Saad al-Kaabi, ministre d’Energia de Qatar, ha advertit de l’impacte devastador que tindria en l’economia global, tot i que l’Agència Internacional de l’Energia assenyala que hi ha reserves. La incertesa també ha provocat caigudes a les borses, com la de l’Ibex-35.

La guerra contra l’Iran s’ha convertit en una estratègia política clau tant per a Benjamin Netanyahu com per a Donald Trump en un any marcat per les eleccions als seus respectius països. Per al primer ministre israelià, el conflicte funciona com un salvavides polític, dissenyat per eclipsar la mala gestió dels atacs del 7 d’octubre i les crítiques internacionals per l’ofensiva a Gaza, presentant-se com el líder fort que va derrotar l’enemic existencial d’Israel. Aquesta estratègia compta amb un suport aclaparador a Israel, on més del 80% de la població aprova els atacs. Per la seva banda, Trump utilitza l’acció militar per projectar una imatge de força de cara a les eleccions legislatives nord-americanes. Aquesta decisió, però, s’enfronta a una opinió pública dividida als Estats Units, amb un rebuig significatiu en les primeres enquestes, tot i que manté una sòlida aprovació entre la seva base republicana.

La política exterior de Donald Trump durant el seu segon mandat ha virat cap a un intervencionisme agressiu, culminant en un conflicte amb l’Iran, que contrasta amb la seva promesa inicial de “America First”. Aquesta decisió, influenciada per Benjamin Netanyahu, ha provocat una fractura sense precedents dins del moviment MAGA. Figures influents com Tucker Carlson i Megyn Kelly critiquen obertament la guerra, considerant-la una traïció als votants i un servei als interessos d’Israel. A escala internacional, l’ofensiva compromet la seguretat energètica de la Xina, un dels principals compradors de petroli iranià, tot i que Pequín ha preparat reserves estratègiques. Malgrat l’aparent impuls bèl·lic, el mateix Trump es debat entre el desig de victòries simbòliques i la preocupació per l’impacte econòmic negatiu d’una guerra prolongada en les seves inversions i en la borsa.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat amb declaracions creuades. El president nord-americà, Donald Trump, ha afirmat que continuarà la guerra fins a aconseguir una “rendició incondicional” de l’Iran, assegurant que el seu exèrcit està pràcticament delmat i que els EUA estan guanyant de manera contundent. A més, Trump ha culpat directament l’Iran d’un bombardeig a una escola de nenes que va causar 175 morts, una acusació que el seu secretari de Guerra, Pete Hegseth, ha secundat. Per la seva banda, la Guàrdia Revolucionària de l’Iran ha respost amb contundència, rebutjant les paraules de Trump i advertint que tenen la capacitat d’“expandir” el conflicte. L’organisme militar iranià sosté que els seus míssils són ara més potents i amenaça de bloquejar el pas de petroli per l’estratègic estret d’Ormuz, demostrant una postura de desafiament davant les declaracions de victòria nord-americanes.

Després de la mort d’Ali Khamenei en un atac, el Consell d’Experts de l’Iran ha nomenat el seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder suprem, en un clar desafiament a les advertències del president nord-americà Donald Trump. Aquesta elecció representa un missatge de continuïtat i fermesa del règim xiïta davant la pressió externa. Mojtaba Khamenei, de 56 anys i amb un perfil públic discret, compta amb el suport explícit de la Guàrdia Revolucionària, que ha rebut més autonomia per prendre decisions militars. Els analistes interpreten el seu nomenament com una consolidació del poder dels ultraconservadors, que no tenen intenció de cedir. No obstant això, la decisió comporta riscos interns, ja que trenca amb la promesa de no establir una successió hereditària i podria conduir l’Iran cap a un model de govern més rígid i centrat en la seguretat.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat que la guerra contra l’Iran, iniciada fa deu dies per un atac coordinat dels Estats Units i Israel, està “pràcticament acabada” i avança “molt per davant” del calendari previst, assegurant que el règim iranià ja no té capacitat militar. En aquest context, Trump ha anunciat que aixecarà algunes sancions sobre el petroli per contenir la pujada de preus i ha afirmat que considera “prendre el control” de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, ha qualificat de “gran error” l’elecció de Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem de l’Iran, advertint que no durarà sense l’aprovació de Washington. Aquestes declaracions contrasten amb les xifres del Ministeri de Salut iranià, que ja reporta 1.200 morts i més de 10.000 ferits des de l’inici del conflicte.