Després d’una trobada a Davos entre Donald Trump i Volodímir Zelenski, s’ha confirmat la primera reunió trilateral entre Ucraïna, Rússia i els Estats Units a Abu Dhabi per negociar la fi de la guerra. Impulsada per l’administració de Trump, la trobada busca un acord de pau malgrat els importants esculls que persisteixen, com el control de la regió de Donetsk i la futura relació d’Ucraïna amb l’OTAN. Paral·lelament a aquestes converses, en les quals participen els enviats nord-americans Steve Witkoff i Jared Kushner, Washington ha ofert a Kíiv garanties de seguretat similars a l’article 5 de l’OTAN, pendents de ratificació. Zelenski ha qualificat la iniciativa de positiva, tot i que ha criticat durament la inacció de la Unió Europea mentre el seu país continua patint bombardejos diaris contra infraestructures civils en ple hivern.

La Marina francesa ha interceptat un petrolier al mar Mediterrani per la sospita que forma part de la flota fantasma russa. Segons va anunciar el president Emmanuel Macron, l’embarcació, procedent de Rússia i que presumptament navegava sota una bandera falsa, contravenia les sancions internacionals que prohibeixen l’exportació de petroli rus. L’operació es va realitzar a alta mar amb la col·laboració de països aliats i respectant la Convenció de l’ONU sobre el dret de mar. El vaixell ha estat desviat i s’ha obert una investigació judicial. Macron va subratllar que les activitats d’aquesta xarxa il·lícita, que ha crescut exponencialment, contribueixen a finançar la guerra d’agressió contra Ucraïna i que no es toleraran violacions del dret internacional ni de les sancions imposades per la Unió Europea.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha criticat públicament Espanya per ser, segons ell, l’únic aliat de l’OTAN que es nega a comprometre’s amb un augment de la despesa en defensa fins al 5% del PIB. Aquesta acusació, formulada en fòrums com el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on va qualificar el país d’“aprofitat”, ha generat tensions diplomàtiques i amenaces de represàlies comercials. Malgrat la pressió, el govern de Pedro Sánchez ha aconseguit evitar càstigs concrets mitjançant una estratègia que combina la fermesa amb l’elusió de la confrontació directa. Segons analistes com Eduard Soler, Espanya s’ha presentat com un aliat fiable i estratègicament útil per als EUA, destacant la importància de les bases de Rota i Morón, la qual cosa ha permès gestionar la situació sense cedir a les exigències ni patir conseqüències negatives fins ara.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha presentat al Fòrum Econòmic de Davos la Junta de Pau, un nou organisme internacional que, tot i néixer per supervisar l’alto el foc a Gaza, aspira a resoldre conflictes globals i competir amb el Consell de Seguretat de l’ONU. L’adhesió requereix un pagament de 1.000 milions de dòlars i ja compta amb el suport d’una dotzena de països, entre els quals destaquen Israel, amb Benjamin Netanyahu, i l’Argentina de Javier Milei, mentre que estats com França han declinat la invitació. El president espanyol, Pedro Sánchez, també ha estat convidat, però el seu govern encara estudia la proposta. Aquesta situació genera tensions internes a Espanya, on socis com Izquierda Unida demanen rebutjar-la, argumentant que l’ens opera al marge de la legalitat internacional i exclou els palestins de la presa de decisions. La junta executiva inclou figures controvertides com Tony Blair i Jared Kushner.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la imposició d’aranzels de fins al 25% a vuit països europeus com a represàlia per la seva oposició a l’annexió de Groenlàndia. Aquesta decisió ha generat una resposta unànime per part de la Unió Europea i els països afectats (Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, els Països Baixos, Noruega, Suècia i el Regne Unit), que han mostrat la seva “plena solidaritat” amb Dinamarca. Líders com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’alta representant Kaja Kallas, han advertit que aquestes mesures “soscaven les relacions transatlàntiques” i arrisquen una “perillosa espiral descendent”, reafirmant que la sobirania de Groenlàndia “no està en venda”. La UE defensa que la presència militar a l’Àrtic respon a interessos de seguretat compartits dins de l’OTAN.

Al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, l’administració nord-americana ha defensat enèrgicament la seva intenció d’adquirir Groenlàndia. El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha instat la Unió Europea a no respondre a l’amenaça de Donald Trump d’imposar aranzels a diversos països de l’OTAN si no s’acorda la venda del territori. La principal justificació és la seguretat nacional, ja que consideren l’illa essencial per a l’escut antimíssils Golden Dome i per evitar que una potència estrangera hi estableixi presència, la qual cosa podria forçar una intervenció militar dels EUA. En el seu discurs, Trump va qualificar els aliats europeus de “desagraïts”, va assegurar que el seu interès és purament estratègic i no pels recursos naturals, i va emmarcar la seva petició com una simple demanda d’un “tros de gel” a canvi de la protecció històrica dels Estats Units.

França afronta un inici de 2026 marcat per una crisi multifactorial que inclou un declivi demogràfic inèdit, un govern minoritari amb dificultats per aprovar els pressupostos i un aïllament a Europa per l’acord del Mercosur. En aquest context d’incertesa, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional es consolida com la força més popular segons les enquestes. La seva líder històrica, Marine Le Pen, es juga el seu futur polític en un judici d’apel·lació per una condemna de malversació de fons del Parlament Europeu, que podria confirmar la seva inhabilitació per a les eleccions presidencials del 2027. Per intentar evitar-ho, ha canviat la seva estratègia de defensa, culpant l’Eurocambra de no haver-la alertat de les irregularitats. Mentrestant, la figura del seu successor, Jordan Bardella, guanya popularitat i es perfila com el principal candidat a l’Elisi.

La insistència del president dels Estats Units, Donald Trump, per adquirir Groenlàndia ha provocat una greu crisi diplomàtica amb la Unió Europea, que ha centrat el debat al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Trump ha escalfat l’ambient abans de la seva arribada publicant missatges privats del president francès, Emmanuel Macron, i amenaçant amb nous aranzels als països que s’oposin a la seva annexió, que considera fonamental per a la seguretat mundial. La resposta europea ha estat contundent: Macron ha declarat que no cedirà a la intimidació, mentre que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat una rèplica “ferma, unida i proporcional”. Brussel·les es planteja activar el seu instrument anticoerció, conegut com a “bazooka”, com a represàlia. Mentrestant, Trump ha confirmat una reunió a Davos per abordar la qüestió.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha impulsat la creació del “Consell de la Pau per a Gaza”, un organisme que ell mateix presidirà per supervisar la reconstrucció i la governança de la Franja. El nucli inicial està format per set homes de la seva confiança, entre els quals destaquen el secretari d’Estat Marco Rubio, l’exprimer ministre britànic Tony Blair i el seu assessor Jared Kushner. Trump ha convidat una seixantena de països a unir-s’hi, incloent-hi líders com Vladimir Putin i Recep Tayyip Erdogan, però sense cap representant palestí. La iniciativa ha generat controvèrsia per la proposta que els estats paguin mil milions de dòlars per obtenir una membresia permanent i ha rebut l’oposició del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Mentrestant, el pla s’enfronta a obstacles pràctics, ja que Israel bloqueja l’entrada a Gaza del comitè de tecnòcrates (CNAG) designat per a l’administració civil.

L’administració de Donald Trump ha iniciat la segona fase del seu pla de pau per a Gaza, que estableix una administració tecnocràtica palestina encapçalada per Ali Sha’ath i una Junta per a la Pau per supervisar la desmilitarització i reconstrucció de la Franja. Aquesta junta, presidida pel mateix Trump, compta amb figures internacionals com Tony Blair, Javier Milei i Recep Tayyip Erdogan. El pla ha generat polèmica per la petició d’una contribució de 1.000 milions de dòlars als països per ser-ne membres permanents i per la seva ambició de resoldre conflictes globals, rivalitzant amb l’ONU. Malgrat l’alto el foc acordat a l’octubre, la iniciativa enfronta obstacles significatius: la violència persisteix, amb més de 400 palestins morts en atacs israelians, i el govern de Benjamin Netanyahu ha criticat obertament la composició de la junta, afirmant que no va ser coordinada amb Israel.