El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat la retirada completa de totes les seves forces de Turquia, un pas històric dins del procés de pau amb el govern turc per posar fi a un conflicte de quaranta anys que ha causat més de 40.000 morts. La decisió, impulsada per una crida del seu líder empresonat, Abdullah Öcalan, es va escenificar des de les bases del grup a Qandil, al nord de l’Iraq. A canvi d’aquest gest, el PKK exigeix a Ankara que prengui mesures legals per permetre la reintegració dels seus activistes a la societat i la seva participació en els processos polítics i democràtics. El govern turc ja ha creat una comissió parlamentària per estudiar aquestes reformes. Aquest anunci es considera un gest polític crucial abans d’una reunió entre el president Recep Tayyip Erdogan i el partit prokurd DEM, que ha tingut un paper clau en les negociacions.

Una operació policial conjunta dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Judiciària de Portugal ha desarticulat una xarxa internacional dedicada al tràfic de persones per a l’explotació sexual. L’operatiu, batejat com a Aurelia-Belona, ha culminat amb la detenció de tres persones i el rescat de vuit possibles víctimes de diverses nacionalitats sud-americanes. La investigació va determinar que l’organització criminal, liderada per una parella des de Faro (Portugal), captava dones en situació de vulnerabilitat a l’Amèrica del Sud per traslladar-les i explotar-les a Espanya. Els dos líders van ser detinguts a Portugal, mentre que un tercer membre, encarregat de controlar les víctimes, va ser arrestat a Lleida. Durant els registres simultanis a Lleida, Tudela (Navarra), Irun (Guipúscoa) i Faro, es van intervenir diners, drogues i munició. El cas es troba a disposició del Jutjat d’Instrucció núm. 32 de Barcelona.

La treva entre Israel i Hamas es troba en un punt crític, amb acusacions creuades de violació que han escalat la tensió. Després d’un incident a Rafah, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ordenar nous atacs contra Gaza, que van causar almenys 15 morts, mentre que Israel va realitzar un altre bombardeig al centre de la Franja malgrat l’alto el foc. En aquest context, els Estats Units han intervingut de manera decisiva: el president Donald Trump ha llançat un ultimàtum de 48 hores a Hamas per al lliurament dels cossos dels 13 ostatges restants. Al mateix temps, el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha acusat la UNRWA de ser una “subsidiària de Hamas”, buscant excloure-la del repartiment d’ajuda humanitària, i ha plantejat una resolució a l’ONU per desplegar una força internacional. Per la seva banda, el negociador de Hamas, Khalil al-Haia, ha reafirmat el seu compromís de continuar la recerca dels cossos per evitar una nova escalada bèl·lica.

La candidata independent Catherine Connolly, amb el suport del Sinn Féin i el bloc d’esquerres, ha guanyat de manera contundent les eleccions presidencials a Irlanda, obtenint més del 60% dels vots. La seva victòria suposa una clara derrota per a la seva rival, Heather Humphreys, del partit de centredreta Fine Gael, que va reconèixer el resultat abans del recompte final. L’elecció de Connolly s’interpreta com un vot de càstig al govern de coalició actual, impulsat pel descontentament popular amb la crisi de l’habitatge, el cost de la vida i la immigració. L’èxit de la nova presidenta s’atribueix a la seva capacitat per mobilitzar l’electorat jove a través de les xarxes socials i a les seves posicions fermes en contra de l’augment de la despesa militar i de les accions d’Israel a Gaza.

A prop del primer aniversari de la dana de 2024, més de 50.000 persones s’han manifestat a València per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Convocada per més de 200 entitats i les associacions de víctimes, la marxa ha estat la dotzena protesta massiva contra la gestió de la catàstrofe, que va provocar 229 morts. Els manifestants, sota lemes com “Mazón dimissió”, reclamen justícia, veritat i responsabilitats polítiques. Figures com Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals Dana, han anat més enllà, demanant presó per al president i acusant el seu govern de “violència institucional”. Un dels moments més simbòlics ha estat quan ha sonat l’alarma Es-Alert, a la mateixa hora que es va enviar tard durant la riuada, en un acte que combina l’homenatge a les víctimes amb la denúncia de la negligència.

Una operació policial internacional, liderada per les autoritats sèrbies i coordinada per Europol, ha desarticulat dues organitzacions criminals vinculades al grup Vracarci. L’operatiu, amb la participació dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, ha resultat en la detenció de tretze persones a Sèrbia, Barcelona, València i Dubai, d’un total de 28 investigats per delictes com tràfic de cocaïna a gran escala, assassinats i l’ús d’artefactes explosius. Aquesta facció del clan Kavac manté una guerra oberta amb els Skaljari que ha causat desenes de morts a Europa. L’actuació a Catalunya, on es va arrestar un membre important que portava un alt nivell de vida, va ser precedida per un informe d’intel·ligència dels Mossos que alertava de la presència d’aquests grups. L’objectiu de la policia catalana és impedir que s’estableixin de manera permanent al territori.

Un audaç robatori al Museu del Louvre ha resultat en la sostracció de nou joies històriques de Napoleó i l’emperadriu Eugènia de Montijo, amb un valor estimat de 88 milions d’euros. L’operació, executada per quatre individus en pocs minuts, va consistir a accedir a la Galeria Apolo a través d’una façana amb un muntacàrregues robat i fugir posteriorment en moto. Durant la fugida es va recuperar la corona de l’emperadriu Eugènia, tot i que va patir danys. La presidenta del museu, Laurence des Cars, ha assumit la responsabilitat davant el Senat, qualificant el fet de “fracàs” i revelant greus deficiències de seguretat que ja havia denunciat prèviament, com un sistema de vídeo deficient i una infraestructura obsoleta. Després que la seva dimissió fos rebutjada, Des Cars ha proposat instal·lar una comissaria de policia permanent dins de l’edifici per reforçar la vigilància.

La negociació per un nou model de finançament singular per a Catalunya es troba en un punt de tensió entre ERC i el govern espanyol, representat per la ministra Maria Jesús Montero. Tot i que hi ha un apropament en la xifra, que s’acosta als 20.000 milions d’euros anuals que l’Estat hauria d’aportar, els republicans, amb veus com Isaac Albert i Oriol Junqueras, prioritzen l’estructura del model per sobre de la quantitat. La clau de la discrepància rau en el principi d’ordinalitat, una exigència per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de riquesa després de la redistribució fiscal, una postura que també defensen els Comuns. ERC acusa Montero de tenir presses per motius electorals i adverteix que sense un acord previ que inclogui aquest principi i la plena capacitat recaptatòria, no negociaran els pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya, condicionant així l’estabilitat política.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, es reuneix a Perpinyà per fer balanç de l’acord d’investidura amb el PSOE i decidir sobre la seva continuïtat. La trobada respon a la percepció d’incompliments dels acords de Brussel·les per part del govern de Pedro Sánchez, una tensió que la portaveu Míriam Nogueras va expressar al Congrés. Mentre el PSOE qualifica l’enduriment del to de “joc polític”, Sánchez assegura que compleix els pactes en la mesura de les seves possibilitats. Si Junts decideix trencar la relació, una decisió que hauria de ser ratificada en una consulta a la militància, els escenaris que es plantegen inclouen el bloqueig de totes les iniciatives del govern espanyol o, fins i tot, una moció de censura instrumental. Aquesta estratègia ha consolidat el lideratge de Puigdemont i ha provocat la sortida de figures més pragmàtiques com Jaume Giró.

La crisi pel programa de cribratge de càncer de mama a Andalusia ha escalat a l’àmbit judicial i polític. La Junta d’Andalusia, ara sota la direcció d’Antonio Sanz, ha elevat a 2.317 el nombre de dones afectades per errors en la notificació de mamografies dubtoses. Aquest cas ha provocat la dimissió de l’anterior consellera i l’obertura de dues investigacions per part de la Fiscalia Superior d’Andalusia. La primera se centra en el funcionament del programa de detecció, mentre que la segona indaga en la presumpta manipulació i esborrat d’historials mèdics de les plataformes ClicSalut i Diraya, una denúncia presentada per l’associació Amama. La polèmica ha generat un conflicte estatal, ja que el Ministeri de Sanitat, dirigit per Mónica García, ha sol·licitat dades a totes les comunitats, però les del PP s’hi han negat i han abandonat el Consell Interterritorial de Salut, portant el ministeri a estudiar vies legals.