Un brot de pesta porcina africana (PPA) detectat a Collserola, que ha causat la mort de 13 senglars, ha mobilitzat la Generalitat de Catalunya per contenir-ne la propagació i aclarir-ne l’origen. El conseller d’Agricultura, Óscar Ordeig, ha anunciat la creació d’un comitè d’experts mixt, amb membres catalans, espanyols i europeus, per auditar els protocols de bioseguretat i investigar si el virus, d’una soca genètica diferent a les europees, va poder originar-se en una fuita del laboratori IRTA-CReSA. Tot i que no es descarta cap hipòtesi, el brot es considera contingut dins un perímetre de seguretat, sense nous positius ni afectació a granges. Aquesta ràpida actuació, on els gossos rastrejadors han estat clau per localitzar cadàvers, ha permès la reobertura del mercat de Corea del Sud i s’està negociant amb el Japó i les Filipines per reprendre les exportacions de porc.

El trànsit durant el pont de la Puríssima ha estat especialment complicat a les carreteres catalanes, tant en l’operació sortida com en la de retorn. Dissabte, diversos accidents a l’AP-7 i la C-17 van provocar llargues cues, sobretot en direcció al Pirineu, agreujades per esdeveniments com la Fira de l’Avet d’Espinelves i el Mercat Medieval de Vic. L’operació retorn també va registrar congestions significatives, amb la C-16 com a via més afectada. A més dels incidents, l’elevat volum de vehicles crea les condicions ideals per als anomenats embussos fantasma, un fenomen explicat pel Servei Català de Trànsit que es produeix per frenades brusques en cadena i que afecta habitualment trams de l’AP-7 i les rondes de Barcelona. Segons l’expert Òscar Llatje, mesures com la velocitat variable podrien ajudar a mitigar aquestes congestions.

El PSOE ha decidit cessar Antonio Hernández, director de Coordinació Política del Gabinet de la Presidència i estret col·laborador de Francisco Salazar, l’exassessor de Pedro Sánchez acusat d’assetjament sexual. La destitució es produeix després que Hernández fos assenyalat per diverses dones del partit com a presumpte “còmplice” i “encobridor” dels comportaments inadequats de Salazar, de qui era amic i subordinat a La Moncloa. A més del seu càrrec governamental, Hernández també ha estat expulsat de l’executiva del PSOE d’Andalusia per decisió de María Jesús Montero. Aquesta crisi ha generat un fort malestar intern al partit per la gestió del cas, fet que ha portat Pedro Sánchez a admetre un retard en l’atenció a les víctimes, atribuint-ho a la manca de personal a l’oficina antiassetjament del partit.

El Pont de la Puríssima ha provocat intenses complicacions de trànsit a les carreteres catalanes, tant en l’operació sortida com en la de tornada. Segons el Servei Català de Trànsit, dels 460.000 vehicles previstos per sortir de l’àrea de Barcelona, una part significativa ho va fer divendres, generant llargues cues principalment a la C-16, amb fins a 14 quilòmetres de retenció. Per a l’operació tornada de dilluns, s’espera el retorn de 250.000 vehicles, amb noves congestions a les mateixes vies, com la C-16 i la C-17, i també a l’AP-7 i la C-58, agreujades per diversos accidents i la boira. Per gestionar la situació, els Mossos han intensificat els controls i s’han habilitat carrils addicionals en vies clau com l’AP-7, a més d’aplicar restriccions a la circulació de camions.

Almenys tres persones van morir aquest diumenge a Tenerife després de ser arrossegades per un violent cop de mar mentre es trobaven en una piscina natural a la zona de Los Gigantes, coneguda com a Isla Cangrejo. Les víctimes mortals confirmades són un home de 35 anys, una dona de 55 i un altre home d’edat desconeguda. A més, diverses persones van resultar ferides, entre elles una dona que va ser rescatada en parada cardiorespiratòria i traslladada a l’Hospital de la Candelaria. El tràgic succés va ocórrer malgrat que la Direcció General d’Emergències del govern canari mantenia activada una prealerta per fenòmens costaners i l’accés a l’enclavament estava tancat i precintat. Un ampli dispositiu de Salvament Marítim i altres cossos d’emergència va actuar a la zona, on es manté la vigilància davant la possibilitat que el nombre de víctimes pugui augmentar.

El Museu del Louvre va patir una greu inundació el passat 27 de novembre a la biblioteca d’antiguitats egípcies, causada pel trencament d’una canonada del sistema de refrigeració, qualificada de “totalment obsoleta”. L’incident, que el museu no va comunicar inicialment i va ser revelat per la publicació especialitzada La Tribune de l’Art, ha malmès entre 300 i 400 documents i obres de consulta, alguns de manera irrecuperable. L’administrador general del museu, Francis Steinbock, va confirmar els fets i va admetre que la substitució de la xarxa de canonades ja estava prevista. Aquest succés se suma a un recent robatori i evidencia la degradació progressiva de les instal·lacions, una situació que els treballadors ja havien denunciat prèviament al govern francès. Tot plegat ocorre mentre s’esperen les conclusions de la investigació del Senat francès sobre la seguretat del recinte.

Un ampli operatiu format per centenars d’efectius, liderat pels Agents Rurals i amb la col·laboració de cossos com l’UME, els Mossos d’Esquadra i unitats canines especialitzades, treballa per contenir un brot de pesta porcina africana (PPA). Les tasques de rastreig, que s’han ampliat a un radi de 20 quilòmetres, utilitzen drons amb càmeres tèrmiques per geolocalitzar exemplars i gossos ensinistrats per trobar cadàvers sense dispersar els animals vius. Segons el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, el brot es considera contingut dins del perímetre inicial de sis quilòmetres, amb 13 casos confirmats. S’han implementat estrictes mesures de bioseguretat, restringint l’accés ciutadà per evitar la propagació, ja que l’ésser humà és un vector clau de transmissió. Paral·lelament, l’IRTA-CReSA investiga l’origen del virus, la soca del qual no coincideix amb cap altra d’activa a Europa.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té com a objectiu prioritari esgotar la legislatura fins al 2027, una fita que depèn de manera crítica de la seva capacitat per recompondre la majoria de la investidura i recuperar el suport de Junts per Catalunya. La pressió exercida pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dinamitar la legislatura ha obligat Sánchez a un canvi d’estratègia, admetent públicament incompliments i fent gestos per seduir els seus antics socis. Tot i això, la clau per a la “normalització” de les relacions i la viabilitat del mandat és el retorn de Carles Puigdemont. Aquest esdeveniment, que La Moncloa situa cap a la primavera del 2026, està condicionat per les decisions del Tribunal Constitucional i la justícia europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.

L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.