L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el Pacte per Ciutat Vella, un pla estratègic amb un horitzó fins al 2035 per transformar el districte. El document, consensuat amb més de 230 entitats veïnals, inclou 187 accions i una inversió inicial de 230 milions d’euros. Un dels eixos principals és la rehabilitació d’habitatges, donada l’antiguitat mitjana dels edificis de 112 anys, amb l’objectiu de reformar un 10% del parc immobiliari en una dècada. A més, es preveu recuperar 733 pisos turístics per a ús residencial, en consonància amb la futura eliminació de llicències a la ciutat. Altres actuacions estratègiques inclouen la reforma de la Rambla, la millora d’equipaments públics i el reforç de la funció comunitària de les escoles per combatre l’abandonament escolar.

Una investigació internacional dirigida per la biòloga catalana Judith Agudo al Dana-Farber Cancer Institute, vinculat a la Harvard Medical School, ha descobert el mecanisme pel qual l’estrès crònic afavoreix la metàstasi del càncer. Publicat a la revista Nature, l’estudi revela que les hormones de l’estrès activen els receptors de glucocorticoides de les cèl·lules tumorals, creant un efecte immunosupressor que els permet eludir el sistema immunitari i formar micrometàstasis. Aquesta troballa obre la porta a una nova estratègia terapèutica. En experiments amb ratolins amb càncer de mama triple negatiu, la combinació del fàrmac Mifepristone amb immunoteràpia va aconseguir reduir la propagació del tumor i augmentar la supervivència. L’equip busca ara finançament per iniciar assajos clínics en humans i validar aquests resultats, que podrien ser rellevants per a altres tumors com el colorectal o el melanoma.

La vintena edició del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona, organitzada per la GSMA, ha congregat 105.000 assistents i més de 2.900 expositors, una xifra que no ha superat el rècord de l’any anterior. Malgrat això, el conseller delegat John Hoffman ha qualificat l’esdeveniment d’èxit, amb la intel·ligència artificial (IA) com a tema central i omnipresent. Aquesta tendència ha estat especialment visible a l’esdeveniment per a emprenedors 4 Years From Now (4YFN), que ha reunit més de mil startups. El seu director, Pere Duran, ha pronosticat que aquest serà l’any de la “comercialització massiva de la IA”, destacant que el 56% de les empreses emergents expositores ja l’integren en els seus productes. A més de la IA, el congrés ha mostrat innovacions significatives en robòtica, salut digital, dispositius plegables i connectivitat per satèl·lit.

La mort d’un home de 52 anys als carrers de Badalona eleva a tres el nombre de persones sensesostre mortes a la ciutat des de principis d’any. Mentre l’Ajuntament, liderat per Xavier Garcia Albiol, sosté que la víctima havia rebutjat l’ajuda dels Serveis Socials, entitats com Badalona Acull i diversos grups polítics critiquen durament la gestió municipal. El principal retret és la manca d’un alberg públic des del tancament de Can Bofí Vell el 2024, una situació que es va fer més evident durant el polèmic desallotjament de l’antic institut B9. Aquest cas ha portat la Fiscalia a investigar l’alcalde per un presumpte delicte d’odi. En contrast amb la situació local, el PSC i els Comuns han pactat a la Generalitat un pla de xoc de 30 milions d’euros per combatre el sensellarisme a tot Catalunya.

La tensió entre els Estats Units i Espanya ha escalat després que el president Donald Trump ordenés trencar les relacions comercials i qualifiqués Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN. Aquesta decisió sorgeix de la negativa del govern de Pedro Sánchez a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a atacs contra l’Iran. En resposta, Sánchez ha reafirmat públicament la seva posició de “No a la guerra”, defensant la sobirania espanyola i la legalitat internacional. El conflicte es desenvolupa en un context d’accions militars, com l’enfonsament d’una fragata iraniana per part d’un submarí nord-americà. La crisi s’ha intensificat amb declaracions contradictòries: la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, va assegurar que Espanya havia acceptat cooperar, fet que el ministre José Manuel Albares va desmentir rotundament, mantenint la postura inicial del govern.

L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà, centrada en el bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, ha provocat un augment sobtat dels preus de l’energia a escala mundial. El cost del petroli de qualitat Brent s’ha incrementat notablement i els futurs del gas s’han disparat un 40% després que Qatar aturés la seva producció, tot i que ambdós valors es mantenen lluny dels màxims històrics registrats durant la guerra d’Ucraïna. Aquesta crisi ja té un impacte directe a Catalunya, on s’ha registrat una pujada considerable en el preu del gasoil i la gasolina. En l’àmbit financer, les borses europees han reaccionat amb pèrdues, especialment l’Ibex-35, mentre que les empreses petrolieres i de defensa han obtingut guanys. Paral·lelament, l’or s’ha enfortit com a valor refugi.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat la seva posició de “no a la guerra” davant la intervenció militar dels Estats Units i Israel a l’Iran, fet que ha desencadenat una greu crisi diplomàtica. En resposta, el president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN i ha amenaçat amb un embargament comercial total. La tensió s’ha originat per la negativa espanyola a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva i per l’incompliment de la despesa militar del 5% del PIB. Sánchez defensa la via diplomàtica, recordant els “errors del passat” com la guerra de l’Iraq, i demana una resposta europea coordinada. A nivell intern, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, acusa Sánchez d’aïllar el país, mentre que la Comissió Europea ha mostrat la seva solidaritat amb Espanya.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb tallar totes les relacions comercials amb Espanya, qualificant el país d’“aliat terrible”. Aquesta crisi diplomàtica sorgeix arran de la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a un possible atac contra l’Iran, una decisió que l’executiu espanyol defensa basant-se en el respecte al dret internacional i l’aposta per la desescalada. Mentre Trump insisteix que pot utilitzar les bases igualment, el govern espanyol assegura que té recursos per afrontar l’impacte i apel·la als acords bilaterals. Brussel·les ha mostrat el seu suport a Espanya, advertint que protegirà els interessos de la UE. A nivell intern, el president Salvador Illa ha rebutjat les “coaccions”, mentre que el líder del PP, Feijóo, ha criticat la política exterior de Sánchez.

L’Audiència de Girona ha imposat una nova condemna de 7 anys de presó a Jordi Brull, el professor de bateria de Quart, per un delicte continuat d’abús sexual a un sisè alumne. Aquesta pena se suma a la sentència prèvia de 26 anys i mig que ja complia per haver abusat de cinc altres estudiants. En aquest segon procés, Brull ha reconegut els fets, la qual cosa ha permès un acord de conformitat entre la fiscalia, l’acusació particular i la defensa, evitant així la celebració del judici. El seu mètode, considerat un “pla premeditat” en la primera sentència, consistia a guanyar-se la confiança dels menors amb manipulació emocional per després abusar-ne. La nova sentència, que ja és ferma, inclou una indemnització per a la víctima, encara que el temps màxim de compliment efectiu de presó per a Brull està limitat legalment a 21 anys.

Agents econòmics i institucionals de Lleida, impulsats per la Fundació Horitzons 2050 i la Diputació de Lleida, han presentat a Barcelona el full de ruta L’Horitzó Lleida 2050. Aquesta estratègia busca convertir la demarcació en un motor per a l’autonomia estratègica de Catalunya, centrant-se en la bioeconomia, la transició energètica, la gestió forestal i la innovació industrial. El pla preveu mobilitzar una inversió publicoprivada de 200 milions d’euros per generar un impacte de 314 milions i crear 2.395 llocs de treball. El president de la Diputació, Joan Talarn, ha destacat el potencial del territori per liderar la descarbonització, mentre que el conseller Miquel Sàmper ha qualificat l’agenda d’“exemplar”. El model, que aprofita els vastos recursos orgànics, energètics i forestals de la zona, ja ha estat adoptat per quinze províncies espanyoles.