El sud-est asiàtic pateix unes inundacions i esllavissades devastadores a causa de pluges torrencials monsòniques, agreujades per fenòmens extrems. Països com Indonèsia, Tailàndia i Sri Lanka han registrat un balanç tràgic que supera els 1.000 morts, a més de centenars de desapareguts i més de 500.000 persones evacuades. A Indonèsia, l’illa de Sumatra és la zona més castigada, amb milions d’afectats i pèrdues econòmiques multimilionàries. A Tailàndia, els equips d’emergència centren els seus esforços en el rescat i la reconstrucció a localitats com Hat Yai. Mentrestant, a Sri Lanka, el pas del cicló tropical Ditwah no només ha causat centenars de víctimes, sinó que també ha generat una alerta sanitària pel risc de malalties infeccioses. Experts locals atribueixen la intensitat d’aquests desastres al canvi climàtic.

L’actriu Elisa Mouliaá ha formalitzat la seva acusació contra l’exdiputat Íñigo Errejón, per a qui sol·licita una condemna de tres anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. A més, reclama una indemnització de 30.000 euros per danys morals. Els fets denunciats haurien ocorregut la nit del 10 d’octubre de 2021. Per la seva banda, Errejón nega les acusacions i la seva defensa les qualifica de “relat inventat”, assegurant que no existeixen indicis de criminalitat. Malgrat la negativa de l’acusat, el jutge ha decidit enviar el cas a judici després de considerar la declaració de Mouliaá “coherent en l’essencial” i concloure que els indicis no han estat desvirtuats. Aquesta denúncia s’emmarca en un context on han sorgit altres acusacions contra el polític, com la d’Aída Nízar, que va ser arxivada per prescripció.

Durant el 2024, Catalunya va registrar 487 nous diagnòstics de VIH, mantenint una lleugera tendència a la baixa atribuïda a l’expansió de tractaments i l’ús de la PrEP per més de 13.000 persones. Actualment, s’estima que més de 36.500 persones viuen amb el virus a la regió, tot i que prop d’un 6% ho desconeix. La principal via de transmissió continua sent la sexual, especialment entre homes que tenen sexe amb altres homes, amb una edat mitjana de diagnòstic de 39 anys. En paral·lel, un estudi clau de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR), liderat per Ana Gallego Cortés, ha identificat reservoris latents del virus en teixits com el gastrointestinal i les amígdales. Aquesta troballa obre noves vies per reactivar i eliminar aquestes cèl·lules ocultes, superant un dels principals obstacles per a la cura definitiva de la sida.

La negociació sobre el sistema de cotització dels autònoms es troba estancada. Després de les crítiques rebudes, el govern espanyol, a través de la ministra Elma Saiz, ha fet marxa enrere i ara planteja no modificar les quotes el 2026. La proposta inicial, que congelava els trams més baixos i apujava la resta, va ser rebutjada per les principals associacions d’autònoms com CTAC, UATAE i AUTCAT. Aquestes organitzacions argumenten que el sistema castiga els treballadors amb menors ingressos i exigeixen un model més solidari on els que més guanyen contribueixin més. A més de la reforma de les quotes, el col·lectiu reclama millores urgents en les seves prestacions per equiparar-les a les dels assalariats, destacant la necessitat de reformar el cessament d’activitat (l’atur dels autònoms), garantir l’accés al subsidi per a majors de 52 anys i millorar els permisos de maternitat i lactància.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, va organitzar una manifestació massiva a Madrid contra el govern de Pedro Sánchez, aplegant desenes de milers de persones. La protesta, convocada arran de l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, va servir per denunciar el que Feijóo va qualificar de “corrupció del sanchisme” i per exigir la convocatòria d’eleccions. Acompanyat per figures destacades com Isabel Díaz Ayuso, José María Aznar i Mariano Rajoy, el líder popular va insinuar que Sánchez seria el pròxim a anar a la presó, un sentiment compartit per Ayuso, que va titllar l’executiu de “màfia”. Durant l’acte, Feijóo també va interpel·lar els partits independentistes com Junts i ERC perquè retiressin el seu suport al govern. En resposta, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va acusar el PP d’hipocresia, afirmant que la protesta hauria d’haver estat a la seu del PP, el “quilòmetre zero de la corrupció”.

Un brot de Pesta Porcina Africana (PPA) ha estat detectat en diversos senglars morts al parc de Collserola, amb el focus principal localitzat a Cerdanyola del Vallès. En resposta, el Departament d’Agricultura, liderat pel conseller Òscar Ordeig, ha activat un pla de contenció estricte. Aquest pla inclou la prohibició indefinida d’accés al parc i l’establiment de perímetres de seguretat de 6 i 20 quilòmetres que afecten nombrosos municipis, tot i que s’han registrat incompliments per part de la ciutadania. Per evitar la propagació del virus, que no afecta els humans, s’estan realitzant captures de senglars i s’ha desplegat la Unitat Militar d’Emergències (UME) per donar suport tècnic. Tot i que cap explotació ramadera ha estat afectada, el brot ha provocat la suspensió de les exportacions de porc espanyol a països extracomunitaris.

El Departament de Salut ha decidit obrir la vacunació contra la grip a tota la població de Catalunya a partir de dilluns, davant d’un inici de temporada més primerenc i marcat de l’habitual. Amb una incidència actual de 81 casos per 100.000 habitants, s’espera que el nivell d’afectació assoleixi un llindar moderat en les pròximes dues setmanes. Per aquest motiu, s’insta la ciutadania, i especialment els grups de risc, a immunitzar-se abans que s’arribi al pic epidèmic. Des de l’inici de la campanya, ja s’han administrat més d’1,15 milions de vacunes contra la grip i més de 778.000 contra la covid-19, xifres superiors a les de l’any anterior. Les vacunes actuals són efectives contra els dos subtipus de grip A que circulen. La vacunació contra la covid, però, de moment no es recomana per a la població general.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebut un rebuig frontal per part de Junts i ERC a la seva proposta de moció de censura contra Pedro Sánchez, per a la qual va demanar la intercessió de l’empresariat català. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha qualificat la petició de “gosadia” i ha exigit al PP que primer “demani perdó” per les seves accions contra Catalunya. Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha afirmat que Feijóo “viu en una dimensió paral·lela” si espera el seu suport, remarcant que un govern del PP i Vox és l’oposat al seu model. Alamany també ha advertit que una escalada de la crisi al PSOE podria fer “molt difícil” la continuïtat de la legislatura, mentre que els Comuns han advertit Junts sobre el perill de donar poder a l’extrema dreta.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha escalat significativament després que el president Donald Trump anunciés a la xarxa social Truth Social el tancament de l’espai aeri veneçolà. Aquesta amenaça forma part d’una estratègia de pressió militar contra el govern de Nicolás Maduro, a qui Washington acusa de liderar el Càrtel dels Sols, recentment designat com a grup terrorista estranger. L’ofensiva nord-americana inclou el desplegament de més de 12.000 efectius militars i el portaavions USS Gerald Ford al Carib, la incursió de caces F/A-18 i un bombarder B-52 en territori veneçolà, i atacs a suposades narcollanxes sota l’operació Llança del Sud. A més, Trump ha advertit d’una imminent intervenció terrestre, mentre que Maduro ha respost posant les forces militars i les milícies del país en estat d’alerta màxima.

En un fòrum organitzat per Prensa Ibérica, els expresidents José Montilla, Ximo Puig, Luisa Fernanda Rudi i Uxue Barkos han reclamat una reforma urgent del sistema de finançament autonòmic, caducat des del 2014, coincidint en la necessitat de millorar la cooperació i la corresponsabilitat fiscal. Aquesta trobada de líders veterans coincideix amb la notícia de la mort de l’expresident de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas, als 73 anys a causa d’una llarga malaltia. Olivas va ser un president de transició entre 2002 i 2003, succeint Eduardo Zaplana i precedint Francisco Camps. Després de la seva etapa política, va presidir entitats com Bancaja i el Banco de Valencia, i va ser vicepresident de Bankia. La seva carrera posterior es va veure entelada per problemes judicials, incloent-hi una condemna per falsedat documental i investigacions per malversació.