Catalunya afronta un episodi de pluges intenses que afecta gran part del territori durant el final de la setmana. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha emès avisos per dijous, divendres i dissabte davant la previsió de xàfecs forts, que podrien superar els 20 litres per metre quadrat en mitja hora i anar acompanyats de tempesta i, localment, de calamarsa. Les alertes s’estenen des del Pirineu fins al litoral, amb especial incidència a l’àrea de Barcelona, el Prepirineu i les Terres de l’Ebre. Aquesta situació meteorològica recorda els efectes de temporals recents, com el que va afectar Montserrat al setembre amb més de 126 litres per metre quadrat, un rècord en 22 anys. Aquesta tempesta va provocar danys que van obligar a tancar el Funicular de Sant Joan durant 26 dies, gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que finalment ha reobert aquest dissabte.

L’obra de Pablo Picasso titulada ‘Natura morta amb guitarra’, assegurada per 600.000 euros, ha desaparegut durant el seu trasllat des de Madrid a Granada. El quadre havia de formar part de l’exposició ‘Bodegón. La eternidad de lo inerte’ al Centre Cultural CajaGranada, però mai va arribar a ser desembalat. La Fundació CajaGranada va denunciar la pèrdua el 10 d’octubre, després d’adonar-se de la seva absència tres dies després de rebre el lliurament de 57 obres. Segons la fundació, la recepció es va signar pendent de revisió, ja que no es va poder fer una comprovació exhaustiva en el moment. La Policia Nacional, a través de la seva Brigada de Patrimoni Històric, investiga el cas com un possible robatori orquestrat o un error logístic, sense que de moment s’hagin produït detencions. L’exposició es va inaugurar en la data prevista sense la pintura desapareguda.

La companyia tèxtil Mango ha estat víctima d’un ciberatac que ha afectat un dels seus proveïdors externs de màrqueting, provocant una filtració de dades personals dels seus clients. L’incident, identificat com un atac a la cadena de subministrament, ha compromès informació de contacte com el nom de pila, el correu electrònic, el telèfon, el país i el codi postal. La companyia ha assegurat que no s’han vist afectades dades sensibles, com informació bancària, documents d’identitat o contrasenyes d’accés. Com a resposta, Mango ha activat els seus protocols de seguretat i ha notificat la bretxa a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). Tant l’empresa com l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya han recomanat als usuaris que estiguin alerta davant de possibles comunicacions fraudulentes o intents de phishing en els pròxims dies.

El govern de Jaume Collboni ha aconseguit el suport d’ERC i Barcelona en Comú per iniciar la tramitació del pressupost del 2026 per a l’Ajuntament de Barcelona, que assoleix una xifra rècord superant per primer cop els 4.000 milions d’euros. Tot i l’escepticisme inicial de l’oposició, que va criticar la manca de negociació prèvia, l’acord ha estat possible després que el PSC acceptés les condicions de BComú: regular els lloguers de temporada i crear una taula de mediació per evitar els desnonaments a Vallcarca. Per la seva banda, ERC ha incorporat als comptes un impuls a les polítiques d’habitatge, la regeneració urbana a l’eix Besòs i un pressupost històric per a la protecció del català. El projecte també inclou la licitació de la connexió del tramvia per la Diagonal i un increment progressiu de la taxa turística.

La mort de l’empresari Isak Andic, fundador de Mango, ocorreguda el desembre de 2024 a la muntanya de Montserrat, ha fet un gir i ara s’investiga com un possible homicidi. El seu fill, Jonathan Andic, que era l’únic acompanyant durant l’excursió fatal, és el principal investigat pels Mossos d’Esquadra i el jutjat d’instrucció 5 de Martorell. Tot i que inicialment es va considerar un accident i el cas es va arxivar, la reobertura del cas es deu a incongruències en les declaracions del fill i al testimoni de la parella de la víctima, Estefanía Knuth, que va revelar una relació paterno-filial complicada. La causa es troba sota secret de sumari, mentre que la família ha expressat en un comunicat la seva confiança en la innocència de Jonathan i la seva col·laboració amb les autoritats.

Una fuita de gas al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, originada per la perforació accidental d’una canonada durant unes obres, va provocar una gran mobilització dels serveis d’emergència. L’incident va obligar a evacuar prop de 500 persones d’onze blocs de pisos i els 200 alumnes de l’escola Prat de la Manta. L’acumulació de gas va causar una explosió al restaurant Casa Varela, que no va deixar ferits greus, tot i que una persona va ser atesa. Després de controlar la fuita, els Bombers van permetre el retorn de la majoria dels veïns el mateix dia. No obstant això, deu famílies de l’edifici més afectat per la deflagració no van poder tornar a casa a causa dels danys significatius en la instal·lació elèctrica i les zones comunes. L’Ajuntament va habilitar un punt d’atenció i els estudiants van ser reubicats temporalment.

Una vaga general en suport a Palestina va culminar amb una manifestació a Barcelona que va aplegar unes 15.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, per denunciar el “genocidi a Gaza”. La marxa, que va començar a l’Estació de Sants, va derivar en greus aldarulls, especialment a les proximitats del consolat d’Israel. En aquest punt, alguns manifestants van cremar contenidors, van llançar pedres i coets, i van provocar danys en establiments comercials. Els Mossos d’Esquadra, que ja havien utilitzat gas pebre a l’inici de la concentració, van efectuar càrregues policials per dispersar la multitud. El balanç final va ser de 15 persones detingudes per desordres públics, onze de les quals menors. Arran de l’actuació policial, Els Comuns van anunciar que demanaran la compareixença de la consellera Núria Parlon i del director dels Mossos, Josep Lluís Trapero. La jornada de protesta també va incloure mobilitzacions a Girona, Tarragona i Lleida.

L’alliberament i retorn de l’activista mallorquina Reyes Rigo i la resta de membres espanyols de les flotilles solidàries amb Gaza, després de ser retinguts a la presó de Ktziot a Israel, ha coincidit amb una onada de protestes. Rigo, que va arribar a un acord amb la fiscalia israeliana, va denunciar haver patit maltractaments durant la seva detenció. Aquest context d’indignació va culminar en una manifestació multitudinària a Barcelona, que va aplegar 15.000 persones per impugnar l’acord de pau i reclamar sancions contra Israel. Convocada per sindicats com CCOO i UGT i plataformes com Prou Complicitat amb Israel, la marxa va registrar aldarulls, barricades i una notable intervenció policial amb un ús intensiu de gas pebre per part dels Mossos d’Esquadra. La jornada va finalitzar amb disturbis prop del consolat israelià i una quinzena de detinguts.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha viatjat a Londres per formalitzar una col·laboració amb la Circular Bioeconomy Alliance (CBA), organització fundada pel rei Carles III. Durant un acte sobre l’emergència climàtica celebrat al Palau de Saint James, Illa s’ha trobat amb el monarca britànic per reforçar el compromís de Catalunya en la lluita contra l’escalfament global. Aquesta aliança se centrarà principalment en la prevenció d’incendis forestals i la gestió de boscos, aprofitant l’experiència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que ja col·labora amb la CBA. A més, el president ha anunciat que s’està treballant en la possibilitat d’obrir una seu europea d’aquesta organització a Cap Roig, un pas que situaria Catalunya com a referent internacional en bioeconomia circular i resiliència ambiental.

L’escriptor Ferran Torrent ha anunciat la seva renúncia al Premi de les Lletres Valencianes, el guardó més important atorgat per la Generalitat Valenciana, que va rebre fa un any de mans del president Carlos Mazón. En una carta adreçada al president, Torrent justifica la seva decisió per la “deriva poc respectuosa amb el valencià” del Consell, criticant els atacs a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la reducció de la presència pública de la llengua. L’autor considera que el govern utilitza la qüestió lingüística com una eina política per desviar l’atenció de responsabilitats com la gestió de la DANA. Tot i que inicialment va acceptar el premi esperant una “normalitat política i cultural”, ara defineix la seva devolució com un acte simbòlic i una “obligació moral”, defensant que la llengua no pot ser sotmesa a criteris polítics.