El fabricant aeronàutic Airbus ha ordenat la immobilització immediata de fins a 6.000 avions del seu model A320 a causa d’una greu vulnerabilitat al programa de control de vol. La companyia ha detectat que la radiació solar intensa pot corrompre dades essencials del sistema ELAC, que gestiona els elevadors i alerons. Aquesta decisió urgent es va prendre arran d’un incident en un vol de JetBlue el 30 d’octubre, que va patir un descens sobtat i va haver d’aterrar d’emergència. La solució requereix una actualització de programari que, en uns 1.000 aparells, implicarà un canvi de maquinari que durarà setmanes. Com a conseqüència, s’han produït interrupcions operatives a escala mundial, amb aerolínies com Air France, Avianca i American Airlines reportant cancel·lacions i retards significatius.

La confirmació de pesta porcina africana (PPA) en diversos senglars trobats morts al parc de Collserola, a Cerdanyola del Vallès, ha activat un pla de contingència per contenir el brot. Aquesta malaltia vírica, altament contagiosa i letal per a porcs domèstics i salvatges, no es transmet als éssers humans ni pel consum de carn. Com a mesura preventiva, s’ha restringit el moviment de porcs en un radi de 20 quilòmetres al voltant del focus, afectant 39 explotacions ramaderes. La conseqüència econòmica més greu és la paralització immediata de totes les exportacions de productes porcins d’Espanya a països tercers, la qual cosa representa un terç del total. El Ministeri d’Agricultura, liderat per Luis Planas, ja negocia país per país per reobrir els mercats, prioritzant aquells amb acords de regionalització.

Les pensions contributives a Espanya experimentaran una pujada previsible del 2,7% a partir de l'1 de gener de 2026, una mesura que beneficiarà prop de 9,4 milions de pensionistes. Aquesta revalorització, que suposarà un increment mitjà d’uns 40 euros mensuals per a la jubilació, es calcula a partir de la dada avançada de la inflació de novembre, situada en el 3%. La xifra definitiva serà confirmada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el 12 de desembre. Aquesta actualització, emmarcada en la reforma impulsada per José Luis Escrivá per mantenir el poder adquisitiu, es produeix en un context on la moderació de l’IPC general es deu principalment a la baixada dels preus de l’electricitat, que compensa l’encariment dels aliments. Les pensions mínimes i no contributives tindran un increment superior, encara per determinar.

La Generalitat de Catalunya i el govern espanyol han signat un conveni pioner per monitorar i combatre els discursos d’odi en línia, una iniciativa liderada pel president Salvador Illa i la ministra Elma Saiz. Aquest acord, el primer d’aquest tipus entre l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) i una comunitat autònoma, permetrà per primera vegada analitzar continguts discriminatoris en llengua catalana. A través de la plataforma ALERTODIO, s’identificaran missatges racistes i xenòfobs per protegir els col·lectius vulnerables i s’avaluarà la resposta de les plataformes a les sol·licituds de retirada. Illa ha advertit que aquests discursos posen la democràcia “en perill” i que les xarxes no poden ser un “lloc sense llei”, mentre que Saiz ha qualificat la mesura de “necessitat” per defensar la convivència.

El president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha protagonitzat un acte de desgreuge sense precedents a Gernika en demanar oficialment perdó pel bombardeig nazi que la Legió Còndor va executar el 1937 durant la Guerra Civil. La cerimònia, que va tenir lloc al cementiri de Zallo amb supervivents de l’atac, ha estat qualificada de “crim brutal” pel mandatari alemany. No obstant això, l’esdeveniment històric s’ha vist enterbolit per la controvertida presència del rei Felip VI. Aquesta ha generat dures crítiques per part dels partits nacionalistes bascos. El PNB ha retret al monarca ser un “mer acompanyant” sense oferir disculpes en nom de l’Estat espanyol, mentre que EH Bildu ha boicotejat l’acte i ha convocat una manifestació de rebuig, considerant-lo un “hereu del franquisme”.

L’eurodiputat Jaume Asens ha interposat una querella per revelació de secrets contra el magistrat del Tribunal Suprem Andrés Martínez Arrieta, arran d’unes declaracions seves durant un curs organitzat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM). En ple període de deliberacions, el jutge va afirmar que havia de “posar la sentència” contra el fiscal general Álvaro García Ortiz, fet que es considera una filtració d’informació reservada. La polèmica s’agreuja perquè l’ICAM era una de les acusacions populars en aquesta mateixa causa. Aquesta situació, sumada a la participació d’altres magistrats com Manuel Marchena i Antonio del Moral en actes de l’ICAM, ha generat crítiques per comprometre greument l’aparença d’imparcialitat del tribunal. A més, es qüestiona que cinc dels set jutges que van condemnar el fiscal general ja s’haguessin pronunciat prèviament sobre el cas en decidir la seva imputació.

L’ingrés a presó preventiva de l’exministre i diputat José Luis Ábalos ha generat un cas inèdit al Congrés i ha desestabilitzat la ja fràgil majoria parlamentària del govern de Pedro Sánchez. Tot i que manté l’escó, Ábalos ha estat suspès de les seves funcions, la qual cosa li impedeix votar. Aquesta absència resulta crítica, ja que sense el seu vot, el bloc de govern no pot tirar endavant iniciatives amb majoria simple si compta només amb l’abstenció de Junts. En aquest escenari, es produiria un empat en les votacions, que equival a una derrota per a l’executiu. Aquesta nova aritmètica parlamentària atorga un poder decisiu a Junts, el vot favorable del qual esdevé imprescindible. La situació ha intensificat la pressió del PP, que demana la dimissió de Sánchez, mentre que el PSOE defensa la seva gestió contundent contra la corrupció.

La companyia ferroviària francesa SNCF, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, ha engegat una prova pilot per oferir classes gratuïtes de català als passatgers del TGV INOUI que cobreix el trajecte entre París i Barcelona. Aquesta iniciativa sorgeix arran d’un estudi de la mateixa empresa que va revelar que un 30% dels francesos no havien sentit mai parlar català i molts desconeixien la seva cooficialitat. Durant el viatge, professors com Jordi de la Vega imparteixen lliçons a demanda al vagó restaurant, on ensenyen vocabulari bàsic, expressions i nocions de cultura catalana. Segons Sébastien Gaussot, responsable de comunicació de l’SNCF, l’objectiu és actuar com a “ambaixadors de la destinació”. Després d’una vintena de classes inicials, la companyia té la intenció de consolidar i ampliar el servei a partir del 2026.

El govern de Pedro Sánchez ha patit un important revés parlamentari al Congrés dels Diputats, que ha rebutjat els objectius d’estabilitat pressupostària proposats per la ministra María Jesús Montero. La votació en contra de Junts, sumada a la del PP i Vox, ha tombat la senda de dèficit que preveia un marge del 0,1% per a les comunitats autònomes. Aquesta decisió impedeix que els territoris disposin d’un marge fiscal addicional de 5.485 milions d’euros, dels quals més de 1.000 milions corresponien a Catalunya. Aquesta derrota evidencia la fragilitat de l’executiu, que també afronta turbulències judicials amb l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos, qui ha amenaçat de revelar informació comprometedora que podria afectar l’entorn del president, incloent-hi Begoña Gómez. El president Salvador Illa ha criticat durament el vot de Junts per anar en contra dels interessos financers catalans.

La tensa relació fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol es manifesta tant en el debat sobre el dèficit fiscal com en el bloqueig polític al Congrés. Catalunya va registrar un dèficit de gairebé 22.000 milions d’euros el 2021, una xifra evidenciada per les balances fiscals, una eina que el govern espanyol no publica per motius polítics i que la Generalitat, amb Alícia Romero al capdavant d’Economia, no ha actualitzat des del 2023. Aquestes dades són un instrument clau en la negociació del nou sistema de finançament. Aquesta situació ha tingut conseqüències directes a Madrid, on el govern de Pedro Sánchez ha vist rebutjats els seus objectius d’estabilitat pressupostària pel vot en contra de Junts, que considera insuficient el marge per a les autonomies. Aquest rebuig evidencia la debilitat parlamentària de l’executiu i posa en risc l’aprovació dels pressupostos estatals.