L’escalada de tensió entre el Pakistan i l’Afganistan ha culminat amb una declaració de “guerra oberta” per part d’Islamabad, que ha llançat bombardejos sobre diverses ciutats afganeses, incloent-hi Kabul, Paktia i Kandahar. Aquesta ofensiva és una represàlia directa per una sèrie d’atemptats en territori pakistanès, com el que va causar una trentena de morts en una mesquita a Islamabad, atribuïts a grups talibans pakistanesos que operen des de l’Afganistan. El ministre de Defensa pakistanès, Khawaja Asif, ha acusat el govern talibà de ser un “intermediari de l’Índia”. Per la seva banda, les autoritats afganeses neguen les acusacions i denuncien la mort de civils en els atacs, amb un balanç inicial de 17 víctimes mortals, entre elles nens. El conflicte, que trenca un fràgil alto el foc, té arrels històriques en la disputada Línia Durand i la complexa relació entre ambdós països des del retorn dels talibans al poder el 2021.

En el marc del 45è aniversari del cop d’estat del 23-F, el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez ha aprovat la desclassificació de documents classificats relatius a l’intent colpista. Aquesta iniciativa, justificada com un exercici de transparència per saldar un “deute històric”, permetrà la consulta pública d’informes, transcripcions i arxius procedents dels ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors, així com del CNI. S’espera que la documentació pugui aclarir incògnites històriques, com el paper del rei Joan Carles I o la identitat de l’anomenat “elefant blanc”. No obstant això, el sumari complet del judici no s’inclourà, ja que està custodiat pel Tribunal Suprem. La mesura ha generat reaccions diverses i posa de manifest la necessitat de reformar la llei de secrets oficials de l’època franquista.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt crític, generant la primera gran crisi entre el govern de Salvador Illa (PSC) i ERC. El principal escull és el compliment del traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, un acord d’investidura que el govern de Pedro Sánchez es nega a garantir. Per això, ERC, liderada per Oriol Junqueras, ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat als comptes, tot i que la retiraria si hi ha un acord. Malgrat la tensió, el govern d’Illa aprovarà el projecte de pressupostos aquest divendres amb el suport dels Comuns i ha pactat amb els republicans ampliar el termini de negociació, posposant la votació clau fins a mitjans de març. La manca d’entesa, influïda per interessos electorals a Andalusia que involucren la ministra María Jesús Montero, amenaça amb una pròrroga pressupostària i un possible bloqueig de la legislatura.

A partir del març i durant tres mesos, les obres de millora d’Adif al túnel del Garraf provocaran afectacions significatives a la línia R2 Sud de Rodalies i als serveis Regionals Sud. Aquests treballs, destinats a reparar i protegir la infraestructura de la corrosió marina, obligaran a circular per via única en el tram entre Sitges i Garraf. Segons el pla presentat per Adif, Renfe i el Govern, es reduirà la freqüència de trens de l’R2, especialment cap a Sant Vicenç de Calders. Els trens Regionals finalitzaran el seu recorregut en aquesta estació, on s’habilitarà un servei d’autobusos directe fins al Prat de Llobregat. Addicionalment, alguns trens es desviaran per Vilafranca del Penedès, allargant el trajecte uns 40 minuts, i es reforçaran les línies d’autobusos interurbans per complementar el servei.

Un tiroteig entre les Tropes Guardafronteres de Cuba i una llanxa amb matrícula de Florida ha provocat la mort de quatre tripulants de l’embarcació i ha deixat sis persones més ferides, a més d’un comandant cubà. L’incident va ocórrer a les aigües territorials cubanes, prop de la província de Villa Clara. Segons la versió del govern de Cuba, la llanxa va obrir foc primer durant un intent d’identificació i els seus ocupants, ciutadans cubans residents als EUA, planejaven una infiltració amb “fins terroristes”, motiu pel qual es van confiscar armes. En resposta, la Fiscalia de Florida, liderada per James Uthmeier, ha iniciat una investigació independent, mostrant una total desconfiança en el relat cubà i afirmant que faran que els “comunistes rendeixin comptes”. Aquest enfrontament s’emmarca en un context de màxima tensió diplomàtica entre ambdós països.

Dos accidents tràgics han causat la mort de dues persones a Catalunya. A Tortosa, un home de 40 anys ha perdut la vida després de bolcar amb el tractor que conduïa en una finca familiar. El vehicle s’ha precipitat per un bancal i la víctima ha quedat atrapada a sota, sense que els equips del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) poguessin reanimar-lo. Els Mossos d’Esquadra han iniciat una investigació per aclarir els fets. D’altra banda, a Empuriabrava (Castelló d’Empúries), una mestra de 42 anys ha mort en ser atropellada per un autobús de línia regular a prop del seu centre educatiu. La Policia Local investiga les causes d’aquest sinistre, que representa el segon accident de trànsit urbà mortal a les comarques gironines en una setmana.

Les carreteres catalanes han registrat un greu repunt de la sinistralitat mortal, amb un focus preocupant en els motoristes. En un període inferior a una setmana, s’han comptabilitzat diverses víctimes, incloent-hi un cap de setmana tràgic amb quatre morts en menys de 24 hores en accidents a Gavà, Artesa de Segre, Calonge de Segarra i Barcelona. A aquest balanç s’hi suma la mort posterior d’un motorista de 49 anys en una col·lisió amb un camió a la Zona Franca de Barcelona, la qual va suposar la quarta víctima mortal a la ciutat durant l’any. Amb aquests sinistres, la xifra total de morts a Catalunya s’eleva a 14 persones el 2026, de les quals vuit eren motoristes. Davant d’aquesta situació, el Servei Català de Trànsit ha reforçat les crides a la màxima prudència a la conducció.

La Conselleria d’Educació del País Valencià, dirigida pel PP, ha generat una forta polèmica amb la seva proposta de modificació del currículum de batxillerat, que inicialment pretenia limitar l’estudi de la literatura en llengua catalana exclusivament a autors valencians. Aquesta mesura hauria exclòs figures canòniques com Mercè Rodoreda o Ramon Llull i també les variants dialectals de Catalunya i les Balears. La iniciativa va rebre dures crítiques de sindicats com l’STEPV, amb Marc Candela com a portaveu, i entitats com Acció Cultural, que la van qualificar de decisió ideològica i sense rigor científic. Com a resposta a la pressió, el govern valencià ha fet un mig pas enrere i ha anunciat que finalment deixarà en mans dels docents la decisió d’incloure autors no valencians, atorgant-los autonomia a través de la “concreció curricular”.

L’Ajuntament de Barcelona, sota la direcció de l’alcalde Jaume Collboni, ha anunciat un seguit de projectes urbanístics de gran envergadura per transformar la ciutat. A Ciutat Vella, es destinarà una inversió d’11,7 milions d’euros per convertir l’actual pista municipal de Drassanes en un poliesportiu cobert, amb l’objectiu de fomentar la cohesió social al Raval. Aquesta actuació, que començarà el 2028, s’emmarca en un pla més ampli que també inclou la rehabilitació d’infraestructures històriques com el pont de Marina i el viaducte de Vallcarca. Paral·lelament, el consistori impulsarà la transformació dels entorns de la futura estació de la Sagrera amb una inversió de 260 milions d’euros fins al 2031. Aquest projecte preveu la construcció d’11.300 habitatges, la creació del parc més gran de la ciutat i un nou pol econòmic que generarà uns 10.000 llocs de treball, reconnectant els districtes de Sant Andreu i Sant Martí.

En ple procés de refundació de l’espai a l’esquerra del PSOE, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha anunciat que no serà la candidata a les pròximes eleccions generals del 2027. Aquesta decisió, que ha qualificat de “pas molt meditat”, arriba després de la seva sonada absència a l’acte “Un pas endavant”, organitzat per Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i els Comuns per rellançar la coalició. Díaz justifica la seva renúncia per donar temps a les formacions polítiques perquè defineixin el seu propi full de ruta i lideratge, tot i que ha assegurat que continuarà al govern fins al final de la legislatura. Aquesta reconfiguració es produeix en un context d’incertesa, amb l’exclusió de Podem, la relació trencada, i els dubtes sobre la continuïtat d’aliats clau com Compromís i la Chunta Aragonesista.