El Parlament de Catalunya ha estat l’escenari de les estratègies dels partits durant el debat de política general, on Junts ha intentat forçar el PSC a posicionar-se sobre el referèndum d’autodeterminació. El govern en minoria de Salvador Illa ha fet equilibris validant el preàmbul de l’Acord de Brussel·les, que reconeix el conflicte polític i fets com l’1-O, però ha votat en contra de negociar un referèndum, tombant la proposta malgrat el suport de Junts, ERC, la CUP i els Comuns. Aquesta tensió reflecteix la dependència dels socialistes dels seus socis, com ERC, que condiciona l’aprovació dels pressupostos a l’obtenció d’un finançament singular. Altres propostes de Junts, com el concert econòmic o la rebaixa d’impostos, no han prosperat, mentre que sí que s’ha aprovat per àmplia majoria vincular la regularització d’immigrants al coneixement del català.

El tribunal de Nimes ha augmentat la condemna de nou a deu anys de presó per a Husamettin Dogan, l’únic dels 51 homes condemnats per violar Gisèle Pelicot que va apel·lar la sentència. Durant el judici d’apel·lació, Dogan va argumentar que havia estat enganyat i manipulat per l’exmarit de la víctima, Dominique Pelicot, i que desconeixia que ella estava drogada i inconscient. No obstant això, la fiscalia va demostrar la seva culpabilitat mitjançant vídeos de l’agressió. Gisèle Pelicot va ser present durant el procés i es va enfrontar directament a l’acusat, retraient-li que es presentés com una víctima i exigint-li que assumís la responsabilitat dels seus actes. Aquest judici s’emmarca en el cas on Dominique Pelicot va ser condemnat a 20 anys per drogar i sotmetre la seva dona a violacions durant una dècada.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat un paquet de reformes laborals que inclou l’ampliació del permís per defunció fins als 10 dies i la creació d’un nou permís per a cures pal·liatives. Díaz justifica aquestes mesures argumentant que ningú pot ser productiu en condicions personals desfavorables, com ara el dol o la cura d’un familiar, i ha diferenciat aquestes situacions de l’absentisme real, que segons ella té un impacte significatiu en el PIB. A més, la ministra ha avançat la reforma del registre horari per combatre les hores extres no remunerades i ha convocat els agents socials per negociar la reforma de l’acomiadament. Les propostes han generat la reacció immediata del president de la CEOE, Antonio Garamendi, que les ha qualificat d’“ocurrència” de la ministra, criticant la manca de diàleg previ.

Després de negociacions indirectes al Caire, Israel i Hamas han acordat la primera fase d’un pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. Aquest acord històric, aconseguit amb la mediació clau d’Egipte i Qatar, estableix un alto el foc immediat i l’alliberament de tots els ostatges retinguts a Gaza a canvi de prop de 2.000 presoners palestins. A més, l’exèrcit israelià es retirarà a una línia pactada dins de la Franja, permetent l’entrada diària de 400 camions d’ajuda humanitària. L’entesa arriba després d’un augment de la pressió nord-americana, especialment arran d’un bombardeig israelià a Doha. Tant el primer ministre Benjamin Netanyahu com Hamas han celebrat el pacte, que ha rebut un ampli suport de la comunitat internacional, incloent-hi l’ONU i la Unió Europea.

El govern de Pedro Sánchez ha aconseguit convalidar al Congrés dels Diputats el decret llei per a l’embargament total d’armes a Israel, una mesura que prohibeix la compravenda de material de defensa i el trànsit de combustible militar. L’aprovació va ser incerta fins a l’últim moment a causa de la postura crítica de Podem, que finalment va votar a favor malgrat considerar el text un “embargament fake” i insuficient. La formació liderada per Ione Belarra va justificar el seu canvi de posició per no convertir-se en “l’excusa” del PSOE per a la inacció, cedint a la pressió d’altres grups i col·lectius socials. La iniciativa va tirar endavant amb el suport de la majoria dels socis d’investidura, com Junts, ERC i el PNB, i va rebre el vot en contra del PP i Vox.

La Comissió Europea ha iniciat un procediment sancionador contra Espanya per la multa de 179 milions d’euros imposada a cinc aerolínies (Ryanair, Vueling, EasyJet, Norwegian i Volotea) que cobren suplements per l’equipatge de mà i per la reserva de seients contigus per a dependents. Brussel·les argumenta que aquesta sanció restringeix la llibertat de les companyies per fixar preus, un dret emparat per la normativa comunitària. En resposta, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha qualificat la decisió de “lamentable” i ha assegurat que el govern defensarà la llei espanyola, que prohibeix aquests recàrrecs, fins a les últimes conseqüències, incloent-hi el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquesta disputa s’emmarca en un context on l’Agència Catalana del Consum també ha sancionat companyies per pràctiques similars. Espanya disposa de dos mesos per respondre a l’expedient.

Durant el debat de política general, el govern de Salvador Illa ha rebut dures crítiques per part dels principals grups de l’oposició, que li han retret la manca d’ambició nacional i la supeditació a Madrid. Junts, a través d’Albert Batet, ha acusat el president de ser un “gran anestesista” que porta Catalunya a l’UCI i ha condicionat l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez al suport del PSC als Acords de Brussel·les. Per la seva banda, Esquerra Republicana, amb Josep Maria Jové, ha advertit que el seu suport té data de caducitat i ha qualificat l’executiu de mancat de projecte, exigint un nou model de finançament com a condició per negociar els pressupostos. El PP, amb Alejandro Fernández, ha retret a Illa la seva reunió amb Carles Puigdemont, mentre que els Comuns han proposat un pacte contra els discursos d’odi. La majoria de partits també han qüestionat el pla d’habitatge anunciat pel president.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han interceptat en dues operacions diferents diverses embarcacions de la Global Sumud Flotilla que intentaven portar ajuda humanitària a la Franja de Gaza, violant el bloqueig naval. L’organització ha qualificat les accions de “segrest” en aigües internacionals i una violació del dret internacional, denunciant el tracte rebut pels centenars d’activistes detinguts, entre els quals hi havia Ada Colau i Jordi Coronas, que ja han estat deportats. Alguns dels detinguts han iniciat una vaga de fam com a protesta, mentre que altres es neguen a signar la deportació. Per la seva banda, el govern israelià, a través de l’ambaixadora Dana Erlich, ha defensat la legalitat del bloqueig i ha acusat la flotilla de ser una “provocació” per “demonitzar Israel”, assegurant que els seus participants serien deportats i que no portaven ajuda real.

El Tribunal Suprem ha obert una causa penal contra l’eurodiputat Luis Pérez Fernández, Alvise, per presumptes delictes d’assetjament i revelació de secrets arran d’una querella presentada pels seus excompanys de S’ha Acabat la Festa, Diego Solier i Nora Junco. Després de les eleccions europees del 2024, Solier i Junco van abandonar Alvise per integrar-se al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, fet que hauria desencadenat una “contínua campanya d’assetjament” per part de Pérez. Aquest hauria instat els seus seguidors a perseguir-los i hauria filtrat les seves dades personals, com ara correus electrònics i ubicacions, provocant que els dos eurodiputats temessin per la seva “integritat física” i veiessin alterada la seva vida. Aquesta és la quarta causa oberta contra Alvise al Suprem, que serà instruïda pel magistrat Manuel Marchena i se suma a altres investigacions per finançament il·legal, la difusió d’una prova de Salvador Illa i l’assetjament a la fiscal Susana Gisbert.

En el marc del segon aniversari dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, Israel commemora les víctimes amb cerimònies i protestes contra el govern de Benjamin Netanyahu, a qui famílies com la d’Itzik Horn acusen de no fer prou per alliberar els ostatges que encara romanen a Gaza. Mentrestant, a Espanya, el Congrés dels Diputats ha ajornat la votació d’un embargament total d’armes a Israel per evitar la coincidència amb l’efemèride. Aquest decret, defensat pel ministre Carlos Cuerpo com una resposta a la vulneració de drets humans a Gaza, on han mort més de 65.000 persones, afronta una aprovació incerta pel rebuig de Podem, que el qualifica d’“embargament fake”. La situació es desenvolupa mentre a Egipte continuen les negociacions per un alto el foc basades en un pla de Donald Trump, amb Hamàs exigint una treva permanent.