Les negociacions per a un alto el foc a Gaza, basades en un pla proposat per Donald Trump, avancen amb dificultats a Egipte. La proposta, criticada per ser favorable a Israel, topa amb esculls clau com el desarmament de Hamàs, la retirada completa de les tropes israelianes i l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners palestins. Mentre Benjamin Netanyahu sembla no tenir pressa per tancar un acord, el Vaticà, a través del cardenal Pietro Parolin, ha condemnat enèrgicament la “carnisseria en marxa”, qüestionant la proporcionalitat de l’ofensiva i el subministrament d’armes. Aquesta condemna internacional contrasta amb el silenci predominant a la societat israeliana, on veus crítiques com la de l’editor Uriel Kon són aïllades i la cultura es manté majoritàriament al marge del conflicte.

El president Salvador Illa encara el seu segon Debat de Política General al Parlament de Catalunya amb el repte principal d’aconseguir l’aprovació dels pressupostos del 2026. Durant la seva intervenció, s’espera que anunciï una nova proposta en matèria d’habitatge per fomentar la col·laboració publicoprivada i la construcció d’habitatges privats. El debat posarà a prova la relació amb els seus socis d’investidura, ERC i els Comuns, que el pressionaran per complir els acords signats. ERC condiciona qualsevol negociació pressupostària a avenços concrets en el finançament singular, mentre que els Comuns reclamen més acció en polítiques d’habitatge. Mentrestant, Junts per Catalunya, principal partit de l’oposició, utilitzarà el debat per vincular la política catalana a l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez a Madrid. La immigració i les infraestructures seran altres temes destacats.

El Govern espanyol afronta una votació crítica al Congrés per aprovar un decret d’embargament d’armes a Israel, una iniciativa que ha generat una forta tensió amb Podem. La formació liderada per Ione Belarra qualifica la mesura d’“embargament fake”, ja que considera que no atura ni la compra a empreses filials israelianes ni el trànsit d’armament per ports espanyols. Per la seva banda, l’executiu, representat per figures com Pilar Alegría i Carlos Cuerpo, defensa el decret com un pas coherent i contundent per aturar el “genocidi” a Palestina, alhora que condemna el terrorisme de Hamàs. La convalidació del decret depèn d’un equilibri parlamentari complex, amb el suport crític d’ERC, que el veu insuficient, i els dubtes de Junts, mentre que el PP i Vox s’hi oposen frontalment.

A partir del gener de 2026, el sistema de pensions de la Seguretat Social aplicarà canvis significatius, incloent-hi una revalorització lligada a la inflació, estimada en un 2,6%, i una nova fórmula per calcular la base reguladora. Aquesta actualització preveu elevar la pensió contributiva mitjana fins als 1.544 € mensuals i la màxima fins als 3.355 €. Malgrat aquest augment generalitzat, persisteixen notables desigualtats entre els diferents règims de cotització. Els jubilats provinents de la Mineria del Carbó reben la pensió mitjana més elevada, superant els 2.900 € mensuals, una xifra que contrasta fortament amb els poc més de 1.000 € que perceben els autònoms del RETA. Aquestes disparitats reflecteixen les diferències en les condicions laborals i les bases de cotització històriques de cada sector professional.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia pel delicte de malversació. Aquesta decisió, que no va ser unànime a causa del vot en contra de quatre magistrats conservadors, obre una fase clau per al futur de l’expresident. No obstant això, el TC ha rebutjat la petició de suspendre de manera urgent l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont, en no apreciar una urgència excepcional. El conflicte rau en la interpretació del Tribunal Suprem, que considera que els líders de l'1-O van obtenir un “benefici personal de caràcter patrimonial”, un supòsit exclòs de l’amnistia. El tribunal també ha acceptat recursos similars d’altres líders com Oriol Junqueras o Jordi Turull, però no s’espera una resolució definitiva fins a principis del pròxim any.

El govern de Pedro Sánchez ha anunciat una proposta per blindar el dret a l’avortament a la Constitució i una reforma legal per impedir la difusió d’informació sense base científica a les dones que volen interrompre l’embaràs. Aquesta iniciativa sorgeix com a resposta directa a una moció aprovada a Madrid pel Partit Popular i Vox per informar sobre una suposada “síndrome postavortament”, no reconeguda per la ciència. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebutjat rotundament la reforma constitucional, qualificant-la d’innecessària i de “cortina de fum”, i ha recordat que el seu suport és imprescindible per a la seva aprovació. Aquest enfrontament polític evidencia la posició històricament conflictiva del PP respecte a aquest dret, una tensió que l’executiu aprofita per subratllar les contradiccions dels populars i la seva dependència de l’extrema dreta.

Les obres per al desdoblament de la línia R3 de Rodalies, una reivindicació històrica, han provocat el tall de servei més llarg mai realitzat. Durant 16 mesos, la circulació de trens entre Montcada Bifurcació i La Garriga quedarà interrompuda, afectant uns 20.000 usuaris diaris. Per pal·liar l’afectació, Renfe ha desplegat un ampli servei alternatiu amb 60 autobusos que connecten l’estació de Fabra i Puig de Barcelona amb els municipis afectats. Malgrat l’increment del temps de viatge, el primer dia del dispositiu va transcórrer amb fluïdesa i alguns usuaris van mostrar preferència per l’autobús, considerant-lo més fiable que el tren. Aquesta percepció es va veure reforçada per diverses incidències a la mateixa línia R3 just el dia abans i durant la primera jornada del tall. Les obres, executades per Adif, són supervisades per autoritats com la consellera Sílvia Paneque, que s’ha compromès a avaluar i ajustar el servei de busos segons les necessitats.

Els activistes catalans de la Global Sumud Flotilla, entre els quals hi ha la diputada de la CUP Pilar Castillejo i l’exalcaldessa Ada Colau, han arribat a l’aeroport del Prat després de ser interceptats i detinguts per l’exèrcit israelià. A la seva tornada, han denunciat haver patit maltractaments físics i psicològics a la presó, incloent-hi la privació de menjar, aigua i medicaments essencials. Els membres de la missió humanitària han anunciat que emprendran accions legals contra Israel pel que qualifiquen de “segrest”. Tot i la seva experiència, han insistit que el seu patiment és secundari davant la violència que pateix la població palestina. A més, han alertat que l’activista mallorquina Reyes Rigo continua retinguda, acusada d’agredir una funcionària, tot i que els seus companys asseguren que va ser colpejada i aïllada.

Una col·laboració internacional liderada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Hospital West China ha aconseguit revertir amb èxit la malaltia d’Alzheimer en ratolins. L’innovador enfocament no actua directament sobre les neurones, sinó que utilitza nanopartícules bioactives per restaurar la funció de la barrera hematoencefàlica, el sistema vascular que protegeix el cervell. Aquesta restauració facilita l’eliminació natural de proteïnes tòxiques com la beta amiloide. Els resultats van ser contundents: després de només tres dosis, es va registrar una reducció del 50-60% de la beta amiloide i els ratolins van recuperar la funció cognitiva i el comportament d’individus sans. Tot i que l’estudi, liderat per investigadors com Giuseppe Battaglia, obre una via prometedora, experts com Salvador Macip de la Fundació Pasqual Maragall recorden la dificultat de traslladar aquests èxits a pacients humans.

Membres de la Global Sumud Flotilla, detinguts per Israel en aigües internacionals, han denunciat greus maltractaments físics i psicològics en tornar. Figures destacades com l’exalcaldessa Ada Colau, el diputat Juan Bordera i l’activista Greta Thunberg han relatat cops, hores lligats, privació de son i humiliacions. Les denúncies inclouen la negació d’insulina a un diabètic sota el pretext que “els metges són per a les persones” i no per a “animals”. Colau, que ha qualificat Israel d’estat “criminal i psicòpata”, ha confirmat la intenció de presentar una querella col·lectiva. Mentre el govern israelià nega les acusacions titllant-les de “mentides descarades”, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha rebutjat el tracte, ha ofert assistència forense als retornats i ha iniciat una investigació sobre els fets.