La circulació de la línia R4 de Rodalies ha quedat interrompuda entre Martorell i l’Hospitalet de Llobregat a causa del despreniment d’un terraplè a la zona de les obres de soterrament de Sant Feliu de Llobregat. L’incident, que no ha causat danys personals, ha afectat la plataforma de la via i ha obligat a suspendre el servei per precaució. Tècnics d’Adif s’han desplaçat al lloc per avaluar els danys i reparar la infraestructura, tot i que no hi ha una previsió clara per a la represa del servei. Mentrestant, Renfe ha recomanat als usuaris utilitzar transports alternatius com FGC, el Tram i el metro. Aquesta nova incidència es produeix poques hores després que es restablís parcialment el servei en altres trams afectats de la mateixa R4, entre Manresa i Terrassa, i de l’R1.

Després de més de deu dies d’interrupció, Adif ha reobert parcialment el túnel ferroviari de Rubí, restablint la circulació de trens de mercaderies entre Catalunya i França. La reobertura, que permet el pas de combois durant el dia mentre les obres d’emergència continuen de nit, arriba després que el gestor d’infraestructures reforcés un tram de 130 metres per segellar una fissura. No obstant això, el servei de passatgers de Rodalies continua suspès fins que es garanteixi la total seguretat. El tancament va tenir un greu impacte econòmic, afectant el 100% del trànsit nord del Port de Barcelona i provocant que empreses com Railsider Mediterraneo o la química Inovyn haguessin d’immobilitzar material o aturar la producció. Patronals com Pimec van alertar del risc d’una crisi de subministrament, evidenciant la necessitat de millorar la infraestructura ferroviària.

La 35a edició de La Marató de 3Cat, que tindrà lloc el 13 de desembre del 2026, es dedicarà a la lluita contra les malalties neurodegeneratives i neuromusculars. Aquestes patologies, que inclouen l’Alzheimer, el Parkinson o l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), són incurables, progressives i representen una de les principals causes de pèrdua d’autonomia i dependència. A Catalunya, afecten un col·lectiu de gairebé 300.000 persones, provocant un deteriorament de funcions vitals com la memòria, el moviment i la parla a causa de la pèrdua de neurones. La iniciativa solidària té com a objectiu mobilitzar la societat per recaptar fons destinats a la recerca científica, amb la finalitat de trobar-ne les causes, identificar biomarcadors i desenvolupar noves teràpies. A més, la campanya posarà un èmfasi especial en la necessitat de donar suport a la figura del cuidador.

L’economista Antoni Serra Ramoneda, figura destacada en l’àmbit acadèmic i financer català, ha mort. Va ser una peça fonamental en la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la qual va ser rector entre 1980 i 1985. Durant el seu mandat, va impulsar fites clau com l’aplicació de la Llei de Reforma Universitària, que va convertir la UAB en la primera universitat de l’Estat a aprovar els seus estatuts, i el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) per a la planificació del campus. Paral·lelament, va presidir Caixa Catalunya durant més de dues dècades, entre 1984 i 2005. La seva influent trajectòria va ser reconeguda amb distincions com la Creu de Sant Jordi i la Medalla Narcís Monturiol. L’actual rector de la UAB, Javier Lafuente, l’ha recordat com una “figura cabdal en la consolidació de la universitat”.

L’empresa gestora d’infraestructures Adif ha implementat importants restriccions de velocitat a la xarxa ferroviària per garantir la seguretat, una mesura intensificada arran dels recents accidents mortals a Gelida i Adamuz. A Catalunya, s’han establert 155 limitacions temporals de velocitat a gairebé totes les línies de Rodalies i regionals, amb especial afectació a l’R15 i l’R4, principalment a causa del mal estat de les vies i dels canvis d’agulles. Paral·lelament, a la línia d’alta velocitat, Adif ha pactat amb les operadores Renfe, Iryo i Ouigo augmentar en 25 minuts la durada del trajecte entre Barcelona i Madrid fins al desembre. Aquesta decisió també comporta la suspensió dels darrers trens del dia per facilitar les tasques de manteniment nocturn a la infraestructura.

L’operador d’infraestructures Adif ha implementat canvis significatius a la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona per poder dur a terme tasques de manteniment urgents, motivades per irregularitats a la via denunciades per maquinistes. Com a resultat, s’ha sol·licitat a les operadores Renfe, Iryo i Ouigo la cancel·lació dels últims trens de cada jornada per alliberar la franja nocturna per a les reparacions. A més, s’ha acordat allargar el temps del trajecte en 25 minuts fins al desembre, situant el viatge més ràpid per sobre de les tres hores. Aquestes incidències, que han generat retards i limitacions de velocitat, han provocat que companyies aèries com Iberia i Vueling hagin respost reforçant el pont aeri amb bitllets a preu limitat per garantir la mobilitat entre les dues ciutats.

L’enquesta anual del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) revela una valoració molt negativa del servei de Rodalies, que els catalans suspenen per segon any consecutiu amb una nota de 4,2 sobre 10, la més baixa de tots els serveis públics avaluats. Aquesta puntuació, recollida abans de les darreres incidències greus, contrasta amb l’excel·lent valoració dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que obtenen un 7,6. Segons l’estudi, un 55% dels ciutadans considera que la Generalitat és la principal responsable de millorar el servei, per sobre del govern espanyol. Malgrat aquest suspens, el Govern de la Generalitat aconsegueix una aprovació general amb un 5,1, destacant en la promoció cultural i la sanitat, però suspenent en seguretat i lluita contra la pobresa. L’enquesta també reflecteix una creixent percepció entre els joves que la sanitat privada funciona millor que la pública.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat la decisió del Parlament Europeu de l’any 2021 de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La sentència conclou que el procediment va vulnerar el dret a una bona administració per una evident manca d’imparcialitat. El tribunal assenyala directament el ponent dels suplicatoris, l’eurodiputat búlgar Angel Dzhambazki, per la seva pertinença al mateix grup polític que Vox, partit que impulsava la causa penal contra els líders independentistes. Aquesta resolució esmena una sentència prèvia del Tribunal General i contradiu l’opinió de l’advocat general Maciej Szpunar. Tot i que la decisió no té conseqüències pràctiques immediates, ja que actualment no ocupen cap escó, representa una important victòria política que qüestiona la imparcialitat de l’Eurocambra en aquest procés.

L’exdirector de TV3, Eugeni Sallent, ha mort als 63 anys, deixant una empremta significativa en el panorama audiovisual català. La seva extensa trajectòria va abastar tant el sector públic com el privat, destacant el seu paper com a gerent de Catalunya Ràdio i, especialment, com a membre de l’equip fundador i primer director de RAC1. Posteriorment, va dirigir Televisió de Catalunya entre el 2012 i el 2016, una etapa marcada per importants restriccions pressupostàries durant la qual va mantenir el lideratge del canal amb èxits com ‘El foraster’. Figures rellevants del sector com Mònica Terribas i Jordi Basté l’han recordat com un “constructor” i un visionari amb una gran capacitat per detectar i fer créixer el talent. En la seva darrera etapa professional, era responsable de The Mediapro Studio a l’Amèrica Llatina.

El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha entrat en conflicte amb els líders de grans plataformes tecnològiques arran de la seva proposta per regular les xarxes socials. La iniciativa, que inclou prohibir l’accés a menors de 16 anys i establir la responsabilitat penal dels directius per continguts il·legals, ha provocat una forta reacció. Pàvel Dúrov, fundador de Telegram, i Elon Musk, propietari de X, han acusat Sánchez d’amenaçar la llibertat d’expressió i de voler convertir Espanya en un “estat de vigilància” mitjançant la sobrecensura. En resposta, el president espanyol ha qualificat els seus crítics de “tecnooligarques”, mentre que el seu govern ha defensat les mesures com a essencials per protegir els menors i combatre la propaganda. La polèmica ha escalat amb la ministra Sira Rego, qui ha arribat a plantejar la possibilitat de prohibir la xarxa social X.