L’obra d’Antoni Gaudí ha posicionat Barcelona com una destinació turística mundial, però el seu èxit genera importants reptes de gestió. L’any 2026 se celebra l’Any Gaudí, que commemora el centenari de la seva mort i coincideix amb la culminació de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, el monument més visitat de la ciutat. Aquest temple va rebre gairebé 4,9 milions de visitants el 2025, generant ingressos de 134,5 milions d’euros, principalment de turistes nord-americans. Aquest flux massiu, que va portar 16 milions de turistes a la ciutat, ha obligat l’Ajuntament de Barcelona a implementar mesures per gestionar l’afluència en zones clau com els entorns de la basílica i el Park Güell. Les celebracions de l’Any Gaudí, organitzades per la Generalitat de Catalunya, inclouen concerts i exposicions que reafirmen el seu llegat mentre la ciutat busca equilibrar el turisme amb la vida veïnal.

El Tribunal Suprem ha emès un informe desfavorable a la concessió de l’indult a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, condemnat a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. En el seu dictamen, que és preceptiu però no vinculant, els mateixos jutges que el van sentenciar argumenten que no existeixen raons de justícia, equitat o utilitat pública que justifiquin la mesura de gràcia, qualificant els fets de “greus” i destacant l’afectació que han causat al Ministeri Públic. Aquesta posició contrasta amb la de la Fiscalia del Tribunal Suprem, que prèviament s’havia mostrat favorable a un indult parcial. La decisió final sobre la concessió del perdó recau ara en el govern espanyol.

El Congrés dels Diputats ha estat l’escenari d’un dur enfrontament entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, centrat en acusacions mútues de corrupció. Feijóo ha acusat Sánchez de practicar la “delinqüència d’Estat” en relació amb el cas Leire i ha exigit la seva dimissió i la convocatòria immediata d’eleccions, referint-se a ell amb les inicials “P.S.” trobades en una agenda. En resposta, Sánchez ha rebutjat les acusacions recordant els escàndols del PP, com Gürtel i Kitchen, i ha contraatacat preguntant per “M. Rajoy”. El president ha garantit que continuarà governant fins al 2027 i ha qualificat l’oposició de “tramposa”. La sessió també ha inclòs les crítiques de socis parlamentaris com Junts, per la gestió de temes catalans, i EH Bildu, que ha demanat responsabilitats per la corrupció però sense donar suport a un avançament electoral.

Alfonso Fernández Mañueco ha estat investit president de Castella i Lleó per tercera vegada, reeditant el govern de coalició entre el Partit Popular i Vox. La investidura es va aconseguir amb el suport dels 33 procuradors del PP i els 14 de Vox, sumant 47 vots a favor i superant així la majoria absoluta, mentre que l’oposició en bloc hi va votar en contra. L’acord entre ambdues formacions ha estat marcat per la inclusió del polèmic principi de “prioritat nacional” per a l’accés a ajudes socials i habitatge. Durant el seu discurs, Mañueco va defensar aquesta mesura, aclarint que s’aplicarà respectant la legalitat i que no afectarà serveis públics essencials com la sanitat o l’educació, requerint només una “vinculació legal, efectiva i estable” amb la comunitat autònoma.

En el marc del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, se celebra l’acte central de l’Any Gaudí amb la inauguració i benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família. Aquest esdeveniment, que representa l’acabament arquitectònic del temple, serà presidit pel papa Lleó XIV el 10 de juny. La torre, amb una alçada de 172,5 metres, converteix la basílica en l’edifici més alt de Barcelona. La cerimònia inclourà una missa multitudinària, una pregària a la tomba de l’arquitecte i una benedicció exterior que culminarà amb la il·luminació de la torre. Aquesta commemoració també serveix per posar en valor el llegat menys conegut de l’arquitecte, promovent la visita a obres com la Cripta Güell, els Jardins Artigas, la Torre Bellesguard o el recentment reconegut Xalet de Catllaràs.

El papa Lleó XIV arriba a Catalunya per a una visita oficial de dos dies centrada a Barcelona i Montserrat. Després d’aterrar a l’aeroport del Prat, la seva agenda inclou una visita a la catedral de Barcelona i una multitudinària vetlla a l’Estadi Olímpic Lluís Companys davant de 40.000 persones. L’esdeveniment principal serà la missa a la Sagrada Família per beneir i inaugurar la torre de Jesús, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí. La visita, que també preveu parades a la presó de Brians i l’abadia de Montserrat, ha generat una gran expectació sobre l’ús del català en els actes públics, arran d’una polèmica inicial. El pontífex, que serà rebut pel president Salvador Illa i el cardenal Joan Josep Omella, s’enfronta a un context social marcat per protestes sota el lema “Jo no t’espero”, la selectivitat i una vaga de docents.

L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel ha culminat en un intercanvi d’atacs directes, iniciat per un bombardeig israelià als suburbis de Beirut. Malgrat els intents del president dels EUA, Donald Trump, per frenar l’ofensiva i salvar les negociacions de pau amb Teheran, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ignorar les seves peticions. Com a represàlia, la Guàrdia Revolucionària de l’Iran va llançar diverses onades de míssils contra Israel, marcant un canvi estratègic en respondre directament a atacs sobre els seus aliats de Hezbol·là. Aquesta acció va desencadenar una nit de foc creuat, amb Israel atacant objectius dins de l’Iran i Teheran, juntament amb els seus aliats houthis del Iemen, responent amb més projectils. Finalment, amb la mediació de Trump, tant l’Iran com Israel van anunciar un cessament de les hostilitats, tot i que Netanyahu va advertir que respondria amb força a futurs atacs.

Un atac amb drons atribuït al Marroc ha causat la mort de Lahbib Mohamed Abdelaziz, un alt dirigent del Front Polisario, i de dos combatents més al Sàhara Occidental. Abdelaziz, fill del fundador històric del moviment i considerat un possible successor de l’actual líder, Brahim Gali, va ser abatut prop del mur de separació marroquí. Aquest assassinat selectiu es produeix en un moment de màxima tensió i coincideix amb la visita de l’enviat de l’ONU, Staffan de Mistura, als camps de refugiats de Tinduf per intentar reactivar les negociacions de pau. El conflicte es va intensificar notablement des del 2020, quan el Front Polisario va reprendre la lluita armada després de tres dècades d’alto el foc, agreujant un escenari marcat pel suport internacional al pla d’autonomia marroquí i la demanda sahrauí d’un referèndum d’autodeterminació.

La seguretat nuclear a Ucraïna es troba en un punt crític a causa de l’escalada del conflicte, amb incidents a les centrals de Txernòbil i Zaporíjia. Un dron rus ha provocat un incendi, ja controlat, en un dipòsit de residus a la zona d’exclusió de Txernòbil, un fet que l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) ha qualificat de “molt preocupant”. El president Volodímir Zelenski ha denunciat l’atac poc abans d’una cimera a Londres amb líders com Emmanuel Macron. Paral·lelament, Kíiv ha negat rotundament les acusacions de Rússia sobre un suposat atac ucraïnès a la central de Zaporíjia, qualificant-les de campanya de desinformació de Rosatom per ocultar l’amenaça real que suposa l’ocupació russa de la planta. Aquests fets s’emmarquen en una intensificació de l’ofensiva militar per part de Moscou.

La Unitat Central Operativa (UCO) sosté, durant el judici contra David Sánchez, que la seva plaça de coordinador a la Diputació de Badajoz va ser creada a mida per a ell. El tinent coronel Antonio Balas ha testificat que l’expresident de la institució, Miguel Ángel Gallardo, va ser el principal promotor del càrrec, una conclusió basada en l’anàlisi de correus electrònics. Segons la investigació, la proposta no va néixer a les àrees de Cultura ni de Recursos Humans, sinó d’un nivell polític superior, amb Gallardo donant el “tret de sortida” per activar el procés “en el temps mínim”. L’UCO afirma que Recursos Humans va ser el “motor” que va dinamitzar la creació del lloc, però sota la direcció de l’aleshores president. Un altre indici assenyalat és que Sánchez ja buscava casa a Badajoz dies abans de l’adjudicació oficial de la plaça el juliol de 2017.