La justícia espanyola viu un moment de gran tensió, reflectit en dos casos d’alt perfil polític. D’una banda, el fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, continua la seva investigació en el cas que involucra José Luis Ábalos, Víctor Aldama i Koldo García. La seva estratègia, que inclou un tracte favorable a col·laboradors, apunta a investigar un presumpte finançament il·legal del PSOE, especialment després que Aldama acusés el president Pedro Sánchez de liderar la trama. Paral·lelament, la tinent fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Conde, ha donat suport a un indult parcial per a l’exfiscal general Álvaro García Ortiz, condemnat a dos anys d’inhabilitació per revelació de secrets sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso. La fiscalia argumenta que la condemna ha tingut conseqüències “intenses i desproporcionades” i que García Ortiz va actuar per defensar la institució.

Els Mossos d’Esquadra han admès la infiltració de dos agents de paisà en una assemblea de docents a Barcelona que preparava una vaga educativa. La policia catalana justifica l’acció emparant-se en una “obligació normativa” de la Comissaria General d’Informació per recollir informació sobre “conflictivitat laboral i social” i avaluar riscos, argumentant que no és una decisió discrecional. Aquesta actuació ha generat una forta polèmica política. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha defensat la professionalitat del cos i ha mostrat el seu suport explícit al director general, Josep Lluís Trapero. En canvi, diversos partits de l’oposició com ERC, Comuns, CUP i Junts han condemnat els fets i han exigit compareixences parlamentàries de Parlon, la consellera d’Educació Esther Niubó i el mateix Trapero, a qui alguns grups demanen la dimissió. Els sindicats educatius també han criticat la mesura.

Les eleccions al Regne Unit han provocat un terratrèmol polític amb la victòria dels partits independentistes a Escòcia i Gal·les. A Escòcia, el Partit Nacional Escocès (SNP), liderat per John Swinney, ha revalidat el seu triomf i s’acosta a la majoria absoluta, un resultat que utilitzarà per impulsar un segon referèndum d’independència, amb el Brexit com un dels principals arguments. Paral·lelament, a Gal·les, el Plaid Cymru ha aconseguit una victòria històrica que posa fi a dècades de domini laborista, i el seu líder, Rhun ap Iorwerth, es prepara per governar i iniciar un debat cap a una futura consulta. Aquestes victòries coincideixen amb un enfonsament del Partit Laborista del primer ministre Keir Starmer a les eleccions locals d’Anglaterra, on l’extrema dreta de Reform UK, encapçalada per Nigel Farage, ha estat la gran beneficiada, fragmentant l’escenari polític britànic.

Un brot d’hantavirus dels Andes, una soca amb capacitat de transmissió entre humans, ha estat detectat al creuer MV Hondius, generant una resposta sanitària internacional coordinada per l’OMS. L’incident ha causat diverses víctimes mortals i ha elevat a més de vuit el nombre de casos sospitosos i confirmats. Alguns pacients han estat evacuats prop de Cap Verd, mentre el vaixell es dirigeix a les Illes Canàries per a un desembarcament controlat i la repatriació dels passatgers. A Espanya, el Ministeri de Sanitat investiga un cas sospitós a Alacant, una dona que va compartir un vol amb una de les víctimes. Segons ha confirmat el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla, els passatgers espanyols seran traslladats a l’hospital militar Gómez Ulla de Madrid per complir una quarantena obligatòria.

Un brot d’hantavirus al creuer MV Hondius ha provocat tres morts i ha activat una alerta internacional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta malaltia vírica greu, transmesa per rosegadors i amb una mortalitat propera al 40%, no disposa de tractament antiviral efectiu. Mentre el vaixell es dirigeix a les Canàries per a l’evacuació del passatge, a Espanya ha sorgit un debat sobre l’obligatorietat de la quarantena, amb posicions divergents entre les ministres Mónica García i Margarita Robles. Les autoritats sanitàries, coordinades pel CCAES, han identificat i aïllat diversos contactes de risc, incloent-hi una dona catalana asimptomàtica i una altra a Alacant amb símptomes, ambdues passatgeres d’un vol compartit amb una de les víctimes. Els 14 espanyols a bord seran repatriats i aïllats a l’Hospital Militar Gómez Ulloa de Madrid.

La tensió a l’estret d’Ormuz ha escalat amb un intercanvi d’atacs entre l’Iran i els Estats Units, posant en perill la fràgil treva vigent. Els EUA afirmen haver destruït sis llanxes de la Guàrdia Revolucionària, mentre que Teheran els acusa d’haver matat cinc civils en vaixells de càrrega. L’enfrontament més recent va incloure el llançament de míssils iranians contra destructors nord-americans i el posterior bombardeig nord-americà de ports com Bandar Abbas. Malgrat la gravetat dels fets, el president Donald Trump ha minimitzat l’incident, qualificant-lo de “carícia”, i ha insistit que l’alto el foc i les negociacions de pau continuen. Paral·lelament, ha llançat el “Projecte Llibertat” per assegurar la navegació a la zona. La Unió Europea ha condemnat els atacs iranians als Emirats Àrabs Units i Oman i es prepara per una possible escassetat de querosè.

L’activista català d’origen palestí Saif Abukeshek, detingut per Israel en aigües internacionals com a membre de la Flotilla Global Sumud, ha endurit la seva protesta iniciant una vaga de fam seca, una acció que posa la seva vida en perill. En resposta, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha exigit el seu alliberament immediat, qualificant la detenció de contrària al dret internacional, i ha instat la Unió Europea a intervenir en la defensa del ciutadà europeu. Paral·lelament, malgrat la intercepció i la detenció de 180 activistes, la Flotilla Global Sumud ha reprès el seu viatge cap a Gaza, salpant des de Grècia cap a Turquia com una “declaració de perseverança”. L’organització manté el seu objectiu de donar suport al poble palestí i també reclama l’alliberament dels activistes retinguts.

La Policia Nacional ha detingut a Santa Coloma de Cervelló un jove de 21 anys acusat d’agressió sexual, coaccions i corrupció de menors. L’home, que és reincident, obligava adolescents d’entre 14 i 16 anys a enviar-li fotografies i vídeos de contingut sexual a través d’internet sota amenaça. La investigació es va iniciar arran de les denúncies de dues menors a Tenerife i la Corunya. Aquest individu ja havia estat detingut pels Mossos d’Esquadra l’any 2024 per instal·lar una càmera oculta al vestidor d’una escola de Sant Boi de Llobregat on treballava de monitor, motiu pel qual tenia una ordre que li prohibia apropar-se a centres escolars. Durant l’escorcoll del seu domicili, els agents van trobar material que l’implicava amb almenys set víctimes menors més, i no es descarta que n’hi hagi d’altres.

Un brot de hantavirus al creuer MV Hondius, operat per l’empresa Oceanwide Expeditions, ha causat tres morts i ha afectat almenys sis persones. El vaixell, que va salpar d’Ushuaia (Argentina), es troba actualment retingut davant les costes de Cap Verd, ja que les autoritats locals han negat el desembarcament dels malalts per rebre atenció mèdica urgent. Malgrat la situació, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha qualificat el risc de propagació per a la població general com a baix. Figures com Tedros Adhanom Ghebreyesus i experts com Joan Guix han descartat la possibilitat d’una pandèmia, subratllant que, tot i la seva alta mortalitat i la manca d’antivirals específics, l’hantavirus té una capacitat de contagi entre persones molt limitada. Aquest virus zoonòtic es transmet principalment per rosegadors i les investigacions sobre l’origen del focus continuen actives.

Les negociacions per posar fi a la guerra entre l’Iran i els Estats Units avancen amb el Pakistan com a mediador, amb un intercanvi de propostes entre ambdues parts. Washington, sota la presidència de Donald Trump, ha enviat un pla de pau de 14 punts que Teheran està estudiant, i al seu torn, la República Islàmica ha presentat una nova proposta. L’acord se centra a finalitzar el conflicte i garantir el lliure pas per l’estratègic Estret d’Hormuz a canvi de l’aixecament de sancions. Tot i aquests avenços, el principal escull continua sent el programa nuclear iranià. La proposta nord-americana suggereix ajornar aquest debat durant 30 dies, però les seves exigències de desmantellament total i l’entrega de tot l’urani enriquit xoquen amb la posició iraniana, que el considera un “dret sobirà”. Les converses es produeixen sota un fràgil alto el foc, després del fracàs de reunions prèvies d’alt nivell.