Una col·laboració internacional liderada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Hospital West China ha aconseguit revertir amb èxit la malaltia d’Alzheimer en ratolins. L’innovador enfocament no actua directament sobre les neurones, sinó que utilitza nanopartícules bioactives per restaurar la funció de la barrera hematoencefàlica, el sistema vascular que protegeix el cervell. Aquesta restauració facilita l’eliminació natural de proteïnes tòxiques com la beta amiloide. Els resultats van ser contundents: després de només tres dosis, es va registrar una reducció del 50-60% de la beta amiloide i els ratolins van recuperar la funció cognitiva i el comportament d’individus sans. Tot i que l’estudi, liderat per investigadors com Giuseppe Battaglia, obre una via prometedora, experts com Salvador Macip de la Fundació Pasqual Maragall recorden la dificultat de traslladar aquests èxits a pacients humans.

Membres de la Global Sumud Flotilla, detinguts per Israel en aigües internacionals, han denunciat greus maltractaments físics i psicològics en tornar. Figures destacades com l’exalcaldessa Ada Colau, el diputat Juan Bordera i l’activista Greta Thunberg han relatat cops, hores lligats, privació de son i humiliacions. Les denúncies inclouen la negació d’insulina a un diabètic sota el pretext que “els metges són per a les persones” i no per a “animals”. Colau, que ha qualificat Israel d’estat “criminal i psicòpata”, ha confirmat la intenció de presentar una querella col·lectiva. Mentre el govern israelià nega les acusacions titllant-les de “mentides descarades”, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha rebutjat el tracte, ha ofert assistència forense als retornats i ha iniciat una investigació sobre els fets.

La Guàrdia Urbana de Lleida va detenir un home d’uns 40 anys durant el cap de setmana com a presumpte autor d’una agressió sexual amb penetració a la seva filla, d’uns 20 anys. Els fets van ocórrer de matinada a la via pública, a la zona de la Llotja, i van ser presenciats per un altre fill de l’acusat i germà de la víctima, un nen de 8 anys. Una patrulla va descobrir la situació quan la jove va manifestar que estava sent forçada, la qual cosa va provocar la detenció immediata del seu pare. La víctima va ser traslladada a l’Hospital Arnau de Vilanova per a una revisió mèdica, mentre que el menor va ser entregat a la seva mare. Després de passar a disposició judicial, el jutge va decretar la llibertat provisional amb mesures cautelars per a l’home, incloent-hi una ordre d’allunyament i la prohibició de comunicar-se amb la filla.

La dimissió del primer ministre francès, Sébastien Lecornu, tot just un dia després de presentar el seu govern, ha desencadenat una greu crisi política que posa el president Emmanuel Macron en una posició molt delicada. Aquesta renúncia, que obre la porta a unes possibles eleccions anticipades, és el resultat directe del bloqueig a l’Assemblea Nacional, on la fragmentació impedeix la formació d’una majoria estable. Aquesta situació, descrita com una veritable crisi de règim, es produeix en un context de debilitat de les forces tradicionals i una esquerra dividida, amb figures com Jean-Luc Mélenchon. Mentrestant, l’extrema dreta del Reagrupament Nacional, liderada per Marine Le Pen, es consolida com a primera força a les enquestes, beneficiant-se de la inestabilitat en un moment crucial per a la Unió Europea.

Impulsades per Donald Trump, han començat a Egipte les negociacions indirectes entre Israel i Hamàs per a un alto el foc a Gaza, tot i que les motivacions de les parts són complexes. Trump busca el Premi Nobel de la Pau, mentre que el primer ministre Benjamin Netanyahu necessita el suport nord-americà per sobreviure políticament, enfrontant-se alhora a la pressió dels seus socis d’ultradreta, com Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir, que s’oposen a l’acord. Per la seva banda, Hamàs, debilitat militarment, ha acceptat negociar per suavitzar el que considera una rendició. La primera fase del pla preveu l’alliberament de 48 ostatges a canvi de 250 presoners palestins i més de 1.700 detinguts. Malgrat que Netanyahu ha ordenat “reduir l’ofensiva”, el Centre Palestí pels Drets Humans ha registrat almenys 34 morts des de divendres, evidenciant la fragilitat del procés.

Un cap de setmana tràgic a Catalunya ha estat marcat per dos successos mortals. A Oliola, un home va morir en una col·lisió frontal a la carretera L-313 entre tres vehicles. El conductor responsable va ser detingut per homicidi imprudent després de donar positiu en alcohol i drogues. Aquest sinistre forma part d’una sèrie de tres accidents mortals en poc més de 24 hores, que eleven la xifra de víctimes a les carreteres catalanes a 117 aquest any, un augment respecte a l’any anterior. Paral·lelament, a Sant Adrià de Besòs, un operari de 59 anys va morir en un accident laboral mentre netejava la xemeneia d’una incineradora. La víctima va quedar sepultada pels residus que li van caure a sobre durant les tasques de manteniment, un cas que ara investiguen els Mossos d’Esquadra.

Dos anys després de l’atac de Hamàs que va causar 1.400 morts i la posterior resposta d’Israel sota Benjamin Netanyahu, que ha provocat més de 60.000 víctimes a Gaza, el conflicte es troba en un punt crític. Mentre s’inicien negociacions a Egipte basades en un pla de pau de Donald Trump, la pressió internacional sobre Israel augmenta, exemplificada per la captura de la Flotilla i la denúncia de tracte “denigrant” per part de participants com Ada Colau. Aquest aïllament creixent, reflectit en les crítiques de les Nacions Unides i un canvi en l’opinió pública nord-americana, contrasta amb la paràlisi dins la Unió Europea. Malgrat un enduriment del to i propostes de sancions contra ministres d’extrema dreta com Itamar Ben-Gvir, la UE roman dividida, amb països com Alemanya bloquejant mesures concretes contra el govern israelià.

L’organització Hamàs ha acceptat alliberar els ostatges capturats durant l’atac del 7 d’octubre del 2023, un esdeveniment que va provocar prop de 1.200 morts i va iniciar una guerra de dos anys amb l’objectiu d’humiliar Israel i posar la causa palestina a l’agenda internacional. Aquesta decisió sorgeix arran d’un pla de pau proposat per Donald Trump i pactat amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. La resposta d’Israel a l’atac ha estat una ofensiva que ha devastat Gaza, causant prop de 67.000 morts i acusacions de genocidi. El pla de Trump inclou un ultimàtum i, en cas d’acceptació total, preveu la fi immediata de la guerra, l’intercanvi d’ostatges per presoners palestins i l’establiment d’un govern de transició a Gaza supervisat per una junta internacional que ell mateix presidiria. Israel ja es prepara per implementar la primera fase del pla.

La intercepció de la Flotilla Global Sumud per part d’Israel i la detenció dels seus activistes, entre ells la diputada de la CUP Pilar Castillejo, va provocar una crisi política al Parlament de Catalunya. La cambra va suspendre el ple a instàncies de PSC, ERC, Comuns i la CUP, una decisió que va evidenciar la divisió amb Junts, que es va abstenir de signar una declaració condemnant el “genocidi”. El president del Parlament, Josep Rull, va exigir formalment l’alliberament “immediat i incondicional” dels detinguts. Aquests van afrontar un procés administratiu que, tant si acceptaven una deportació exprés com si no, culminava amb una prohibició d’entrada a Israel durant 10 anys. Finalment, el ministre José Manuel Albares va anunciar l’alliberament dels 28 activistes espanyols restants, mentre figures alliberades com Ada Colau denunciaven maltractaments.

La intercepció i detenció dels membres de la Global Sumud Flotilla per part de l’exèrcit israelià, entre els quals hi havia l’exalcaldessa Ada Colau i el regidor Jordi Coronas, ha generat una forta resposta política i social. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va condemnar els fets i va reclamar a la UE i l’ONU que utilitzessin tots els mecanismes disponibles per al seu alliberament. Un cop deportats i de tornada a Barcelona, Colau i Coronas van denunciar haver patit “abusos i maltractaments arbitraris” i un tracte denigrant durant la seva captivitat. Aquests esdeveniments van desencadenar protestes a Barcelona, on es van registrar enfrontaments que van culminar amb l’ús de gas per part dels Mossos d’Esquadra per dispersar els manifestants. Alguns activistes continuen detinguts a Israel, on diversos han iniciat una vaga de fam.