Davant l’alarmant augment de la sinistralitat a l’autopista AP-7, que enguany ha registrat 15 víctimes mortals —deu de les quals al tram de Tarragona—, el Servei Català de Trànsit i el Departament d’Interior, liderat per la consellera Núria Parlon, han impulsat un pla de xoc. Aquesta estratègia se centra especialment en els vehicles pesants, col·lectiu que acumula la majoria de morts. La mesura principal és la reducció de la velocitat a 100 km/h per a turismes i 80 km/h per a camions en el tram entre Calafat i Amposta en sentit sud, que s’aplicarà en un mes. El pla, amb una vigència inicial de sis mesos, també inclou la instal·lació de sis nous radars mòbils, l’increment de la vigilància amb helicòpters i drons, i la intensificació dels controls dels Mossos d’Esquadra sobre la fatiga, les inspeccions tècniques i els avançaments indeguts.

El govern de Barcelona, liderat per l’alcalde Jaume Collboni, ha anunciat el pla per recuperar l’icònic Tramvia Blau, que es troba inoperatiu des del 2018. La previsió és iniciar les obres a finals del 2027, després de realitzar un procés participatiu durant el 2026. Aquesta actuació s’emmarca en una remodelació integral de l’avinguda del Tibidabo que inclourà millores en la mobilitat, la urbanització i la gestió de l’aigua per a la resiliència climàtica. El projecte, amb un pressupost estimat d’entre 40 i 45 milions d’euros, contempla la rehabilitació de quatre dels set vehicles històrics. L’associació de veïns, presidida per Alexander Scheffler, ha acollit positivament la notícia, tot i que demana que les obres no s’allarguin més de dos anys i garanteixin l’accés als comerços de la zona.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa per un delicte de revelació de secrets, a causa de la filtració de dades personals de González Amador. Aquesta decisió judicial, la primera d’aquest tipus en democràcia, ha desencadenat una forta reacció política. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit al president Pedro Sánchez que demani perdó, mentre que altres veus del partit han reclamat la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat la sentència com un “èxit de la democràcia” que evidencia la situació d’Espanya a nivell internacional. Per contra, membres del PSOE han optat per la prudència a l’espera de conèixer el text complet de la sentència, i Mónica García, de Més Madrid, ha criticat la decisió per considerar que atempta contra la presumpció d’innocència.

Un jutjat de Madrid ha condemnat Meta a pagar 479 milions d’euros a 87 mitjans de comunicació digitals espanyols per competència deslleial. La sentència, dictada pel Jutjat Mercantil número 15 arran d’una demanda de l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), conclou que l’empresa va obtenir un avantatge competitiu il·lícit en utilitzar de manera indeguda les dades personals dels usuaris de Facebook i Instagram per a publicitat personalitzada. Aquesta pràctica infringeix sistemàticament el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea. El jutge Teodoro Ladrón considera que els guanys obtinguts il·legalment s’han de repartir entre els competidors del mercat. Meta ha anunciat que recorrerà la decisió, qualificant-la d’infundada, mentre que l’AMI la celebra com una victòria essencial per al periodisme i la democràcia.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una profunda crisi política. Mentre el govern de Pedro Sánchez, a través del ministre Félix Bolaños, acata però “no comparteix” la sentència i anuncia que nomenarà un substitut, l’oposició liderada per Alberto Núñez Feijóo qualifica el fiscal de “peó” de l’executiu i exigeix eleccions. Els socis del govern, per contra, denuncien un “colpisme judicial”. Aquesta resolució històrica, que no ha estat unànime i obre la porta a un recurs d’empara, afebleix la legislatura en sumar-se a altres fronts judicials que afecten el PSOE, com els casos de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i és vista com una victòria política per a Ayuso.

L’Audiència Nacional ha de decidir si l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, pot ser jutjat per delictes com associació il·lícita i blanqueig de capitals. La seva defensa ha sol·licitat formalment l’arxiu de la causa, al·legant un greu deteriorament cognitiu amb marcadors d’Alzheimer que li impediria defensar-se adequadament. Aquesta petició es fonamenta en un informe forense que conclou que Pujol no està en condicions físiques ni cognitives per comparèixer. Malgrat aquest dictamen, el tribunal ha convocat l’expresident a una declaració per videoconferència per avaluar-lo directament abans de l’inici del judici. El seu metge personal, Jaume Padrós, també ha confirmat la seva incapacitat. La decisió final podria seguir el precedent de la seva esposa, Marta Ferrusola, el cas de la qual va ser arxivat per motius de salut.

El govern espanyol, liderat per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha iniciat el debat per a la reforma del sistema de finançament autonòmic en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta negociació, que s’emmarca en els acords d’investidura amb ERC, busca un model que garanteixi la solidaritat entre territoris però que alhora augmenti els recursos per a tothom. Com a punt de partida, s’ha proposat un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats entre 2026 i 2028, la qual cosa suposaria 1.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya. Aquesta xifra, juntament amb un sostre de despesa rècord de 212.026 milions d’euros, ha generat tensions: Junts la considera insuficient i reclama un “concert econòmic”, mentre que les comunitats del PP denuncien un tracte de favor. Mentrestant, el president Salvador Illa pressiona Junts perquè doni suport a un acord clau per als pressupostos catalans i estatals.

La gestió de la tràgica dana del 29 d’octubre de 2024 al País Valencià centra la investigació política i judicial sobre l’expresident Carlos Mazón. En la seva compareixença al Congrés, Mazón ha eludit responsabilitats, afirmant que la seva ubicació —fos al restaurant El Ventorro, al Palau o al Cecopi— era “irrellevant” i que no era la seva competència donar ordres directes ni activar l’alerta als mòbils. Paral·lelament, la investigació judicial liderada per la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra estreny el cercle sobre ell. La magistrada ha citat a declarar testimonis clau com el propietari d’El Ventorro i Juanfran Pérez Llorca, i ha sol·licitat les gravacions del Cecopi per esclarir el retard en els avisos i la cronologia exacta de les accions de Mazón, incloent-hi una hora clau del seu itinerari que continua sense justificar.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i a indemnitzar amb 10.000 euros Alberto González Amador per un delicte de revelació de dades reservades. La sentència, relacionada amb la filtració d’informació sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso, no ha estat unànime i compta amb dos vots particulars de les magistrades progressistes. Aquesta decisió, que obliga García Ortiz a dimitir, suposa un cop polític per al govern de Pedro Sánchez, que tot i respectar la resolució “no la comparteix” i ja ha activat el procés per al seu relleu. El cas evidencia l’elevada judicialització de la política espanyola, malgrat que durant el judici no es van presentar proves concloents que acreditessin l’autoria directa de la filtració per part del fiscal general, qui sempre ha defensat la seva innocència.

S’ha confirmat el primer cas d’un mamífer mort per grip aviària a Espanya durant l’onada actual, una guineu trobada a la província de Saragossa. Experts com la veterinària Úrsula Höfle consideren el cas un “avís” sobre l’increment de la circulació del virus, però insisteixen que no és una situació preocupant. La hipòtesi principal és que l’animal es va infectar en consumir aus mortes amb una alta càrrega viral, descartant per ara una mutació del virus que faciliti el salt entre espècies. Tant Höfle com Jacobo Mendioroz, de Salut Pública, subratllen que el risc de transmissió a humans continua sent molt baix. De fet, la detecció es considera una mostra de l’eficàcia dels sistemes de vigilància. Aquest esdeveniment s’emmarca en un augment considerable de focus en aus silvestres a Espanya i Europa, que ha portat el Ministeri d’Agricultura a reforçar les mesures de prevenció a les granges.