Aquest dissabte es van produir dos esdeveniments simultanis però de naturalesa divergent. Mentre milers de persones participaven en una manifestació massiva a Barcelona per aturar el genocidi a Gaza, demanant un embargament d’armes i la ruptura de relacions amb Israel, el caçatalents Luis Conde reunia a la seva masia de Fonteta una àmplia representació de l’elit política i empresarial. A la trobada hi van assistir figures com Salvador Illa, ministres del PSOE i líders de Junts com Jordi Turull. En contrast amb el clam popular, el discurs de Conde va obviar el conflicte i l’OPA del BBVA al Sabadell, centrant-se en la nostàlgia pels pactes d’Estat. Aquests fets s’emmarquen en el context de dos anys de guerra des de l’atac de Hamàs, que ha resultat en més de 60.000 morts a la Franja i un creixent aïllament internacional del govern de Benjamin Netanyahu.

La detecció del primer cas de dermatosi nodular contagiosa a Espanya, en una granja de Castelló d’Empúries, ha activat un protocol de seguretat estricte. Aquesta mesura ha comportat el sacrifici de 123 caps de bestiar de l’explotació afectada i l’establiment d’una zona de restricció de 50 quilòmetres que afecta unes 700-800 granges, limitant el moviment d’animals i provocant la cancel·lació de fires. El conseller Òscar Ordeig ha explicat que es realitzen controls per contenir el brot, que podria aixecar les restriccions en un mes si no hi ha nous casos. Tot i que inicialment es va indicar que la vacuna no estava autoritzada, el Departament d’Agricultura, després de crítiques d’Unió de Pagesos, ha garantit que sol·licitarà la vacunació per a les zones afectades. La malaltia, que no afecta els humans, es transmet per insectes i aquest cas ha suposat la suspensió temporal de les exportacions de bestiar boví viu fora de la UE.

Dos accidents de trànsit recents a Catalunya han tingut conseqüències diverses. A l’Hospitalet de Llobregat, un conductor va perdre el control del seu vehicle a causa d’una indisposició, resultant en nou ferits lleus entre ciclistes, vianants i usuaris de patinet. En un succés més greu a la Roca del Vallès, una col·lisió entre dos cotxes i una motocicleta va provocar la mort d’un motorista de 34 anys i va deixar quatre ferits més, un d’ells greu. Aquests sinistres se sumen a les estadístiques del Servei Català del Trànsit, que ja comptabilitza 115 persones mortes a les carreteres catalanes aquest any. D’aquest total, 36 eren motoristes, la qual cosa evidencia la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu, així com la dels ciclistes i vianants implicats en l’altre accident.

Malgrat l’acceptació parcial de Hamàs del pla de pau proposat pel president nord-americà Donald Trump, i mentre Israel, sota el lideratge de Benjamin Netanyahu, afirma preparar-ne la implementació i enviar negociadors al Caire, la violència a Gaza persisteix. Fonts palestines denuncien que els bombardejos israelians continuen malgrat les crides a aturar-los, causant desenes de morts, incloent-hi 57 persones en un dia, la qual cosa contradiu les declaracions oficials de reduir l’ofensiva a operacions defensives. Les delegacions israeliana, encapçalada per Ron Dermer, i de Hamàs es reuniran al Caire, amb la mediació de l’enviat nord-americà Steve Witkoff, per concretar els detalls de l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners. Mentrestant, Netanyahu s’enfronta a la pressió dels seus socis d’ultradreta, com Smotrich i Ben-Gvir, que rebutgen l’acord.

Milers d’estudiants, convocats pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), han secundat una jornada de vaga a instituts i universitats per denunciar l’abordatge de la Flotilla Global Sumud i el genocidi a Gaza. Les mobilitzacions han inclòs bloquejos als accessos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), afectant tant les carreteres com els FGC, i l’aturada de l’activitat a diverses facultats com les de la UB i l’ETSEIB de la UPC. La protesta principal ha estat una manifestació massiva a Barcelona, que ha confluït a la plaça Universitat i s’ha dirigit cap a l’acampada indefinida per Palestina. La portaveu del SEPC, Tània Ros, ha assegurat que les accions continuaran per “aturar-ho tot”, mentre que la portaveu de l’acampada, Judit Piñol, exigeix el trencament de relacions amb Israel.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfrontarà a un judici inèdit al Tribunal Suprem del 3 al 13 de novembre, convertint-se en el primer cap del ministeri públic a ser processat. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la presumpta filtració d’un correu electrònic on la defensa d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, proposava un pacte per admetre un frau fiscal. García Ortiz defensa la seva innocència, i la seva defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, ha justificat el tancament del seu compte de correu personal per la recepció de missatges hostils després que les seves dades es filtressin en un informe de la UCO. El judici comptarà amb uns quaranta testimonis, incloent-hi González Amador i el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, i serà vist per un tribunal que inclou magistrats com Manuel Marchena i Carmen Lamela.

La intercepció per part d’Israel de la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària amb més de 40 vaixells, ha desencadenat una onada de protestes a Catalunya i arreu del món. A Catalunya, el Sindicat d’Estudiants va convocar una vaga sota el lema “Aturem el genocidi a Gaza”, que va mobilitzar 6.500 persones a Barcelona, 300 a Tarragona i 200 a Girona. A més, una manifestació posterior a Barcelona va aplegar unes 15.000 persones, durant la qual hi va haver càrregues policials dels Mossos d’Esquadra i es va anunciar una acampada indefinida a la plaça de la Carbonera. Les mobilitzacions es van estendre internacionalment a ciutats com Istanbul i Atenes, destacant la de Roma amb 10.000 assistents. Com a resposta, el sindicat italià CGIL ha convocat una vaga general per al 3 d’octubre.

L’exèrcit d’Israel ha interceptat la Flotilla Global Sumud en aigües internacionals prop de Gaza, detenint aproximadament 450 activistes, entre els quals hi ha figures conegudes com Ada Colau, Greta Thunberg, Pilar Castillejo i Jordi Coronas. Els detinguts han estat traslladats al port d’Ashdod i posteriorment a una presó a Beer Sheva, amb la intenció de ser deportats a principis de la setmana vinent. El govern israelià, que qualifica l’acció de “provocació”, assegura que la intercepció va ser segura. Per la seva banda, la Global Sumud Flotilla denuncia un assalt il·legal i una “greu violació” dels drets dels detinguts, als quals se’ls hauria negat l’accés a assessorament legal. L’operació ha generat una àmplia condemna política i diplomàtica i ha provocat mobilitzacions ciutadanes.

La Flotilla Global Sumud, una missió humanitària amb 500 activistes com Greta Thunberg i Ada Colau que intentava lliurar ajuda a Gaza, ha estat interceptada i els seus membres detinguts per l’exèrcit israelià en aigües internacionals. Aquest esdeveniment es va produir després que la flotilla patís atacs amb drons i que Espanya mobilitzés el vaixell Furor per assistir-la. En resposta, el govern de Pedro Sánchez i el ministre José Manuel Albares han exigit l’alliberament immediat dels detinguts, oferint protecció diplomàtica, mentre que el president Salvador Illa ha promès suport jurídic als catalans. L’assalt, considerat una violació del dret internacional i qualificat de “crim de guerra” per l’advocat Jaume Asens, ha generat una forta condemna i la convocatòria de vagues per part de sindicats com el SEPC i la CGT.

Les autoritats alemanyes han anunciat la detenció a Berlín de tres presumptes membres de Hamàs, acusats de planejar atemptats mortals contra objectius jueus o israelians. Els sospitosos, dos d’ells amb nacionalitat alemanya i un de libanès, estaven sent vigilats des de feia mesos i van ser arrestats quan es disposaven a rebre un arsenal. Durant l’operació, es van confiscar fusells d’assalt AK-47, pistoles i una quantitat considerable de munició que havien començat a adquirir a l’estiu. El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt, va qualificar l’amenaça de “concreta” i va celebrar la intervenció a temps. No obstant això, l’organització Hamàs ha negat oficialment qualsevol connexió amb els detinguts, afirmant que la seva lluita es limita a Palestina.