Un atac investigat com a incident terrorista va tenir lloc a l’exterior de la sinagoga Heaton Park Hebrew Congregation de Manchester durant la celebració del Yom Kippur. L’agressor, identificat com a Jihad al-Shamie, un ciutadà britànic de 35 anys, va envestir diversos vianants amb un vehicle i posteriorment va apunyalar diverses persones. L’incident va causar tres morts, incloent-hi el mateix atacant, que va ser abatut a trets per la policia, i va deixar diversos ferits, tres dels quals van ser hospitalitzats. La ràpida resposta de la seguretat del temple i dels agents va impedir que l’assaltant entrés a la sinagoga. La Greater Manchester Police va confirmar la detenció de tres persones —dos homes i una dona— en relació amb els fets, qualificats com a “greu incident” per l’alcalde Andy Burnham.

La intercepció per part d’Israel de la Flotilla Global Sumud, que transportava ajuda humanitària a Gaza i on viatjaven activistes com l’exalcaldessa Ada Colau, ha desencadenat una onada de mobilitzacions a Catalunya i a escala internacional. A Barcelona, una manifestació espontània davant del consolat d’Israel va precedir una mobilització unitària a Drassanes amb la intenció de convertir-se en una acampada, on es van produir cops de porra policials. La resposta a l’assalt també ha estat institucional, ja que el Parlament de Catalunya ha suspès el ple. A més de protestes arreu del territori, sindicats com el SEPC i la CGT han convocat vagues, i s’ha fet una crida a una vaga general. La indignació s’ha estès globalment amb protestes a ciutats com Roma, Atenes i Berlín.

L’exèrcit israelià ha interceptat la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària pacífica que s’aproximava a les costes de Gaza. L’abordatge es va produir dins de l’anomenada “zona d’exclusió” israeliana, una acció que experts com Jaume Saura i la relatora de l’ONU Francesca Albanese consideren il·legal per haver-se executat en aigües internacionals. L’incident ha generat una forta reacció política: el Ministeri d’Exteriors espanyol ha exigit que es respecti la integritat dels ciutadans, i figures com Yolanda Díaz, Salvador Illa i Jaume Collboni han condemnat l’acte i demanat la protecció dels activistes. Com a resposta legal, l’advocat de la flotilla, Jaume Asens, ha anunciat la presentació d’una querella contra Israel a l’Audiència Nacional.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha reunit amb el papa Lleó XIV al Vaticà, convertint-se en el primer dirigent de l’Estat rebut pel nou pontífex. En el marc del Mil·lenari de Montserrat, Illa ha convidat formalment el papa a Catalunya per a dos esdeveniments clau: la finalització de la construcció de la torre de Jesús de la Sagrada Família i la commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí el 2026. Durant l’audiència, acompanyat pel conseller Ramon Espadaler i l’ambaixadora Isabel Celaá, es va tractar la preocupació per la situació mundial, especialment a Gaza, i l’“excés de polarització i tensions creixents”. Illa va destacar la necessitat de promoure els valors de l’humanisme cristià per asserenar el clima global, i va lliurar diversos obsequis al pontífex.

En el vuitè aniversari del referèndum de l'1-O, els líders independentistes Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han protagonitzat actes polítics per separat per reafirmar els seus projectes. Des de Bèlgica, Puigdemont ha reivindicat el compromís amb l'1-O i ha fet una crida a la “unitat i la transversalitat”, demanant mobilitzar tothom sense distinció d’origen, en un missatge que contrasta amb l’ascens de l’extrema dreta. Per la seva banda, Junqueras ha oficialitzat la seva intenció de ser candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, presentant-ho com una “nova ambició nacional” i una forma de justícia reparativa, tot i que el seu principal obstacle és la inhabilitació per malversació. Ambdós moviments subratllen els interessos polítics i personals entrellaçats dels dos líders, que es posicionen de cara al futur en un context marcat per la negociació amb el PSOE i els reptes interns del moviment.

En el vuitè aniversari del referèndum de l’1-O, el panorama polític català mostra dues realitats divergents. D’una banda, líders independentistes com Carles Puigdemont i Jordi Turull commemoren la data des de Cornellà del Terri, fent una crida a recuperar la “unitat i transversalitat” que van fer possible la votació i a acabar la feina començada. D’altra banda, es constata una normalització de les relacions institucionals amb la monarquia. El rei Felip VI ha incrementat les seves visites a Catalunya, trobant una oposició social molt menor que en anys anteriors, amb excepcions puntuals com a Montserrat. Aquesta distensió es reflecteix en l’assistència de figures com el president Salvador Illa o el president del Parlament, Josep Rull, a actes com els Premis Vanguardia, posant fi al “cordó sanitari” previ.

Durant la cimera immobiliària The District, celebrada a la Fira de Barcelona fins dijous, grans inversors i promotors han criticat durament les regulacions d’habitatge a Catalunya. Consideren que mesures com el topall del lloguer i l’obligació de destinar un 30% de les noves promocions a habitatge social “paralitzen” Barcelona i fan inviables els projectes. Figures clau com Juan Velayos, president de l’esdeveniment, i Jaime-Enrique Hugas adverteixen que aquestes polítiques, que qualifiquen d’“idees d’il·luminat”, provoquen la fugida de capital i que alguns grans tenidors ja venen les seves propietats. A més, segons el promotor Ricard Domingo, la normativa desplaça els petits promotors a zones no tensionades, fet que hi apuja els preus. La seva reclamació principal és eliminar aquestes traves per facilitar la inversió privada i construir l’habitatge necessari.

L’índex socioeconòmic territorial del 2022, publicat per l’Idescat, evidencia una notable desigualtat a Catalunya. Matadepera, Castellolí i Tiana es consoliden com els municipis amb el nivell més alt, mentre que Barbens, Salt i Sant Pere Pescador registren els índexs més baixos. Aquesta bretxa és especialment pronunciada dins de les grans ciutats, on Girona i Badalona destaquen com les més desiguals, amb diferències superiors als 70 punts entre els seus barris més rics i els més pobres, com és el cas de Montjuïc i la Font de la Pólvora a Girona. Aquestes disparitats es reflecteixen en la renda per persona, on Matadepera gairebé triplica la de municipis com Salt. A Barcelona, la situació és similar, amb la renda dels veïns de les Tres Torres superant en més del triple la dels residents de Ciutat Meridiana.

Donald Trump i Benjamin Netanyahu han presentat un pla de pau per a Gaza que suposa un ultimàtum per a Hamàs: si l’accepta, la guerra s’acabaria immediatament amb l’alliberament dels ostatges en 72 hores i la creació d’un govern de transició. Aquest òrgan, anomenat Junta de la Pau, estaria presidit pel mateix Trump amb la participació de Tony Blair, excloent Hamàs i l’Autoritat Palestina. En cas de rebuig, el pla amenaça amb la “destrucció total” de la milícia amb suport nord-americà. Aquesta iniciativa es produeix mentre Trump, en un discurs a l’ONU, ha criticat els països que reconeixen Palestina i ha presumit d’haver posat fi a set guerres. En contrast, el govern espanyol ha impulsat un embargament d’armes a Israel, anul·lant contractes amb empreses com Elbit Systems, tot i que la seva efectivitat es veu limitada pels acords sobre les bases militars dels EUA.

Espanya ha reforçat la seva posició sobre el conflicte entre Israel i Palestina, amb el Rei Felip VI denunciant el “brutal i inacceptable patiment” dels palestins durant una visita d’Estat a Egipte. Aquesta visita, que va incloure reunions amb el president Abdelfatah al-Sisi i el secretari general de la Lliga Àrab, Ahmed Abul Gheit, s’emmarca en un context de creixent pressió internacional sobre Israel. El govern de Pedro Sánchez ha aprovat un embargament d’armes a Israel, tot i que el decret inclou una clàusula que permet excepcions per “interès general”, un punt que ha generat crítiques de Sumar. Aquesta mesura se suma a altres ja anunciades, com la prohibició d’entrada de vaixells amb combustible per a les forces israelianes i la limitació de serveis consulars als ciutadans espanyols en assentaments il·legals. Sánchez, present a l’Assemblea General de les Nacions Unides, on el conflicte de Gaza és central, ha defensat aquestes mesures com a necessàries per “aturar el genocidi a Gaza”. El Rei Felip VI encapçalarà la delegació espanyola a l’Assemblea, i pronunciarà un discurs on la situació a Gaza tindrà un paper destacat. El ministre José Manuel Albares ha reiterat el compromís del govern espanyol per pressionar Israel i aturar la “matança sense fi” a Gaza.